Alcalde de Caldes de Malavella

Salvador Balliu

"Caldes va cap al bon camí, perquè s’hi fan coses amb seny"



La vila selvatana encara el futur apostant pel turisme de qualitat, amb el golf i els balnearis com a exponents

Miércoles, 28 de Octubre de 2015
El nom de Caldes ja ho porta tot incorporat: aigües, calidesa i repòs. L’alcalde, i president del Consell Comarcal, Salvador Balliu ens rep avui a Caldes de Malavella per a parlar de la història passada, la present i la futura. Una història celebrada des dels temps dels romans fins al dia d’avui i que han fet d’aquesta contrada de La Selva un dels destins del turisme de repòs per antonomàsia. Lluny de la quietud per als visitants, però, queda la vitalitat d’una ciutadania activa i incansable. Tot això ens ho mostra l’alcalde passejant per la vila.

"Comptem amb 2.000 llits hotelers i el nostre camp de golf és un dels millors d’Europa. Ens presentem com a candidats a ser seu de la Ryder Cup i esperem 40.000 pernoctacions anuals"
 
"Si la nostra és una economia dedicada als serveis, cal que ajudem a formar la gent per a fer de cambrers, cuiners…"
 
"Fa poc vam vendre una parcel·la que teníem i per la qual vam ingressar 1.250.000 euros. Hem comprat el patrimoni de Sant Maurici i fet diverses obres amb aquests diners. L’economia municipal és bona"
 
"El nostre poble ara destaca, però encara ha de destacar més en el futur: tenim la il·lusió i la capacitat per aconseguir-ho"
 
"De vegades les coses més petites són les més difícils. Però en el tema de les eleccions del 27-S crec que no hauria de ser difícil posar-se d’acord. La gent ens demana als polítics que ens entenguem i treballem"
 
"Amb vuit hores al dia no n’hi ha prou per a fer d’alcalde i de president de Consell Comarcal. Però per això ens hi hem presentat…"
Vostès tenen molt de patrimoni, tradició i contrastos. Què li diria a un foraster per què vingués a viure a Caldes o per a que hi vingués a fer turisme?
Jo començaria parlant-li de les termes. Fa més de dos mil anys que els romans s’havien instal·lat aquí per a prendre les aigües. Les termes que feien servir les hem fet visitables i fa només una setmana que han estat inaugurades. El nostre és el monument termal més ben conservat de Catalunya a hores d’ara. Però tenim animals fossilitzats, intactes, com ara tortugues, que demostren que fa 3,5 milions d’anys aquí hi vivien animals que pasturaven, vivien i bevien la mateixa aigua càlida, que brolla del terra perquè aquesta és una zona volcànica.
 
A banda d’història i arqueologia tenim paratges, boscos, vies saludables i balnearis. Caldes és un excel·lent referent termal... A qui no li agradaria un bon massatge en una piscina d’aigües calentes, o altres serveis semblants. Tenim un camp de golf dels més bons d’Europa que vol ser una seu de la Ryder Cup, un hotel, una promoció immobiliària, i comptem amb molt bones connexions.
 
Vostè ho ha esmentat també: com no parlar de les aigües?
Tenim diversos brolladors. No són pous, sinó sortidors. Alguns estan explotats per marques comercials tan importants com Malavella, Sant Narcís, Vichy (primer en vendes d’aigua amb gas d’Espanya). I també tenim el brollador de la Font de la Mina, que és una font pública on la gent pot anar a buscar aigua lliurement. És un aigua amb propietats curatives: si un té mal d’estómac o mala digestió, pot anar-se’n a una farmàcia o bé prendre’s un vas d’aigua de la que tenim aquí. Fins i tot serveix per si has de bullir un plat de cigrons: et queden més gustosos amb la nostra aigua i es couen més ràpid. La cuina termal és molt coneguda aquí.  
 
D’altra banda, la Rambla de Recolons és un paratge, un lloc de passeig que ja agradava molt a la gent que venia de vacances termals fa més de seixanta anys. És un àmbit diferent del sol i platja, i ofereix repòs i salut. I hi ha molts vestigis i edificacions modernistes per tot el poble, que són testimoni d’aquelles vacances que la gent feia temps enrere.
 
Com ja em diu, la seva vila també té una cultura de turisme i de cases d’estiueig encomiable. Després de la crisi, en quin punt es troba el turisme del municipi?
Nosaltres seguim actius i oferint noves coses constantment. Estem a punt d’inaugurar una sèrie de carrils bici per al passeig, que connecten diversos municipis, des de Llagostera fins a Cassà. Tenim també un projecte de boscos saludables, juntament amb el Patronat de Turisme, i que a part de la població local està adreçat a turistes japonesos i xinesos, que hi entenen molt. Seguim apostant pel turisme de balneari i hem inaugurat un pàrquing per a les autocaravanes. Tenim actualment una capacitat de 2.000 llits hotelers, que per a un poble petit com el nostre, no està gens malament. I, com li deia, tenim aquest gran projecte del golf, en el que estimem que poden arribar a venir fins a 40.000 persones a jugar cada any.
 
Vostès tenen un lema que diu “fem que Caldes segueixi pel bon camí”. Ho estan aconseguint?  
Caldes va cap al bon camí, perquè s’hi fan coses amb seny. Els projectes estan ben calculats i les coses que s’hi fan són necessàries i no pas descabellades. Hem marcat unes prioritats i tot està ben estructurat. Aquesta setmana, per exemple, vam inaugurar les termes. Ara tenim previst inaugurar una escola nova a finals de mes. I en un mes i mig, la gespa artificial nova del camp de futbol. El poble compta amb moltes entitats vives i gràcies a elles es fan moltes coses. Cadascuna té èxit i engresca la gent. Com a alcalde em sento molt content de veure que la gent s’hi implica i s’hi il·lusiona.
 
Quin és l’estat de l’economia de l’Ajuntament?
Molt bo. Com li deia, fem les coses molt ben fetes. Tenim un endeutament baix, tenim uns ingressos que provenen no només dels impostos. Fa poc vam vendre una parcel·la que teníem i per la qual vam ingressar 1.250.000 euros. Amb aquests diners hem comprat el paratge de Sant Maurici, que serà patrimoni del poble per sempre, amb la seva ermita, el seu castell i els seus camps. Hem posat gespa artificial al camp de futbol i volem fer una aportació de cinc-cents mil euros al que seria el futur Institut de Caldes.
 
I en quant a l’activitat econòmica, fomenteu la creació de llocs de treball, després de la crisi?
Estem donant cursos per a introduir la gent al mercat laboral. Ara mateix estem promocionant l’activitat en el sector dels serveis. Si la nostra és una economia dedicada als serveis, cal que ajudem a formar la gent per a fer de cambrers, cuiners... També s’han impartit cursos d’idiomes i de moltes altres coses. Sabem que si tothom treballa, tot va bé, i aquesta és una de les preocupacions més grans que té l’ajuntament. Durant els darrers anys moltes persones que treballaven en la construcció van quedar en atur. Ara sembla que la gent es va reubicant i desitgem que tots trobin feina aviat altre cop.
 
Parlem ara des de l’alcaldia. Quina lectura fa del passat mandat i quines expectatives té per aquesta nova legislatura?
El passat mandat va ser difícil perquè es va governar en minoria. El projecte de venda de patrimoni que abans he explicat va haver de pactar-se amb distints grups, i això va ser molt complicat. Penso que la nova legislatura serà una mica més senzill tot, perquè tenim la capacitat de poder liderar més projectes.
 
Quins objectius tenen com a govern municipal, ara mateix?
D’objectius en tenim molts. De fet, l’ajuntament està en un edifici en desús i que volem fer de nou. També volem donar nous serveis que ara ens manquen. Volem fer un locals polivalents on poder ubicar l’Escola de Música. Son coses molt cares, que costen molts diners, però Caldes té una bona capacitat per autofinançar-se. 
 
Parlant ara d’aspectes polítics de país, què en pensa o quina valoració en fa dels resultats de les passades eleccions del 27-S, i són els propers passos que creu que s’han de seguir?
Penso que els resultats del 27-S són bons. I penso que hem de continuar lluitant. Ja veurem si al final hi ha un gran acord polític, cosa que espero que passi. Però si no hi és, crec que anirem cap a unes altres eleccions. Els polítics hem d’entendre que el que vol la gent és que ens entenguem i que fem via.
 
Ara que ho comenta... Li sembla que és fàcil posar-se d’acord en temes de país?
De vegades les coses més petites són les més difícils. Depèn de la gent. Hi ha persones amb què és fàcil posar-se d’acord i hi ha persones que són més rebuscades. En el tema de les eleccions del 27-S crec que no hauria de ser difícil posar-se d’acord.
 
La participació de Caldes en les eleccions va ser d’un 77% del cens, aproximadament. Va ser molt elevada...
La nostra gent està molt convençuda i tots els actes que hem fet s’han omplert. Crec que és la vegada que més s’ha participat en unes eleccions. Hi ha participat gent de tots colors polítics, que es distribueixen de manera distinta segons si parlem del nucli urbà o de les urbanitzacions. 
 
Vostè és l’alcalde de Caldes, però també el president del Consell Comarcal. En quina de les dues tasques se sent més realitzat?
En totes dues. Sóc alcalde del meu poble i el sento molt a dins meu. I com a president del Consell, també, tot i que no n’hi ha prou amb vuit hores. En calen unes quantes més, però per això ens hi hem presentat....
 
Segons tenim entès, un dels seus objectius en ser nomenat President del Consell és treballar per la transparència. Com ho planteja?
Personalment, crec que més transparent del que som, ja no podem ser-ho. Nosaltres donem tota classe d’informacions sobre el que fem i hem creat una pàgina web nova, on tot hi és publicat. No tenim res a amagar i podem donar explicacions de tot el que hem fet. Perquè hem fet tot el que creiem que està bé.
 
També hem llegit que vostè vol que La Selva sigui la “comarca de les persones”...
És fàcil d’entendre: nosaltres volem que el Consell Comarcal doni servei i ajudi les persones, allà on els pobles no arriben. A La Selva tenim municipis amb 40 mil persones i amb estructura, però també n’hi ha d’altres amb 400 habitants, que no tenen capacitat per a segons quins serveis. Al Consell tots hi troben un punt de trobada i un recolzament: petits i grans.
 
Què en pensa sobre la feina de les Diputacions i dels Consells? Creu que són necessàries les dues entitats?
Jo crec que sí,  i que cal que ens ajudem les unes a les altres. Antigament, diputacions i consells anàvem per un camí diferent i de vegades es feien la competència. Però ara, el camí que hem iniciat amb la Diputació de Girona i els altres Consells gironins, va en la via de la col·laboració. Al final es notarà. Com li deia abans, la gent és el que vol que ens entenguem i que fem feina.
 
I què en pensa de la limitació de mandats? Creu que haurien de ser de 4 anys o, de 6, com passa a França?
La meva opinió personal és que haurien de ser 6 anys. L’administració de les coses és lenta: quan vols fer un projecte de manera transparent, has de donar-li curs, ho has de publicar, licitar... i fins que s’executa, potser passa mig any. Això hauria d’anar una mica més de pressa, mantenint la transparència.
 
Si ara l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Que estiguessin tranquils, que a Caldes s’hi faran moltes coses, que tenim moltes idees i que anem pel bon camí. Caldes ja destaca ara, però encara destacarà més en el futur, perquè estem capacitats i tenim la il·lusió necessària.