Alcalde d'Artesa de Segre

Mingo Sabanés

“Aquí la majoria diem ‘sí’ a la independència i ‘sí’ a les llibertats democràtiques”


L’alcalde d’Artesa arrenca el que assegura serà el seu darrer mandat esgrimint el valor de la proximitat.

Martes, 01 de Septiembre de 2015
Ens quedem sorpresos quan l’alcalde d’Artesa ens diu que és el responsable de ni més ni menys, 21 municipis agregats. Alguns no superen les 15 persones, i d’altres no arriben al centenar. Però Mingo Sabanés se’ls visita tots regularment i parla amb les juntes veïnals: “sort en tenim, d’aquestes persones: ens fan la feina de comunicar-nos tot el que cal als pobles”, assegura.

“Jo sempre recomanaria que abans de ser alcalde un hagi estat regidor almenys durant 4 anys” 
 
“El nostre municipi és un lloc de pas, per a persones que venen a gaudir del que els ofereixen el comerç i les tradicions d’aquí”
 
“En quant a ocupació, entre les granges, l’agricultura, el comerç, la construcció i la mica d’indústria, anem sortint-nos-en”
 
“El Sr. Rajoy s’omple la boca de dir que ajuda els ajuntaments a pagar els seus proveïdors, però ho fa demanant un interès del 5,9% a canvi”
 
“A ERC ja fa molts anys que parlem d’independència. No som d’aquells que després s’han apuntat al carro”
 
“La majoria de la gent d’aquí ens hem manifestat de cara al “sí” a la independència i del “sí” a la política de llibertats democràtiques”
 
“No sóc partidari d’eternitzar els mandats, però el temps passa volant i 4 anys, entre que comences i t’adaptes, passen molt ràpid”
Sr. Alcalde: quin és el seu estil de treball al municipi?
Cada dia surto de casa i vaig a veure com progressen les obres que tenim obertes. Després vinc a l’Ajuntament, i atenc les visites entre les 10h i les 15h. Sempre dic que la nostra feina és servir el ciutadà. I tothom em coneix i demana per mi. Diuen “Mingo, ens pots atendre un moment?” I mirem de solucionar el que demanen. Algunes vegades és possible i altres no...
 
La feina d’alcalde és com se l’esperava?
Sí, perquè ja vaig ser regidor durant 8 anys. I jo sempre recomanaria que abans de ser alcalde hagis sigut regidor almenys durant 4 anys. Jo ho faig de gust i m’agrada molt. I hi ha dies de tot. La meva dona em coneix i ja m’ho diu: “Avui no t’han anat gaire bé les coses”. I li dic “Doncs no”. “Un altre dia ja aniran millor”, em respon. 
 
Pel que explica, la proximitat és un dels seus valors més importants com a alcalde? 
Per descomptat! Jo estic aquí totes les hores que calgui atenent la gent. I m’agrada també anar a treballar sobre el terreny: agafar el cotxe i visitar els 21 nuclis agregats que conformen Artesa, parlar amb la gent, veure les seves necessitats. És molt rar el dia que no vaig a un poble o a altre... Ara que ha acabat la campanya electoral, alguns em pregunten si cal tant de viatge. Jo dic que la campanya es fa dia a dia, durant els 365 dies de l’any...
 
He entès bé? 21 nuclis de població? Com s’ho fa?
Doncs no és gaire fàcil... Cada nucli té les seves peculiaritats. Alguns tenen 25 habitants, altres 40 i el més gran és Baldomar, amb 110. Pensi que Artesa té 176 km quadrats d’extensió i que cada nucli defensa allò que considera seu. I també cal mantenir arreglats els camins, perquè aquest és un territori agrícola i ramader, i cal poder accedir bé a les finques, amb tractors, “cosetxadores” (recol·lectores de cereal)... No és fàcil. 
Afortunadament, en cada poblet hi ha una junta veïnal que comunica les necessitats i inquietuds contínuament. Quan els cal alguna cosa, truquen a l’Ajuntament, i nosaltres els atenem... Sort en tenim d’aquestes persones, que no cobren res i que ho fan desinteressadament, perquè aprecien el poble del que són i volen aportar-hi solucions.
 
Parlant de camins, vostès tenen diverses rutes turístiques...
Fa uns 4 o cinc anys, mentre es construïa el Canal Segarra-Garrigues, al nucli de Seró s’hi van trobar unes esteles megalítiques de fa cinc mil anys. Juntament amb el Departament de Cultura vam aconseguir que no es moguessin d’aquí. I l’Ajuntament va llogar un magatzem per a guardar-les fins que hem pogut construir el museu del poble de Seró. Ara les esteles hi estan exposades al públic i fem visites guiades, sobretot els caps de setmana. Per cert, que l’arquitecte que va dissenyar el museu va guanyar el primer premi d’arquitectura de 2013 i hem exposat l’obra a la Biennal de Venècia. Però també altres coses que formen part del patrimoni del municipi...
 
Això! Parli’ns dels elements més significatius del seu municipi...
Aquí tenim muntanya, i riu, i una vall. Tot allò (assenyala) és el Montsec. És una zona rica en paisatges i natura. Tenim des de petjades de dinosaure fins a esglésies romàniques. I a la muntanya del Castellot, hi ha un Sagrat Cor que es pot visitar gràcies a que hi ha persones de la tercera edat que se’n cuiden de mantenir-lo arreglat. Allà també hi ha una un telescopi que permet contemplar tota la zona i fins a les muntanyes de Montserrat, si fa bon temps... Tenim cinc o sis bodegues de vi amb D.O. Costers del Segre; tenim les cases rurals... Hi ha patrimoni per a tots els visitants i per a passar bons caps de setmana, o quinzenes de vacances a l’estiu... I tant, que sí.
 
A banda, vostès estan situats en una zona molt important de pas...
Hi passen carreteres molt importants que van cap a Andorra, cap al Pallars, cap a Tremp... Això afavoreix el comerç d’aquí. Tenim unes coques de recapte que són famosíssimes. I xoriç, i uns vins importants. I fem un mercat el diumenge al matí, durant tot l’any, de les 9 del matí a les 3 de la tarda. El nostre municipi és un lloc de pas, per a persones que venen a gaudir del que els ofereixen els pastissers, les botigues, els comerços i una associació de comerciants molt activa. Fins i tot tallem la carretera dues o tres vegades a l’any per a fer comerç al carrer. 
 
Digui’ns com és la gent d’Artesa?
Molt hospitalària. És una gent molt tractable i cordial. No són orgullosos. I no és perquè ho digui l’alcalde. També ho diuen bastants estrangers que tenim aquí i que diuen que s’hi troben molt bé. Aquí hi ha molts brasilers perquè tenim una fàbrica de mobles (Mobles Ros) que dóna feina a 200 persones o més i moltes d’elles venen del Brasil. S’han adaptat al municipi i l’Ajuntament els ajuda en el que pot. 
 
A Artesa hi ha gaire implicació ciutadana?
Aquí hi tenim moltes associacions, que faciliten molt la feina dels ajuntaments. Ells organitzen moltes activitats i nosaltres tractem de facilitar-los també les coses a ells: tenim un local per a les associacions, un centre d’entitats amb calefacció i aire condicionat, sales... Aquí hi tenim des de puntaires fins a sardanistes, i el club de futbol, i el de bàsquet... Hi ha moltes associacions.
 
I de quina manera fomenteu l’activitat econòmica, o la creació de llocs de treball?
No és fàcil i fem el que podem: encaminem cap a les borses de treball del Consell Comarcal, fomentem el lloguer de pisos per a persones joves... Aquí, en quant a treball, anem fent: entre les granges, l’agricultura, el comerç, la construcció i la mica d’indústria, anem fent. No podem llançar les campanes al vol, no obstant.
 
En entorns rurals hi ha el problema de la marxa de joves cap a les ciutats. Fan alguna cosa per evitar-lo?
Procurem que aquests joves trobin feina per aquí. Els adrecem allà on creiem que hi pot haver feina: a la Cooperativa de Guissona, a Cal Ros, a les granges... Molts d’aquests joves són de cases de pagès i també fan feines de construcció. No hi ha feina per a tots, però sempre hi ha alguna cosa a fer i, de moment, ens n’anem sortint.
 
I la situació econòmica de l’Ajuntament?
Tenim deutes, com tots els ajuntaments, i des de 2011 complim les ordres del govern de l’Estat, en relació als pagaments als proveïdors. Però amb dificultats: hi van haver obres com les del túmul o la construcció del CAP local que no podíem pagar. El Sr. Rajoy s’omple la boca de dir que ajuda els ajuntaments a pagar els seus proveïdors, però ho fa demanant un interès del 5,9% a canvi, si més no a partir del segon any... Nosaltres mai havíem pagat un interès tan alt. Quina mena de política és aquesta? L’Administració ens deu diners d’obres que ja estan concedides i nosaltres hem de donar la cara i pagar els interessos per culpa de no poder pagar els proveïdors...! Ara mateix, d’un pressupost de 3,2 milions anuals que tenim, hi ha un dèficit d’un milió quatre-cents mil euros. Si cobréssim tot el que l’Administració ens deu en aquest moment, el dèficit seria de només quatre-cents mil.
 
I quina és la seva utopia del municipi? 
Aquí ens aniria molt bé tenir un parell d’indústries més. I feina per a tots. La gent també demana un nou Passeig del Senill, però és una obra cara, de 3 o 4 milions, i malgrat que tots en parlen durant la campanya electoral, és una obra que no podem assumir si no és per fases. Tot plegat, jo em conformaria amb acabar de fer el local de la gent gran, que el tenim iniciat des de fa 4 o 5 anys, però que està paralitzat, perquè ens falten uns 310.000 euros que el Govern no ens pot donar, a causa de la crisi. I la gent gran també es mereix poder gaudir-ne. Com a alcalde, m’agradaria acabar-lo en aquest mandat.
 
Ara mateix, quina és la composició de grups polítics al consistori?
En aquestes darreres eleccions ens vam presentar el PP, CiU i ERC. Actualment hi ha 11 regidors, dels quals 8 pertanyen a ERC i 3 a CiU.
 
De cara al procés sobiranista, fan alguna cosa des de l’Ajuntament?
A ERC hem parlat d’Independència des de fa una pila d’anys. No som d’aquells que després s’han apuntat al carro. Ara bé, de cara al 27 de setembre, crec que els tres o quatre partits que anem a favor de la independència hem d’anar tots a una. Com la societat. Aquí hi ha moltes persones que han vingut de fora i que volen el millor pel país també. Però que ens deixin intentar governar-nos per nosaltres i a veure què passa. I si tots estem ben units, jo crec que el país pot tirar endavant. La majoria de la gent d’aquí som afins a la independència i, des del punt de vista polític, tots s’han manifestat de cara al “sí” a la independència i del “sí” a la política de llibertats democràtiques.
 
Parlant sobre democràcia, què creu que cal per a una bona regeneració democràtica?
El primer és entendre què és la democràcia. I no és posar barreres com aquesta llei actual que prohibeix manifestar-se. La gent ha de tenir dret a opinar. El que cal és deixar fer a la gent, deixar fer a la ciutadania, deixar fer a la joventut... Una joventut tan ben preparada que tenim a aquest país i que, per desgràcia, la majoria se n’han hagut d’anar a viure o a treballar a altres països, això és terrible, és una cosa que pot passar en un  país. 
 
Què en pensa sobre la limitació de mandats? Haurien de ser de 4 anys, com està regulat, o de 6, com passa per exemple a França?
Jo no estic a favor d’eternitzar-se en un ajuntament o en qualsevol càrrec. Però el temps passa volant, i 4 anys, entre que comences i t’adaptes, passen molt ràpid. Jo crec que tres mandats de quatre anys poden ser suficients. Però també depèn de les persones. Algunes són molt autoritàries i només volen fer la seva, i altres que se senten al servei del ciutadà i no m’importaria que s’hi estiguessin més temps.
 
Què li diria a hores d’ara al president Mas?
Que segueixi treballant per Catalunya com ha fet fins ara i que es posi d’acord amb les altres forces polítiques per poder tirar endavant aquest país. No és fàcil, perquè ens posarem en contra d’Espanya, però que continuï amb la tasca i a veure si el 27 de setembre hi ha un canvi.
 
Quin personatge o idea li ha deixat petjada en la seva formació personal i professional?
Els polítics que treballen pel país. Al seu moment m’agradava en Carod Rovira, amb qui hi vaig tenir certa amistat. I en Junqueras, també. Són polítics que defensen els ideals de Catalunya. I mirant cap a l’estranger, penso que el president dels Estats Units, Obama, també ha fet molt pel seu país i per la classe mitja americana. És un referent del món i espero que hi hagi més persones així. 
 
Quan deixi de ser alcalde, vostè què farà?
M’ho pregunta la meva senyora. Diu: “T’avorriràs: què faràs? Que ja no aniràs a mirar les llums que no cremen, que ja no aniràs a donar aquests tombs pels nuclis...” Miri: aquí hi ha molta costum d’anar a fer hort, a fer feina al camp, a plantar verdures. La gent em diu que m’agafarà una depressió. No ho sé. Tinc salut i portaré 24 anys a l’Ajuntament, 12 com a alcalde i 12 en altres funcions. Vaig dir que aquest seria el meu darrer mandat. No he deixat cap enemic, he fet moltes amistats i crec que m’ho passaré molt bé amb totes elles. No crec que m’avorreixi gaire. I en acabar, aniré al Casal dels Jubilats, com tots.
 
Vol afegir alguna cosa?
Ara que comencem un nou mandat, només volia donar les gràcies a tota la ciutadania. Per fer-me confiança 4 anys més. Espero no defraudar-los i portar el municipi endavant.

Altres preguntes d'interès: