Jordi Latorre

Tenaç, sense fi

"Hem tret el poble de l’UVI i ara esperem l’alta"



Els eixos del mandat són la promoció econòmica, el benestar dels veïns i inversions com ara la biblioteca municipal

Martes, 02 de Febrero de 2016
Jordi Latorre ens rep al seu poble, al Segrià, cofoi d’haver realitzat un bon primer mandat (2011-2015). Els veïns li han fet confiança i li han atorgat 9 dels 11 regidors municipals. La promoció econòmica i el sanejament de les finances són la seva màxima prioritat.

"A Torrefarrera hem triplicat la població en 20 anys. De 1.500 hem passat a gairebé 4.000 habitants. Abans ens coneixíem tots i la relació era propera"
 
"Que el creixement del nostre poble ha estat molt harmònic i que l’urbanisme és molt amable"
 
"El parc empresarial podia ser la nostra tomba o la plataforma que retornés al poble un paper de lideratge. Vam decidir que fos el buc insígnia i la font generadora d’oportunitats i de riquesa"
 
"Som seu de la Federació Catalana de Futbol, i ens envegen per les instal·lacions"
 
"Quan vam entrar a l’ajuntament teníem un 161% d’endeutament i ara estem al 72%"
 
"Quan acabi el Procés, hauríem de tenir un tracte de bons veïns amb l’Estat espanyol: les millors relacions possibles"
Vostè té, o ha tingut, algun referent personal, en això de la política?
El meu ídol polític va ser Jordi Pujol. I em sap greu de dir que tots vam tenir amb ell una important decepció. M’ha sabut molt greu i m’he sentit molt decebut. Però en moltes coses crec que el president Pujol va tenir valors i maneres de fer que continuo sentint com a pròpies.
 
I, a la vida, quines experiències personals han estat referents per a vostè?
Dues: el naixement del meu fill va ser un canvi radical en la meva vida. I també l’accident que vaig patir quan tenia 15 anys. Una lesió medul·lar. És un episodi que m’ha marcat i m’ha donat algunes limitacions, però la vida ha continuat d’una forma molt positiva.

Veient les estadístiques demogràfiques, el seu poble ha crescut molt en els darrers temps...
A Torrefarrera hem triplicat la població en 20 anys. De 1.500 hem passat a gairebé 4.000 habitants. Abans ens coneixíem tots i la relació era propera entre les famílies, fins al punt que la relació entre alcalde i ciutadà era molt propera i et tractaven tots tal i com t’han conegut de tota la vida. Abans trigaves una hora per recórrer 300 metres perquè tothom et coneixia i qui més qui menys t’explicava el seu problema. Ara, amb la nova població, el contacte s’ha diluït una mica.

I si un foraster volgués venir a viure a Torrefarera, què li diria per acabar de convèncer-lo?
Que el creixement del nostre poble ha estat molt harmònic i que l’urbanisme és molt amable. Aquí hem sabut combinar una part residencial amb un parc empresarial molt gran i ple d'empreses. La combinació és molt atractiva i, tot i la crisi, el poble ha anat creixent perquè som un pol d’atracció. Torrefarrera és un bon lloc per a viure.
 
I segur que hi tenen indrets emblemàtics que el visitant pot gaudir...
Home, la nostra història ve de lluny, però no es manifesta ni en monuments ni en carrers. Però sí que li dic que el parc empresarial és molt gran i que les empreses que hi habiten són una font molt gran d’ingressos per a la nostra comarca. Hi tenim el Centre d’Empreses Innovadores i el Mercat Municipal, que és el segon més gran de Catalunya. I la nostra zona lúdico-esportiva és també molt destacable: som seu de la Federació Catalana de Futbol, amb dos camps, zones de formació, vestuaris, pavelló poliesportiu... Ens envegen per les instal·lacions. I també ens sentim molt orgullosos del Centre Juvenil, i és que el nostre és un poble jove i de molt de futur.
 
En relació amb el parc empresarial, vostès, com a ajuntament, porten a terme alguna acció per a atraure noves empreses i desenvolupar les que ja hi ha? 
Des que vam iniciar el mandat, el 2011, en un context de gran endeutament municipal, teníem clar que el Parc podia ser la nostra tomba o la plataforma que retornés al poble un paper de lideratge. Vam decidir que fos això segon: el buc insígnia i la font generadora d’oportunitats i de riquesa. Hi hem treballat molt. El viver d’empreses va ser iniciativa 100% municipal. Quan el vam crear, no hi havia cap ajuntament a la província de Lleida que tingués un parc fet a partir de recursos propis, però nosaltres sí, perquè això formava part del nostre ADN i de la forma d’entendre la gestió de l’ajuntament i les seves prioritats. 
 
Ara hi tenim 6 petites empreses instal·lades, l’aula de formació per a emprenedors i per a persones aturades, la borsa de treball amb 200 persones inscrites... I, a més, hem fet polítiques de promoció econòmica per a les empreses, a partir d’ajuts en la contractació de persones aturades. Quan ve una empresa nova, li donem avantatges fiscals, li cedim espais, i una excel·lent fibra òptica (som un poble bastant “SMART”), com també el programa “Torrefarrera Emprèn”...
 
En què consisteix?
Donem una subvenció d’entre mil i tres mil cinc-cents euros per la radicació de noves empreses a Torrefarrera. No són grans quantitats, però sí una forma de demostrar que l’ajuntament té ganes d’estar al seu costat.
Abans ho ha esmentat de resquitllada... Quina situació financera té l’ajuntament?
Si féssim l’analogia d’una persona hospitalitzada, podríem dir que ara mateix estem a planta i que estan a punt de donar-nos l’alta per a marxar a casa... Quan vam arribar a l’ajuntament ens el vam trobar a l’UVI, amb un gran endeutament i una estructura de despeses que feia pensar que l’ajuntament no era sostenible i que podria entrar en una situació més complicada: teníem un 161% d’endeutament i vam començar a fer polítiques restrictives.
 
I actualment?
Estem al 72%. No només això, sinó que hem seguit proveint els serveis necessaris, ja fossin vells com nous. Ha estat una feina espectacular per part de l’equip de Govern.

Just el dia de la nostra visita, acabeu de desplegar un intens programa per a millorar Torrefarera. Quins són els eixos d’aquesta legislatura en curs?
En tenim tres. En primer lloc, la promoció econòmica, com a font de riquesa i benestar del poble, a partir de subvencions als autònoms i als aturats, promoció del parc empresarial, facilitació d’ajuda a les empreses, etcètera. El que volem és que la gent no depengui de l’ajuntament, per a assolir el benestar. La segona línia és la de la qualitat de vida en el sentit ampli: ajudar a les persones grans en les seves necessitats, ajudar a la joventut en totes les polítiques esportives, educatives, en tota la part d’oci, ajudar a la infància des de les polítiques a la Llar d’infants, 

I el tercer?
El tercer eix és el d’anar proveint el poble dels serveis i les infraestructures que calen en tot moment. En aquest mandat podrem dir que n’hi ha dues d’importants: resoldre la problemàtica del clavegueram, per a evitar que quan plou molt s’inundin els baixos de les cases, i crear una biblioteca municipal, que ara no tenim, i que és necessària per a la nostra població tan rejovenida.

Quina valoració en fa del passat mandat?
Molt bo. A nivell personal, molt gratificant, tot i que esgotador. I a nivell professional, ens sentim molt agraïts i orgullosos del suport del meu equip i dels treballadors municipals. Hem fet molta feina i molt bé. A les següents eleccions (les de 2015) vam treure 9 regidors de 11 possibles.
 
Sempre preguntem als alcaldes què en pensen de la limitació de mandats: estem bé en els 4 anys o creu que haurien de ser de 5 o 6, com a França?
Miri, jo, francament, no em veig molts anys com a alcalde. Com li he dit, és una feina que cansa molt. Però també he de dir que he canviat la meva opinió en aquest tema: abans pensava que amb 8 anys n’hi hauria d’haver prou. Ara penso que es poden donar casos de persones que estiguin fent una bona feina durant molts anys i que la llei no les hauria de fer saltar. Jo crec que el més important no és limitar el mandat. Ara, jo crec que quan porti 12 anys d’alcalde no tindré més il·lusió i hauré dedicat ja els millors anys de la meva vida. 

Com li agradaria que el recordessin els seus conciutadans?
Jo només tinc una aspiració en aquest sentit, i és que el dia que deixi de ser alcalde, la resta de veïns em tractin com em tractaven abans d’entrar d’alcalde. 
 
Com es veu, des de Torrefarrera, tot el Procés sobiranista?
Jo crec que tot el que s’està fent és la única sortida que teníem, donat que estem davant d’un Estat antidemocràtic i amb el qual no hi ha cap més alternativa. Quan no tens més alternativa tens dues possibilitats: la resignació o el que estem fent. Com que no sóc una persona resignada, els parlamentaris i les forces que estan liderant el Procés tenen tot el meu suport.

Vostè és conseller nacional i vicepresident del Consell nacional de CDC. Quin tracte creu que hauria de tenir Catalunya, dins i fora de l’Estat espanyol?
Amb l’Estat espanyol hauríem de tenir un tracte de bons veïns. Un cop s’acabi el Procés i siguem un Estat independent, un Estat de la Unió Europea, el que hem de fer és tenir les millors relacions possibles com qualsevol veí de l’escala. La situació és complicada i segurament es complicarà més. Veurem coses molt lletges però confio que s’acabi d’una forma pacífica i a més a més favorable als interessos de Catalunya i dels ciutadans. 
 
Tot i el pas endarrere de l’Estat, la LRSAL ha suposat una forta limitació per als municipis...
Com en tota la normativa que es va fer de control econòmic, hi ha moltes coses que no tenen sentit i que han perjudicat als ajuntaments i als ciutadans. Han impedit que molts ajuntaments com ara el nostre pogués fer moltes coses que haurien anat bé per als ciutadans, com ara polítiques d’ajut. Això és una barbaritat.