Alcaldessa de Badia del Vallès

Eva Menor

"Puigdemont té una visió de Catalunya que no és real"



Eva Menor supleix la falta de recursos econòmics amb la participació de la gent

Miércoles, 07 de Diciembre de 2016
No és el primer cas d’alcalde o alcaldessa que ho és d’un municipi en què ni tan sols ha nascut. Però el cas d’Eva Menor és molt destacable, en tant en quant va néixer a Madrid i va venir a viure a Badia no fa pas tants anys. Parla un català fantàstic i porta molt a dins la lluita pels drets de les persones. Tot plegat li deu haver portat molt de temps i energia. Així que comencem preguntant-li directament com porta tota la seva activitat.

“Abans jo vivia al centre de Madrid. I vaig fer un canvi radical venint a viure a Badia. Em vaig enamorar de la seva gent”

“La biblioteca municipal és un lloc de cultura i de diàleg comunitari: els veïns i les veïnes es troben en reunions sectorials per a parlar i comunicar-se amb l’ajuntament des de tots els punts de vista. Hem parlat d’Urbanisme, de neteja, de Policia, de projectes comunitaris...”

“Als anys 80, aquesta era una ciutat estigmatitzada amb problemes d’atur, pobresa, drogoaddicció. Ara ha trencat els estereotips i ha construït un entorn molt amable. Si surts al carrer trobes espais, serveis que faciliten la vida, escoles de qualitat i convivència”

“La manca de confiança és perillosa: pot obrir la porta a formes de govern negatives”

“En la primera etapa del meu mandat vam patir els efectes més durs de la crisi. Em vaig trobar amb certa inexperiència i em calia rodatge, però no me’l vaig poder permetre perquè aquí hi havia un munt de problemes”

“Crec en la política com a eina de transformació social, i no com a una finalitat en si mateixa. A banda, la meva ideologia socialista em fa treballar molt per a assolir la igualtat, la justícia social i la inclusió”
Durant alguns anys vostè ha compaginat la seva feina en política amb l’activitat professional com a advocada. També té dues filles. Com s’ho fa per a trobar temps per a tot?
És complicat. Al principi treballava en un despatx a Barcelona, tenia les filles petites i feia treball comunitari. La meva vida era així i vaig construir la vida familiar al voltant d’això. La meva parella ha contribuït molt: ja em coneixia i sabia les meves motivacions des del primer moment. Ara, la meva responsabilitat s’ha vist augmentada, però poder treballar a la mateixa ciutat on visc permet conciliar els horaris. A Badia les coses estan molt a prop.
 
Expliqui’ns quin és el seu estil de fer política. Quins són els seus valors?
Em considero una persona molt propera i m’agrada comunicar-me de forma directa i bidireccional. Això marca el meu tarannà. També sóc molt conciliadora, crec en la política com a eina de transformació social, i no com a una finalitat en si mateixa. A banda, la meva ideologia socialista em fa treballar molt per a assolir la igualtat, la justícia social i la inclusió de determinats col·lectius que a Badia tenen una presència molt real.
 
Creu que cal tenir estudis superiors per a ser alcaldessa o alcalde actualment?
Crec que el coneixement és molt important. Sobretot, per a ocupar una posició directiva com és la nostra. No deixem de ser persones dirigint una organització i uns equips. La formació és important, però no sé si és la condició sine qua non per a poder exercir. En canvi la formació continuada sí que ha de ser una responsabilitat. Una professió com la nostra és molt transversal i cal anar-se formant per a entendre l’organització i la societat des de tots els punts de vista.
 
En el seu bloc personal vostè explica que estima aquesta ciutat. Què té Badia de diferent, per a que un foraster vulgui venir a visitar-la o a viure-hi?
Miri, jo vaig fer un canvi radical, venint a viure aquí. Abans jo vivia al centre de Madrid, al costat del Parque del Retiro. El canvi va ser en positiu: l’entorn és més petit i Badia és una ciutat amb una vida molt comunitària, que manté l’esperit dels pobles, de la xarxa, dels veïns i les veïnes. També em va agradar molt que el procés de construcció sigui col·lectiva. Badia s’ha construït a si mateixa. Abans, als anys 80, era una ciutat estigmatitzada i sempre relacionada amb problemes d’atur, pobresa, drogoaddicció. Ara ha trencat els estereotips i ha construït un entorn molt amable. Si surts al carrer trobes espais amables, serveis que faciliten la vida, escoles de qualitat, convivència. Em vaig enamorar de la gent de Badia, perquè són molt lluitadors i s’estimen molt la seva ciutat. 
 
Compten vostès amb espais públics molt senyers. Per exemple la Biblioteca Municipal.
És una de les millors de l’entorn. Un edifici amb molt d’encant que simbolitza un espai cultural i de participació comunitària. Actualment, un cop al mes, els veïns i les veïnes es troben en reunions sectorials per a parlar i comunicar-se amb l’ajuntament des de tots els punts de vista. Hem parlat d’Urbanisme, de neteja, de Policia, de projectes comunitaris,... I els veïns parlen amb altres veïns o demanen informació a l’administració. I l’administració manté una comunicació constant amb els veïns i veïnes. Jo crec que això simbolitza una nova manera de fer la política que tots hem d’aprendre en un moment de canvi com aquest.  
 
Això inclou reformar el parc d’habitatges de la ciutat?
Aquesta és una de les nostres reivindicacions constants; un dels temes pendents. Badia és un municipi 100% residencial que va néixer d’un desenvolupament franquista per a fer una “ciutat dormitori” als anys 70. Això ha marcat el tarannà de la ciutat, però és també genera problemes importants, com ara la utilització de filo-ciment en moltes de les construccions, cosa que posa en risc la salut pública, o la manca d’eficiència energètica. Això vol dir que tenim un problema que hem de resoldre entre tots, que és el de redefinir la ciutat.
 
Com és l’economia de la ciutat? Què la impulsa?  
Fa poc hem posat en marxa el Pla de Modificació del Pla General Urbà per a buscar noves formes de creixement econòmic en els àmbits comercial i industrial. És cert que no resoldrà els problemes estructurals de la ciutat, perquè és una zona molt petita i generarà poc IBI. A Badia, a més, el 100% dels immobles són de protecció oficial amb valor taxat, i això fa que en el nostre cas la recaptació en aquest concepte sigui molt limitada. Això també ens porta un problema afegit de dèficit de capacitat fiscal, que hem mirat de fer-li arribar a la Generalitat. 
 
I què els han dit?
En aquesta legislatura vam aconseguir aturar el conveni de finançament que teníem vigent i que plantejava unes aportacions econòmiques decreixents. Ara mateix tenim una Llei de finançament transitòria que ens garanteix uns mínims ingressos. Però això no resol el problema. La nostra intenció quan vam anar a parlar amb la Generalitat era establir un nou sistema de finançament que tingués en compte aquest dèficit de capacitat fiscal relacionat amb l’IBI. Perquè si no ho fem, no podem créixer amb noves promocions d’habitatges. Per això és tan important intervenir en els habitatges existents i renovar-los perquè tinguin una revaluació i es pugui recaptar més. Però també tenim en compte que som un municipi amb la renda disponible més baixa de Catalunya i tampoc podem apujar la pressió fiscal. 
 
Una bona notícia per a Badia és que la taxa d’atur està baixant en els darrers mesos...
Nosaltres estem fent moltes coses, però hem de ser conscients que tot el que pot fer un ajuntament com el nostre són mesures pal·liatives. Els plans d’ocupació per a persones duren 6 mesos o 1 any com a molt. Aquí tenim un atur estructural molt important, lligat a la baixa formació de molta de la població desocupada. Podem fer moltes coses, però el problema de l’ocupació i la formació vam més enllà de Badia. És un problema de país que cal resoldre des d’altres administracions. Nosaltres estem agafant tots els recursos per a fer plans d’ocupació i generant llocs de treball, però de temporada, però cal un model que ofereixi una millor ocupació i un nou sistema educatiu.
 
Des que va ser nomenada alcaldessa, el 2009, fins a dia d’avui, quina valoració pot fer de la seva activitat?  
Definiria dues etapes. La primera va coincidir amb els efectes més durs de la crisi. Aleshores em vaig trobar amb certa inexperiència i em calia rodatge, però no me’l vaig poder permetre perquè aquí hi havia un munt de problemes. Entre altres, 80 famílies que vivien pendents de ser desnonades, taxes d’atur que es duplicaven, impagaments per part de la Generalitat de l’equivalent al 30% del nostre pressupost. Va ser una etapa molt dura i de molt d’aprenentatge.
 
Grans reptes en poc temps.
La segona etapa, en canvi, ha estat molt més constructiva. Podem parlar més del futur, d’estratègia, de planificació i no tant de problemes emergents. Encara hi ha coses que cal resoldre, però ara podem començar a plantejar canvis de veritat, estructurals, a la ciutat.
 
Per a vostè, quins són els eixos principals de l’actual legislatura?
Un és el de la participació ciutadana i el de la regeneració democràtica. Crec que hem de tenir una nova manera de relacionar-nos amb la ciutadania. Hem de ser molt més transparents com administració, perquè la ciutadania confia en nosaltres. Però hi ha hagut un temps en que s’ha perdut la confiança i això és molt perillós, perquè pot obrir la porta a altres maneres de governar que crec que no són positives. Ara podem recuperar la confiança amb diàleg i transparència.
 
Anotat. Què més?
Tenim també un projecte ambiciós de regeneració de l’espai urbà a Badia. Això inclou regeneració també energètica, perquè volem contribuir en la reducció d’emissions i ajudar a fer un planeta molt més sostenible del que tenim. Però també inclou la inclusió social. La modificació de l’espai públic té un impacte molt important en els moviments socials d’una ciutat, a l’igual que els models socials han de dirigir el model urbanístic de la ciutat. En aquest sentit estem incorporant mecanismes de participació urbana com ara les reunions comunitàries, per a poder co-crear el municipi entre tots. I encara hi ha un tercer punt.
 
Digui’l, si us plau.
El de l’educació. En un municipi com el nostre, ha de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques socials. Hem de treballar amb les noves generacions i acompanyar-los per a que siguin capaços de tenir el seu propi projecte de vida, des de la perspectiva de l’acompanyament i de l’apoderament. 
 
Què en pensa de la durada dels mandats? De quatre anys o de més? Un o diversos?
No ho tinc clar. Hi ha punts a favor i en contra. La perpetuació en el càrrec no és bona per si mateixa. Tots els projectes han de tenir principi i final. Jo crec que dos mandats és un marge de temps suficient per a generar projectes. Vuit anys és molt raonable. Però també crec que cada territori ha de tenir en compte realitats específiques. En pobles petits hi ha d’haver lloc a relleus importants.
 
Què en pensa de la situació actual entre Catalunya i Espanya?
Primer, parlant com a representant d’un municipi, trobo a faltar una implicació veritable del Govern en els problemes de la ciutadania. Els ajuntaments estem molt sols, molt abandonats. Ens han deixat tota la responsabilitat de governar un país. Des d’una perspectiva política, ja com representant del PSC, crec que la Generalitat s’ha centrat única i exclusivament en el procés, el seu procés. Però la vida està plena de processos diferents del de la independència i no es poden desatendre. No tenim idea de país, no s’apliquen polítiques de desenvolupament social, ni econòmic, ni ocupacional. Crec que no hi ha govern, en aquest sentit. I crec que seria necessari que el govern de la Generalitat es posés a governar de veritat. Des del punt de vista de l’Estat, crec que hi ha hagut una etapa de govern agressiva i conservadora, de retallades de serveis i immobilista.
 
Aleshores, vostè no es posa a favor de uns ni d’altres.
Les posicions immobilistes del govern del PP i les posicions rupturistes del govern de la Generalitat van per camins paral·lels que no busquen la confluència. Però ni  la postura immobilista ni la rupturista donaran fruits. Nosaltres defensem la solució federal. Però el que cal és buscar una solució pactada per a aquest conflicte i fer que a Catalunya s’hi pugui viure d’una manera tranquil·la i que es governi pensant en les persones.
 
Abans ja ha parlat sobre regeneració democràtica. Quins són els valors que considera necessaris per a aquesta regeneració? 
El primer és una tolerància zero de la corrupció. Tots hem de tenir molt clar que aquí gestionem diners públics que són de tots i de totes. Crec que s’ha de ser molt més contundent, integrar elements preventius per a evitar corrupteles no delictives, però sí nocives. També hem de ser administracions absolutament transparents. Hem d’informar de com gastem els diners, perquè amb la informació també es trencaran moltes males maneres de fer. 
 
Si tingués al president Puigdemont al davant, què li diria?
Que governés. Que exercís de president de la Generalitat de Catalunya, que ha de ser el president de tots i de totes, i no només d’una part de la societat catalana. Ara mateix està sent president només d’una part i crec que ha de tenir una escolta més activa del que està passant al país. A Catalunya hi ha ciutats com la nostra, amb gent molt, molt castigada per la crisi. Amb problemes d’ocupació, amb problemes d’alimentació fins i tot. I ens estan reduint beques, i hi ha infants passant gana. Jo crec que hauria de reflexionar ja des d’una perspectiva molt moral i ètica i preguntar-se “què estic fent?; Cap a on estic destinant els recursos?” Ha d’escoltar més el territori, trepitjar-lo. Perquè crec que té una visió de Catalunya que no és real. És la Catalunya que a ell li interessa. Crec que ha de governar també comptant amb els territoris.
 
I què els diria als seus ciutadans, si els tingués al davant?
Jo els vull transmetre un missatge d’esperança. Perquè Badia que és una ciutat molt castigada, estem una mica deprimits, entre cometes, perquè no trobem sortides. Però les ciutats les construïm les persones que les habitem i ens hem de posar tots i totes a treballar conjuntament un nou model de ciutat. I això és possible, perquè ho ha sigut en el passat. Ho va ser en els anys 80 i ho vam aconseguir. També podem tornar a aconseguir-ho però hem de ser co- responsables i cadascú ha de posar el seu granet de sorra.
 
També he de dir que jo, i el meu equip, tenim la única finalitat de treballar per la ciutat i aconseguir el millor per ella. Per aquesta raó visc aquí, i aquí viuen les meves filles. Demano als veïns confiança: no tots els polítics som iguals, ni tots som com els mitjans de comunicació diuen. També hi ha persones que estan disposades a canviar el món en què vivim.