Miquel Serra

“Hem reduït els impostos i augmentat els serveis socials d’un 500%. Només amb sentit comú”



L’ajuntament d’Alcarràs recolza l’associacionisme agrari i ramader al poble amb més pagesos de Catalunya

Martes, 19 de Enero de 2016
L’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, ens explica que és un apassionat de la seva feina com a empresari vinculat al món agrari. I no s’amaga de dir que quan acabi la seva etapa en la política pensa tornar-se-n’hi. Però que, de moment, aspira a canviar la manera de fer política al poble i que això li és font d’una gran satisfacció. Avui ens rep al seu municipi per a explicar-nos de quina manera pensa fer-ho.

“Estic encantat amb Oriol Junqueras. Ha estat un punt d’inflexió dins del nostre partit i ha aplicat una manera de fer tan atípica com il·lusionant dins de la política”
 
“Estem obsessionats en què la gent surti al carrer com es feia abans, amb tota la tranquil·litat del món, amb bona convivència”
 
“Tenim la potestat de redistribuir els recursos, posar les places i carrers en condicions i generar activitats per a que la gent surti al carrer. Alcarràs és això”
 
“Tenim un 29% d'immigració i 53 nacionalitats diferents. Totes aquestes cultures sumen i aporten activitat al carrer amb cordialitat i convivència total. Per a mi això té un valor increïble”
 
“Collim 150 milions de quilos de fruita cada estiu i això no es cull amb els nou mil habitants propis del poble. Per a recollir aquesta fruita, cal un gran volum de persones que venen cada temporada”
 
“Hem generat un premi juntament amb la UDL – Universitat de Lleida, per a projectes innovadors vinculats als sectors rellevants per a Alcarràs”
Senyor Serra, nosaltres sempre comencem l’entrevista demanant a l’alcalde que ens expliqui com és la seva manera de fer política...
La meva manera de fer política és la d’aplicar el sentit comú i la gestió de l’empresa privada. Potser no és el més habitual, però una de les nostres obsessions dins de l’ens públic és la de reduir el deute del municipi i proporcionar el màxim servei possible amb el mínim cost pel ciutadà. És complicat, però és el que fem a l’empresa privada. I per a fer-ho cal un equip, perquè això una persona sola no ho aconsegueix mai. Cal un equip i també il·lusió.
 
Vostè és empresari ramader d’origen. I a sobre, reconegut...
La nostra explotació familiar té onze reconeixements i guardons. L’any 2004 vam ser escollits la granja més productiva de l’Estat espanyol...
 
I aquestes habilitats de gestió les deu aplicar al municipi... Creu que calen també estudis específics per a poder avançar en política municipal?
Sempre és molt positiu tenir-ne, clar. Però no és el primordial. Crec que en política, a uns nivells elevats, has d’estar molt capacitat i ben format. Però en els àmbits en què ens movem nosaltres, a Alcarràs, tot i que ja és un poble gran, te’n pots sortir prou bé si fas servir el sentit comú i la formació i experiència que puguis tenir.
 
Quin és el seu referent polític?
Estic encantat amb el líder del meu partit, Oriol Junqueras. Ell ha estat un punt d’inflexió dins del nostre partit i crec que ha aplicat una manera de fer tan atípica com il·lusionant dins de la política. Ha aconseguit posar d’acord àmbits polítics que no sempre havíem sabut col·laborar. Ell ha sigut capaç de fer entrar en política persones independents que vuit o deu anys enrere mai haurien pensat formar part d’un partit que abans era declarat com a extremista i que ara, senzillament, defensa una millor manera de viure pels nostres ciutadans, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin.
 
Parlem d’Alcarràs. Què li diria a un foraster per a que hi vingués a viure?
El nostre poble ha tingut un creixement molt important en els darrers anys. Moltes persones de fora han vingut a viure aquí. I el que volem aquí és que la gent se senti a gust aquí, i que visqui el dia a dia del poble al carrer. La nostra obsessió és fer que la gent surti al carrer com es feia abans, amb tota la tranquil·litat del món, amb bona convivència. I aquí l’ajuntament hi té molt a fer: hem de ser capaços de generar activitats al carrer durant tot l’any i fer que a la gent li sigui agradable i que gaudeixi de la vida aquí.
 
Tenim la potestat de redistribuir els recursos, posar les places i carrers en condicions i generar activitats per a que la gent surti al carrer. Alcarràs és això.
 
I en quant a la convivència, què me’n pot dir?
Tenim un 29% d'immigració i 53 nacionalitats diferents. Totes aquestes cultures sumen i aporten activitat al carrer amb cordialitat i convivència total. Per a mi això té un valor increïble. 
 
Són moltes persones nouvingudes. Venen per l’activitat econòmica? 
Nosaltres tenim un terme municipal de 12 mil hectàrees. El nostre motor econòmic és la fruita dolça i la carn. Collim 150 milions de quilos de fruita cada estiu i això no es cull amb els nou mil habitants propis del poble. Per a recollir aquesta fruita, cal un gran volum de persones que venen cada temporada i, igualment, els empresaris necessiten que aquestes persones vinguin cada any. 
 
Tot això implica que cal que tots puguem conviure bé i en condicions, i que si aquestes persones decideixen venir aquí també han de poder quedar-se a viure aquí, generar activitat associativa i vida social... Aquí tenim persones que venen de Senegal, de Guinea i d’altres països africans, que creen les seves entitats. A l’igual que persones que venen de Romania. Això ajuda molt a la convivència i a l’enteniment. Té molt de valor per a nosaltres.
 
Quins són els indrets més emblemàtics del seu municipi?
Alcarràs té força història. El que passa és que la història ha anat derruint-se amb el pas dels anys. Estem a 10 km de Lleida. Per tant, durant totes les èpoques han anat i vingut persones que han enderrocat i construït. El que ens queda és l’església, el monument més típic i vistós, que va ser construït sobre un castell. En àrab, “castell” és “Alcar” i d’aquí ve el nom del poble.
 
També tenim un museu, al fossar, que és on estava la primera església d’Alcarràs. I també tenim una sèquia històrica que passa per dins del municipi i que encara conserva ponts i molins impressionants i antics. Són monuments que tenen un cost elevat de manteniment i ens costa trobar els recursos necessaris.
 
Abans n’hem parlat una mica: l’activitat econòmica agrària i ramadera. Com la potencien des de l’ajuntament?
Alcarràs és el municipi amb més pagesos de Catalunya i el nostre teixit associatiu és molt potent. A l’ajuntament incentivem les associacions d’aquest sector productiu. Donem suport a les seves activitats i jornades. Per exemple, la Jornada del Boví, que és referent estatal, i visitat pels ministres competents en diverses ocasions, i pels consellers de la Generalitat i per altres càrrecs com ara el senyor Cañete. El sector del porcí també fa la seva jornada bianual i també la potenciem. La nostra sort és que les associacions locals són molt actives i tractem d’ajudar-les al màxim.
 
En l’àmbit de la fruita, tenim les Jornades del Préssec i la Nectarina, que és on es donen les dades de producció anual a nivell estatal. Aquí és el primer lloc on es donen a nivell europeu, juntament amb Perpinyà. 
 
El suport que donem a tot això és logístic, i moltes vegades econòmic. Hem generat un premi juntament amb la UDL – Universitat de Lleida, per a projectes innovadors vinculats als sectors rellevants per a Alcarràs. És un premi que compta amb una dotació econòmica proporcionada per les empreses locals i l’ajuntament i que té utilitat pràctica, perquè soluciona problemes reals del sector. Hem sortit a EURO OPTIMA i hem sigut reconeguts per la Unió Europea.
 
Igualment tenim un Patronat d’Ajut al Jove Agricultor, que vincula les organitzacions del sector i les comunitats de regants i de defensa sanitària. Hi prenem decisions vinculades al món agrari i ramader, com ara la inversió en els 250km de camins que tenim... Pensi que si hem de moure 150 milions de quilos de fruita l’any, ho hem de fer de la manera més adequada...
 
I suposem que seva haurà estat també la decisió d’instal·lar càmeres de seguretat en aquest camins... 
Cert. Som un poble gran i hem de proporcionar eines a la nostra policia local i als Mossos d’Esquadra. Hem instal·lat càmeres que detecten matrícules i les llegeixen. Si veuen un vehicle amb antecedents, la nostra policia rep un avís i es posen en alerta. Les mateixes càmeres poden enregistrar robatoris. És com si tinguéssim un vigilant els 365 dies de l’any.
 
Vostès demanen que Alcarràs esdevingui la capital del Baix Segre. Què vol dir això?
El Baix Segre té una situació especial. Lleida és la capital i funciona per sí sola perquè té el volum suficient per a no dependre de ningú. Però totes els poblets del Baix Segre depenem els uns dels d’altres. Instal·lar un comerç, o una indústria, o un taller en un poblet de mil o dos mil habitants és molt complicat i costa molt de mantenir. El nostre és un territori extens i volem que Alcarràs sigui referent per a tots els municipis veïns i beneficiar-los de retruc.
 
Aquest 2015 ha estat re-escollit com a alcalde. Quin balanç fa de la seva legislatura fins a dia d’avui?
Estem molt satisfets. Hem aconseguit reduir l’endeutament de forma significativa, en més de 2 milions d’euros financers i en 2 milions més de no financers. Hem reduït els impostos a la gent i augmentat els serveis socials d’un 500%. Només en l’esport, un 300%.
 
Quines són les prioritats principals d’aquest mandat?
Volem seguir baixant l’endeutament i la pressió fiscal. Continuarem en aquesta línia i mantindrem els serveis que estem donant actualment. Tenim una hipoteca molt important del govern anterior, que és un volum d’habitatges buits molt importants, del que també ens volem ocupar
 
Què en pensa de la limitació de mandats. Creu que 4 anys són suficients o pensa que en calen més per legislatura, com a França?
Crec que els mandats haurien d’estar limitats a dos de quatre anys. Una persona hauria d’estar un màxim de 8 anys en un càrrec públic. Per diverses raons. En primer lloc crec que el càrrec hauria d’estar molt ben pagat, perquè és una activitat molt sacrificada. I l’altra és que no hauria de ser una tasca professional. La teva feina és la que és. I hauríem d’estar obligats a formar-nos.
 
En relació al Procés. Com el veu?
Crec que és un camí que no té aturador, de fet, el meu desig és que no tingui aturador. Jo no voldria pas estar en el lloc dels que estan ara negociant. Penso que se’n sortiran perquè si alguna cosa tenim els catalans és la persistència i en moments difícils poder prendre les decisions més encertades. 
 
Per mi es primordial, no per un tema patriòtic, sinó per una qüestió de subsistència i de justícia social. El que volem no és només el reconeixement com a país sinó defensar el futur de les nostres famílies... la sanitat, l’educació... nosaltres no tenim pous de petroli ni de gas, però tenim gent i formació, que és molt important i molt qualificada a nivell mundial. En això hem d’invertir: en formació de la gent. I no ho aconseguirem si no podem gestionar els propis recursos. La solució només passa per un estat independent.
 
Una bona notícia pels ajuntaments és que el Govern espanyol ha donat un pas enrere en la Llei LRSAL...
La Llei LRSAL és una imposició d’unes maneres de fer de l’Estat espanyol que no s’adeqüen absolutament en res en la manera de fer dels municipis. La llei també volia limitar el nombre regidors dels ajuntaments, i això en pobles com el nostre ens impedia tenir persones treballant que ens ajuden molt a la nostra tasca d’alcaldes. 
 
Darrera pregunta, com li agradaria que el recordessin?
Com a una persona assenyada i que ha intentat fer-ho el millor possible pel seu municipi.  Molts alcarrassins portem l’estima pel poble a dins i jo la porto com el que més.