Albert Marcé

El poble bonic

“Guanyar unes eleccions fa despertar moltes adrenalines”



Albert Marcè i el seu equip volen explotar l’atractiu turístic del municipi de forma compatible amb el medi ambient

Viernes, 21 de Octubre de 2016
L'Albert Marcé és un alcalde enèrgic i jove, amb ganes de treballar i fer coses pel municipi. Amb 38 anys, ha estat sempre en contacte amb la natura i la seva gestió, buscant un mediambient sostenible i un entorn rural marcat per la bellesa i riquesa dels seus paratges; com el de Rupit i Pruit, del que tothom que el visita s'enamora. Rodejat per bosc i construït sobre pedra, esdevé un municipi amb identitat pròpia, ja que ha tingut la fortalesa per mantenir el seu patrimoni intacte, respectant i tenint cura de la seva història i les seves gents, que fan d'aquest un municipi acollidor i únic dins el marc rural català.

"Aquest poble ha sabut mantenir l’essència urbanística quan a tot arreu es feien coses que se sortien de la regla. Aquí, les normes van ser estrictes i van preservar la filosofia i l’estètica de fa dècades"

"En un poble amb una única mesa electoral, tothom està pendent del recompte d’aquella mesa i és un cara a cara amb el teu oponent, fins que arriba el moment intens en què tot es decideix"

"Sempre s’ha demostrat que hi ha gent sense estudis superiors molt més vàlida que gent molt més formada"

"El nou equip fa més coses que les que es feien abans, però no hem revolucionat el poble"

"Al poble costa molt que la gent trobi feina i molt de jovent, la gran majoria, pràcticament, busca feina a les poblacions i ciutats més grans del voltant, ja sigui Vic, Manlleu, Olot o a l’altra banda de la comarca"

"No tenim res contra l’Estat espanyol, perquè són uns excel·lents companys de viatge, però de vegades, les relacions no funcionen i cal donar-se espais, que no pas les esquenes"
 
És alcalde des del 2015. D’això no en fa pas gaire. Com va viure la seva estrena?
La veritat és que va ser un moment bonic i molt intens. Primer perquè, quan un no ha format mai part d’aquest món polític, hi ha tota una fase prèvia, amb candidatures i eleccions, que es viu molt intensament. I en un poble com el nostre, de 280 habitants, amb una única mesa electoral, encara més. Tothom està pendent del recompte d’aquella mesa i és un cara a cara amb el teu oponent, fins que arriba el moment intens en què tot es decideix. I quan comences a treballar pel poble, tens moments gratificants.
 
Vostè té la formació d’un enginyer tècnic. Creu que és imprescindible la formació superior per a exercir com a alcalde, avui en dia?
Jo crec que cada municipi és diferent i té la seva casuística. Per a pobles petits el que cal és gent que cregui en el poble. I que es vegi capaç de tirar el projecte endavant. Si parlem de municipis més grans potser sí que no està de més tenir estudis que ajudin a fer la feina amb més facilitat.
Però amb independència d’això, sempre s’ha demostrat que hi ha gent sense estudis superiors molt més vàlida que gent molt formada. Per tant, no seria fàcil de dir “sí” o “no”. Seria un “entremig”. 
 
Creu que la seva entrada ha revolucionat el poble?
No ho crec pas. Nosaltres (i amb això vull dir, el nostre equip de govern) som un grup de persones bastant joves, que tenim dinamisme i ganes de fer coses. Per tant, sí que volíem fer més coses de les que es feien abans. Però penso que tenim una base en el servei de l’equip de govern que hi havia abans. Ens hi hem aferrat i, amb les nostres ganes, potser dóna la sensació d’haver revolucionat el poble en certa manera. Però no crec que hagi estat així de debò.
 
Aleshores, en què es basaria el seu estil de fer a la política en els valors diguem?
Nosaltres busquem sempre tenir molta proximitat amb la gent. Ens agrada molt interactuar-hi, fer activitats i que tothom es trobi còmode participant i sentint el poble. I ens agrada molt que tots en formem part. Volem que la gent se senti confortable vivint aquí i tenint un punt de trobada comú del que puguem gaudir.  
 
Quina experiència personal ha deixat més petjada en la vida d’Albert Marcé?
Pensant-ho una mica, el que li comentava abans: en el moment en que la gent del poble creuen en el projecte i es desperten moltes adrenalines en tu i en els teus companys. És un moment important i ‘xulo’ que et dóna ganes de dir ‘ostres, ho fem per a vosaltres, que sou els que ens heu triat’. Estem aquí per a servir-los a ells. Per a mi aquest és un moment prou important a la meva vida.
N’hi ha un altre de màgic i espectacular, també.
 
Quin ha estat?
Doncs que he estat pare fa sis mesos. I és una experiència increïble i espectacular a nivell personal. Una experiència que cal viure, sí.
 
Enhorabona, doncs, i permeti’ns que seguim parlant de coses boniques. El seu poble és considerat un dels més atractius del país. Diuen les guies que si visites Catalunya, no et pots perdre una bona visita a Rupit i Pruit.
Rupit té una característica singular i és que totes les cases s’aglutinen al voltant del castell, que era on inicialment es va començar a construir la vila. I totes les cases eren de pedra i fusta, i les teules de color vermell. En altres llocs això també era així, però aquest poble ha sabut mantenir l’essència quan a tot arreu l’evolució urbanística va portar a fer coses que se sortien de la regla general. Aquí es van crear unes normes una mica estrictes que preservaven aquella filosofia i aquella estètica. En els darrers 50 o 60 anys gairebé no s’ha modificat res i el poble segueix veient-se com aleshores.
 
Els cronistes destaquen el Mirador de Rupit i el Camí de Santa Llúcia.
El Mirador de Rupit és accessible a peu o, en dos minuts, en cotxe. Ofereix unes vistes espectaculars. Hi trobes una vista aèria talment com si estiguessis damunt d’un núvol. I al fons de tot tens la muntanya més emblemàtica, que és l’Audiola, on tots els rupitencs ens hi trobem representats.
 
Just a l’altra banda del poble hi trobem el Camí de Santa Llúcia. Ens dóna una vista de la part nova del poble i, per tant, de la seva evolució. És la part del darrera, però és igual o més espectacular que el Mirador. Allà s’hi observa la tranquil·litat del poble i del seu dia a dia, que dóna pau i serenor.
 
Doncs, ja entrant en matèria i en activitat, parli’ns de mesures per a col·lectius concrets. Per exemple, el jovent. Què fan en matèria de formació i de treball?
La qüestió dels serveis socials la tenim integrada dins del consorci de serveis socials d’Osona, que pertany al Consell Comarcal. I gràcies això disposem d’una assistent social i d’una treballadora social que ens permet cuidar tots els col·lectius. Al nostre poble els esforços principals es centren en la gent gran, perquè la nostra població s’ha anat envellint. També en les famílies que pateixen problemes de qualsevol mena.
En l’àmbit del jovent, pel que vostè em pregunta, tenim un gran repte. I és que tenim una escola que dóna classe fins al sisè de primària. Després, si el nen o nena vol continuar, ha de fer-ho a Roda de Ter, per a cursar la secundària i el batxillerat. Aquesta és la mancança primordial.
 
Quina és l’activitat econòmica del municipi?
Tenim 2 grans àmbits: un sector primari potent que encara és font important d’ingressos per a les famílies, i l’activitat turística, que ens representa molt de comerç i d’establiments dedicats al visitant. 
 
Amb tot, al poble costa molt que la gent trobi feina i molt de jovent, la gran majoria, pràcticament, busca feina a les poblacions i ciutats més grans del voltant, ja sigui Vic, Manlleu, Olot o a l’altra banda de la comarca.
 
I l’estat financer de l’Ajuntament, quin és?
Actualment acomplim la famosa regla de la despesa. Tenim equilibri pressupostari i el que potser sí que és destacable és que estem tirant d’un crèdit de la Diputació, d’aquells que són a interès zero, i que ajuda a municipis com el nostre, amb pressupostos ajustats, a fer petites obres i manteniments que no serien possibles d’altra manera.
 
Vostè i els seus companys representen un grup polític anomenat Rupit i Pruit Municipal. Quina filosofia té?
Com li deia abans, és la idea que portem tot l’equip: treballar per al poble i per a la gent que ens ha escollit. Les idees principals són, d’una banda, desenvolupar i gestionar correctament la riquesa turística del nostre poble; de l’altra, tenir cura de temes mediambientals com la gestió de les depuradores, les aigües brutes i grises, i, finalment, tot el tema de les obres que tenim pendents. Particularment, hi ha un pont pendent d’acabar i una sèrie de conductes d’aigua.
 
Li preguntem a tots els entrevistats què opinen de la durada i quantitat de mandats municipals.
Jo crec que el model de 4 anys és prou bo. No és dolent, tot i que és un temps que passa molt ràpid i entre que comences i t’hi desenvolupes, ja han passat els anys i no has pogut acabar projectes importants que et proposaves, o bé t’has hagut de forçar molt per a assolir-ho.
 
Penso que amb 8 anys es podria fer molta feina. Els primers 4 et donen estabilitat i aprenentatge i els altres 4 la confiança per a acabar el projecte. Jo diria que passats els 8 anys tots hauríem de ser prou curosos com per a dir ‘ja he fet la feina, ara toca el següent’. Als Estats Units sé que fan dos mandats per president i crec que seria el correcte.
 
Com valoren des de Rupit i Pruit, i des del seu ajuntament, la relació actual entre Catalunya i Espanya?
Això podríem allargar-ho molt, però miraré de ser breu. El nostre equip de govern es va presentar com a ‘marca blanca’ d’Esquerra Republicana. Som independentistes i ens importa el tema català i Catalunya. Actualment estem en una fase molt complicada per al país, però molt important. Crec que uns i altres hem de ser intel·ligents i fer les coses ben fetes.
 
Actualment, per una cosa o altra, la població de Catalunya està dividida entre un 50% en favor del sí i un 50% en favor del no. Si més no, és el que creiem, perquè no ho hem pogut definir oficialment. Tothom té les seves raons, però cal que el poble ha de poder votar i decidir què vol ser i després cap on vol anar. Tenim totes les ganes de que Catalunya es converteixi en un nou estat. 
 
I la relació d’aquest nou estat amb Espanya, com la veuen?
No tenim res contra l’Estat espanyol, perquè són uns excel·lents companys de viatge, però de vegades, les relacions no funcionen i cal donar-se espais, que no pas les esquenes. En relació a Espanya, crec que en aquests moments tenen una situació política complicada. Estàvem molt acostumats a un bipartidisme en què “ara governes tu, ara governo jo”. Però al final era el mateix. I han sortit elements nous que els distorsionen i que no saben com gestionar. Espanya ha d’acabar de madurar i sortir una mica de la famosa “Transició” en que està encallada des de la fi de la dictadura.
 
A primers d’octubre es va publicar un estudi que deia que la ciutadania, majoritàriament, confiaven molt o bastant en els seus alcaldes. Com ho valora?
És positiu que la gent valori tan bé la feina que fem als ajuntaments. Estem en un moment de canvis. Durant molts anys la política s’havia apartat de la gent i ens havíem equivocat. Ara la gent demana que tornem a la seva vora i els donem confiança. Els equips de govern que han sorgit de les darreres eleccions municipals així ho representen: cares noves, ganes de fer bé les coses, transparència...
 
Què li diria a hores d’ara al president Puigdemont?
Jo a en Puigdemont l’agafaria i li diria que, primerament, ens ha sorprès com a president, que ens agrada com actua i que no defalleixi i que segueixi amb aquestes ganes que porta. Ens tindrà a tots al seu costat.
 
Alguna darrera paraula als conciutadans?
Que nosaltres som aquí per ajudar-los i que entre tots tirarem aquest poble endavant i ens en sortirem.