Josep Lluís Salas

"Puigdemont s’ha posat en un niu de vespes" 



Tot per a que Portbou torni a ser referent
 

Viernes, 02 de Septiembre de 2016
Ens rep Lluís Salas, de 76 anys, al seu despatx auster i acollidor, una mica com ell ens mostra que és. Des del primer moment ens transmet tendresa i un gran amor per Portbou, el poble que s'estima i en el que ha viscut sempre. Amablement, ens explica els seus records del poble i la il·lusió que sent pel futur. Alcalde des del 2011, es proposa tornar a fer de Portbou el referent turístic que va ser un dia, anys enrere.  

"Que la gent estigui contenta i visqui bé és la principal política que vol qualsevol país"
 
"Amb l’arribada del Mercat Comú el 1992, les agències de duanes van anar perdent i molta gent va marxar de Portbou" 
 
"Sempre he estat de l’opinió que una empresa són dos: l’empresa i el que la fa pujar, que és el treballador"
 
"Afortunadament tenim el Consell Comarcal i la Diputació, que sempre intenten ajudar-nos"
 
"Hem aconseguit passar de tancar els exercicis en negatiu a fer-ho en positiu"

"He fet tot el que he pogut i més"
 
"Quan tanco la porta sempre penso en què és el que he pogut fer i si hi he posat tota la voluntat que hi havia de posar"
Quin ha estat el seu recorregut fins arribar al capdavant de l’Ajuntament?
Vaig néixer fa 76 anys a Portbou. Vaig fer els estudis aquí i vaig arribar a les Escoles Nacionals, on vaig fer Comerç. En acabar tenia 15 anys i vaig quedar-me a treballar. En aquells temps, el mestre anava indicant a cada empresa quins alumnes reunien les millors condicions per a treballar cada dia. Aleshores Portbou era molt pròsper i hi havia feina per a tothom gràcies a la duana. Hi havia 36 agències de duana, a banda del ferrocarril, i hi treballàvem 200 o 300 persones. 
 
Tot això devia comportar que el seu fos un poble amb molta vida...
Portbou era el poble més ric pràcticament de tota la Comarca de l’Alt Empordà. Perquè us feu una idea: hi havia dos cines, mentre que Olot en tenia tres, Figueres només un i Llançà no en tenia. Malauradament, amb l’entrada del Mercat Comú al 92, les agències de duanes van anar perdent moltíssim. Molta gent se’n va anar a Barcelona, o a les comarques d’interior i altres se’n van anar a la Jonquera. Vam anar perdent pes. Jo vaig tenir una gran sort perquè em van contractar a Transfesa (una empresa de transports) on vaig estar 50 anys. 
 
I després?
Quan vaig plegar em vaig plantejar entrar a la política, perquè havia estat tretze anys president del futbol, compaginant el meu treball de l’empresa. Vaig dir: ara toca la política i si arribes a ser alcalde mira, estaran tots contents, sobretot els meus pares i els tiets. La primeres eleccions van ser el 2007 i les vam guanyar, però no teníem la majoria absoluta i ERC i PSC van pactar, aconseguint governar. A les següents eleccions vam arrasar i a les últimes vam tornar a per majoria absoluta.
 
I què més el va motivar a exercir d’alcalde?
Primer, perquè estimo molt Portbou, i després perquè em va semblar en aquell moment que podia fer alguna cosa més pel poble, igual que havia fet pel futbol i igual que havia fet per la meva empresa. Sempre he estat de la opinió que una empresa som dos: l’empresa i el que la fa pujar, que és el treballador. Si el treballador no té les condicions, de segur que l’empresa no pujarà pas. És per això que em vaig presentar amb un grup maco, que m’agrada molt. 
 
Creu que els alcaldes han de tenir estudis superiores (per exemple, de Ciències Polítiques) per a exercir?
Home, no tots hem tingut la sort d'estudiar com fa el jovent d'avui. Tot el que cal és estimar el poble. La gent de poble no som polítics. Encara que ens presentem per un partit polític que es diu CIU, si a nosaltres ens sembla que el que diu el partit no és correcte pel poble de Portbou, doncs no ho apliquem. Nosaltres el que hem de mirar és el poble. 
Malauradament tenim un problema molt greu amb la Generalitat, que és que no paga com hauria de pagar. No només a nosaltres, és en general. Tampoc em queixo perquè afortunadament tenim el Consell Comarcal i la Diputació, que sempre intenten ajudar-nos, que és l’únic que demanem, i la resta doncs procurem fer-ho pels nostres mitjans.
 
Ens podria dir alguna experiència personal memorable tan a nivell personal com a nivell polític?
Quan vaig entrar hi havia una sèrie de deutes molt importants. L’anterior equip ens va enganyar bastant, perquè ens va dir que s'havien de cobrar 700 mil euros i va resultar que d'aquests n'hi havia 500 mil que no es podien recuperar de cap manera. 
 
També hem arrossegat una multa d'1.820.000 euros que calia pagar a la societat Portmar per una expropiació que es va fer fa temps. Inicialment eren 5 milions, però es va aconseguir rebaixar. Finalment, el 15 de gener d’aquest any, amb els interessos corresponents, li vam entregar un xec a la societat amb els diners a pagar. Ho hem pogut fer gràcies a l’Agència Tributària i a través del Banc Popular, que ens va donar aquests 1,820 mil euros que hem de tornar en dos anys de carència i 8 anys d’interessos molt baixos. Tot i això hem aconseguit passar de tancar els exercicis en negatiu a fer-ho en positiu; l’any passat amb 240 mil euros i aquest any, si no m’equivoco, amb 180 mil. Això per a mi i l'equip és un orgull.
 
Quins són els atractius i els indrets emblemàtics que fan Portbou diferent?
La tranquil·litat que hi ha en aquest poble, les aigües tan netes que tenim, com les de la Zona de Can Benjamin, des d'on es veu tot el fons del mar. I això no es paga amb res. 
 
A l’estiu estem rebent molt de francès que es decanta per viure aquí, però el problema és que no tenim pisos. D’hotels en tenim molt pocs i a l’hivern només en tenim un, que és el Jovent. Els restaurants avui s’estan dedicant a cuina de més qualitat i nosaltres estem contents perquè molta gent que ve de fora, ve precisament per aquesta petita fama que ens hem guanyat.
 
Hi ha tres punts d’interès molt importants a Portbou que ens agradaria que ens expliqués. L’Estació, el Port i la figura del Filòsof alemany Walter Benjamin.
L’Estació malauradament està treballant al 30% de la capacitat. La carretera li ha fet molt de mal al ferrocarril i molts productes ara van amb camions que passen per la Jonquera, però seguim treballant amb mercaderies de tot tipus. De moment va donant vida a 60 o 80 persones directament. A banda, és una instal·lació de canvi d’eixos on hi treballen de l’ordre de 100 persones. El 50% són d’aquí o viuen aquí i l'altre 50% són francesos. 
 
El Port es va fer en la meva època, me’n recordo. Jo hi era quan Jordi Pujol va venir i li va concedir a Portbou un port. Des de llavors s’ha anat reformant molt; hi ha 10 o 12 persones que treballen i són d’aquí. Està donant vida al poble i després també hi ha gent que ve a l’estiu a passar una setmana i aprofita per menjar i comprar a les botigues del poble, i això és positiu. 
 
I del llegat de Benjamin, què ens en pot dir?
Hi tenim moltes esperances. Si arribem a aconseguir fer l’edifici o la seu de la Fundació Walter Benjamin, pot ser molt important pel poble de Portbou. A part de per la creació de llocs de feina, per la quantitat de gent que pot arribar a venir. Hi ha moltíssima gent que encara ve per ell. Sobretot joves als que els agrada molt la història de Walter Benjamin i particularment molts japonesos i alemanys. Pensem que això podem arribar–ho a aconseguir una vegada es creï la Fundació. 
 
¿Com potencieu les activitats econòmiques?
Donem el màxim de facilitats a tothom i no posem problemes de cap tipus. Si una persona no pot pagar una factura li repartim en un any. Però fins avui el problema que té Portbou és que malauradament ha perdut molt d’interès en el sentit econòmic. Abans es tancava una botiga i se n’obria una altra i avui tenim botigues que no s'obren. La Jonquera li ha fet molt de mal a Portbou, molt. Sobretot els supermercats de la Jonquera que reuneixen 1200 persones i que tenen entrada per tot arreu. Però mantenim per exemple les parades que hi ha  a la Rambla i un mercat municipal cobert.
 
És alcalde des del 2011, ¿quina valoració fa de la seva activitat política fins a dia d’avui? 
Honestament estic content, perquè he fet tot el que he pogut i més. Voldria fer molt més del que estem fent, però malauradament com he explicat al principi per la falta de poder econòmic no podem fer-ho. 
 
Als anys 50 érem dels únics pobles de tota la província que estava del tot asfaltat i tenia el clavegueram acabat. Però ha envellit molt i en el 80% dels carrers que es van construir no s’hi ha fet res. Però jo no em queixo de tot el que hem aconseguit amb els pocs calers que teníem. Almenys els hem sabut administrar.
 
¿Quins altres eixos conformen el Projecte municipal d'aquesta legislatura?
Voldríem promoure la construcció. Estem donant el màxim de facilitats al que vulgui muntar un hotelet i estem tractant amb gent que té ganes d’invertir, sobretot francesos. En la primera legislatura, la fita era aconseguir un geriàtric. Era quan la Generalitat encara col·laborava, però ara amb els geriàtrics ja no col·labora, perquè ja no lloga habitacions com les llogava abans. Qui vingui ha de ser un privat i que ho posi tot ell.  
 
Sobre la limitació de mandats, ja van bé els 4 anys com a Espanya o bé haurien de ser de 6 anys com a França? Què en pensa?
Jo crec que s’haurien d’ampliar a 6. Perquè malauradament moltes coses que tens començades o que comences no les pots acabar i te’n vas pensant que t’ha faltat alguna cosa. A més, el que has aconseguit ho inaugura un altre i el veí es pensa que ho ha fet ell. Faria que no hi hagués límit o que fos de 6 anys.
 
Com veu i viu la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Bé, Portbou és un poble molt especial, amb molts funcionaris, sobretot guàrdies civils i policies. A la meva joventut n’hi havia hagut 106. Hi ha molta gent que no els hi canviaràs la mentalitat. Ells són portbouencs fins la medul·la, perquè viuen a Portbou i els seus fills han nascut a Portbou, però a l’hora de votar no són separatistes. Aquí guanyava sempre el PSC i després sempre era PSOE o CIU i després només CIU. Però avui si tu preguntes a la gent gran, se senten les dues coses, catalans i espanyols.
 
Què pensa cada dia quan acaba de treballar?
Jo quan tanco la porta sempre penso en què és el que he pogut fer i si hi he posat tota la voluntat que hi havia de posar. I l’endemà vinc amb unes altres ganes de treballar i de dir: això ho podíem haver fet i no ho hem fet. Jo només penso en el poble de Portbou, que és l'únic que m'interessa.
 
Què li diria a hores d’ara al President Puigdemont?
Jo a en Puigdemont l’he conegut d’alcalde de Girona. Jo crec que s’ha posat en un niu de vespes. I té difícil sortir-se’n, però espero que se’n surti, pel bé sobretot d’ell i de la resta de Catalunya, perquè tots en sortirem beneficiats. Però no s’han fet les coses com jo crec que s’havien de fer.
 
Com li agradaria que el recordessin com a alcalde i quin missatge transmetria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant ara mateix?
Pensar sempre en el poble. He estat honrat tota la vida i he intentat sempre fer el bé. Jo quan vaig estar a Transfesa vaig contractar 25 o 30 persones de Portbou. Aquí a Renfe exactament igual i ho he intentat i seguiré intentant mentre visqui. És l’únic que jo puc dir avui al poble de Portbou: que he treballat amb honradesa i que he treballat amb el màxim carinyo amb el que pot treballar una persona per a una població com la nostra.
 
Josep Lluís Salas
Josep Lluís Salas
Alcalde de Portbou