Josep Vidal

"En un poble petit calen voluntat i ganes de treballar"



Turisme i ramaderia són les principals fonts de riquesa econòmica de Llavorsí

Viernes, 09 de Septiembre de 2016
No fa gaire més d’un any que Josep Vidal va iniciar-se en política, malgrat que de cap manera vol ser anomenat “polític”. Va vincular-se a unes sigles del tot independents i allunyades dels partits més convencionals i va guanyar a les primeres eleccions a les que concorria. Ara governa gràcies a una coalició amb ERC. Davant seu, el repte d’administrar un poble bellíssim i ple d’indrets interessants, però també amenaçat per la manca de perspectives per a molts dels seus ciutadans, concretament, els més joves.

"El ràfting ens ha aportat molt. Enguany celebrem el 30è aniversari dels esports d’aventura al poble, i això vol dir que gent d’arreu del món ha conegut el nostre municipi gràcies a ell"

"A mi m’agradaria que els nostres fills i la nostra gent jove, aquí al Pallars i al meu municipi, que es poguessin quedar a treballar a la comarca. Cada vegada tenim gent més gran, i marxaran, i cada vegada n’anirem quedant menys"

"Fem Municipi i Fem Pallars es van crear fa poc per a poder concórrer a les eleccions amb unes sigles diferents i no estar vinculat a cap dels partits que tothom coneix. La intenció, només, és treballar per al nostre municipi i per al Pallars"

"Al president Puigdemont li vam dir que a l’hora de fer el pressupost ens miressin més aquí a la muntanya i que no ho deixin tot per a l’àrea metropolitana"

"Hi ha molta gent que han estat molt bons polítics i que eren gent gran. Però hi posaven passió i els agradava fer la feina que feien. Els que ara venim no tenim tanta experiència, però tenim moltes ganes de tirar endavant el municipi"
 
A vostè què li sembla? Els alcaldes i alcaldesses han de tenir estudis superiors (per exemple, la carrera de Ciències Polítiques) o no?
Jo crec que no. I més en un municipi com és el nostre. El que s’ha de tenir és molta voluntat i ganes de treballar pel poble. No crec que el demés sigui imprescindible.  
 
Darrerament es parla molt de la “nova” i la “vella” política. Ens agradaria saber quin és el seu estil de fer política.
Hi ha molta gent que han estat molt bons polítics i que eren gent gran. Però hi posaven passió i els agradava fer la feina que feien. Els que ara venim no tenim tanta experiència, però tenim moltes ganes de tirar endavant el municipi.
 
I per alguna cosa l’hauran escollit. Quins valors li ha trobat la gent per a escollir-lo a vostè i no a un altre com a alcalde de Llavorsí?  
Hi poso totes les ganes. Vull fer coses pel municipi, estar al costat dels veïns i tractar a tothom per igual...
 
Tot i que porta poc temps en política, pot destacar alguna experiència que li hagi deixat petjada?  
Es que no sóc polític. Encara que faci d’alcalde, ara no estic vinculat a cap partit polític ni a cap sigla. Em vaig apuntar com a independent precisament per a no estar amb ningú i tractar de fer les coses el millor possible per al meu municipi.
 
Llavorsí és un dels membres fundadors de la Xarxa de Pobles amb Encant de la demarcació de Lleida. Què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi?
El poble és molt maco, ja ho veureu. Està al damunt d’una penya, situat al costat del riu Noguera Pallaresa i s’hi està molt bé en totes les èpoques de l’any...
 
Així, el riu és un lloc distintiu...
La Noguera Pallaresa servia antigament per als rais que baixaven la fusta dels boscos del nostre municipi i de molts més de la part nord del Pallars. Quan la carretera s’acabava baixaven els troncs pel riu. Més tard s’hi va introduir el piragüisme, el ràfting i la pesca. Per això ens visita molta gent. A banda del riu tenim zones boniques com la part del Remolí, molt propera al casc urbà, o el camí de la Roca, que ens porta de la part baixa a la part alta del poble. 
 
Com és la gent de Llavorsí?
Són molt simpàtics. Aquí hi ha vingut molta gent de fora i tenen apartaments comprats i cases que s’han anat arreglant. S’han introduït molt bé i han adoptat les nostres costums. Participen en tot el que celebrem aquí i els fem participar a tots.
 
Parlem de promoció econòmica. Quines línies teniu al cap de promoure?
Els dos sectors més importants que tenim ara són el turisme i la ramaderia. Quant al turisme tenim hotels i restaurants. I en quant a la ramaderia aquí tenim algun pagès, per sort, amb ramats d’ovelles. Tenim vaques, eugues... una mica de tot.
 
Quina repercussió té al municipi el ràfting a Llavorsí?
El ràfting ens ha aportat molt. Enguany celebrem el 30è aniversari dels esports d’aventura al poble, i això vol dir que gent d’arreu del món ha conegut el nostre municipi gràcies a tenir el Noguera Pallaresa i les empreses de ràfting.
 
Tenen alguna iniciativa per a evitar que els joves marxin a altres llocs, si no troben oportunitats aquí? 
Aquí no massa. No hi ha gaires llocs de treball dins del municipi i tots vivim una mica del turisme i la ramaderia. Quan els joves es fan grans i deixen d’estudiar han de sortir a fora en molts casos, depenent de la carrera que facin. S’està intentant potenciar tot això i algun d’ells es queda, evidentment, però no hi ha molts llocs de treball a crear.
 
Hi ha sis pobles agregats a Llavorsí. De quina manera es gestionen els recursos entre ells?
Dins del municipi hi ha tres entitats municipals: la de Baiasca, la d’Arestui i la de Montenatró. I després hi ha dos pobles que pertanyen directament al municipi, que són Romadriu i Aidí. Finalment hi ha Sant Romà, on actualment ja no hi viu ningú. Això és el que forma el nostre municipi. I s’ha creat un conveni, que demanàvem des de fa molt de temps, i tots plegats estan ben contents perquè l’ajuntament ajuda les entitats per a que es puguin gestionar una mica millor els seus recursos.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Podem dir que estem bé. I això és gràcies a la central municipal que tenim aquí i que depèn de l’ajuntament, juntament amb una empresa. Gràcies a això tenim a gent treballant al a brigada municipal i podem resistir perquè, malauradament, la Generalitat ens deu bastants diners de tots aquests anys endarrerits. I ara estem lluitant a veure si arriben a les arques de l’ajuntament d’una vegada.
 
Quina seria la seva utopia per a Llavorsí?
A mi m’agradaria que els nostres fills i la nostra gent jove, aquí al Pallars i al meu municipi, es poguessin quedar a treballar a la comarca. Cada vegada tenim gent més gran, i se n’aniran, i cada vegada n’anirem quedant menys. Però per ara si els joves volen una feina d’allò que han estudiat, aquí no hi ha massa sortida.
 
El seu consistori està format per Fem Municipi, PDC i ERC. Com es gestionen les accions de govern?
Després de les eleccions municipals hi ha un pacte entre ERC i Fem Municipi. CiU (ara PDC) està a l’oposició. 
 
Quins valors conformen aquesta sigla independent de Fem Municipi i Fem Pallars?
Es va crear fa molt poc. Justament per a poder concórrer a les eleccions amb unes sigles diferents i no estar vinculats a cap dels partits que tothom coneix. La intenció, només, és treballar per al nostre municipi i per al Pallars.
 
Quins són els reptes prioritaris per aquesta legislatura?
Hem encaminat unes obres que teníem projectades de l’antic govern. També tenim un projecte de biomassa del que estem pendents de saber si ens ajuda la Diputació amb els fons FEDER. Seria molt bo que, enlloc de funcionar amb electricitat poguéssim servir-nos d’una caldera amb biomassa, fent-nos nosaltres mateixos el combustible a partir de les estelles dels boscos i donant feina a la gent.
 
Sempre preguntem als alcaldes quants anys creuen que haurien de durar els mandats. Quatre o sis?
Jo crec que si en tens ganes, seria cosa d’un parell de mandats, com fan a Estats Units. Jo fa poc que estic en el càrrec, però diria dos mandats de quatre anys.
 
Com veu (i viu) la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Tot està molt tensat. Està molt malament i això no ens beneficia. Ni dins dels ajuntaments, ni en el dia a dia i ja veurem com acaba tot això. Esperem que bé, que serà difícil... Al Govern de la Generalitat, en aquests moments, hi ha picabaralles entre ells. I no ho sé, no ho acabo de veure molt clar.
 
Quin encaix ha de tenir Catalunya tan dintre com fora d’Espanya?
Per mi ja estaria bé que pogués ser un país independent i un Estat europeu. Ho veuria molt bé. Però això s’haurà de veure si podem arribar-hi.
 
Què li diria al president Puigdemont?
Vaig tenir la sort de conèixer-lo el 5 de març, quan va venir al Pallars. El vam veure molt proper, perquè havia sigut alcalde i, durant el consell d’alcaldes, se li van transmetre totes les inquietuds que teníem al Pallars. Van posar sobre la taula temes d’accessos als nuclis, que tenim molt malament (300 km d’accessos amb les carreteres destrossades per esllavissades i reparar-ho és molt lent). Li vam dir que a l’hora de fer el pressupost ens miressin aquí a la muntanya i que no ho deixin tot per a l’àrea metropolitana.
 
Darrera pregunta: quin missatge transmetria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant ara mateix?
Que haurem de tenir paciència i veure si arriba una època millor en què tornem a rebre subvencions per a fer obres i invertir en el municipi. Ara estem molt parats a tot arreu.