Montserrat Venturós

“Desplegarem la llei de pobresa energètica amb independència del que digui el Constitucional”



Montserrat Venturós vol que els ciutadans siguin corresponsables de la vida municipal

Viernes, 22 de Julio de 2016
Alguns mitjans de comunicació qualifiquen Montserrat Venturós com l’Ada Colau de l’interior. I, certament, és un valor a seguir en la política, tot i que si acompleix el que defenen des del seu partit, només la veurem dues legislatures al consistori i, com a molt, una altra al Parlament. Ens explica que havia conegut la feina d’Alcaldes.eu abans que hi anéssim i que, just quan va començar a exercir d’alcaldessa, li va anar bé conèixer què fan els seus companys i companyes en les alcaldies. Montserrat Venturós no aspira a canviar només el seu municipi. Si pogués, canviaria el món.

“Cal que el poble ens ajudi, si no, nosaltres perdem el nord. I no sabem cap on ens hem de dirigir”
 
“El municipi és un lloc on hem de treballar-hi tots i totes i on no hem de conformar-nos en delegar”
 
“Avui l’acció del poble s’ha delegat a les administracions públiques. I és una pena perquè les persones tenim una capacitat brutal de moure i treballar. Les persones s’han d’empoderar més”
 
“Creiem que el que es pot aprendre sobre els municipis s’adquireix treballant-hi directament”
 
“Volem construir uns països catalans lliures, socialistes i feministes. Crec que hi ha un munt de coses que podem canviar i que cal fer-ho des de la positivitat"
 
“La Patum és una mena d’eix que vertebra tota la població. És una festa que ve de molts segles enrere i que representa l’ADN de la vila i de la comarca"

"Volem estructurar bé l’administració i aconseguir el retorn de tots els recursos que són de totes les persones, és a dir re-municipalitzar serveis que són del poble"
Quina és la seva filosofia de vida i la seva manera de fer en la política?  
És la de l’esforç i el treball en l’àmbit municipal. Volem construir uns països catalans lliures, socialistes i feministes. Crec que hi ha un munt de coses que podem canviar i que cal fer-ho des de la positivitat, creient que de debò tenim la capacitat de fer-ho. L’esforç, la il·lusió, la motivació van també en aquesta línia. 
 
Creu que els alcaldes i alcaldesses necessiten tenir estudis superiors per a ser-ho?
És una base que hi pot ser. Però nosaltres entenem la institució municipal d’una altra manera. Som representants del poble i creiem que el que es pot aprendre sobre els municipis s’adquireix treballant-hi directament. Tenir estudis de Ciències Polítiques, per exemple, pot proporcionar un reforç, però la nostra visió és una mica distinta de la que hi ha avui en dia sobre la política. La nostra tasca és fer realitat el que es demana des del carrer i, des d’aquesta perspectiva, això ho pot fer qualsevol persona amb voluntat de treballar per al poble i les persones.
 
Parlem de Berga. Què li diríeu a un foraster per tal que vingués a viure al municipi? Quins són els atractius?
Berga és un espai fantàstic per a viure. Hi ha un munt de coses positives, però cal destacar el territori que ens envolta. El Berguedà és una comarca excepcional que ens ofereix àmbits diferenciats. A la ciutat hi tenim un barri vell magnífic i, a dos minuts d’aquí, hi tenim un espai natural ampli on poder gaudir de la natura.
 
I, sens dubte, tenen una de les festes populars més importants del país... Quina repercussió té la Patum a dia d’avui?  
La Patum és una mena d’eix que vertebra tota la població. És una festa que ve de molts segles enrere i que representa l’ADN de la vila i de la comarca. La repercussió és gran: cinc dies a l’any en què els berguedans ens transformem i abandonem la nostra vida per a centrar-nos en la Patum. Aquest és un patrimoni de valor incalculable i volem que es mantingui tan viu com fins ara. 
 
Sobre la situació econòmica del consistori, què ens en podeu dir?
Que és greu o, si més no, tirant a greu. Tenim un deute que puja al 138% del pressupost municipal. I en els darrers anys, també en aquest, tenim problemes de tresoreria. Hi ha un munt de factures que es deuen als proveïdors en el curt termini i que hem mirat de gestionar des que vam entrar en el govern municipal el juliol de 2015. Ens vam aplicar en els pagaments a 30 dies sí o sí, i la resta del deute l’anem pagant en la mesura del que podem. Ens vam marcar com a fita pagar tot el que es pogués. I per a això hem de cercar noves fórmules d’ingressos i per a no malbaratar els recursos. Cal estrènyer-se el cinturó i de vegades ho hem de fer aplicant la imaginació.  
 
L’Ajuntament segueix oferint ajut a qui ho necessita?
Sí. Els Serveis Socials estan fent una tasca molt bona. Ara mateix estem treballant per a desplegar el que diu la Llei 24/2015, que és la que proposa mesures contra la pobresa energètica i d’habitatge. Amb independència del que digui el Tribunal Constitucional, volem posar en valor aquesta llei, que va ser un reflex de les llibertats populars i del treball de molts col·lectius. Totes les persones tenen dret a uns serveis bàsics.
 
A banda, nosaltres voldríem poder donar poder a aquests col·lectius a fi que ells mateixos puguin assumir o dignificar la seva pròpia vida, més que oferir serveis assistencials des de l’Ajuntament. El nostre paradigma és una mica distint, i és complicat fer-lo des d’un únic ajuntament.
 
Què fan vostès per a dinamitzar Berga a nivell social i associatiu?
És una feina complicada, perquè el problema traspassa les nostres competències. Vivim en un sistema capitalista imperant en què es destrueixen llocs de treball, hi ha explotació laboral, s’internacionalitzen serveis i es creen desequilibris entre països rics i pobres. Des del municipi fem ben bé fer el que podem fer. 
 
Comparades amb la dimensió mundial, semblen coses modestes, però en l’escala municipal són importants, sens dubte...
Aquest any vam aconseguir que l’Oficina Jove de Berga i l’Oficina Jove Comarcal s’unissin en un sol espai, un únic punt de referència en el qual tot el jovent pot adquirir un seguit de serveis i de drets. També intentem obrir noves vies de treball per als joves berguedans, amb un servei d’ocupació que és vital i que ofereix noves perspectives als joves per tal que no abandonin la comarca.
La realitat és que la nostra comarca té una crisi de llarg recorregut, on tota la població ha patit les conseqüències de la globalització mundial. Però les petites lluites també tenen molt a dir-hi.
 
Vostè es va presentar com a cap de llista per la CUP en les darreres municipals. I va guanyar, després de molts anys de domini d’un altre partit. En què es diferència el seu de l’anterior Govern?
Per a nosaltres l’opció que s’estava duent a terme en l’anterior govern no era vàlida. La nostra entrada a l’ajuntament té molt a veure amb un moviment popular, de base, que persegueix les finalitats que nosaltres marquem com a objectius i calia que el govern municipal canviés el paradigma i es posés a treballar d’una altra manera. Ara estem treballant en la gestió del dia a dia. Quan vam entrar hi havia un desgavell important que estem mirant d’endreçar i volem que el consistori arribi a ser un espai de corresponsabilitat de tots els habitants. Volem participació popular. Però una participació que no signifiqui que la gent decideixi en què gastem el pressupost, sinó en què la gent digui en què es vol implicar en el dia a dia, a través del barri, de les associacions...
 
Que cadascú es faci més responsable de la marxa de la comunitat.
Crec que no podem caure en el mateix error en què vam caure després del franquisme. Aleshores el moviment municipal era potent i les persones lluitaven per a tirar endavant els seus projectes vitals. Però amb les primeres eleccions es van inserir dins de partits institucionalitzats i van deixar de moure’s, en tant que els ajuntaments adquirien aquestes responsabilitats. El municipi és un lloc on hem de treballar-hi tots i totes i on no hem de conformar-nos en delegar. Cada barri, o associació, o moviment popular ha de poder bastir una estructura del que seria la seva pròpia vida i projecte. Abans hi havia brigades de treball voluntari. Avui tot això s’ha delegat a les administracions públiques i tota aquesta energia s’ha perdut. I és una pena perquè les persones tenim una capacitat brutal de moure i treballar les coses. Les persones s’han d’empoderar més.
 
Quins són els principals eixos del seu projecte municipal? 
Un és aquest: augmentar la participació i la implicació de les persones. Però és difícil mentre l’Ajuntament segueixi com està. Així que el segon eix és estructurar bé l’administració i aconseguir el retorn de tots els recursos que són de totes les persones, és a dir re-municipalitzar serveis que són del poble i que han passat a mans privades amb els anys. Nosaltres patim la pèrdua de competències causades per la LRAL, que és un segrest institucional dels drets i les competències municipals.
 
Quina és la seva posició en relació a la limitació de mandats? Per a vostè, quants anys són els ideals per a governar?
A la CUP tenim alguns criteris. Per exemple, per al Parlament de Catalunya, només una legislatura. Per als municipis, dues. Creiem que la política no és una professió. Qualsevol persona del carrer fa política treballant des de qualsevol dels seus àmbits. Nosaltres estem aquí amb un caràcter temporal i entenc que la tasca que podem assumir aquí és per un període. Jo sóc botiguera i ara estic en aquesta etapa, fent d’alcaldessa. I quan acabi tornaré a la botiga o faré el que vulgui. El projecte de la CUP és completament viable sense la meva persona, aquesta és la vàlua.
 
Com viuen des de l’Ajuntament de Berga la situació política a nivell nacional i estatal? 
Expectants. Tenim obert un procés de ruptura amb l’Estat espanyol i això pot generar situacions negatives i incertesa. Tenim incertesa en relació a l’Estat espanyol sobretot en matèria de pagaments, perquè forma part de la seva guerra bruta el no invertir en els diferents municipis o bé collar-los. D’altra banda, també és un moment enriquidor que pot donar molt de sí, en què les persones poden treballar a nivell popular i construir una república catalana viable.
 
Què significaria la Independència de Catalunya per als ciutadans?
En primer lloc una eina per a independitzar-se en tots els àmbits de la teva vida. Parlem de sobirania parlamentària, de sobirania econòmica, de sobirania cultural, habitacional... Recuperar els drets bàsics de les persones, és el que ens aporta la independència. És molt clar que tot el que s’ha fet en matèria d’independentisme en els darrers anys ha vingut única i exclusivament des del moviment popular. Si no hagués existit en l’àmbit polític no hauríem arribat allà on som ara. La independència ens podria proporcionar una notícia fantàstica.
 
Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els hi transmetria?
Que els necessitem molt per a treballar. Hi ha molta tasca a fer i com que les persones tenen un potencial molt gran, els demanaria que s’impliquessin des de tots els àmbits en què puguin treballar per al municipi: en els barris, en la dignificació de les pròpies vides, en els drets... Ja n’hi ha molta en temes culturals, lingüístics, associatius, festius, lúdics. Però cal que ens ajudin perquè si al poble no hi ha gent organitzada, nosaltres perdem el nord. I no sabem cap on ens hem de dirigir.