Xavier Trias

“Busco sempre el consens, així entenc la política”




“Tots aquests pactes els hem fet posant per davant l’interès general, i el benestar i la qualitat de vida de les persones”

Lunes, 27 de Abril de 2015
Diu la llegenda que, quan Hèrcules es va unir als argonautes a la recerca del Velló d’Or, en passar prop de l’actual costa catalana, una tempesta va dispersar totes les naus que formaven l’expedició. Van ser trobades totes, tret de la darrera, la novena, la Barca Nona, que va ser localitzada al costat de l’actual Montjuïc. D’aquí el nom d’una localitat que no necessita massa presentacions: amb més d’1.600.000 habitants, és la segona ciutat espanyola més poblada i l’onzena de la Unió Europea. Tres esdeveniments mundials han contribuït a la seva projecció internacional: les dues Exposicions Universals (1888 i 1929), i els Jocs Olímpics de 1992.

"Tinc un somni social i transformador: fer de Barcelona una ciutat on la vida sigui més fàcil, més saludable, més feliç i més assequible per a tothom”

"El poble català no es rendeix mai, malgrat tots els moments complexos que ha hagut de viure al llarg de la història. La celebració del Tricentenari ens ha donat tota la força i embranzida necessària per seguir progressant socialment i nacionalment com a poble”

"Tenim tres grans prioritats a Barcelona: reactivar l’economia i crear ocupació, atendre les persones i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat”

"Hem enfortit la nostra agenda internacional amb viatges i trobades del més alt nivell a la Xina, els Estats Units, Israel, Dubai, Colòmbia, Brasil i la Índia, on hem establert importants contactes institucionals i empresarials per atreure talent i inversions a Barcelona”

“L’any 2014 es van crear més de 6.000 noves empreses a l’àrea de Barcelona i, gràcies a la inversió estrangera directa, en dos anys s’han creat més de 20.000 llocs de treball”

“Sóc conscient de les molèsties que les obres generen als barcelonins i les barcelonines, però també estic convençut que la transformació que experimentarà aquesta ciutat envers la qualitat de l’espai públic serà espectacular”

“Vivim moments en què s’han tancat moltes etapes, s’han esgotat moltes maneres de fer i ara se n’obren de noves. Sempre he dit que és un error que des del govern de l’Estat no s’estigui fent cas al desig dels catalans i les catalanes de poder decidir sobre el seu futur”


Sr. Alcalde, vostè defineix la manera de fer de la ciutat de Barcelona sobre quatre eixos: la cultura, el coneixement, la innovació i el benestar.Ens ho pot explicar a grans trets?

A Barcelona tenim tres grans prioritats en aquests moments: reactivar l’economia i crear ocupació; atendre les persones, especialment les més vulnerables; i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat.

Treballem per fer realitat un model de ciutat intel·ligent fet de barris a escala humana, on les persones són el més important i el progrés econòmic i social van de la mà. No només ajudem les persones a l’atur a trobar feina, sinó que promovem un entorn econòmic competitiu per a les empreses i els emprenedors, a través del Barcelona Growth Center, per atreure talent i inversions d’arreu del món. A més, estem impulsant unes polítiques socials innovadores, reconegudes a nivell de la Unió Europea, en matèria d’inclusió i cohesió social, d’atenció sociosanitària i d’habitatge assequible.

Tot això ens ajuda a projectar Barcelona com una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar, de referència internacional. Una ciutat que promou l’educació inclusiva i de qualitat des de l’escola bressol fins a la universitat, i que dóna suport als grans equipaments culturals, als centres de recerca, als nostres creadors i a tots els que ens ajuden a posar la cultura i el coneixement a l’abast de tothom.

Estem convençuts que aquest és el camí a seguir per encarar el futur amb optimisme i confiança, com a capital de Catalunya, capital econòmica del Sud d’Europa i capital europea de la Mediterrània.

La ciutat  incorpora les innovacions amb rapidesa i amb una mirada fixa als països nòrdics, respon a això la presència d’Estocolm a les Festes de la Mare de Déu de la Mercè 2014?

La Mercè és sempre una magnífica ocasió per posar en relleu el caràcter obert de Barcelona al món. En l’última edició, vàrem confirmar una vegada més que la nostra ciutat està disposada a incorporar les innovacions amb rapidesa i que, tot i estar situats al sud del continent, no deixem mai de tenir un ull posat al nord d’Europa.

Va ser un plaer gaudir de les propostes més creatives de la cultura sueca que ens va presentar Estocolm com a ciutat convidada, i també participar al Festival de Cultura d’Estocolm durant l’agost, amb la presència de grups i espectacles que van dur a Suècia el segell més genuí de la nostra ciutat. Un intercanvi que es fonamenta en una manera de fer ciutat que Barcelona i Estocolm comparteixen, basada en la cultura, el coneixement, la creativitat, la innovació i el benestar, tal com he esmentat a la pregunta anterior. 

Alhora manté i explora en les tradicions catalanes sense perdre de vista l’esperit innovador i creatiu.


La nostracultura popular i tradicional posa de manifest el caràcter cohesionador de la cultura, amb festes i activitats on participen milers de persones, de totes les edats i totes les procedències. Per això, les tradicions catalanes segueixen sent protagonistes de les Festes de la Mercè i hem impulsatla xarxa de Cases de la Festa, perquè es conegui millor el nostre ric patrimoni cultural i festiu. Com a alcalde, em satisfan especialment totes les activitats que s’organitzen amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia, el suport que estem donant al món casteller, i el fet d’haver estat Capital de la Sardana el 2014.

Això es complementa amb l’aposta que estem fent per la creativitat i la innovació, que no només es pot veure en les propostes més sorprenents de la Mercè. Estem donant suport als nostres creadors amb projectes com el Canòdrom, el Centre d’Art Contemporani de Fabra i Coats i les fàbriques de creació, i també a través de la plataforma Barcelona Laboratori (BCNLab), amb la qual volem fomentar, connectar i donar a conèixer l’activitat innovadora i creativa que es duu a terme a la ciutat.

Durant aquest darrer any, han estat ben freqüents els viatges de l’Alcalde i els Regidors més enllà de les nostres fronteres: quina finalitat es persegueix i quina rendibilitat a mig i a llarg termini tindrà?


Una gran capital internacional com Barcelona està cridada a tenir cada vegada més influència en el futur. Per això hem enfortit la nostra agenda internacional amb viatges i trobades del més alt nivell a la Xina, els Estats Units, Israel, Dubai, Colòmbia, Brasil i la Índia, on hem establert importants contactes institucionals i empresarials per atreure talent i inversions a Barcelona, així com ajudar a la internacionalització de les empreses de casa nostra.

A tots els llocs on he estat, he pogut comprovar l’interès que desperta Barcelona i alguna d’aquestes trobades ja ha donat fruit. Barcelona va ser la ciutat convidada a la Beijing Design Week el 2014 i enguany serà la primera ciutat convidada a la Hong Kong Business of Design Week. Des de Barcelona també estem col·laborant en desenvolupaments urbanístics a ciutats molt importants del món com Casablanca, Lima, Hong Kong i Rio de Janeiro.

Enguany celebrem els actes commemoratius del Tricentenari dels Fets del 1714, quins ensenyaments es poden percebre idonis per al moment actual, analitzats a la llum de la història?

Barcelona ha commemorat el Tricentenari dels Fets de 1714 amb un programa d’activitats obert a tothom, una contribució important per reivindicar la capitalitat de la cultura catalana. Han estat 13 mesos intensos, en què s’han celebrat 400 activitats en 150 espais de la ciutat, que han comptat amb 2 milions d’assistents.Exposicions, conferències i altres propostes ens han ajudat a conèixer i comprendre, amb rigor històric, la dimensió dels esdeveniments que van succeir respecte a la Catalunya d’avui i de demà.

Des del meu punt de vista, entre els ensenyaments més importants que n’hem pogut extreure voldria destacar el fet que el poble català no es rendeix mai, malgrat tots els moments complexos que ha hagut de viure al llarg de la història. La celebració del Tricentenari ens ha donat tota la força i embranzida necessària per seguir progressant socialment i nacionalment com a poble.

No és còmode governar havent de pactar cada dia, vostè pactaria un tipus de proposta que dóna l’Alcaldia a la llista més votada?


A Barcelona sempre ha estat tradició que sigui alcalde el cap de la llista més votada, és una norma no escrita però que ha funcionat. En aquest mandat també va ser així i, com vostè esmenta, el fet d’estar en minoria ens ha dut a haver de pactar amb tots els grups polítics de l’Ajuntament.

No amago que busco sempre el consens, així entenc la política. Sempre m’agrada reconèixer i agrair la generositat de totes les forces polítiques que ens han donat suport, i la voluntat d’arribar a acords en benefici de la ciutat. Perquè tots aquests pactes els hem fet posant per davant l’interès general, i el benestar i la qualitat de vida de les persones.

Quines són les novetats de major transcendència econòmica que han passat a Barcelona al 2014?

El 2014 a Barcelona hem seguit treballant per reactivar l’economia i crear ocupació.  Perquè malgrat que comencem a albirar signes positius de millora en l’economia, seguim tenint 100.000 persones sense feina a la ciutat.

D’una banda, hem continuat impulsant serveis i programes que posen l’èmfasi en els col·lectius amb més dificultats per trobar feina (joves, majors de 40 anys, persones amb discapacitat i persones amb risc d’exclusió social), i en els barris més afectats per l’atur. I la nostra aposta comença a donar fruits. El 52,4% de les persones que durant el 2014 van ser ateses pels serveis municipals d’ocupacióhan trobat feina en 6 mesos.

L’any passat també vàrem seguir donant suport a les empreses, que en definitiva són les que creen nous llocs de treball, amb la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Un únic punt de contacte entre empreses i administració, per atendre les seves necessitats. També hem impulsat nous espais d’incubació i d’acceleració d’empreses de tecnologia mòbil.

Per a mi, hi ha dues molt bones notícies que cal posar en valor. L’any 2014 es van crear més de 6.000 noves empreses a l’àrea de Barcelona i, gràcies a la inversió estrangera directa, en dos anys s’han creat més de 20.000 llocs de treball.

L’emigració ha baixat i nombrosos estrangers han tornat als seus països d’origen, ha millorat l’estatus social de la ciutat o encara cal seguir enfeinat per ajudar els veïns?

A Barcelona, malgrat ser una ciutat d’èxit en molts àmbits, segueixen havent persones que ho estan passant molt malament a causa de la crisi econòmica i social. Per això, una de les nostres principals prioritats és atendre les persones, especialment les més vulnerables, i hem incrementat un 43% el pressupost social amb aquest objectiu.

Des de l’Ajuntament treballem intensament per combatre les desigualtats, amb polítiques d’equitat i justícia social.Hem ampliat l’oferta dels serveis socials i hem enfortit la teleassistència, l’atenció domiciliària, els ajuts alimentaris i la lluita contra la pobresa energètica, per garantir la cobertura de necessitats bàsiques sense llistes d’espera.

Des de 2011 hem quadruplicat l’import dels convenis amb entitats socials de la ciutat, de la mà del Tercer Sector, i estem impulsant també mesures d’innovació social per dignificar l’atenció als col·lectius més vulnerables: la distribució solidària d’aliments, el suport als sense sostre, o la intervenció en assentaments irregulars.

De la mateixa manera, ajudem les persones grans amb altres iniciatives socialment innovadores, com “Radars” i “Vincles”, que va guanyar el Gran Premi de la Fundació Bloomberg.

També estem prevenint i atenent els desnonaments de risc a la ciutat, i estem ampliant el Parc Públic d’Habitatge de Lloguer Assequible, impulsant la construcció de nous habitatges, la rehabilitació i la captació d’habitatges buits. Perquè l’habitatge segueix sent un dels factors que causa més desigualtat a la ciutat.

Hi ha espurnes com Can Vies, i els pisos turístics de la Barceloneta que assenyalen un malestar social d’abast, que n’ha de tenir en compte el ciutadà d’aquests fets?

Hem d’estar sempre molt atents a les demandes dels ciutadans i vetllarper preservar el benestar i la convivència als nostres barris. En el cas de Can Vies, no em cansaré mai d’insistir que tot es pot solucionar quan hi ha diàleg i bona col·laboració. Els últims anys hem impulsat la gestió cívica d’equipaments a Barcelona, la cessió de locals i la relació estable amb entitats que promouen el voluntariat i l’associacionisme. La feina social de Can Vies és important mantenir-la, però cal fer-ho dins la legalitat.

Pel que fa als pisos turístics de la Barceloneta, el nostre compromís és ser al costat dels veïns i veïnes del barri, i treballar conjuntament en la detecció d’activitats il·legals o comportaments incívics. Com a alcalde, vull que la Barceloneta segueixi sent un barri obert, tolerant i cívic, on els veïns i veïnes puguin viure tranquils. Per això no hi haurà cap més llicència d’apartament turístic a la Barceloneta i els que la tenen s’hauran d’agrupar en edificis sencers destinats a aquest ús. A més, mantindrem les inspeccions per fer complir la legalitat i, a nivell global de la ciutat, hem aprovat inicialment el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic. Un instrument molt important per gestionar millor aquest fenomen, que és conseqüència de l’èxit turístic de la ciutat.

Les obres que hi ha per la ciutat, es noten ben planificades i sense que causin un desori...


En efecte, mai aquesta ciutat havia fet tantes obres i de cop, i em sento molt satisfet de com s’estan duent a terme. El millor exemple el tenim en la gran transformació de la plaça de les Glòries, que hagués pogut causar molts problemes de circulació i, en canvi, s’està desenvolupant ordenadament i de manera exemplar, gràcies també a la col·laboració i la implicació ciutadana.

Sóc conscient de les molèsties que les obres generen als barcelonins i les barcelonines, però també estic convençut que la transformació que experimentarà aquesta ciutat envers la qualitat de l’espai públic serà espectacular.

Hem fet obres a tots els districtes, la Plaça Eivissa a Horta, les Tres Xemeneies del Poble Sec, la Rambla del Poble Nou, el carrer de Sant Pere més Baix, les Cotxeres Borbó o la Casa de l’Aigua a Nou Barris.També en els eixos emblemàtics de la ciutat, com el Passeig de Sant Joan, el Passeig de Gràcia, la Diagonal, Balmes, el Paral·lel, General Mitre i la cobertura de vies de Sants. Volem que la qualitat urbana arribi a tots els barris i tothom pugui gaudir d’un entorn endreçat.

Al turisme es nota massa gent i molt d’enrenou, de manera que hi ha ciutadans que n’estan tips.


El turisme és un sector econòmic molt dinàmic que ha aguantat bé els anys més durs de la crisi. Ara el repte més important que tenim és gestionar bé l’èxit turístic de Barcelona perquè no interfereixi en el dia a dia de la ciutat. Per això estem impulsant un nou Pacte local per un turisme responsable, amb els principals agents econòmics i socials.

Hem fet moltes accions per gestionar millor el turisme: la regulació dels pisos turístics,la reordenació de la circulació i aparcament d’autocars a la Sagrada Família i a la Via Laietana, i la millora de la gestió del Park Güell. Però cal fer més, hem de seguir treballant en la desconcentració del turisme a tots els districtes, i que els ingressos que genera el turisme reverteixin més directament en el benestar de la gent.

Mal va qui no escolta... parlem de la “V” de l’onze de setembre i les relacions amb Madrid.


En aquests últims tres anys, a Catalunya s’han organitzat les mobilitzacions més multitudinàries de la nostra història, i que es troben entre les més grans d’Europa, amb motiu de la Diada de l’Onze Setembre. Els catalans i les catalanes hem projectat al món la imatge d’un poble que, sense estridències, és capaç d’expressar, de manera cívica i pacífica, que sap cap a on vol anar. La “V” en va ser el darrer exemple.

Vivim moments en què s’han tancat moltes etapes, s’han esgotat moltes maneres de fer i ara se n’obren de noves. Sempre he dit que és un error que des del govern de l’Estat no s’estigui fent cas al desig dels catalans i les catalanes de poder decidir sobre el seu futur. És un dret que tenim com a poble i Barcelona, com a capital de Catalunya, estarà sempre al costat del govern de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i de la societat civil del nostre país en tot aquest procés.

Quin és o ha de ser el lema de la Barcelona del Futur: qualitat, prestigi i confort? O...

Jo no tinc un lema per a la Barcelona del futur. Tinc un somni, un somni social i transformador: fer de Barcelona una ciutat on la vida sigui més fàcil, més saludable, més feliç i més assequible per a tothom.