Josep Ramon Morera


“Al meu despatx no hi tinc ni la foto del Rei ni la del President”



“No m’identifico amb corrents ideològiques ni sigles.” 

Martes, 17 de Mayo de 2016
En arribar a Belianes ens trobem davant un poble petit i acollidor, ben cuidat. Situat a la comarca de l’Urgell, destaca pels seus camps amplis i la seva pau. Ens trobem amb en Josep Ramon Morera, l’alcalde, qui ens explica que les finances locals estan en davallada, però que amb els pocs recursos que tenen estan garantint tots els serveis exigibles. 

“El més complicat és trobar successors, perquè som un poble petit”
 
“En un càrrec de responsabilitat, com més format estàs, més facilitat tens per a analitzar el context i prendre bones decisions”
 
“En el tema financer, et diria que som a la sala de vetlles, com la majoria de municipis petits”
 
“La gent es comença a queixar que el canal Segarra-Garrigues busca portar aigua a Barcelona"
 
“Crec que seria bo que els ajuntaments no depenguéssim tant de les subvencions. Podríem crear empreses públiques més transparents i properes a la necessitat de cada municipi”
 
“En un poble petit, un mandat de 8 anys seria el millor, ja que dóna temps per a començar i acabar projectes” 
 
"Aquí a Belianes tenim l’escola plena, però si això segueix així, ens faran marxar per poder-nos buscar la vida"
Què el va motivar a entrar en política?
El compromís per millorar Belianes i deixar una feina feta que sigui útil per a les noves generacions. Cal tenir en compte que el més complicat aquí és trobar successors, ja que som un poble petit en el que els incentius per ser servidor públic són només vocacionals, en cap cas materials. 
 
Com definiria la seva manera de fer?
Fer política en un municipi petit és complicat, sobretot pel tema financer. Tot i això des del primer dia vam mirar la situació de l’ajuntament i vam treballar per proveir els veïns dels serveis socials necessaris i bàsics, com són l’aigua, la neteja i la llum. També és primordial assegurar una bona convivència i un ambient sa dins el poble. A part, tenim en ment que quan sortim deixarem als que vinguin una situació econòmica molt millor de la que ens vam trobar nosaltres, ja que no farem cap despesa excessiva.
 
Creu que cal tenir estudis superiors per a ser alcalde? 
En un càrrec de responsabilitat, com més format estàs, més facilitat tens per prendre bones decisions i analitzar el context. Tot i això, en un municipi petit la clau és ser coherent i honrat. 
 
Quins són els indrets més emblemàtics de Belianes?
Abans d’entrar al poble en sí, destaquen el Canal d’Urgell (que el tenim a 2km) i el canal Segarra Garrigues (que queda a 500m). A part, som un municipi de secà, amb l’atractiu que això comporta, ja que tenim cultius com l’ametller, la vinya i l’olivera. També som un poble d’origen iber i mantenim les cabanes de volta. Dins el municipi tenim un seguit d’escultures i places dissenyades per l’arquitecte Daniel Gelabert, que busquen connectar amb el nostre entorn, la nostra història i les nostres singularitats. 
 
Com potencieu les línies de promoció econòmica?
Lamentablement, la nostra cooperativa principal, anomenada Cooperativa del Camp, està en procés de tancament, ja que ha quedat obsoleta. Tot i això tenim molts productors d’oli ecològic que respecten el medi ambient i el nostre entorn. Un altre punt fort nostre era la ceràmica, però de les dues empreses fortes una ha mig tancat i l’altra està aguantant gràcies a un ERE. Així doncs, sobrevivim gràcies a la ramaderia i l’agricultura. 
 
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Si hi hagués un funeral, et diria que som a la sala de vetlles, com la majoria de municipis petits. Tenim un nivell d’endeutament de només un 20%, però ens està costant molt de trobar fiançament. Això es per culpa del Pla d’Ajust que va imposar el Ministeri d’Hisenda a tots els ajuntaments. És un pla que buscava que els ajuntaments paguessin als proveïdors. És un tema clau que crec que els ciutadans han de saber: al 2011 el Ministeri d’Hisenda va obligar als ajuntaments a fer un Pla d’Ajust, obligant a la secretaria interventora de cada ajuntament a crear un document on s’especifiqués el deute que es tenia amb els proveïdors. Un cop definit el nivell d’endeutament, es van convocar als alcaldes a unes notaries per a signar crèdits que permetessin pagar als proveïdors. Això també suposà uns ajustos fins al 2020 per reduir els pressupostos dels ajuntaments amb pagaments pendents. Nosaltres no vam signar aquest Pla, però per contrapartida, el Ministeri ens va retirar el 50% dels Fons de Participació de l’Estat, que són impostos que el Ministeri retorna als ajuntaments.  La paradoxa és que aquest informe deia que al 2011 teníem un deute a proveïdors de 180.000€, quan per altra banda les administracions general i autonòmica ens devien 160.000€ a nosaltres.  
 
El gas natural ha arribat a Belianes. És una bona notícia...
Tenim un problema i és que els polítics del centre només es preocupen pels llocs petits quan estan en campanya. Això fa que els pobles com el nostre no acabin tenint serveis que requereixen de grans inversions, com el gas o la telefonia. Tenim un conveni amb Movistar, en el que renunciàvem a part del preu de l’arrendament de la zona on ells tenen les instal·lacions. En aquest conveni s’estableix que qualsevol empresa de telefonia podrà usar l’antena gratuïtament, però cap altra empresa ha vingut. Això és degut a que un poble tan petit no els és rentable. Un altre exemple és el canal Segarra-Garrigues. 
 
Què succeeix amb ell?
És una obra faraònica que es va fer amb la idea d’ajudar als pagesos, però s’estableixen uns pagaments per a fer-lo servir que són excessius. Hem de tenir en compte que la majoria de cultius són deficitaris, i si a més afegim un pagament per accedir al rec es fa totalment inaccessible. La gent ja es comença a queixar del fet que aquest és un canal que al final buscarà portar aigua a Barcelona. Això està provocant que molta gent no accedeixi al rec i acabi venent les seves terres a grans empreses. Al final quatre o cinc empreses acabaran sent les propietàries de totes les terres. Per sort, de moment als pobles encara hi ha gent. Aquí a Belianes tenim l’escola plena, però si això segueix així, ens faran marxar per poder-nos buscar la vida. 
 
Quina valoració fa de la passada legislatura?
El Pla d’Ajust que us he comentat ens va complicar molt la gestió. Va fer que ens centréssim en no endeutar-nos, amb la qual cosa vam poder aplicar molt poques mesures. Tot i això, cal dir que la Diputació va ser la institució que més ens va ajudar. 
 
Quins són els reptes principals per a aquesta legislatura?
Intentarem que es desembussi aquesta situació econòmica. Tenim un projecte per al manteniment de la via pública i seguirem fent els petits ajustos necessaris típics del dia a dia. Tanmateix, crec que seria bo que els ajuntaments no depenguéssim tant de les subvencions. Podríem crear empreses públiques més transparents i properes a la necessitat de cada municipi, ja que tenir unes sigles o unes altres et facilita més o menys accedir als recursos que donen les administracions superiors. 
 
Què en pensa sobre la limitació de mandats?
En el cas d’un municipi petit com el nostre, 4 anys són pocs. Amb 8 anys, en canvi, tens temps per començar i acabar projectes. 
 
En quin valors es basa el seu partit (Independència per Belianes)?
En el compromís i en la proximitat. Som representants del poble i ens interessa la seva gestió, així que no pretenem identificar-nos amb cap corrent en concret ni amb altres sigles. 
 
Quines conseqüències socioeconòmiques tindria la independència de Catalunya?
El tarannà centralista que històricament ha caracteritzat el Govern de Madrid ha provocat que arribem a aquesta situació. Molta gent que ens sentiríem més còmodes amb un millor tracte per part seva, ens hem tornat molt independentistes a causa del seu menyspreu. A més, opino que la independència seria molt beneficiosa per a Catalunya, mentre que seria perjudicial per a Espanya. 
 
Què li diria al President Puigdemont en aquest sentit?
Al nostre despatx no hi tenim ni foto del rei ni del president. Som Independents per Belianes i ho som per tot. Fins ara, quan he parlat amb directors generals, molts m’acabaven reconeixent que no havien estat prou valents, amb temes com el del Segrià-Segarra, i que s’havien sotmès a la costum i les pressions. Al President li demanaria que cregui el que cregui, però que sigui valent. Que escolti tots els catalans i així veurà que la gent que parla amb més coherència és la més propera al problema. Que es basi sobretot en això, en la coherència, la valentia i l’honradesa.  
 
Quin missatge transmetria als seus conciutadans?
Els demanaria que prenguin consciència de que en un poble petit tothom hauria de poder passar per l’ajuntament. Els esperonaria a rellevar-nos quan acabem aquest mandat.