Alcalde de Torroella de Montgrí-Estartit

Jordi Cordon

“L’Estat s’omple la boca dient que és democràtic. Però Rajoy no té la sensibilitat de Cameron”



Torroella de Montgrí i L’Estartit comparteixen una visió complementària de turisme inclusiu i de referència

Martes, 26 de Enero de 2016
Jordi Cordon diu que un alcalde ha de ser el d’una persona multi-funcional, capaç de tocar moltes tecles a la vegada. I tot i admetre que no les domina totes creu que ser alcalde és una feina que omple i dóna bagatge: “Pel sol fet d’estar quatre anys en una alcaldia haurien de donar-te una acreditació... Ser alcalde t’ensenya moltíssim”.  Li hem demanat que ens atengui per a explicar-nos coses del seu municipi, una entitat composta de dos nuclis tan envejables que val la pena visitar.

“El president Pujol és un mite caigut, però intento separar el seu comportament privat de la seva activitat política”
 
“Ser alcalde t’ensenya moltíssim... Pel sol fet d’estar quatre anys en una alcaldia haurien de donar-te una acreditació...”
 
“En el primer mandat hem aconseguit realitzar un 90% del que havíem anunciat que seria el nostre programa”
 
“Els equipaments esportius són ara mateix una de les prioritats que tenim. L’altra és atendre el Quart Món que tenim aquí”
 
“L’Estartit és el segon municipi amb més places de càmping. Ens enorgulleix que dos o tres dels nostres càmpings estiguin entre els deu millors d’Europa”
 
“Qualsevol submarinista del món té marcat a l’agenda que un dia o un altre ha de venir aquí a casa nostra a veure el fons marí”
Per començar, perquè no ens explica quina és la seva manera de fer política?
Per mi això és molt difícil de respondre. En primer lloc t’has de fixar ser molt proper al ciutadà, molt dialogant, molt participatiu i a la vegada posar la sinceritat per davant de tot. Als polítics ens posen l’etiqueta de dir sempre moltes coses i no acabar-les realitzant. Jo sóc molt sincer en aquest sentit: quan dic que sí és que sí. I si no es pot fer, dic d’entrada que no es pot fer. No m’agrada sortir per la tangent. És complicat satisfer les necessitats de tothom i sempre hi ha qui ho faria diferent de tu. Però és la meva manera de ser.
 
Té algun referent polític?
Tot i que ens ha caigut darrerament, com a molts altres membres de CDC, el president Pujol va ser un polític que va fer molt de bé pel país. Quan dic que ha caigut com a mite vull dir que ha succeït un tema molt personal d’ell i la seva família, però que jo intento desvincular de la seva faceta com a política. Sóc dels que prefereixo tenir poc de molt que molt de res. 
 
Vostè és alcalde des de 2011 i acaba d’estrenar mandat el 2015. Quin balanç fa vostè del temps que porta com a batlle?
Molt positiu. Pensi que jo no vaig passar per l’etapa de transició de ser regidor. Vaig passar directament a encapçalar una llista municipal i a ser escollit alcalde. I hem aconseguit realitzar un 90% del que havíem anunciat que seria el nostre programa. Òbviament no és mèrit només propi sinó de tot el grup municipal.
 
I per a la present legislatura quins són els seus eixos principals?
L’equip de govern ha decidit invertir moltíssim en esports. Vull dir: ja tenim equipaments culturals i sanitaris i ara en breu acabarem un nou equipament d’ensenyament (una llar d’infants a l’Estartit). Tocava prendre una decisió seriosa sobre l’esport. Els equipaments disponibles són antics: el pavelló ja té 30 anys, i volem crear una zona esportiva a la part nord de Torroella. És una inversió important, de 3,5 milions al llarg de la legislatura, i això evidentment ens marcarà el tema econòmic pel que fa a inversions directes.
 
També tindrem inversions en reposicions, el manteniment de l’asfalt del vial públic, el tema social... Hi ha moltes famílies nouvingudes i autòctones també que han perdut la feina en aquest context actual. Nosaltres tenim aquí tot un Quart Món al que hem d’anar destinant any rere any els nostres recursos. I, és clar, després ve la resta de coses: no pots obviar la realitat d’un municipi que vol continuar amb la seva vida.
 
Vostès deuen tenir en el turisme un gran pol d’activitat i de promoció econòmica. De quina manera la fomenteu?
Aquí estem buscant lligants molt importants. Torroella i l’Estartit som el mateix municipi però cadascun té unes particularitats distintes. A l’Estartit estem parlant d’un turisme de sol i platja, molt popular. I a Torroella parlem d’un turisme més cultural. A nivell comercial, Torroella és més important que l’Estartit. Però busquem que hi hagi una sinèrgia i un bon engranatge entre els dos i també amb el Massís, el Baix Ter i les Illes Medes. Hem de donar activitats complementàries que ajudin a fer una promoció potent. No només activitats sub-aquàtiques, sinó també cicloturisme i senderisme, que estan de moda a nivell europeu. I també el turisme sènior, que s’està consolidant al municipi. Nosaltres volem crear una oferta que englobi tota aquesta demanda. Aquesta és la línia que ens marca la promoció econòmica i turística del municipi.
 
Vostè ha encapçalat la llista més votada. Però no tenen majoria absoluta. Així doncs, han de pactar amb partits molt heterogenis les principals accions de govern. Com s’ho fan?
És complicat. Som un poble on la política municipal es viu moltíssim. Per entendre’ns: tenim 11.500 habitants i hi ha hagut nou llistes electorals presentades. Sis d’elles conformen el consistori. Això ja dóna una visió de com de complicat és buscar acords de govern. Avui estem en coalició amb ERC. Tenim uns punts en comú, sí, però també hi ha diferències. Les hem de deixar apart per a governar. I apart tenim quatre partits més en l’oposició, amb mentalitat completament diferent. Així doncs, això és com un pastís: has de posar tots els ingredients pel bé del municipi. És la nostra obligació: el municipi ha de funcionar.
 
I funciona? Volem dir: quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Bé, hauria de dir que sí, perquè la situació econòmica és satisfactòria i sanejada. El 2011 el nostre endeutament estava per sobre del 75%. Ara, quan tanquem l’exercici de 2015, estarem sobre el 70%. Això va marcar molt la nostra passada legislatura a nivell d’inversions. Ens les hem hagut d’enginyar per a fer el mateix, o més, amb menys recursos econòmics. I anem reduint l’endeutament. Complim amb la llei de pagament de factures a proveïdors. La hisenda local està sanejada.
 
Ens n’ha parlat abans: Torroella, l’Estartit i les Illes Medes... Expliqui’ns-en elements destacats...
Torroella és vila mil·lenària. Una vila fortificada per unes torres i des de sempre amb un esperit de vetllar pel nostre patrimoni cultural. Si una cosa ens identifica a Torroella és la nostra riquesa cultural. Ens agrada moltíssim explicar-ho. La icona n’és el Castell del Montgrí que és visita obligada de que el que ve de passada o vol estar uns dies a casa nostra. Des d’allí s’hi veu pràcticament tot l’Empordà i tot el Baix Ter. I fins al Cap de Creus. Després tenim el nucli antic. Podríem anar cap a la mota del riu, o cap a la Vall de Santa Caterina, però l’essència de Torroella segueix sent el de la vila mil·lenària.

I l’Estartit?
L’Estartit, és el lloc de lleure turístic per excel·lència, en un temps en què amés estem potenciant la marca com a destí turístic familiar. Això es va aconseguint, no és gratuït, i cal agrair moltíssim la feina dels professionals del sector privat que aposten per actualitzar-se i donar un gran servei. Som el segon municipi amb més places de càmping. Ens enorgulleix que dos o tres dels nostres càmpings estiguin entre els deu millors d’Europa. Som un bon destí turístic que, a més, aporta un tema gastronòmic. I a tot això, hi ha el tema de la immersió aquàtica.

Les activitats de busseig...
Tenim un dels dos paradisos mundials per excel·lència. Qualsevol submarinista té marcat a l’agenda que un dia o un altre ha de venir aquí a casa nostra a fer submarinisme. Parlo de les Illes Medes, que té un fons marítim envejat arreu del món. És un patrimoni que cal cuidar i fa anys ja es va protegir convertint-lo en Parc Natural. I des de 2010 tenim el Parc Natural del Montgrí, el Baix Ter i les Illes Medes, que ha permès conservar l’ecosistema i la biodiversitat, que fa possible que el turista que fa submarinisme gaudeixi d’un àmbit envejablement bonic.
 
En el context de la comarca, vostès estan molt ben situats.
Tenim la sort de ser el centre neuràlgic de l’Empordà. I mirem d’explotar la posició tant com podem. Fa uns anys vam començar a crear una marca que la gent conegués i ho hem anat aconseguint. Dins de la Costa Brava estem molt contents de l’afluència que tenim i és la línia cap a la que volem anar: volem ser un referent de l’Empordà i, també, de la província i del país.
 
Parlant de país, què creu que pot aportar la independència de Catalunya als ciutadans?
En primer lloc, que les decisions es prenen a casa. Que el ciutadà no estarà supeditat a la decisió d’un altre estat o govern. Això farà que siguem els protagonistes de les coses ben fetes o mal fetes. 
Actualment tenim una sèrie de competències que ens permeten prendre decisions, però ens en falten d’altres, que hem de supeditar al que es digui des del Congrés a Madrid. El que volem és que el ciutadà de Catalunya pugui decidir per si mateix. 
 
Però des de Madrid estan posant les coses també difícils per a aconseguir la independència. No li sembla?
Aquesta és pregunta d’examen i no sé si em pertocaria a mi respondre-la. El senyor Rajoy ha pres la decisió de tractar d’aturar el procés sobiranista que des de fa anys hem començat al país. El Parlament que va sortir a de les eleccions de setembre és legítim i democràtic, i qualsevol oposició de l’Estat espanyol és un nou atac directe a la democràcia. Allà s’omplen la boca dient que Espanya és un país molt i molt democràtic. Doncs bé: el que demana Catalunya és que se sigui consistent amb les paraules dites. Més enllà de posar pals a les rodes i enviar-nos tota l’artilleria jurídica, l’Estat espanyol hauria de fer com fan les nacions democràtiques: al Regne Unit, el president Cameron va saber escoltar la sensibilitat del poble escocès i va permetre fer un referèndum vinculant. El que aquí demanem és això: que l’Estat escolti la veu del poble català.
 
Què en pensa vostè sobre la limitació de mandats? Creu que 4 anys són suficients o bé haurien de ser de 6 anys com a França...?
A mi particularment m’agrada moltíssim el sistema francès. Per dos conceptes: un, perquè la legislatura és de 6 anys i amb això tens temps de complir els programes que no tens temps de fer en quatre. Quatre semblen molts anys, però generalment, el primer és de transició; el segon comences a conèixer-ho tot; el tercer vols fer coses i al quart ja estàs a tomb d’unes eleccions.
 
L’altre motiu és perquè a França, la llista que guanya les eleccions, la més votada, és la que s’assegura l’alcaldia. És la que es queda un mínim del 50% dels regidors. L'altre 50% es reparteix entre les demés llistes. Amb això assegures que el que mana disposarà de la majoria suficient com per a gestionar-se amb comoditat.
 
Com a mínim, una bona notícia per als ajuntaments és que el Govern espanyol ha fet un pas enrere en l’aplicació de la LRSAL...
La LRSAL ens ha marcat molt als ajuntaments. Ha estat una font addicional de patiment. És una llei que es derogarà, en el sentit que el portaveu del Partit Socialista va dir que si el Partit Popular perdia la majoria absoluta, la llei se suprimiria. 
 
Pregunta final: com l’agradaria que el recordessin?
Com a un alcalde dialogant, proper a la gent, a qui li ha tocat viure una situació especial, en què no podem estirar més el braç que la màniga i que el que no s’hagi fet ha estat perquè realment no s’ha pogut fer, i no perquè no ho volgués.