Marc Mur

Amplis consensos

"Tindrem noves inversions al municipi més aviat que tard"



Flix vol recuperar-se de la crisi econòmica oferint alta qualitat de vida i un condicionament industrial òptim

Viernes, 27 de Enero de 2017
És la primera vegada que ens entrevistem amb Marc Mur, un home molt ben preparat que es troba en el segon dels seus mandats. Gestiona el consistori d’un municipi que s’enfronta amb decisió i consens a tota mena de crisis, des de l’econòmica i la mediambiental fins a la de la reputació. No obstant, quan una comunitat actua com una pinya, ens diu, les solucions arriben.
 
"A ningú se li escapa que la transparència en la gestió pública s’ha convertit en un element fonamental en els darrers anys"
 
"L’experiència més dura va ser l’ERO d’ERCROS de 2013. Vam haver de pilotar una revolta en contra de la decisió de l’empresa i mantenir actius industrials"
 
"A Flix sempre hi ha hagut un tarannà de governs municipals d’amplis consensos"
 
"Quan una comunitat treballa unida i en la mateixa direcció, és molt més probable que les coses surtin bé"
 
"S’associa Flix a la contaminació i al declivi industrial. Però aquest és un lloc on es pot viure amb molta qualitat de vida"
 
"Sortosament aquesta crisi econòmica ens ha agafat en una situació financera òptima"
Senyor Mur, comencem preguntant-li quina és la seva manera de fer com a alcalde. Li ho preguntem perquè el seu és un govern de pactes.
Des de les anteriors legislatures, a Flix hi ha hagut un tarannà de governs municipals d’amplis consensos. La legislatura de 2011 a 2015 també ho va ser i en aquesta comptem amb un govern que té 9 regidors sobre 11 del mateix partit. Però amb l’oposició, o fins i tot amb els regidors que no formen part del Govern, que sí que formen part de les Comissions Informatives, hi ha molta comunicació. Estan informats de tot, participen en el debat i, sobretot, en la presa de decisions en els temes de més envergadura del municipi.
 
Fins al punt en què als plens d’aquesta legislatura, tots els temes han estat aprovats per unanimitat. I la veritat és que esperem que en les properes setmanes els dos regidors que no formen part del govern anunciïn la seva entrada al govern municipal. D’aquesta manera tornaríem a tenir un govern de consens on tots els regidors tinguin àrees i responsabilitats. 
 
Ja porta sis anys com a alcalde. Recorda alguna experiència, bé professional bé personal, que l’hagi marcat?
Segurament que l’experiència més destacable com a alcalde seria l’ERO d’ERCROS de l’any 2013. El mes de febrer d’aquell any va ser molt dur. L’ajuntament va haver de pilotar una, podríem dir-ne, revolta a la població en contra de la decisió de l’empresa i així mantenir actius industrials al nostre municipi.
 
Cal dir que en bona mesura es va aconseguir, però va costar moltíssim. Mesos molt durs, amb tancaments a l’ajuntament, una vaga de fam per part dels responsables públics i de tots els membres del consistori durant gairebé tres dies. I tot un seguit d’accions que quan un es planteja ser alcalde, no es troben en la seva agenda. Van ser temps durs, pel que representava pel municipi i per les decisions que vam haver d’adoptar.
 
I què va aprendre d’aquella experiència tan important?
Sobretot que, quan tota una població, una comunitat, treballa unida i en la mateixa direcció, és molt més probable que les coses surtin bé. Nosaltres hem tingut un exemple el 2013 i esperem que també el 2017 ens ho porti. Ho seguim fent fins ara en el cas de la fugida d’ERCROSS del municipi. També desitgem que acabi donant el resultat esperat.
 
Als alcaldes de Catalunya els preguntem si creuen que és necessari tenir estudis superiors per a ser-ho. Vostè els té. Creu que és imprescindible tenir-los?  
Estic convençudíssim que no. Tenim molts exemples d’alcaldes que ho fan molt bé sense tenir estudis superiors. Però no ho dic per això, és que el que és imprescindible és una altra cosa: la vocació, la voluntat de dedicar-li molt de temps al municipi durant, al menys, 4 anys. La vocació de convertir el municipi en la teva principal prioritat durant les 24 hores del dia, tant si estàs en un acte públic com si estàs passejant amb la família, tant si és laborable com si és festiu. Aquest és el principal requisit que es demanen. Els estudis superiors no va malament tenir-los, però no és imprescindible. Per sort, als ajuntaments tenim molts bons tècnics, assessors i bons secretaris que ens ajuden a fer molta feina.
 
Passem a parlar del municipi. Perquè no ens explica coses del Castell, de la Reserva Natural, del Pas de la Barca, el refugi antiaeri...
Li diré que són els principals actius que tenim com atractius turístics. La Reserva Natural de Seves és una de les zones humides més importants de Catalunya. És l’element que ens porta més visitants al nostre municipi durant l’any, tant en visites d’escolars de centres educatius, com en visites de gent que atreta per l’interès natural. Això ho complementem amb uns elements patrimonials de certa importància, com ara el Castell carlí.

Cal pensar que Flix va tenir un paper important al Front de guerra, durant la Batalla de l’Ebre i que hi ha un refugi antiaeri museïtzat que també ens aporta un important nombre de visites. D’altra banda tenim un atractiu peculiar que no tenen molts municipis com és el Pas de Barca. Cal saber que en l’Ebre català hi ha només dos passos de barca actius. Un és a Flix i l’altre a Miravet. Ens costa molts diners cuidar-lo, però és un element que la gent de Flix ens estimem molt i que capta l’atenció dels nostres visitants d’una manera especial.
 
Parlant de captar l’atenció, què li diria a un hipotètic foraster que pensés si val la pena venir a viure a Flix?
Malauradament, avui en dia costaria d’argumentar-ho, perquè s’associa Flix a la contaminació i al declivi industrial. Però aquest és un lloc on es pot viure amb molta qualitat de vida. És una població que ha gaudit històricament de tots els serveis que es poden tenir a la ciutat. Tant a nivell educatiu, com sanitari o associatiu. I la gent s’hi ha pogut guanyar la vida amb certa comoditat i tranquil·litat. Estem a la vora de ciutats importants, com ara Lleida (a només mitja hora), Reus (a cinquanta minuts) o Tarragona (a una hora). 
Al nostre municipi tenim un ritme de vida tranquil. L’Ebre ens abraça i estem en contacte directe amb la natura. Qui busqui un poble d’interior on trobar tots aquests elements, a Flix els podrà trobar.
 
Ja que ha tret el tema, li preguntarem sobre el Pantà de Flix. Fa unes setmanes vostè es va reunir amb representants europeus i amb el conseller Rull. Han creat una comissió de seguiment. Com és la situació actual i com creu que evolucionarà.
La situació no és gens senzilla. Van dir que aquest era un projecte de neteja d’un embasament que havia de ser exemplar. I anys després ens trobem amb un embassament que sembla que conté aigües contaminades en un recinte confinat. I el que és més preocupant és que la situació es produeix després de concloure oficialment el projecte. L’ajuntament i la Generalitat ens vam veure en l’obligació de buscar experts independents que fessin un nou estudi del fons de l’embassament. Sortosament el govern espanyol va venir a fer la nova auditoria.
El resultat és que seguim tenint un embassament contaminat i ja no tenim ni la planta de tractament ni la partida pressupostària per executar les obres necessàries del 2017. El que demanem és que les tres administracions (ajuntament, Generalitat i Estat) siguem capaços de treballar conjuntament i que això faci que el 2017 s’acabi amb un riu Ebre completament net, un embassament descontaminat i un embassament en perfecte estat.
 
La recerca i la creació de noves activitats econòmiques i industrials és una de les seves prioritats polítiques. Com promou aquesta activitat?
També és un problema complex. Des de fa uns anys el municipi pateix una veritable crisi econòmica i de destrucció de llocs de treball. Conjuntament amb la Generalitat i en col·laboració amb ERCROS, que és la propietària de gairebé 40 hectàrees de sol industrial, estem fent recerca de noves inversions i activitats. Fins ara no hi ha hagut gaire sort, però confiem en revertir la tendència en el futur. Aquí tenim tots els requisits necessaris per a l’activitat industrial: el ferrocarril Madrid-Barcelona, la potència elèctrica, l’aigua, la mentalitat industrial i la consciència de risc dels ciutadans.
 
Gaudim de gent molt preparada i entenem que més aviat que tard tindrem noves inversions al municipi. Tots els grups polítics i regidors hi treballem des del consens i seguirà sent la màxima prioritat.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Sortosament aquesta crisi econòmica ens ha agafat en una situació financera òptima. Des del 2015 Flix és un dels municipis de Catalunya amb deute zero. L’ajuntament no deu diners als bancs i no ha de destinar gens de pressupost ni a amortitzacions, ni a interessos. Mai hem tingut un deute elevat, perquè sortosament les corporacions anteriors a la meva ja van tenir molta cura. Podem dedicar tots aquests diners als ciutadans.
 
Què n’opina de la regeneració democràtica?
A ningú se li escapa que la transparència en la gestió pública s’ha convertit en un element fonamental en els darrers anys. Se’ns exigeix més als polítics que a altres sectors socials. Així doncs el nostre és un municipi que des de fa 3 o 4 anys, independentment de les obligacions legals, té una pàgina web on qui ho vulgui pot obtenir qualsevol informació sobre la gestió municipal: remuneracions, despeses, etc. Els nostres ciutadans poden saber on van destinats els seus diners, ja sigui en els peatges, àpats o quilometratges dels seus regidors, fins a pàrquings o telèfons. Els ciutadans no poden tenir cap mena de dubte sobre l’honestedat dels seus representants. Poden compartir o no el seu ideari, però no hi ha d’haver dubte d’on van a parar els diners.
 
I de la durada dels mandats? 
Sempre he estat un ferm defensor de la limitació de mandats, tot i que penso que el primer que s’hauria d’auto-limitar ha de ser el responsable públic. Jo mateix vaig prendre possessió com alcalde al 2011 i tots els ciutadans del meu municipi saben que el 2019 jo deixaré de ser alcalde. No hi ha ningú imprescindible. També penso que trobaria correctes les legislatures de sis anys.
 
Vostè, fa poc més de dos anys, pertanyia al PSC i va decidir deixar-lo. Quina considera que és la situació actual del PSC? I també cap a on hauria d’avançar?
Vaig abandonar el PSC al començament del 2014. Em vaig començar a distanciar de la direcció del partit. Ara em costa parlar del que ha de fer un partit del qual ja no formo part. No sé si seria massa honest. El que sí que puc dir és que vaig marxar del PSC perquè entenia que s’havia allunyat de la realitat catalana. Les seves posicions respecte al que hem anat coneixent com a Procés, la veritat és que no eren ni del meu gust ni entenia d’aquells que m’havien votat com alcalde. No vaig entrar en cap altra formació política, però entenc que com a mínim en aquell moment el PSC no va estar a l’alçada de les circumstàncies.
 
Parlant del tema, en quina situació considera que es troba el Procés cap a la Independència i també cap on creu que avançarà?
A ningú se li pot amagar que estem vivint una situació complexa i és difícil preveure el que passarà en els propers mesos. Però també és cert que estem en una fase que podríem dir que és la decisiva, en tant que per tenim un 2017 que ha de ser molt important. Tenim una legislatura al Parlament limitada en el temps per pròpia decisió dels grups majoritaris i sembla ser que tenim un referèndum de consulta per endavant. Haurem de veure com evolucionen les coses durant aquest any però penso que estem en el bon camí. Amb un President que lidera de manera decidida i sense cap tipus de dubte en el Procés.