Ferran Estruch

Centre històric

"L'Estat es gasta els diners en coses no prioritàries pels ciutadans"



Ferran Estruch opina que l’ofici d’alcalde es va aprenent, amb independència de l’edat

Viernes, 11 de Noviembre de 2016
En Ferran Estruch és un alcalde jove. Potser, dels més joves del país. Va accedir a l’alcaldia als 25 anys. Se li nota, però, la maduresa pròpia de qui té les idees clares i l’experiència de quatre anys de mandat consistorial. Ara es troba en el seu segon mandat. També és un home preparat. Iniciem l’entrevista preguntant-li sobre aquest tema. 

"Per a ser polític és molt important ser algú honest i honrat, tenir actitud positiva envers els altres i una forta vocació d’allò públic i del bé comú. Crec que cal apropar-se a la ciutadania. Ara la política, diuen, està lluny dels ciutadans"
 
"Veníem d’una crisi de la mineria i podíem dir que la gent de Cardona estàvem en una crisi permanent. Jo els demanaria que fóssim positius i optimistes. No ens podem anar auto-lesionant amb què la gent marxa i que el jovent no té oportunitats"
 
"Els ciutadans poden estar tranquils en relació a si faig tot el que puc. De vegades amb encerts o bé amb errors, però m’hi dedico tot el que puc"
 
"Ser alcalde és una formació contínua"
 
"Fa 300 anys, Cardona va ser l’últim baluard de les llibertats catalanes"

"Els polítics han de cobrar, i bé: dediquen moltes hores del seu temps"
 
"Fins l’any 90, el poble es va dedicar únicament l’explotació de la potassa. Aleshores es van tancar les mines i vam patir un daltabaix molt important. Havíem sigut gairebé nou mil habitants i, actualment, en som 4.900"
 
"Tenim problemes d’habitatge: ens en manca una mica, per a poder oferir una relació qualitat-preu més favorable. Aquí la bombolla immobiliària no ens va afectar, però, per contra, el centre històric està buidant-se"
 
"Sobre la corrupció: mires la televisió i t’espantes. Hi ha hagut molta gent que ha posat la mà al calaix durant molt de temps. Cal fer net"
És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Creu que tenir aquesta carrera, o una altra, és necessari per a fer d’alcalde?
A fer d’alcalde en vas aprenent, ja tinguis 25 anys o 60. Com més edat, més experiència vital. Però jo considero que és important tenir coneixements i formació. No vol dir que l’hagis de tenir obligatòriament per a ser alcalde, però val la pena estar format. Al cap i a la fi gestionem recursos públics, polítiques locals adreçades a la gent, personal, una administració... Com més formació, millor. I crec que ser alcalde és una formació contínua. 
 
Vostè és un dels alcaldes més joves de Catalunya, i segurament deu ser un exemple de jove compromès. Com a tal, quins valors creu necessaris que pot transmetre a les futures generacions de polítics?
Més que polític, jo dic que sóc un treballador del meu poble. Una persona que fa d’alcalde que té motivacions i conviccions fortes. I crec que per a ser polític és molt important ser algú honest i honrat, tenir actitud positiva envers els altres i una forta vocació d’allò públic i del bé comú. Crec que cal apropar-se a la ciutadania. Ara la política, diuen, està lluny dels ciutadans. Però els polítics també som ciutadans i som representació de la societat. El compromís, la proximitat i la normalitat també són importants. Cal estar a la vora de la gent que té problemes.

I quins serien els valors que defineixen el seu estil de fer a la política?
El meu equip i jo no tenim altra intenció que fer de Cardona un poble millor, d’implicar la gent a la política municipal i de fer créixer la vila. Volem millorar la qualitat de vida, el benestar de la gent i prestar la màxima dedicació en benefici de l’interès general.

Creu que per això ha estat escollit?
Suposo que el fet de ser una persona propera va ajudar. Els ciutadans poden estar tranquils en relació a si faig tot el que puc. De vegades amb encerts o bé amb errors, però m’hi dedico tot el que puc.
 
Comparteixi alguna anècdota personal, o com a alcalde, d’aquests darrers anys.
Com a alcalde n’he tingut moltes. Sobretot relacionades amb el jovent. Costa de dir que una persona de 25 anys és l’alcalde. També m’ha marcat molt la commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió, on la nostra vila va tenir un paper molt important. Cardona va ser l’últim baluard de les llibertats catalanes. La celebració va ser el setembre del 2014, amb un acte molt emotiu i important on totes les institucions del país eren al poble. Al president de la Generalitat li vam entregar la Flama de la Resistència.
 
Què té Cardona d’especial per a que un foraster vingui a viure-hi o a visitar-la? Quins són els trets diferencials de la població?
Cardona és un poble molt bonic. Tenim una riquesa patrimonial excepcional, començant per les muntanyes de sal, úniques a Europa, de més de 40 milions d’anys d’història. Un jaciment que es pot visitar i que porta molts visitants i molta riquesa. Tenim un centre històric que és Bé d’Interès Nacional, un Castell que és monument nacional i que és espectacular. I tenim la gent, som molt cardonins i això ho defensem molt. Fins l’any 90, el poble es va dedicar únicament l’explotació de la potassa. Aleshores es van tancar les mines i vam patir un daltabaix molt important. Havíem sigut gairebé nou mil habitants i, actualment, en som 4.900. 
 
Antigament, als Ducs de Cardona, la família Folch, se’ls anomenava “reis sense corona”. Cardona sempre ha estat una població molt important. Des de 1990 intentem recuperar-nos i diversificar l’economia. Potenciem el turisme, però no ha estat fàcil. Segueix faltant gent jove que es quedi al territori, i per a això cal donar oportunitats.
 
I com potencieu aquestes oportunitats? Quines vies de promoció econòmica ofereixen?
Aquí hem passat d’un poble que vivia gairebé al 100% de la mineria amb tot el treball directe i indirecte, comerços, tallers, etcètera, a un poble on, d’aquella activitat, ja només en queda una petita extracció de sal gemma i el reciclatge de la muntanya. Més tard vam crear un polígon on s’implanten industries diverses: de robòtica, de plàstics, d’exportació de maquinària agrícola... Ara tenim una economia diversificada on el primari té un pes important, per sobre de la mitjana catalana. També tenim molts cardonins treballant a Manresa i a Solsona i que viuen aquí per l’elevada qualitat de vida. És veritat que tenim problemes d’habitatge: ens en manca una mica, per a poder oferir una relació qualitat-preu més favorable. Aquí la bombolla immobiliària no ens va afectar, però, per contra, el centre històric està buidant-se. Hem de rehabilitar-hi les cases antigues i fer que la gent hi vagi a viure.
 
I, finalment, tenim un sector turístic que cada cop ha agafat més volum, tant en número de treballs, com en relació al PIB i això ho volem potenciar molt.
 
I la situació financera de l’ajuntament?
Ara mateix no podem saltar d’alegria, ni molt menys. Hem de tenir en compte que aquí hi va haver un fort endeutament bancari i que ara estem en un nivell del 62%. Estem pagant a proveïdors, que és una cosa que crèiem que era important, però, quan vam entrar, no hi havia possibilitat de fer-ho. Es devien molts diners i vam prendre moltes mesures. La situació, ara, podria ser millor, però és acceptable.
 
Quina valoració pot fer de la seva activitat política fins al dia d’avui?
Positiva, tot i que, no ens enganyem, també he patit molt. Ser alcalde no és fàcil, sobretot d’un municipi de 5.000 habitants, on ens coneixem tots. Ets alcalde les 24 hores del dia, però això ja ho sabia jo i per tant no m’importa. Al final tens pressió i moments molt durs, però un alcalde no treballa mai sol. Jo tinc un equip al qual agraeixo tot l’esforç, perquè són persones que hi deixen moltes hores, malgrat tenir les seves feines. També hi ha un equip tècnic molt bo, que fa que els projectes tirin endavant. L’alcalde n’és un més, i si tots van en la mateixa direcció, les coses surten.
 
Per aquesta legislatura quins serien els seus reptes prioritaris?
Jo li’n diria tres o quatre. Primer de tot el tema de la ocupació: volem ajudar a crear ocupació. Fa dos anys vam crear una agència de desenvolupament local. Solsona i nosaltres vam decidir unir-nos i treballar conjuntament per a crear un servei únic d’atenció a les persones en l’àmbit ocupacional, de buscar noves empreses, etc. Ens està aportant millors dades d’ocupació, de formació a empreses i, el que és millor, és que és una eina sense cost.
 
El segon repte és el de l’habitatge. A Cardona tenim el cens desocupat, i hi hem de fer front. Estem treballant amb la Generalitat per a crear una oficina local de l’habitatge en la qual volem donar resposta com a intermediaris entre la gent que busca pis i l’oferta. Hi ha pisos, i nosaltres hem de procurar que uns i altres encaixin.
 
El tercer tema és el de la ciutat saludable. Representa un impacte important, perquè nosaltres creem nous equipaments i esdeveniments que tindran una repercussió important en la població i, evidentment, en el turisme.
 
Què en pensa dels mandats dels alcaldes? Suficients de quatre anys? Una legislatura? Dues?
Formo part de l’Associació Catalana de Municipis i presideixo el Fòrum de Joves Càrrecs Electes. Tenim un cens de 900 electes menors de 35 anys al país. Són mil persones joves que ens dediquem a la política local o als consells comarcals, com a alcaldes, com a regidors, etc, de moltes àrees. Jo penso que dues legislatures és una bona mida, però estaria bé que les poguéssim fer de cinc anys. Per tant, deu anys ocupant un càrrec. Crec que n’hi ha prou per a desenvolupar el projecte.
 
Valori la situació actual entre Catalunya i Espanya.
 Ara és molt diferent de fa alguns anys. A Catalunya hi ha una majoria social i política que hem decidit canviar les coses, que volem tenir un estat propi al nostre favor. Que ens cal tenir unes administracions publiques que treballin per la gent i des d’aquí. I crec que el procés de construcció d’un nou Estat és la única oportunitat que tenim per a canviar-ho tot i de donar respostes a la gent, que ara no podem donar perquè tenim un estat ineficient que es gasta els diners en coses que no són la prioritat dels ciutadans.
 
Ara Catalunya viu amb il·lusió aquest procés de construcció. Jo voldria que l’Estat espanyol tingués uns representants polítics que donessin resposta als ciutadans. Però viu enquistat en una dinàmica difícilment resoluble.
 
Fa poc una enquesta deia que la corrupció política és una de les preocupacions principals dels ciutadans. Què s’ha de fer perquè aquesta preocupació deixi d’existir?
És una preocupació evident perquè mires la televisió i t’espantes. Hem passat molts anys on molta gent ha ficat la mà al calaix i no ha passat res. Cal fer net del tot i posar mecanismes per a que això no succeeixi: limitació de mandats, transparència al màxim, informació, processos nets... La gent no es creurà la política si no som capaços de demostrar que estem per a servir la gent durant un temps i que després volem tornar a la vida normal.
 
Els polítics han de cobrar i han de cobrar bé, perquè hi dediquen moltes hores. Però no poden passar abusos intolerables, com fins ara. Al contrari, nosaltres hem de ser els primers en donar exemple. Se m’escapa la quantitat de coses que caldria fer per a donar aquesta sensació.
 
Una altra paraula que també s’ha dit molt és la regeneració democràtica. Quins valors necessaris per aconseguir aquesta regeneració a Catalunya?
La regeneració és important en tots els àmbits. I la democràtica passa perquè la gent canviï les maneres de fer. Passa perquè tot allò que havíem fet i no ha servit, ho deixem i comencem d’una altra manera: el sistema polític, el sistema d’elecció de càrrecs... Passa per la participació de la gent, el seu empoderament, i que puguin prendre decisions. La regeneració és una feina de tots i afecta a les coses petites i a les coses grans.
 
Què li diria a hores d’ara al president Puigdemont?
Li diria que no afluixés. Que hi ha moltes esperances dipositades en el seu Govern i eh la seva manera de ser. També en el Vicepresident i en totes les persones que estan treballant en aquest moment per a construir la república catalana. Li diria que els ajuntaments estem al seu costat. Que no tenim altra alternativa. Volem que la gent visqui millor i volem construir un nou país on els valors de compromís, d’honradesa, de distribució dels recursos, etc. hi siguin. Perquè la resta són utopies.
 
Si l’estiguessin escoltant ara mateix els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Que hem passat una crisi molt i molt dura. La gent aquí ho ha passant molt malament. Veníem d’una crisi de la mineria i podíem dir que la gent de Cardona estàvem en una crisi permanent. Jo els demanaria que fóssim positius i optimistes. No ens podem anar auto-lesionant amb què la gent marxa i que el jovent no té oportunitats. Proposem coses, ajudem a aquells que volen fer coses, impulsem que la gent sigui emprenedora, donem suport a les iniciatives econòmiques... Tot això és el que hem de fer i es basa en la positivitat. Només els demano als ciutadans que siguem positius, constructius i que entre tots podrem ajudar a fer una Cardona millor i amb més oportunitats.