Alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts

Maite Aymerich

Identitat pròpia

“L’Estat pren mesures del tot desafortunades en relació a la democràcia”



Serveis socials, educació i ocupació, els tres eixos troncals de la política municipal vicentina

Viernes, 03 de Febrero de 2017
És el primer cop que entrevistem l’actual alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts. Ocupa el càrrec que Oriol Junqueras va haver de deixar per anar a ocupar la Vicepresidència del Govern. Prové del món de l’Educació i l’associacionisme i va tenir un breu pas per la política, com a regidora de Cultura. Maite Aymerich ens rep amb els braços oberts i ens explica com va passar de crèixer a ser l'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, un municipi replet de canvis durant els últims anys, que ha aconseguit mantenir la seva identitat i defensar les seves arrels i la seva gent.

"Estic habituada a treballar en equips humans, amb adults, joves i infants. La meva manera de fer política és propera, empàtica i semblant a la forma de fer dels que ens dediquem al món de l’Educació"
 
"El nom complet del poble és Sant Vicenç dels Horts, i això darrer és un element que ens dóna identitat"
 
"Volíem un Sant Vicenç “dels Horts” i no pas “dels blocs”"
 
"El nostre és un poble amb persones molt diverses que donen molta riquesa. Som inquiets, ens associem, ens organitzem i tenim un cor que batega"
 
"Els temps de l’administració són molt lents i un parell de legislatures serien un temps prudencial i no excessiu per a fer coses"
 
"No podem saber què passarà, però segur que serà el que el poble català vulgui. La resta del món està guaitant el que passa aquí i com s’està fent tot sense exercir violència i amb totes les eines democràtiques"
 
"Tinc molta esperança en què Catalunya pugui decidir. A Puigdemont li desitjo fortalesa i valentia i li diria que Sant Vicenç es posa a la seva disposició"
Fa poc que vostè és alcaldessa de Sant Vicenç. Com li prova? 
Fa un any que en sóc. La meva valoració és que ha estat, primerament, un repte importantíssim que he agafat amb molta il·lusió i amb molt de vertigen, perquè el llistó de qui em va precedir va quedar molt alt. L’anterior alcalde és una persona molt propera i al mateix temps una persona amb molta projecció. D’altra banda, el repte de ser alcaldessa del municipi on has nascut i crescut és molt important. La meva valoració és positiva. 
 
Quin és el seu estil de fer com a alcaldessa?
A mi m’agrada seguir sent una vicentia més. Jo no provinc d’una carrera política, malgrat que vaig ser regidora, sinó d’una carrera professional com a assessora psico-pedagògica. I també vaig treballar en diversos àmbits cívics en el poble. Estic habituada a treballar en equips humans, amb adults, joves i infants. La meva manera de fer política és propera, empàtica i semblant a la forma de fer dels que ens dediquem al món de l’Educació. 
 
Vostè es va formar com a filòsofa però també exerceix com a educadora social. Sempre preguntem als alcaldes si creuen que és necessari tenir estudis superiors per a exercir. Què en pensa?
Necessari potser, però no indispensable. Sempre cal tenir estudis, perquè no puc dir el contrari, si formo part del ram de l’Educació. Els estudis superiors van bé. Proporcionen visió i amplitud de mires. Però el que és important és tenir una actitud i crec que la formació ajuda a construir-la. Amb tot, sabem que hi ha persones amb gran formació superior que són incapaces d’empatitzar amb el pròxim i això no ajuda en la política. En canvi hi ha persones de gran sensibilitat, interès i curiositat però que no tenen tanta formació. Aquestes són més capaces de gestionar la cosa pública en benefici de la ciutadania.
 
Sant Vicenç té llocs molt bonics, com ara el Fòrum Romà, del Parc de Pi Gros, el Molí dels Frares, el riu...
El nom complet del poble és Sant Vicenç dels Horts, i això darrer és un element que ens dóna identitat i que, no obstant, ha estat en perill en temps d’especulació immobiliària. Fa anys vaig col·laborar en una plataforma que lluitava contra un projecte que amenaçava la zona agrícola. Volíem un Sant Vicenç “dels Horts” i no pas “dels blocs”. La tradició agrària ens ha acompanyat sempre. Tenim ànima de poble i la volem preservar. El riu està ara ple de vida i totes les persones hi van moltíssim. El nostre camp tenia molt de cereal i els pobles propers venien aquí a moldre el seu. El Molí dels Frares era un eix econòmic important. I en quant al Fòrum Romà, també vam saber, a partir de la troballa d’unes àmfores, que aquesta terra també havia produït un vi que anava cap a Roma. El Parc del Pi Gros té molts atractius també.
 
Com seduiria a un foraster que es plantegés venir a viure a Sant Vicenç? 
Doncs li diria que el nostre és un poble amb persones molt diverses que donen molta riquesa. Som inquiets, ens associem, ens organitzem i tenim un cor que batega. Tenim atractius històrics i culturals, identitat pròpia i proximitat amb Barcelona. Molt bones comunicacions. Segur que si vingués a viure aquí no s’hi avorriria gens.
 
Quant a temes econòmics, l’atur ha estat una de les principals preocupacions.
En la legislatura actual, com en l’anterior, tenim tres pilars prioritaris. D’una banda els serveis socials, després tenim l’educació i finalment l’ocupació. Són els eixos que vertebren la justícia social necessària. En quant al darrer d’aquests temes hem aconseguit rebaixar el 20% d’atur que teníem i estem treballant per a aconseguir una situació millor. El que hem fet és molta educació i promoció econòmica, treballant amb les empreses i incentivant la contractació de persones. Hem ofert formació en les empreses per fer exportació, millorat els polígons per tal que s’hi instal·lin noves empreses i hem donat ajuts a l’emprenedoria. En la mesura que siguem capaços de gestionar pressupostos i reduir deute, podrem anar donant ajuts a empreses que contractin persones. Els pressupostos aprovats per al 2017 augmenten les partides en serveis socials, educació i ocupació en un 12% cadascuna.
 
També hem sabut que han augmentat un 80% la partida d’ajuts al lloguer i a l’habitatge.
En aquest capítol no només hi ha els ajuts als lloguers sinó que també estem treballant en l’adquisició d’algun habitatge per a situacions d’emergència social. Enguany se n’han adquirit dos. Són pisos que els bancs tenen a preus econòmics i nosaltres n’exercim el dret a tempteig i retracte. 
 
Al mateix temps també estem en un projecte d’habilitació de quatre pisos per a situacions d’emergència social. El de l’habitatge és un tema que ens preocupa enormement. Sobretot en situacions de vulnerabilitat de gent jove, gent gran, o persones desnonades.
 
Tots aquests plans necessiten diners i, com vostè ha dit abans, tot depèn de si es poden fer front als deutes. Quin és l’estat financer del Consistori?
L’estat financer de l’ajuntament és molt bo i molt saludable. Al 2015 cada vicentí i vicentina devia al voltant d’uns 170 euros i la xifra actual és de 103. Hem fet un sanejament molt important des de la passada legislatura. Hem gestionat millor la despesa, l’hem prioritzat, hem renegociat amb els proveïdors de serveis i hem estat atents als ajuts supramunicipals. En cas que fos necessari, tindríem marge de maniobra per a avançar projectes i, si fos el cas, endeutar-nos una mica. Però no és el cas.
 
Què en pensa sobre la limitació dels mandats i les legislatures?
Des del la perspectiva d’un servei públic, que no de carrera professional, un mandat es pot fer curt. Crec que dos són suficients. Els temps de l’administració són molt lents i un parell de legislatures serien un temps prudencial i no excessiu per a fer coses. 
 
En quina situació creu que es troba el Procés i en quina direcció pensa que avançarà a partir d’ara?
El Procés està en un moment culminant. Cada cop ho tenim més a tocar. Això fa que l’Estat engegui la màquina contra algunes persones com Carme Forcadell i altres càrrecs electes que han estat citats als jutjats. Això no ens ha de fer por. El que vol dir és que l’Estat pren mesures absolutament desafortunades pel que fa referència a la democràcia. En quant al “cap a on anirem”, fa uns dies es va celebrar la cimera del referèndum i crec que aquesta és una via que s’ha d’esgotar, malgrat  que tot just vam començar una “operación de diálogo”. No podem saber què passarà, però segur que serà el que el poble català vulgui. La resta del món està guaitant el que passa aquí i com s’està fent tot sense exercir violència i amb totes les eines democràtiques. Crec que això no té aturador. No caldrà que ens vinguin a ajudar altres nacions, només que entenguin que la nació catalana ha pres una decisió inapel·lable.
 
Què li diria al president Puigdemont si el tingués al davant?
Que fos valent, com ja està demostrant que és. Que no s’arrugui i que sàpiga que té persones a prop amb qui pot comptar. El Vicepresident és vicentí i n’és un. Tinc molta esperança en què Catalunya pugui decidir. Li desitjaria fortalesa, valentia i li diria que Sant Vicenç es posa a la seva disposició.