Alcaldessa de Sant Sadurní d'Anoia

Maria Rosell

“No s'ha de prometre res que no es pugui acomplir”



Infermera i llevadora de professió, l’alcaldessa Rosell ha disposat d’un mandat de set mesos per a gestar el seu projecte municipal.

Lunes, 20 de Abril de 2015
L’alcaldessa Rosell ens rep disposada a respondre les nostres preguntes. Però abans de començar ens diu que hem de tornar un altre dia a Sant Sadurní i fer-ho com a turistes. Comenta que hem de poder gaudir de la càlida acollida i les atencions de tot un poble. I del comerç i de la vida que fan als barris. I les caves i la xocolata... Sant Sadurní té edificis que val la pena visitar, i mostres del Modernisme que no s’han de deixar passar. I tota una lletania de festes populars: el Corpus, la Festa Major, les fires, el Carnestoltes i l’Abril cultural, per no dir la Festa de la Fil·loxera. El seu poble és un focus d’interès enoturístic a vint minuts del mar i la muntanya, que l’alcaldessa descobreix mentre recita de memòria el procés de fabricació del cava.

“Som la capital mundial del cava. Tenim més caves que ningú: dues-centes”
 
“Rebaixem el deute tant com podem i mirem d’augmentar la qualitat de vida de la nostra població”
 
“Apostem per l’enoturisme: cuidem molt les caves, les vinyes i l’entorn per a que la gent en pugui gaudir”
 
“Encara no entenc com estan dissenyant la LRSAL. O no coneixen la realitat dels municipis o realment no sé en quin país viuen”

"“Sóc llevadora de professió; he vist néixer la meva néta”
A vostè, la implicació amb Sant Sadurní li ve de lluny... 
El meu pare i la meva mare ens han educat en l’estimació al municipi i a les persones. Ens han ensenyat a ser solidaris i a ajudar la gent. I també ens han ensenyat a estimar Catalunya i el territori, i la llengua i la cultura. A més, el meu avi, Jaume Rosell i Roig, va ser un poeta local que va introduir els Jocs Florals a Sant Sadurní, i que va ser regidor de cultura municipal, fins que la dictadura de Primo de Rivera el va fer fora...
 
I potser l’exemple de l’avi va ser el que la va convèncer per a fer-se política...
El seu, i el dels meus pares, també. Durant l’època franquista van mantenir-se ferms en la defensa de la llengua i del país. Fixi’s que el meu pare, amb uns quants amics, es van bellugar per a crear una cooperativa d’habitatges, amb les que van poder donar vivenda a moltes famílies que en aquells temps venien des del sud d’Espanya en condicions molt precàries... De petita recordo estar a la botiga de roba i veure-hi molta cua de persones. No venien a comprar, sinó a apuntar-se a la llista per a accedir a una d’aquestes vivendes cooperatives.

Això també és fer política social...
També! De tot allò en va sorgir la inquietud de treballar pel meu poble. De petita participava en les colles sardanistes, la coral... Associacions i entitats del municipi a les que vaig dedicar molt de temps. Fins que un dia en Joan Amat, alcalde anterior, em va demanar si volia anar a les seves llistes com a regidora de Salut. Vaig entendre que li havia de dir que sí, perquè hi havia alguns temes en què creia que necessitàvem millorar i que des de l’Ajuntament es podrien treballar millor. 
 
I va sortir escollida...
Així és. I vam tenir arreglat el problema bastant aviat. Però em vaig adonar que hi havia moltíssima feina més a fer. I vaig estar 12 anys de regidora. He gaudit molt amb aquesta responsabilitat i penso que hem pogut ajudar molt la gent del poble. Hem reformat els serveis socials, donat més prestacions... Estic molt contenta perquè Sant Sadurní ha millorat molt en qualitat de vida en aquest temps.
 
Vostè no ha deixat mai de treballar en l’àmbit de la salut...
És cert. Segueixo al CAP municipal.

El seu mandat actual ha estat molt breu. No troba?
Vaig ser nomenada alcaldessa el 14 de juny de 2014. Tres anys abans, en les anteriors eleccions municipals, la nostra havia estat la llista més votada i havíem obtingut un regidor més que els que van quedar en segon lloc. Però es van fer una sèrie de pactes, tots ells lícits, i vam passar a ser la primera llista de l’oposició, fins que finalment vam entrar a l’alcaldia. En aquests set mesos he pogut desplegar l’experiència com a regidora i alcaldessa en funcions en l’anterior mandat. I hem aconseguit posar en marxa projectes del nostre programa electoral gràcies a nombroses subvencions i ajuts supramunicipals que enteníem que no s’havien anat a buscar durant els tres anys anteriors.

Com definiria el seu estil personal de fer política?  
Estar al costat de les persones, ajudant tot el que es pugui. Si es pot ajudar s’ajuda. I si no es pot ajudar, s’explica el perquè no es pot. I mai s’ha de prometre res que no es pugui acomplir. 
 
En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament?
Actualment és un Ajuntament sanejat. En l’anterior mandat, el d’abans de 2011, vam deixar uns 600 mil euros de superàvit i, tot s’ha de dir, en aquests tres darrers anys també s’ha rebaixat l’endeutament. En el nostre anterior mandat estàvem en un 50 per cent i ara estem un 30 per cent d’endeutament. Rebaixem el deute tant com podem i mirem d’augmentar la qualitat de vida de la nostra població. 
 
Parlant de qualitat de vida, quin nivell d’atur tenen?
L’atur aquí és gairebé d’un 12%. No és un dels nivells més alts...
 
I per a aquestes persones, que han quedat en atur, o que tenen altres necessitats, què fan des de l’Ajuntament?  
Tenim identificats alguns problemes de pobresa energètica, i de persones que no poden pagar el lloguer de la vivenda o que no en tenen prou per arribar a final de mes. Des de la Regidoria de Serveis Socials, els tècnics gestionen els recursos disponibles i miren de distribuir els ajuts entre tothom qui ho necessita. Algunes actuacions recents han estat les beques escolars o fer seguiment de l’alimentació dels nens i nenes fora del curs lectiu. I també hem actuat des dels serveis de Joventut i d’Ocupació, on proporcionem informació i orientació als joves, tant en l’àmbit laboral com estudiantil... Quant a les persones grans, crec que ho tenim bastant ben cobert, entre les associacions i clubs que tenim al poble, els voluntaris, el centre de dia, el casal...
 
Pensa vostè que la LRSAL els treu a vostès un temps valuós que podrien dedicar a activitats rendibles per a la comunitat? 
La LRSAL és una llei que encara no entenc com l’estan fent. Penso que la gent que l’ha dissenyat, o no coneix la realitat dels municipis o realment no sé en quin país viu. Ens està complicant la vida. Si ens allunyen totes aquestes competències, els municipis no es podran gestionar com cal.
 
De debò el seu poble és la capital del cava?
Ho som. És on hi ha més caves de tot el món: dues-centes. Ens en sentim la capital mundial. El nostre producte estrella és el cava i tot el que l’envolta. Ara tenim un poble molt turístic (apostem per l’enoturisme), cuidem molt les vinyes i l’entorn, i així la gent pot venir a visitar totes les nostres caves, les nostres vinyes... Figuri’s: a vint minuts tenim Sitges i Vilanova. I a l’altre cantó tenim Montserrat. No podem demanar més: vinyes, mar i muntanya.
 
S’hi dedica gaire gent de Sant Sadurní, al sector del cava?
Al poble hi tenim moltes caves, però a més a més hi tenim també moltes empreses de serveis. Moltes d’elles viuen a l’entorn del cava i del comerç i el turisme. Les dues principals caves, (Codorniu i Freixenet), ja donen molta feina. I també tenim diverses caves mitjanes i moltes de petites. O sigui que podem trobar des d’una empresa que té un o dos treballadors, un d’ells el propietari, fins a les més grans, que poden donar feina a mil i escaig treballadors.
 
Quan véns al poble, fa olor –i bo– de cava.
Moltes de les cases del poble, sobretot les més antigues, tenen cava pròpia al soterrani. Fins i tot en algunes de les més noves també se’n fan. Algunes caves, ara tancades, passaven per sota de l’església, i n’hi ha que encara passen per sota dels carrers. Així que quan algú visita Sant Sadurní pot olorar les caves. I també el xocolata.
 
És cert, ara que ho diu...
Fa uns cinc anys vam construir un museu dedicat a la xocolata, amb les marques Simon Coll i Ametller, que són les del poble de tota la vida. S’hi pot venir a veure com es fabrica la xocolata artesanal, un producte de primeríssima qualitat. Convido tothom qui vulgui conèixer la vida tradicional sadurnidenca, i la nostra manera de ser i de fer, que vinguin, vegin les caves, el museu de la xocolata i el CIC (Centre d’Interpretació del Cava). Serà un dia complert que agradarà moltíssim a tota la família.