Alcalde de Castellfollit de la Roca

Miquel Reverter

“Tots hauríem de passar un temps treballant per l’ajuntament: valoraríem més el poble”


Miquel Reverter està aportant un canvi d’estil al govern municipal de Castellfollit

Jueves, 14 de Julio de 2016
Miquel Reverter va assolir l’alcaldia de Castellfollit de la Roca per primera vegada en les darreres eleccions. La seva candidatura significava el relleu d’un govern municipal amb 26 anys de mandat. Els canvis són lents i es produeixen a poc a poc. Ara el poble lluita per anar eixugant un deute financer molt important i per mantenir el seu caràcter tranquil i atractiu. L’impuls a les activitats turístiques i l’atracció de nous visitants sens dubte és una de les preocupacions primordials del nostre entrevistat d’avui. 

"Els primers 15 dies vaig estar com en una mena de núvol, mirant de fer el traspàs amb l’anterior alcalde i vivint un bombardeig descomunal d’informació que t’arriba per tot arreu"
 
“Mai dic que sí a una cosa si no estic convençut que es pot fer”
 
“A la gent li agrada que li expliquin els quès i els perquès de les coses”
 
“Castellfollit és com una ciutat en un poble petit”
 
“La cinglera és un símbol, no només per a Castellfollit sinó a nivell comarcal i de tot el país”
 
“Un dels grans handicaps que tenim com a ajuntament és que l’equip de govern ha heretat un deute viu de gairebé el 150%”
 
“Prenem les decisions en equip. És més senzill que s’equivoqui una sola persona que no pas que se n’equivoquin deu a la vegada”
 
“Els processos llargs, amb persones que s’eternitzen, no poden ser bons. Cal que als ajuntaments la gent pugui anar variant”
L’actual és el seu primer mandat. Com es va sentir els primers dies com a alcalde?
Vam guanyar les eleccions de maig de 2015, però el nomenament no es va fer oficial fins al ple del 13 de juny. Recordo que aquells quinze dies vaig estar com en una mena de núvol, mirant de fer el traspàs amb l’anterior alcalde i vivint un bombardeig descomunal d’informació que t’arriba per tot arreu. Menys mal que veníem d’un bagatge en l’oposició que ens va ajudar a entendre les coses. M’atreviria a dir que els primers tres mesos de mandat em sentia aprenent una cosa nova cada dia. Ara ja porto nou mesos i em sento més situat, prenent decisions amb l’equip de govern. Com a alcalde faig de gestor i de cara visible d’un equip de govern en què es prenen les decisions.
 
Com es gestionen?
En el dia a dia l’alcalde i el tinent d’alcalde som els que més temps estem a l’ajuntament i tenim unes vies per anar traçant les decisions del quotidià. Però setmanalment tenim una reunió amb tot l’equip de govern on es prenen les decisions de cap a on hem d’anar i què és el que hem de fer. Tinc un equip boníssim, una gent molt preparada i molt bona.
 
En què es basa els eu estil de fer política?
Sóc una persona molt propera. I mai dic que sí a una cosa si no estic convençut que es pot fer. Vull dir que de vegades els polítics pequem de dir que sí a tot, i que “ja ho farem tot, tranquils”. I jo no penso així. Jo no puc dir-te que sí a una cosa que no puc fer. M’agrada que la gent pugui establir amb mi aquest diàleg i més en un poble petit en què som gairebé una família. 
 
La meva manera de fer és ser el més proper possible, donar tota la informació que se’ns demana, sense opacitats, explicant les coses sense embuts. Com més clares, millor i la gent li agrada que li expliquin els quès i els perquès de les coses.
 
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Castellfollit? Quins atractius pot descobrir algú de fora?
És ben senzill: Castellfollit és un municipi privilegiat en molts sentits. El primer és que tenim tots els serveis bàsics: tenim escola, llar d’infants, botigues de proximitat, l’entorn natural és impressionant... Ens trobem en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Estem a 7 minuts d’Olot, capital de comarca,  on trobem molts serveis. Estem a mitja hora de Girona i a mitja hora de Figueres. Si volem anar a la muntanya, la tenim aquí mateix. Si volem anar a la platja, en tres quarts d’hora hi som. Si ho vol, diria que Castellfollit és una ciutat en un poble petit. I també s’hi viu molt tranquil·lament. No hi tenim grans indústries i la gent hi viu més que no pas hi treballa. És un reducte de tranquil·litat. 
 
Quins serien els indrets més emblemàtics?
Evidentment, la cinglera de basalt, que és única al país, amb uns 50 metres d’alçada. A sobre hi viuen aproximadament 500 persones, mig poble. És un símbol, no només per a Castellfollit sinó a nivell comarcal i de tot el país. També és atractiva l’església vella, que data del segle XVI i que va ser enderrocada durant la Guerra Civil. Els veïns la van reconstruir i actualment és un centre cultural, gràcies a un acord entre l’ajuntament i el bisbat. Actualment s’hi fan concerts, visites, exposicions... 
 
Parlem de l’economia del poble. Quina és l’activitat principal i com la promocionen?
El nostre és un poble de petita extensió. Només tenim una gran empresa de transports i també tenim comerços i petits negocis: farmàcia, carnisseria, perruqueria, bars, botigues de roba. Tenim una empresa que fa galetes (“Ca l’Enric”) i una que fa magdalenes (Cal Tuset) i que s’han convertit en referents locals. I tenim micro-emprenedors que fabriquen cervesa de moltíssima qualitat. Aquí la gent es busca la vida. Abans hi havia hagut fàbriques de pelleteria i molt de comerç, però això ha desaparegut. Amb l’apertura de les comunicacions modernes per anar a Figueres, Olot i Girona, la gent marxa a comprar fora.
 
D’altra banda, quina és la situació financera de l’ajuntament?
Un dels grans handicaps o inconvenients que tenim com a ajuntament és que l’equip de govern ha heretat un deute viu de gairebé el 150%. Això vol dir que amb un pressupost d’un milió d’euros, en devem gairebé un milió i mig. És un deute a curt i a llarg termini i l’únic que ens queda és anar pagant-lo a poc a poc. La majoria dels deutes són crèdits demanats per a fer inversions. Això vol dir que la situació és complicada perquè l’Estat veu que tenim un deute gran i evidentment ens vol controlar molt més. I això ens limita molt a l’hora de fer noves inversions. Al 2007 el poble va iniciar les obres (amb la nostra oposició) d’un edifici nou per a l’ajuntament amb uns costos tan alts que ens han hipotecat per a tota la vida. Tenim tensions de tresoreria sovint. Però per sort podem anar pagant les factures del dia a dia, i els treballadors, que és el que prioritzem. El poble necessitat moltes coses, calen moltes actuacions però sempre hem d’estar pendents que arribi alguna subvenció o altra.
 
En una entrevista a la Federació Gironina d’Esquerres dèieu que volíeu regenerar la política municipal a Castellfollit. A què us referíeu?
Venim d’una situació en què l’anterior alcalde va manar durant 26 anys. Ara entra una persona nova, amb una altra manera de fer, gens personalista i amb un equip al darrere. És més senzill que s’equivoqui una sola persona que no pas que se n’equivoquin deu a la vegada. Així que si la decisió la prenem entre 10, és més difícil que sigui una mala decisió. La regeneració ve del treball en equip. Per a nosaltres això no vol dir que l’anterior alcalde fos ni millor ni pitjor, simplement que tenia una manera de fer més personalista. Nosaltres busquem el consens.
 
Quins són els eixos principals del seu treball per a aquesta legislatura?
En el nostre programa hi ha diversos temes. Un és el de la transparència, l’altre, el de la proximitat amb la gent i la comunicació. També tenim un tema de protecció de la cinglera, que per a nosaltres, com li he dit, és un patrimoni natural brutal. Des de l’ajuntament no tenim recursos per a mantenir tota la cinglera i estem fent un pla específic amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i amb l’Institut Geològic i amb el Parc Natural per a buscar finançament pel manteniment d’aquesta Cinglera. També volem promoure un turisme distint. Fins ara, la gent entrava al poble 10 minuts o 15 i marxava. Hem d’aconseguir que aquest visitant entri, conegui la història del poble i de la cinglera i hi pugui fer alguna activitat que deixi riquesa al poble. I també tenim una sèrie de coses a fer en termes de manteniment: carrers per a asfaltar, etcètera. L’os més gros que tenim és el tema de l’edifici nou de l’ajuntament.
 
Ja veiem que és un tema important, sí.
Històricament és un projecte arquitectònic que va començar amb mal peu i que ha seguit amb mal peu. Tenim previsió que l’obra acabi aquest any. Hi ha hagut cinc anys d’aturada per temes judicials. Sempre hi ha alguna pedra en el camí que ens impedeix acabar-lo d’una vegada. Ens treu molta energia que necessitaríem per a fer coses que teníem en el programa i que no hem pogut avançar.
 
Parlem de limitació de mandats. Per a vostè quin és el nombre ideal d’anys que hauria de manar un alcalde?  
Jo personalment, crec que amb 4 anys en tenim molt poc. I més, tal i com ens hem trobat la situació a l’ajuntament anterior. En quatre anys tindries temps a arreglar algunes cosetes. Els mandats haurien de ser de 5 anys, i només dos de seguits. O sia, que com a màxim 10 anys. En aquest temps ja li has pogut donar tot al poble. Els processos llargs, amb persones que s’eternitzen, no poden ser bons. Cal que als ajuntaments la gent pugui anar variant. I crec que tothom hauria de passar-hi per a veure realment en què consisteix. Després, segur que valorarien més ser alcaldes.
 
Quina valoració fa sobre la situació general a l’Estat i a Catalunya?
Tinc 41 anys i sóc independentista des que tinc us de raó. D’una banda estic molt content perquè veig que per fi aquest país s’ha despertat. Fa 25 anys érem quatre independentistes i quatre eixelebrats. Ara s’ha fet una feina molt bona. La gent s’ha adonat que en l’Espanya actual no hi podem seguir. Espanya ens ha ajudat molt a créixer: es fa un Estatut, l’aprova el Parlament, el Congrés es vota, es diu que sí. I després un jutge el retalla... Això és un atac brutal a la democràcia que ha fet reaccionar la gent. 
 
D’altra banda també estic amb incertesa. Crec que el govern actual no ens fallarà i complirà els seus compromisos. Tenim una majoria de 72 diputats independentistes al parlament, cosa impensable fa només 8 anys. Hem d’anar per feina.
 
Què creu que suposaria la independència de Catalunya per als ciutadans? 
Primer de res, que poguéssim gestionar els nostres recursos. Als catalans se’ns titlla d’insolidaris, però la solidaritat mai pot ser obligada, perquè deixa de ser solidaritat. Jo estic convençut que si algun dia som independents, no deixarem d’ajudar Espanya, perquè hi ha uns vincles, unes arrels, unes famílies. Per que trencar amb Espanya no significa dir que no en volem saber res més. Serem veïns. Els millors veïns. Però d’una altra manera. Com pot ser que la gestió dels ports i dels aeroports es faci des de Madrid? L’administració, com més propera, millor.
 
Quins valors creu necessaris per una regeneració democràtica i una estabilitat a Catalunya?
Jo crec que a Catalunya no pot ser que hi hagin polítics que portin 30 o 35 anys en el càrrec. En les darreres eleccions al Congrés es jubilava algun diputat que portava quasi 40 anys. Això no hauria d’estar permès. Les maneres de fer de fa 30 anys són molt diferents, els problemes han canviat. La Constitució espanyola no parla de la immigració, no parla de moltes coses que són problemes reals d’ara. Cal que hi hagi més transparència, cal que les lleis vagin més enllà, si volem que la gent no torni a creure’s que un polític equival a una corrupció. Hem de tenir polítics que treballin per vocació de servei i no per professió. La gent ja en té prou del mateix de sempre.
 
Darrera pregunta: si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans quin missatge els hi transmetria?
Un missatge d’optimisme. Vull dir, que a Castellfollit hi ha moltes dificultats, però som un gran poble. Estem fent tot el que tenim a l’abast, movent cel i terra per a solucionar els problemes. Però cal fer una cosa rere l’altra. Ens va molt bé tenir el feedback dels ciutadans. Volem que ens diguin què manca i què fem malament. Mentrestant procurarem no cometre els mateixos errors del passat i anar pagant de mica en mica tots els deutes i inversions.