Gerard Sabarich


"No paren de donar-nos arguments per a que Catalunya faci el seu propi camí"
 


"Rialp és un dels motors de la comarca, amb la implicació de veïns i ajuntament"

Viernes, 16 de Septiembre de 2016
Jove i ple d’energies. Així és Gerard Sabarich. Advocat de formació i amb experiència en el món de l’empresa. L’any 2007, amb només 26 anys, va ser nomenat alcalde de Rialp i segueix en el càrrec. Exhibeix en tot moment un encomiable entusiasme per les coses que passen al seu poble i una notable actitud de servei. És diputat a la Diputació de Lleida, amb vocació especial pel turisme de la demarcació. A Rialp i als pobles veïns, aquesta activitat és veritablement molt important.

"Tenim moltíssima sort de la Diputació de Lleida, que ens finança moltes activitats"

"La política municipal no hauria d’entendre ni de “nova” ni de “vella” política, ni de dretes ni d’esquerres. Quan la gent entra per la porta, els seus problemes passen a ser els problemes de l’ajuntament i, en especial, de l’alcalde"

"Quan entres en el món de la política t’hi trobes amb diferents estadis. Per a mi el principal i el que més t’enriqueix és el municipal: fas d’alcalde, tens contacte amb els veïns, ajudes les persones i dónes servei als demés. Després ja venen el Consell Comarcal i la Diputació"

"A la Diputació m’agrada gestionar el Departament de Turisme, en tant que el municipi de Rialp i la comarca viuen principalment d’aquesta activitat. Som referents a nivell europeu"

"Tinc l’avantatge que la meva dona ella m’ha conegut com a alcalde, de manera que no ha suposat cap trasbals assimilar que torno a casa a les 12 de la nit el dia de Nadal o de Cap d’Any, treballant"

"Al Pallars costa d’arribar-hi i costa d’arrelar-s’hi, però quan ho fas, trobar feina és molt fàcil"

"Si Rialp és avui un dels motors de la comarca del Pallars Sobirà és perquè els seus veïns ho fan possible, amb l’ajuntament al costat. Tenim més de 20 associacions de tota mena"

"Dels 231 municipis de Lleida, el 70% tenen menys de 1.000 habitants. La província és rural i feines en tenim a trobar algú que, sense cobrar un duro i exposant-se a les crítiques, vulgui ser alcalde"
Vostè és llicenciat en Dret. Creu que per a ser alcalde és necessari tenir estudis superiors?
Crec que no.
 
Directe i clar. També és diputat a la Diputació de Lleida. Què li aporta aquest càrrec?
Quan entres en el món de la política t’hi trobes amb diferents estadis. Per a mi el principal i el que més t’enriqueix és el municipal: fas d’alcalde, tens contacte amb els veïns, ajudes les persones i dónes servei als demés. Després vas trobant-te amb graons que pugen fins al Consell Comarcal. També vaig ser-hi a l’inici de la meva primera legislatura. Allà també en vas aprenent... I ja, el 2008, vaig entrar a la Diputació... Crec que vaig ser el més jove, amb 27 anys. Primer com a oposició, fent el que podia, però tenint molt clar que si repetia i estava en el govern, m’agradaria gestionar el Departament de Turisme, en tant que el municipi de Rialp i la comarca viuen principalment d’aquesta activitat. Som referents a nivell europeu. 
 
Ara, amb 35 anys he pogut arribar a ser vicepresident tercer de la Diputació. Per a mi és un orgull i un càrrec molt important, també per a la comarca i pel Pirineu en general, perquè som 4 dels 25 diputats que representem aquesta zona. I, a més, sóc vicepresident del Departament de Turisme, de manera que se m’ha possibilitat anar acomplint aquests somnis.
 
A vostè li agrada practicar esport i estar en família. Com concilia la seva feina política amb aquests desigs?
Costa molt. Sóc pare recent, d’un nen i una nena, ara fa un any. Això t’absorbeix molt. La Pili –la meva dona– i jo portem 4 anys de casats i 6 de relació. Cadascú procura trobar el seu espai i tinc l’avantatge que ella m’ha conegut ja com a alcalde, de manera que no ha suposat cap trasbals assimilar que torno a casa a les 12 de la nit el dia de Nadal o de Cap d’Any, treballant en una carretera que dóna problemes. Però tenir dos fills d’onze mesos i la senyora contents costa molt quan ets alcalde i treballes a la Diputació per a 231 municipis. El meu padrí sempre em diu: “qui fa el que pot, no està obligat a més”...
 
Quin és el seu estil de fer política? Es considera de la “vella” o de la “nova” política.
El meu estil és tractar d’ajudar tota persona que entri al meu despatx amb un problema. Això de la “nova” i la “vella” política em fa gràcia. La política són persones i les persones són bones o dolentes, ajuden o no ajuden. Ara la CUP ha posat de moda això dels consells de participació del poble... Quan vaig entrar el 2007 com a alcalde va ser el primer que vaig fer. Rialp és un municipi de 7 nuclis i cada any, com a mínim, ens reunim una vegada a nivell oficial i fem totes les visites que faci falta. És cosa de sentit comú, i ni la “nova” política, ni la “vella”, ni la CUP s’ho poden apropiar. La política municipal no hauria d’entendre ni de “nova” ni de “vella” política, ni de dretes ni d’esquerres. Quan la gent entra per la porta, els seus problemes passen a ser els problemes de l’ajuntament i, en especial, de l’alcalde.
 
Parlem de Rialp... Miri de convèncer-me de venir-hi a viure. Què hi trobaré?
Miri, li donaré unes dades i després li explico els atractius. Rialp té un índex d’atur del 8%. Seria òptim que no hi n’hagués, però la xifra està molt bé. Al Pallars costa d’arribar-hi i costa d’arrelar-s’hi, però quan ho fas, trobar feina és molt fàcil. A l’escola hi tenim 56 nens i nenes i tots són del municipi. A la llar d’infants, 26 criatures més. Tenim un metge que ve 3 cops per setmana amb una infermera i la qualitat de vida local és excel·lent: els veïns d’edat avançada tenen unes atencions més que dignes a nivell sòcio-sanitari.
 
Bones dades. I els atractius?
Des d’una església romànica al nucli de Surp, fins a una estació d’esquí a Port Ainé, que és el nostre emblema a nivell esportiu. Tenim l’hotel més alt dels Pirineus, també de la península ibèrica, a la mateixa estació d’esquí. I també el més gran de la província de Lleida, el Comptes de Pallars. I una serradora amb un producte molt innovador de fusta laminada només fabricat al País Basc i al nostre poble. 
 
Estem treballant per a ser una zona perifèrica del Parc Natural, amb una fira d’oficis i menestrals, un festival de música que fa 16 anys que funciona, una cursa importantíssima (la de Rialp Matxicots) que és la millor de Catalunya i d’Espanya en la seva categoria... Si vol li dic més coses: cases rurals, empreses de turisme, esport d’aventura, ràfting, barrancs, hípica, un parc d’aventures, quads, paintball, bars, restaurants... De tot menys cinema. I estem a només tres quilòmetres de Sort, que ens ofereix els serveis de la capital comarcal.
 
I un bon teixit associatiu, suposem.
Jo sempre ho explico que si Rialp és avui un dels motors de la comarca del Pallars Sobirà és perquè els seus veïns ho fan possible, amb l’ajuntament al costat. Entre associacions de veïns, associacions culturals, esportives i demés en tenim més de 20. En una població de 700 habitants, això és la nostra “gasolina”. Això és el que fa funcionar al municipi i el que fa que una cursa de muntanya o un torneig de futbol on hi participen el Barça, l’Espanyol i el Nàstic tirin endavant. Aleshores veus que d’una població de 700 persones en surten 300 o 400 voluntaris. A Rialp hi ha quelcom que s’està fent molt bé.
 
El turisme és una activitat molt important per a vostès. Però com promouen l’activitat econòmica del poble?
A l’ajuntament tenim molt clar que el nostre pressupost és molt limitat i és finalista. Quan volem ajudar una empresa no li paguem la llum o el lloguer, sinó que generem moviment de gent. I aleshores organitzem una fira, una cursa, un torneig de futbol, un cani-cross... Això fa que durant uns dies en concret hi hagi gent que vingui i que els negocis funcionin.
 
Li poso un exemple: tenim un camp de futbol de gespa natural que és un dels millors de la província. Vam treballar moltíssim per a fer-ho possible. Això ha fet que molts equips professionals hi vinguin a fer stages a l’estiu. Si ve el Nàstic, ens suposa que durant quinze dies estan parlant de Rialp als diaris de Tarragona i això és una publicitat que no podem pagar amb diners perquè, per desgràcia, no els tenim.
 
Abans ens ha comentat la baixa taxa d’atur. Però, i l’ajuntament, en quina situació financera es troba?  
Comptablement és positiva, tot i que des del punt de vista de la tresoreria anem molt justos. Suposo que com la gran majoria d’ajuntaments. Tenim una situació molt complicada d’endeutament. Avui hi ha un deute de més de 100 mil euros, sobre el milió i poc que tenim de pressupost. Tenim una mini-central hidroelèctrica que fins al 2013 generava uns 150 mil euros en recursos, però des d’aleshores va caure a 60 o 70 mil. Això és el que ens permetia poder pagar al dia, tenir més personal... Abans de les eleccions de juny de 2015, lamentablement, vam haver d’acomiadar un treballador de la brigada municipal, ajustar els serveis de la llar d’infants, etc. No ens fa cap gràcia.
 
Vostè és alcalde des de 2007. Són nou anys. Quina valoració fa de la seva tasca al capdavant del consistori?
Quan un parla de sí mateix et dirà que ho ha fet bé. Jo el que puc dir és que des del minut u fins a l’últim minut que estaré ostentant el privilegi més gran que pot tenir una persona en un poble, que és ser alcalde o regidor. Hi deixaré la pell tan jo com els regidors.
 
Quan vam entrar gairebé vam arreglar totes les barreres arquitectòniques, per exemple, vam fer molts carrers nous, vam fer moltes actuacions als nuclis. Aleshores entràvem en crisi però encara es podia fer coses. Ara estem en una situació molt complicada: no rebem ajuts de la Generalitat a través dels plans d’obres i demés. Però igualment anem fent. Entre altres coses perquè tenim moltíssima sort de la Diputació de Lleida, que ens finança moltes activitats, tallers, el consultori mèdic, els desfibril·ladors per a esportistes que fan que el turisme sigui més fàcil, 
 
Quins són els reptes prioritaris del seu govern, per a aquesta legislatura?
És complicat. El municipi és petit, però tenim moltes coses en què treballar. Una de les principals és acabar l’obra dels germans Farrero, que van cedir tot el seu patrimoni a benefici de la gent gran de Rialp i que consisteix, entre altres, en 10 pisos tutelats que volem posar en servei. També l’aprovació i el desplegament del POUM. I també volem consolidar els projectes esportius que tenim: una cursa que és referent a Catalunya i un torneig de futbol que porta 300 nens cada any i que ajuda al bon nom del municipi, com també ho fa el festival de música. Hi ha altres projectes, com ara captacions d’aigües, millora dels serveis...
 
Què n’opina de la durada dels mandats dels alcaldes? Haurien de ser de 4 o de 6 anys? 
Jo vaig entrar a l’ajuntament amb 26 anys i ara en tinc 35. Són nou anys. És poc o és molt? Tot depèn de la il·lusió... Mireu, dels 231 municipis de Lleida, el 70% tenen menys de 1.000 habitants. La província és rural i feines en tenim a trobar algú que, sense cobrar un duro i exposant-se a les crítiques, vulgui ser alcalde. Avui mateix tinc una Comissió de Comptes i un regidor que és ramader em diu que no podrà venir perquè ha d’estar amb els animals... A Barcelona és molt fàcil... Aquí cal tenir ganes de treballar i de fer equip. Jo crec que dos mandats de 6 anys seria el just i raonable.
 
Com veu la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Malament per moltes raons. Si avui es parla d’independentisme des del món local és per causa de la política agressiva del PP i, en especial, del senyor Montoro. Jo era una persona molt tranquil·la i conservadora i m’han tornat un convençut que Catalunya ha de tenir un estat propi. No paren de donar-nos arguments, dia sí, dia també, per a que Catalunya faci el seu camí. Hem estat capdavanters a l’Estat espanyol en molts aspectes... sacrifici, treball, emprenedoria... Però ara estem sense recursos. Ja aniré a Madrid o a Extremadura, si vull anar a passar-hi les vacances o a comprar bon pernil ibèric. Nosaltres, per dignitat i necessitat econòmica, hem de tenir el nostre espai. Crec que la gent ho entén així majoritàriament.
 
Què li diria al president Puigdemont?
Al poc de ser nomenat president va venir a Rialp. Li tinc una estima personal per a això. Em té el cor robat. Ens té al seu costat i li demanem seriositat, rigor i fer les coses ben fetes per a arribar al nostre objectiu.