Òscar Martínez

“Als pobles petits s’ha de fer pinya”



Òscar Martínez promou que els veïns formin part activa de la vila

Viernes, 29 de Julio de 2016
L’alcalde de Ciutadilla és un home jove, que porta des dels 15 anys treballant en plataformes cíviques i culturals per a posar en valor el patrimoni del seu poble i el de tota la vall del riu Corb. Finalment, l’any 2007 el van convèncer per a encapçalar el govern municipal, i així ha seguit fins ara. Està convençut que aquest serà el seu darrer mandat com a alcalde, però seguirà duent el nom del poble amb orgull per tot arreu, de per vida. Com a mostra de les bondats d’aquelles contrades, ens obsequia amb una ampolla de bon vi local, que aquests redactors guardem per a després de l’entrevista.

"Estar al capdavant d’un municipi requereix un esforç extraordinari, tant pel que fa als coneixements com a la implicació personal"
 
"Les administracions supramunicipals ens tenen abandonats en el tema econòmic"
 
"Al nostre poble el primer és el Castell. Sense ell, Ciutadilla no podria ser"
 
"Aquí hi tenim cases velles en venda, que són molt interessants i que es poden deixar completament condicionades amb una inversió petita"
 
"Hi ha forasters que han pres la iniciativa de venir a viure aquí. Un va comprar una casa i va instal·lar-hi un restaurant i un altre va muntar una empresa d’olis. És un canvi de vida. S’està tranquil i ben comunicat"
 
"En aquests moments estem sanejats i complint amb totes les ràtios. Podem fins i tot endeutar-nos demanant crèdit"
Els veïns de la vall del riu Corb ens han fet saber que vostè és un gran promotor cultural...
Caldria precisar-ho una mica. Aquí a la vall som poquets, però sempre hem tingut molta inquietud i ens hem mogut molt. Fa un temps vaig estar al capdavant d’una iniciativa per a conformar un consorci de diverses entitats per al desenvolupament de la vall. Aplegàvem artesans, artistes i també productors agroalimentaris. Vam fer molta feina durant tres anys. Després el projecte no va donar el resultat esperat per motius que caldria denominar com “polítics”. Ara donem sortida a totes aquestes inquietuds en un espai que és la Casa Valls, una casa senyorial on els nostres artistes poden exposar de manera gratuïta durant una temporada, a canvi que cedeixin el fons d’art a la Casa i aquestes quedin en dipòsit.
 
Vostè té estudis de Comunicació Audiovisual. Què en pensa de la necessitat de formació dels alcaldes? Els calen estudis superiors per a ser-ho?
El fet d’estar al capdavant d’un municipi requereix un esforç extraordinari, tant pel que fa als coneixements com a la implicació personal. El dia a dia té moltes coses que la gent passa per alt. Nosaltres vam entrar a l’ajuntament l’any 2007 i en pràcticament sis mesos tots els regidors vam fer un màster en Administració Pública, però guiats per alguns assessors del partit al que pertanyem, pel personal de l’ajuntament i amb alguns materials de l’Associació Catalana de Municipis.
 
Crec que no calen estudis superiors. El que cal és l’actitud de la persona, sempre que vingui acompanyada d’una mica d’aptitud, i aquesta no depèn tant dels estudis com del coneixement de les coses.
 
I quina és la seva actitud? Volem dir, quina és la seva manera de fer política?
Potser no he de ser jo qui defineixi l’estil, sinó més aviat els que em pateixen (riu). Jo procuro ser un alcalde obert a tothom. Miro d’estar en contacte amb la realitat del dia a dia i de la gent. No m’escapoleixo de res i afronto el que em ve. I miro de buscar solucions, anant sempre de cara. Quan em trobo amb un problema de difícil solució, o un veí necessita una cosa concreta, hi vaig i els poso els números damunt la taula i els dic: “mireu, el meu compromís arriba fins aquí, i el de l’ajuntament fins aquí. Això és el que hi ha i això és el que podem fer”. Sobretot en aquests darrers quatre anys de crisi econòmica tot ha estat molt complex. Les administracions supramunicipals ens tenen abandonats en el tema econòmic, i això en els pobles petits és molt complicat de gestionar.
 
Per què creu que ha sortit re-escollit com a alcalde en dues ocasions?
Aquí al poble la gent em coneix força. Saben que sóc una persona que compleix els compromisos i que si es posa al davant d’un projecte és per a anar fins al final. No faig les coses perquè sí. També tinc un tarannà molt conciliador i veníem de dotze anys anteriors al nostre govern en què l’ajuntament i el municipi estava sotmès a certes divisions. Als pobles petits s’ha de fer pinya i fer que segueixin funcionant, malgrat que la gent no estigui d’acord en moltes coses. Aquí és on vaig jugar un paper clau, des de la meva perspectiva, i és que les dues faccions de la època anterior em van venir a oferir d’anar amb ells. Vaig dir-los que no als uns i als altres. “Si mai prenc una decisió, la prenc amb la gent del meu entorn”, vaig dir-los. I, miri, aquí estem.
 
Quina experiència política l’ha marcat més?
N’hi ha diverses. Però recordo que vam poder fer una obra (la consolidació de l’ala nord del Castell) que va venir a inaugurar el Conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. Al nostre poble, logísticament parlant, el primer és el Castell. Sense el Castell, Ciutadilla no pot ser. I jo he estat promovent iniciatives per a constituir aquesta Associació d’Amics del Castell. Vull que la gent conegui la seva història, sàpiga el valor importantíssim de tenir-lo al poble i la possibilitat que té de ser un dinamitzador econòmic. 
 
Així doncs, l’experiència important per a mi va ser veure com un munt de runa i pedres recobrava la vida i podia oferir espais per a nous usos socials.
 
Sabem que al seu poble s’hi celebra un certamen anomenat “Ciutadilla Medieval” i que enguany ha acomplert la 14a edició. En què consisteix?
És una activitat que va néixer l’any 2003, i que és annexa a la de l’Associació d’Amics del Castell, que es va crear el 2000. En un moment en què l’Associació va decidir fer coses importants a partir del voluntariat, uns van fer una web, uns altres uns díptics i finalment un soci que coneixia un grup de recreació que feien tir amb arc i que buscaven un lloc a Catalunya per a fer les seves trobades els va atraure al poble. Els va encantar el decorat del Castell i l’esplanada. Aleshores jo no era l’alcalde, sinó que presidia l’Associació, i com que el municipi no tenia diners vam haver de fer de mans i mànigues buscant voluntaris que fessin tots els vestits i tota la decoració. Va ser una experiència bonica que va ajudar a pal·liar una mica la divisió del poble que us deia abans.
 
La vam encertar gairebé sense voler. I portem 14 anys atraient grups de recreació, fent fires d’artesans, conferències, actes de recerca històrica, presentació de llibres... I hi ha una part lúdica que agrada molt a la gent: tots poden venir a passejar amb malles i vestits medievals, portar espases i viure en el que era un campament civil i militar del segle XII i XIII.
 
I passant al temps contemporani, què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi? Quins són els atractius de la seva comunitat?
Caldria parlar no només de Ciutadilla, sinó també de la vall del Corb per extensió. Aquesta zona està molt ben comunicada. No sols en infraestructures físiques, sinó també telemàtiques. Tenim 4G, escola, local social, metge quatre dies per setmana, llar de jubilats, botigues, forn de pa... Hi ha gent que fa vida aquí tot l’any sense haver de desplaçar-se pràcticament a fora del poble.
 
Aquí hi tenim cases velles en venda, que són molt interessants i que es poden deixar completament condicionades amb una inversió petita. A banda, tenim Tàrrega a només 10 km i Montblanc a 22. 
 
I el Castell, que també és un atractiu...
És gairebé el que més destaca del poble. Hem tingut persones que han pres la iniciativa de venir a viure aquí. Un noi de Terrassa va comprar una casa i va instal·lar-hi un restaurant, i una altra persona forastera va muntar una empresa d’olis. És un canvi de vida i una alternativa del que tenien allà d’on van venir. S’està tranquil i s’està ben comunicat. 
 
Parlem ara de l’acció de l’Ajuntament. Com potencien les diverses línies d’activitat econòmica i productiva?
Aquí és certament complicat. Nosaltres tenim diversos projectes en comú amb el Consell Comarcal i la Diputació de Lleida. De fet, algunes competències locals les tenim transferides a aquestes administracions.
 
També pertanyem a la plataforma “Emprende en 3”, que ofereix facilitats a qui vulgui emprendre. Igualment, l’Associació de la vall del Corb també ajuda a promocionar iniciatives i podem acollir-nos també als fons europeus FEDER. Em passa pel cap que l’Associació de la vall té un projecte anomenat “Tros food” que serveix per a potenciar els productes alimentaris locals. Han fet dues trobades amb molt d’èxit.
 
I la situació econòmica de l’ajuntament, com és?
En aquests moments estem sanejats i complint amb totes les ràtios. Podem fins i tot endeutar-nos demanant crèdit. Tenim una pòlissa de crèdit que no estem emprant i, tot i així, estem acabant una obra important que la Generalitat ens ha de pagar. Així doncs podrem mantenir la pòlissa intacta. Paguem quan toca.
 
Com a persona implicada en el teixit associatiu, què fa des de l’ajuntament per a promoure la implicació dels demés?
Doncs miri, la darrera cosa que vam crear va ser l’Associació Teatral de Ciutadilla. L’any 2010 vam celebrar una exposició commemorativa del treball d’un grup local de teatre dels anys 60 i 70. Vam celebrar una trobada al Castell i vam tornar a posar el tema al damunt de la taula. I l’Ajuntament, amb l’ajut de dues persones jubilades que havien estat al capdavant de l’anterior projecte, ens vam posar en marxa. 
També potenciem molt l’activitat de l’Associació de Dones. Els prestem espais lúdics, accés a internet i els recursos informàtics de l’ajuntament. Són autosuficients financerament i això ens va molt bé.
 
El perill de molts pobles del país és que els marxi el jovent a buscar-se la vida en altres llocs. Aquí també?
Ens ha marxat gent, lògicament, perquè no han pogut comprar una casa vella i arreglar-la o bé fer-la de nou, o perquè estan en carrers estrets i no poden entrar-hi el cotxe. La nostra intenció és desenvolupar un pla parcial el 2018 que proporcioni aquestes comoditats. Molts joves marxen a Tàrrega a viure, però mantenen les terres i les granges aquí (és a dir, la feina) i, per tant, han d’anar tornant cada dia. Estem en un impàs, de moment. Però anem decidint mesures com plans locals de joventut que ajudin a un arrelament més gran.
 
Passem ara al seu perfil com a alcalde. Com valora la seva feina des que s’hi va posar?
Altre cop, és complicat que ho faci jo. Però pel que he anat sentint, la gent està contenta amb el que s’ha fet al municipi. Hi havia demandes històriques d’infraestructures (aigua, clavegueres, condicionaments...) que s’han anat satisfent. Pensi que aquí teníem una xarxa amb plom, que el clavegueram tenia filtracions i moltes cases patien problemes d’aigües grises als cellers.
 
D’altra banda també s’ha treballat de forma contundent en ser transparents. En els pobles petits un petit rumor pot generar un problema i cal parar-lo a temps, així que explicar bé qualsevol tema és bo. Els nostres regidors poden fer un cafè al bar del poble i explicar qualsevol tema a qui els vulgui escoltar, i els veïns han pogut opinar respecte tres dels projectes més importants. De debò que anem de cara amb les coses que fem i que la gent se sent molt més ciutadana. 
 
I per a aquesta legislatura, quins serien els reptes prioritaris del seu projecte municipal?
Aquesta legislatura és la tercera i, probablement serà l’última. Però està per veure, perquè en aquesta mena de pobles vols marxar i no et deixen. Aquí costa molt trobar relleus.
 
Quant a projectes, tenim arreglar l’Avinguda Catalunya, que té un mur ensorrat des de les pluges de 2014-15 i tenim la recuperació de la titularitat del Castell. Fins al 2013 hi havia un Patronat gestionat per la Diputació, el Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Consell Comarcal i l’Ajuntament. Es va dissoldre i la titularitat va anar a parar incomprensiblement al Consell Comarcal. Volem recuperar-la. Igualment volem reformar una zona del Parc on hi volem situar una sala de vetlles, i crear una zona d’oci infantil al centre del poble.
 
Quin és el seu parer sobre la durada i el nombre dels mandats dels electes?
Crec que amb els 12 anys que hauré estat quan acabi, és més que suficient. 
 
Com es veu la política general des de Ciutadilla? Quina opinió en té?
Ara mateix la veiem bastant clara. En formo part, hi participo i m’hi he implicat. El que no sé és si la tenen tan clara la gent en relació als passos que s’estan seguint per a la creació d’aquest nou Estat que alguns volem. Al carrer hi ha qui comença a tenir dubtes de si s’està fent feina o no. Potser s’ha fet més soroll del que calia. Ara és temps de treballar de manera calmada. Jo seria partidari de fer que alguns càrrecs actuals no segueixin en la política, per allò que dèiem de la limitació de mandats. Ells i algunes formacions estan fent un flac favor als que treballem en el nivell local, per tots els escàndols de corrupció que s’han anat veient aquests anys.
 
Què podria aportar la independència de Catalunya als ciutadans?
En primer lloc vull dir que per a mi la independència no és només un tema cultural o lingüístic, que també. Penso que la independència ha de marcar un abans i un després en el dia a dia del ciutadà. No és hora de fer discurs polític però hem de recordar la necessitat de ser transversals i d’implicar la societat per tal que se senti cada dia més ciutadana i participi més de la presa de decisions. La independència ha de servir per a què puguem decidir com a societat com volem ser, quina estructura necessitem, com volem organitzar el país a nivell administratiu i territorial, com emprar els nostres recursos. Viure, en definitiva, d’una manera més digna.
 
Què li diria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant?
Que siguin dignes del seu poble. Que l’estimin, el respectin i que el portin amb orgull allà on vagin.