Raquel Sànchez

"La nostra gestió econòmica transmet tranquil·litat: tenim recursos per a mantenir els serveis i les inversions"



Raquel Sànchez defensa el diàleg i la transparència com a valors suprems de la política

Martes, 23 de Junio de 2015
Des de febrer de 2014 que Raquel Sànchez és alcaldessa de Gavà. La primera alcaldessa en la història de la ciutat. Les cròniques diuen que quan va accedir al comanament municipal va dir que ja s’havia acabat el temps de fer política per als ciutadans i que començava el moment de fer-la amb els ciutadans. Com a advocada que ha estat durant molts anys, Sànchez sap el que és defensar els drets de les persones. En aquesta entrevista ens presenta la situació de la ciutat i ens parla d’alguns dels reptes municipals més importants.

“Vaig estudiar Dret perquè des de petita em revoltava veure injustícies a les notícies”
 
“Els polítics no s’han d’eternitzar en els seus càrrecs”
 
“Si en algun moment la política no em permet ser sincera, honesta o coherent, hauria de canviar de professió”
 
“Els alcaldes hem estat molt bel·ligerants amb la LRSAL: si un ciutadà demana ajuda, com li podem dir que la llei no ens permet ajudar-lo?"
 
“Regeneració, transparència... a Gavà hem fet coses concretes per a que aquestes necessitats transcendissin a l’àmbit de la retòrica”
Quines condicions ha de reunir una persona per a ser alcalde o alcaldessa?
Cal que sigui honesta, sincera i coherent. I ser propera i transparent. En un moment de tant de descrèdit de la classe política, aquests són uns valors fonamentals per a recuperar la connexió amb la ciutadania. Els ciutadans, encara que no t’hagin votat, t’agraeixen que siguis sensat, rigorós i transparent. La gent valora això en els seus alcaldes... Sempre dic que si en algun moment la política no em permetés ser coherent, sincera o honesta, hauria de deixar-la.
 
Què en pensa de la política? És una professió, una manera de fer-se notar o un servei públic?
Per mi és un servei. I també una feina, perquè hi has de dedicar moltes hores i responsabilitat, però ha de ser una feina temporal: els polítics no s’han d’eternitzar allà on estan. I així sí que es pot parlar de renovació.
 
La seva formació és d’advocada. Va exercir gaire temps?
Al voltant de vuit anys. En temes de Dret Penal, entre d’altres. Sentia una vocació des de petita, malgrat que a la meva família no hi havia cap referent. M’interessava tot el que passava en la societat i tenia arrelat un sentiment de justícia. Em revoltava cada cop que a les notícies hi veia alguna injustícia, i volia defensar les situacions justes. Això va ajudar-me també a decidir-me per a la política.
 
Què li diuen els seus fills, quan arriba a casa?
Quan me’ls trobo desperts, cosa que no passa tots els dies, mirem de fer les coses més normals: banyar, sopar, explicar un conte... Mirem de parlar cadascú a la seva manera, per a explicar-nos les coses que hem fet durant el dia...
 
En alguna de les piulades que vostè fa habitualment a “Twitter” va fer servir l’expressió “amb ulls de dona”. Què vol dir?
L’expressió representa una sensibilitat distinta al món. Sense menystenir el que facin els homes, la incorporació progressiva de les dones als llocs de responsabilitat, tant en l’àmbit públic com en el privat ajuda a veure el món amb ulls de dona. Crec que les dones tenim una sensibilitat distinta.
 
Doncs, amb ulls de dona, digui’ns com és Gavà, què li falta i què li sobra...
Amb ulls de dona li dic que no li sobra res. Aquesta és una ciutat que hem anat construint entre tots amb molt d’esforç. És una ciutat equilibrada des de tots els punts de vista: cohesió social, territori, diversificació econòmica... Fixi’s que hi ha una dita popular que diu ‘tot ho tenim a Gavà: platja, muntanya i pla. En tot cas, podríem dir que la ciutat ha de fer un salt cap endavant en diversos àmbits. Per exemple, caldria augmentar la participació ciutadana, i iniciar una nova etapa en la promoció econòmica... Si la gent decideix fer-me confiança en el futur, aquesta serà la meva prioritat. 
 
Vostès tenen un emplaçament privilegiat, amb bones comunicacions, dins de l’Àrea Metropolitana... però en canvi també tenen gent que ha patit molt per causa de la crisi. Què fan per aquestes persones?
La nostra prioritat és garantir la protecció de les persones que es troben en situacions complicades per culpa de la crisi. Des dels Serveis Socials fem tot el que podem per a acollir-les i atendre-les. I tots els programes que portem a terme des de l’àrea de servei a les persones també busquen respondre a les situacions que més necessitats plantegen. Ens trobem amb famílies en les que hi ha un o dos integrants que treballen però que igualment tenen dificultat en arribar a final de mes. Aleshores hem de suplementar-les amb programes, com, per exemple, el de beques per a les activitats extraescolars, amb les que ja hem ajudat 150 famílies de la ciutat. O també ens trobem amb gent gran que cobra pensió, de la qual en depèn tota la família, fins als néts... 
 
Tot aquest ajut el promou només l’Ajuntament o ho fan en conjunció amb altres institucions?
Hi ha de tot. Aquestes ajudes que us comentava per a les activitats extraescolars o les beques de menjador les lidera l’Ajuntament. N’hi ha d’altres, però els ajuntaments som els més capacitats per a identificar les necessitats i articular els programes més convenients...

Però la LRSAL no els ho deixa fer...
La LRSAL ens deixa fer cada vegada menys coses. I és un contrasentit que cada vegada entenc menys. Alguns polítics s’omplen la boca parlant de proximitat, de bona gestió, de transparència en les administracions... i en canvi estan allunyant la política de la ciutadania. I el ciutadà no ho entén: si aquí ve un veí i demana ajut, com li podem dir que no li podem donar? Li hem d’explicar potser la LRSAL? Els alcaldes i els municipis hem estat, i seguirem sent, molt bel·ligerants amb aquesta normativa que està sotmetent-ho tot al criteri de l’austeritat...

El projecte d’urbanització del Pla de Ponent era molt ambiciós. Amb tota la crisi recent, potser el tenen parat?
És un projecte que està aprovat i que avança, però per fases i en la mesura en què ho determinen les necessitats de creixement de la ciutat. No hi ha cap interès en aixecar construccions que no siguin imprescindibles.
 
El projecte pretenia construir 5.000 nous habitatges. Quina dimensió de ciutat us heu fixat com a objectiu?
La ciutat es planifica a llarg termini. Ara tot just estem construint la primera fase dels pisos del Pla de Ponent, al barri de Can Ribes. Són unes 143 vivendes de protecció oficial. Quan la demanda les cobreixi, en farem més. Sense presses.
 
I en quant a la recuperació econòmica de la que tant es parla, i l’augment de l’ocupació, els noten a la ciutat?
Miri, tot i la crisi i després del boom immobiliari, a la nostra ciutat no hi ha habitatges buits. I el darrer informe que tenim de l’atur ens trobem amb una lleugera reducció de la desocupació. Estem millor que la mitjana de la comarca, però encara hi ha molt de camí per a recórrer.

Com és l’economia municipal? En quin estat es troba?
En el ple municipal que justament celebrarem demà, aprovarem una liquidació positiva de 5 milions d’euros. Això acredita que hem gestionat bé els recursos, i que generem ingressos. I el límit de la Llei d’Estabilitat Pressupostària no ens permet gastar més del compte. Així que podem transmetre una sensació de tranquil·litat: tenim els recursos per a seguir prestant els serveis als ciutadans, mantenir el nivell d’inversions, i mantenir un nivell d’endeutament correcte.

Donades les circumstàncies, potser han pensat en rebaixar els impostos municipals?
Més que una rebaixa general, el que fem és aprovar bonificacions i subvencions per a les persones que ho necessiten. Creiem que això és més eficaç per a causar els impactes que pretenem assolir. Enguany hem introduït una subvenció pels aturats de llarga durada i també per a famílies monoparentals, famílies nombroses, majors de 65 anys, persones amb cert grau de discapacitat... Però reduir generalitzadament els impostos no, perquè els ingressos són necessaris.

Regeneració, transparència... què han fet en el seu govern municipal en relació a aquesta petició social tan important?
Al municipi hem posat en pràctica diverses iniciatives per a que això no es quedés en un simple argument retòric. Per exemple, el portal de dades “Gavà Obert”, que és pioner. En ell, el ciutadà pot accedir sense filtres a la informació municipal, de la mateixa manera que hi pot accedir un funcionari o la pròpia alcaldessa. O un altre portal, en el que s’hi publiquen tots els contractes que fem, fins i tot els menors. O la publicació de les declaracions de patrimoni de tots els integrants del govern municipal... O el projecte de “Junts fem barri”, que ha representat apropar la presa de les decisions a la ciutadania.

En què ha consistit?
És un projecte participatiu en què el ciutadà ha pogut ajudar a decidir quines eren les prioritats en les inversions a realitzar a nivell de barri. Estic convençuda que aquesta és la línia que hem de seguir. 
 
Diàleg amb totes les opcions polítiques al consistori?
Diàleg sempre. Perquè és necessari. I més en aquest moment concret, en què sembla que les majories absolutes s’estan acabant. Cal no tenir por, parlar amb tothom i treballar sobre projectes concrets amb les demés opcions.
 
Si tingués ocasió de parlar amb els presidents Rajoy i Mas, què els hi diria?
Els hi diria que parlin, perquè el diàleg és imprescindible. Com a responsables polítics tots hi estem obligats...