Alcalde de Sant Joan de les Abadesses

Ramon Roqué


"Els municipis necessiten estabilitat política"



Ramon Roqué ens parla de les raons del seu tercer mandat consecutiu

Martes, 31 de Mayo de 2016
La conversa amb Ramon Roqué és molt calmada. Suau i benintencionada. Cap alcalde fins ara havia aconseguit la fita de presidir el consistori de Sant Joan de les Abadesses tres mandats seguits. Potser és perquè se sent millor com a gestor del dia a dia que com a ideòleg. En l’entrevista d’avui li preguntem pel seu tarannà, la seva feina i per la perspectiva que es té del país des del bressol del Romànic.

La conciliació amb la vida familiar és difícil. Les reunions sempre s’allarguen i les jornades de treball també.
Per a ser alcalde cal demanar molta comprensió a la família. Sobretot a la parella i, en aquest cas, a la meva filla.
Sóc un alcalde de molt poques hores al despatx i de fer molta feina amb els treballadors. Sóc un polític de gestió i no tant ideòleg.
Per a mi, ser alcalde de Sant Joan de les Abadesses és una experiència extraordinària, molt recomanable i difícil d’aconseguir. Sempre estaré content i agraït al municipi i a les persones que m’han fet confiança.
Tenim patrimoni natural i cultural increïble, però no estem tan reconeguts turísticament com altres pobles. Un dels objectius és posicionar la vila com a referent turístic per a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.
Estem desenvolupant un polígon industrial on esperem que s’hi instal·lin moltes empreses i que generin llocs de treball.
Sant Joan té una identitat i una personalitat distintes a la d’altres municipis. I van molt lligades al seu patrimoni i a la seva cultura i tradicions i a la seva manera de fer
Els municipis necessiten estabilitat política. Quan un equip de govern s’allarga en el temps és perquè la gent li fa confiança.
Vostè és economista. Creu que els alcaldes i alcaldesses necessiten estudis superiors per a exercir? 
Penso que com més ben format estiguis, millor que millor. La veritat és que jo mateix considero que tinc certes mancances, no sé si en gestió pública però sí en el camp de la política. Em caldrien alguns coneixements més en polítiques realitzades i en els seus resultats. La formació és necessària, tant acadèmicament com professionalment, i també personalment. Moltes vegades m’he plantejat la possibilitat de cursar estudis complementaris, però és difícil trobar moments per a fer-ho.
 
Parlant d’això, com porta vostè la conciliació laboral i familiar?
És complicat. Sóc alcalde i també col·laboro en la gestió d’un negoci familiar. Per sort, hi tinc l’ajut de la família. Ho fem una mica entre tots. Però les reunions sempre s’allarguen i també les jornades laborals, i molts dies arribes tard a casa, de manera que la conciliació amb la vida familiar és difícil. Ser alcalde no significa treballar les 24 hores, però sí tenir una disponibilitat que en altres feines no has de tenir.
Per a ser alcalde et cal predisposició i certa vocació de servei públic. Cal demanar molta comprensió a la família. Sobretot a la parella i, en aquest cas, a la meva filla.
 
Com es defineix vostè? Quina és la seva manera de fer política?
Sóc molt pragmàtic, molt realista... M’agrada molt entrar en els detalls de les coses. M’agrada molt el tu a tu amb el ciutadà, estar al carrer. Sóc un alcalde de molt poques hores al despatx i de fer molta feina amb els treballadors. Sóc un polític de gestió i no tant ideòleg. M’interessa molt la política i la segueixo en àmbit nacional i internacional. Però el que m’agrada és la gestió del dia a dia. 
M’agradaria ser un alcalde molt proper que atengués i trobés solucions als problemes quotidians de la gent i del municipi.
 
Ara com ara, què és el millor que s’emporta de la seva etapa política?
Experiències molt enriquidores en l'àmbit personal. He conegut molta gent del municipi. També he conegut moltes personalitats polítiques, amb papers molt rellevants en la política del nostre país. Per a mi, ser alcalde de Sant Joan de les Abadesses és una experiència extraordinària, molt recomanable i difícil d’aconseguir. Sempre estaré content i agraït al municipi i a les persones que m’han fet confiança.
 
Sant Joan de les Abadesses es defineix com a bressol del Romànic Català, expliqui’ns aquests atractius...
Som un poble molt afortunat perquè estem en una situació geogràfica molt privilegiada. Ens trobem al Pre-Pirineu i el clima ens permet una vegetació gran i rica que fa que tinguem un patrimoni natural increïble. També ens acompanya un patrimoni arquitectònic monumental i artístic com pocs a Catalunya. Tot i així no estem tan reconeguts turísticament com altres. I aquest és un dels objectius que venim treballant: posicionar la vila com a referent turístic per a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.
 
Tothom coneix el seu Monestir...
El poble ha crescut a l’entorn del Monestir. Tenim l’Abadia, el Pont Vell, la Vila Vella, la Muralla... molts elements importants i hem de fer l’esforç de donar-los a conèixer. Quant a temes de patrimoni natural, tenim la Via Verda de la Ruta del Ferro i el Carbó que és de les més conegudes que hi ha a la província de Girona. I som un centre d’activitats esportives durant l’any. Som la suma del que tenim, més la identitat dels santjoanins i santjoanines.
 
De quina forma potencien l’activitat econòmica? Quines línies segueixen?
Un dels fronts, precisament, és el desenvolupament del sector turístic. En el nostre cas va molt lligat a la descoberta del patrimoni natural i arquitectònic. Jo sempre explico aquest sector com a un complement del que ha de ser el nostre referent tradicional, que sempre ha estat l’industrial. Estem desenvolupant un polígon industrial on esperem que s’hi instal·lin moltes empreses i que generin llocs de treball. Però tampoc voldria deixar-me el tercer sector, ni el primer, que també són importants.
 
També sembla que vostès siguin un municipi molt actiu en el sentit cultural i social...
Ho som. L’estiu d’aquest any celebrarem la 21a edició del Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau, que és una de les llegendes més populars de Catalunya. Cada estiu celebrem diferents activitats culturals per a tots els públics: des de les representacions de teatre, de música, de dansa... Fins a les sortides nocturnes, caminades, sopars gastronòmics, visites teatralitzades de descoberta del nostre municipi, etc.
 
Però durant tot l’any hi ha moltes més activitats culturals. Sant Joan té una identitat i una personalitat distintes a la d’altres municipis. I van molt lligades al seu patrimoni i a la seva cultura i tradicions i a la seva manera de fer. Ens hem de sentir molt orgullosos d’aquest esperit i l’hem de cuidar i mimar.
 
Quant a les persones que pateixen els rigors de la crisi, quines mesures prenen?
Tenim els serveis socials mancomunats amb la concessió del Ripollès. Gràcies a això disposem d’un seguit de tècnics que venen al nostre municipi a atendre totes les demandes socials. També tenim els agents locals, com poden ser de Càritas o el propi ajuntament o la parròquia, que se sumen en aquest front comú dels serveis socials. Com en tots els municipis, tenim famílies amb necessitats i intentem entre tots atendre-les de la millor manera. Sóc del parer que a poc a poc, entre tots, sortirem de la crisi. I a Sant Joan hem de ser capaços de trobar els llocs de treball per a resituar aquestes famílies.
 
Quina situació financera té l’ajuntament?
En els últims anys hem fet inversions lligades a subvencions importants, en les quals l’ajuntament també ha hagut d’invertir recursos propis. Jo estic content, perquè crec que els diners s’han invertit bé, però recaptem el que recaptem i tenim una capacitat limitada, així que la nostra preocupació és assolir l’equilibri.
Nosaltres hem de vetllar molt per l’estabilitat pressupostària i financera i, per tant, hem de tenir una activitat molt curosa amb la despesa pública.
 
Mai ningú havia aconseguit ser alcalde tres legislatures seguides a Sant Joan de les Abadesses. Com s’ho explica?
Com he dit abans, sóc un alcalde de poble a qui li agrada molt fer gestió. Tota la meva vida ha anat lligada al negoci familiar, i he anat treballant en el dia a dia, marcant-me petits reptes i aconseguint-los. Aquest ha estat el meu tarannà. Penso que això s’ha valorat bé i durant aquests anys m’han anat recolzant i per tant m’han anat votant i és el que ha permès que encara a dia d’avui sigui aquí. 
 
El seu partit ha canviat amb el temps...
Vaig començar militant en el PSC local, que era un grup de persones que feia molts anys que treballaven pel municipi. A dia d’avui han passat moltes coses, i les persones i els partits hem canviat molt, i també el PSC. Al final hem anat sumant-nos al moviment nacional, en el sentit que crèiem que era el que el municipi ens anava demanant i hem evolucionat cap al grup MES, que és un partit més ciutadà, que apostea pel procés nacional i per fer les coses de manera diferent. Penso que ha estat una evolució tranquil·la, natural, que ha fet que la gent del poble l’hagi percebut com a lògica. Això és quelcom que no crec que ens hagi perjudicat a l’hora de presentar-nos a les eleccions l’any passat.
 
En la seva activitat com a alcalde, quins projectes destacaria?
He tingut la sort de poder gestionar grans projectes com ara la Llei de Barris, que se’ns va atorgar al 2007, just a la meva arribada. Hem pogut fer molta gestió, executar molta obra i millorar molt el poble en molts sentits. En els darrers anys, és cert, hem hagut de posposar molts projectes i canviar el ritme de treball, però em sento molt satisfet, perquè, malgrat tot, hem estat capaços de construir un nou centre de salut i projectem començar a construir l’escola durant la legislatura i desencallar la urbanització del polígon industrial de Llaudet per a que s’hi implantin noves empreses. També millorarem els accessos de la Fundació Emma per a que els exteriors de la residència puguin ser millors, i fer una parada de busos nova. Tenim molta feina per a fer i és el que més ens agrada.
 
Precisament li volia preguntar pels reptes més importants a mig termini...
En l’àmbit del tema turístic que parlàvem abans, tenim un projecte d’equipament públic, que és l’edificació de Sant Antoni, una casa pairal que volem convertir en un Hotel de 14 habitacions amb uns menjadors per a 70 o 80  persones. 
 
A nosaltres ens visita molta gent, però les visites són molt curtes. I una de les coses que hem de fer és crear allotjament. Estem potenciant l’Alberg de Joventut i ara l’hotel. M’he trobat amb companys que em pregunten si un hotel és necessari. I crec que a dia d’avui sí que ho és perquè cal crear una infraestructura de serveis lligada al món de la restauració i l’hostaleria. La creació d’aquesta oferta també crearà llocs de treball.
 
En un altre ordre de coses, què en pensa de la durada dels mandats? Prefereix els 4 anys o els 6 que tenen a França?
Opino que 4 anys són justos, tot i que 6 anys serien molt raonables. En política cal molt de temps per a planificar. I una vegada planificat, executar tampoc és senzill, així que una legislatura actual et passa ràpid. Si fem cicles de 4 anys l’impacte de la planificació en el poble es veu molt acotada. I crec que el poble té projectes que requereixen més temps. Per exemple el nou Centre de Salut es va inaugurar l’any passat i hi vam estar 8 anys treballant, o l’Escola, que porta ja 6 o 7 anys de treball.
 
A més penso que els municipis necessiten certa estabilitat política. És evident que si un equip de govern no fa la feina que li demanen és normal que els ciutadans perdin la confiança. De manera que, d’entrada, quan un equip de govern s’allarga bastant de temps en un ajuntament és perquè la gent li fa confiança i veu que aquell projecte és sòlid i té durada. 
 
Quina valoració fa sobre els moments polítics actuals?
Jo sóc dels que aposta sempre per l’acord, encara que no sigui el millor pet a tothom però sigui un acord possible. Sempre he tingut un esperit nacional moderat, però penso que Catalunya pot ser independent. Em faria il·lusió, però també crec que cal ser capaç d’arribar a acords amb l’Estat espanyol i amb Europa. I també cal arribar a aquell acord que permeti als ciutadans del país de viure bé i amb expectatives de futur: veure créixer els fills, aconseguir el benestar, etcètera.
 
La situació és molt complicada i tothom ho pot percebre. No és normal que en un país hi hagi d’haver tantes eleccions en tan poc de temps. Sóc del parer que aquest procés no és fàcil i que no pot ser curt, tot i que hauríem de mirar que no s’allargués excessivament. Els polítics hi anem treballant, però demanaria certa agilitat a l’hora d’arribar a acords.
 
Què creu que suposaria la Independència de Catalunya per als ciutadans i les empreses...
Si hi ha un bon acord un amb l’Estat i amb Europa, Catalunya seria un Estat molt pròsper que podria marcar-se uns objectius ambiciosos. Tenim una personalitat, som persones treballadores, serioses i admirables . Però en tot cas això només serà possible si s’aconsegueixen els acords que calen. Aquí rau la dificultat. 
 
Quins valors creu que són necessaris per aconseguir la regeneració democràtica?
Cal que el ciutadà s’impliqui tan com pugui en política. Aquests últims anys hem anat veient com la desafecció política ha fet que moltes persones hagin desistit de participar en les diferents conteses electorals. Això fa que moltes vegades acabin governant uns partits que en el fons tenen poc suport ciutadà. 
 
És veritat que hi ha hagut un canvi de generació i que persones joves han entrat a formar part del dia a dia de la política. Però en els partits segueixo escoltant bones paraules i intencions i no veig que apostin gaire per la regeneració, perquè el bipartidisme segueix sent prioritari. El que seria democràticament desitjable és que hi hagués una representació de partits àmplia, acostumada a arribar a acords, que portarien a decidir les millors polítiques.
 
I per últim, si l’estiguessin escoltant, què els diria als seus conciutadans? Quin missatge els donaria?
Jo els voldria traslladar un missatge optimista. Penso que Sant Joan porta molts anys fent bé les coses, endegant projectes importants que ens fan pensar que podem tenir un futur pròsper. En pocs anys el municipi tornarà a créixer en població i la gent es podrà guanyar bé la vida. Confio en el poble, confio en els ciutadans, confio en el nostre potencial. I estic convençut que si podem seguir caminant units en la mateixa línia, ajuntament, grups polítics i ciutadans, el poble tirarà endavant.