Carles Ruiz

“Volem connectar empreses, escoles i ciutadans amb totes les oportunitats disponibles”



Carles Ruiz presenta Viladecans com una ciutat compacta, comunicada i preparada per a generar ocupació i riquesa.

Martes, 28 de Julio de 2015
L’alcalde Carles Ruiz ens parla de Viladecans en termes de generació d’oportunitats. És cert que la crisi els ha fet passar per dificultats, però ara són una de les ciutats on més ocupació es genera. Any rere any, noves persones i empreses decideixen establir-s’hi. Les primeres ho fan perquè poden gaudir d’uns serveis de primera, platges, proximitat a Barcelona i el caràcter solidari i obert d’una població. Les segones perquè volen aprofitar les bones comunicacions, la proximitat d’un centre d’estudis universitari i la capacitat emprenedora local. Viladecans ha deixat de ser el lloc on la gent buscava habitatges econòmics i s’ha convertit, definitivament, en un lloc on la gent vol anar a viure perquè sí.

“A Viladecans, qualsevol model de negoci és possible”
 
“Actualment el 70% de la gent de Viladecans treballa fora de la ciutat. Volem revertir la situació potenciant les activitats econòmiques locals”
 
“La crisi ens ha afectat molt, però hem estat de les ciutats d’Espanya que més ha reduït l’atur en aquests darrers 4 anys” 
 
“Tenim un servei de tutoria i inserció per a persones en atur. Els fem una fitxa de seguiment i els proporcionem una orientació semblant a la que proporcionen els 'head hunters'”
 
“Tota la dinàmica de creixement ens ha servit per a invertir en les escoles. Estem convençuts que l’èxit escolar és clau per a la nostra ciutat”
 
“Ben entès, el model federal permet anar junts en el que és convenient per tots, i decidir cadascun en allò que li va bé individualment”
Comencem parlant d’economia. Com és el teixit industrial i productiu de Viladecans?
La nostra és una ciutat molt ben situada, a tocar de Barcelona i de l’aeroport. Portem anys meditant sobre com aprofitar aquestes singularitats i realitzant transformacions d’acord amb el que planifiquem. Som una ciutat diversa i aquí qualsevol model de negoci és possible. Des de l’agricultura de productes de gran qualitat fins a empreses de transformació agroalimentària, passant pels serveis, oficines, seus corporatives d’empreses i la indústria. La meitat del sòl de Viladecans és industrial i tenim un potencial industrial molt fort encara per desenvolupar. 
 
Si hi ha tant de sòl industrial disponible, potser no hi ha prou empreses com per a donar feina a tothom... 
Actualment, el 70% de la gent de Viladecans treballa fora de la ciutat. Això implica moltes coses: per exemple, que la nostra gent passa moltes hores a fora de casa, i per tant, que no poden estar amb la seva família, o que triguen una hora o dues a venir, o que no poden participar en la vida associativa local... Tenir tanta gent a fora de la ciutat suposa que les compres les fan segurament a prop del seu lloc de treball. Nosaltres volem invertir aquesta situació i per això estem potenciant les activitats econòmiques locals. Perquè permetran que la gent tingui oportunitat de treballar a la seva ciutat i disposar de més temps. 
 
La crisi deu haver estat dura per a vostès...
Molt... Molta gent ha perdut la seva feina, ja sigui a Viladecans o fora de Viladecans. Tenim més de 5 mil aturats... També és cert que hem estat de les ciutats d’Espanya que més ha reduït l’atur en aquests darrers 4 anys. És de les poques que ha generat noves empreses i noves oportunitats de feina. Però el nostre problema principal segueix sent l’atur i per això tractem d’ajudar la gent capacitant-la per a que li sigui fàcil trobar un nou treball.
 
Exactament, com ho fan?
Hem arrencat un nou projecte de tutoria i d’inserció per a persones en aquesta situació. A tots els fem una fitxa personalitzada de seguiment i els proporcionem un servei d’orientació semblant al que proporcionen els “head hunters” d’alta direcció. Hem començat per persones en atur provinents del comerç, bàsicament dependents i dependentes. I, juntament amb l’empresa que està construint un nou “outlet” a la ciutat, estem oferint formació i orientació personalitzada per a que el dia de la selecció de personal estiguin en les millors condicions possibles per a poder optar als llocs de treball oferts.
 
Es diu que en aquests temps de certa recuperació econòmica, els autònoms i emprenedors tenen un paper reservat...
També hi hem treballat. Estem subvencionant als autònoms i les petites empreses que generen negocis i que són capaces de contractar i crear ocupació. És el programa “Fem Feina”. I a més volem també captar talent. Tenim una universitat i volem ser el primer municipi d’Espanya que eliminarà les patents al municipi. 
 
Quines són les empreses més destacables amb seu a Viladecans? Pot presumir-ne, si vol...
Fa poc va traslladar-se aquí la seu ibèrica d’UNILEVER. També la multinacional americana INGRAM, de telecomunicacions, ha aterrat aquí. Però n’hi ha una que hem tingut tota la vida i que és un dels valors més importants que tenim: ROCA. Quan parles de construcció al Baix Llobregat i a Viladecans, nosaltres estem parlant d’indústria. ROCA és una empresa en un continu procés de millora del producte, de qualitat, de disseny... 
 
Ja es veu que la de vostè és una ciutat plena d’oportunitats...
Logística, turisme... Amb la Generalitat hem arribat a un acord per a desenvolupar l’activitat turística i afavorir el sector terciari. A Viladecans tenir de tot ens permet unes sinèrgies i unes possibilitats que no tenen altres ciutats. I tota aquesta dinàmica de creixement ens ha servit per a invertir molt en les nostres escoles. Estem convençuts que l’èxit escolar és clau per a la nostra ciutat. Que la millora de l’educació ens garanteix una millor qualitat de viada. Vam ser la primera ciutat d’Espanya amb totes les aules de totes les escoles digitalitzades. 
 
I amb tot aquest ecosistema tan interessant d’oportunitats, iniciativa privada i formació quin paper hi juga l’Ajuntament?
El nostre es el paper del qui posa en contacte totes les oportunitats i tots els coneixements disponibles. No volem tenir el paper de mers prestadors de serveis. Volem connectar empreses, escoles, ciutadans, i ciutadanes, associacions... Poso com exemple la Xarxa d’Innovació Educativa, de més de 500 persones de Viladecans, que treballen en les empreses de la ciutat, o que són els pares i mares dels alumnes, o els mestres, o els centres... I tot això per a millorar l’educació. De la xarxa en resulten projectes molt diversos.
 
I l’economia municipal, com la tenen?
Som dels ajuntaments més sanejats d’Espanya. Estem en un 43% d’endeutament, que és un nivell molt baix en relació al que marca la normativa. Aquesta salut financera ens ha permès fer inversions importants, i fins i tot en períodes difícils hem pogut mantenir la capacitat tant de donar serveis com de fer inversió.
 
Com estan les relacions entre els diferents grups polítics municipals?
He de dir que hi ha hagut molt de consens en els temes estratègics de ciutat, independentment de la diferència d’ideologies. Molts dels projectes s’han portat a terme amb el suport majoritari del conjunt de grups de l’Ajuntament. Després de les darreres eleccions ha canviat força el mapa electoral i hi ha més grups. Persones noves, en molts casos, que no han estat vinculades a la política municipal i que no coneixen tota la feina prèvia que s’ha fet. L’educació, per exemple, ha sigut un dels eixos principals de la ciutat. Estic segur que tots els grups municipals d’una forma raonable donaran suport a continuar prioritzant-la. 
 
Com es convenç una persona de fora de Viladecans que vingui a viure a aquí?
Hi ha molts arguments. Primer, segurament, que podrà estar a cinc minuts de la platja i a cinc de la muntanya. I gaudir de molts espais verds. I perquè tenim un nivell de serveis de primera, però també tenim les característiques d’un poble. La nostra és una ciutat densa i compactada i això fa que les relacions siguin molt fàcils, i que puguis caminar per tota la ciutat. La gent s’hi troba còmoda.
 
Vostè mateix se’n deuria convèncer, perquè no és fill de Viladecans...
Fa trenta anys que vaig venir a viure a Viladecans. Sóc educador de carrer i treballava a Sant Boi. Viladecans és una ciutat que està molt acostumada a rebre persones que han anat venint en successives generacions per causes molt diferents. Abans, segurament, era degut al fet de trobar un habitatge més barat que en les ciutats properes. Ara jo crec que no: avui en dia crec que la gent ve a Viladecans perquè li agrada veritablement.
 
L’Estat Federal... Creu vostè que és la solució?
L’Estat Federal ha sigut molt bona solució per als països que són federals. A Espanya es va començar molt tímidament a fer una reforma autonòmica pensada per a tres comunitats històriques. Però per diferents circumstàncies es va estendre aquest mapa autonòmic a tot el país i ens vam trobar amb un model constitucional, que pressuposava que hi havien zones que podien tenir autonomia de gestió. El problema és que tenim una Constitució que ha permès desenvolupar un Estat quasi federal, funcionalment, però que no té els mecanismes federals.
 
I quins serien aquests mecanismes?
En un estat federal, el pressupost no és un pressupost de l’Estat, és un pressupost federal. I les comunitats participen en la elaboració del pressupost. En un estat federal el senat és un espai de representació de les federacions. Aquí no ho tenim... Tots aquests elements són els que han portat a una disfunció d’un Estat que té moltes veus però que no té el mecanismes perquè aquestes veus es reflecteixin en el Govern de l’Estat. Jo crec que la solució per poder harmonitzar d’alguna manera aquestes diferències nacionals, lingüístiques, culturals, etc. és el model federal. Perquè permet anar junts en allò que ens interessa a tots i tenir la capacitat de decidir en allò que li convé a cadascun. Però sempre amb lleialtat federal. Jo crec que hem de fer una reforma que ens porti a tenir un model federal.
 
Quan acabi la seva etapa política què farà?
Soc polític des de que era petit. A classe sempre sortia per a ser delegat... No puc estar quiet si veig un problema. Tinc sempre ganes de posar-me al capdavant de les coses i espero seguir tenint-les. Potser, en uns anys la tindré en una associació de barri o en un col·lectiu solidari o a la llar de jubilats.