Daniel Cornellà

150 empreses

“Sóc partidari del divorci: No hi ha encaix possible de Catalunya dins d’Espanya”


A tocar de Girona, Celrà ofereix qualitat de vida i grans oportunitats de treball

Viernes, 24 de Marzo de 2017
A l’ajuntament de Celrà, en un edifici singular que és una joia del Modernisme i, a la vegada, un centre d’activitat social i política, ens rep en Daniel Cornellà, que ens atén per primera vegada. Els seus valors en la seva gestió política són la proximitat, la participació, l'escolta, compartir les preocupacions i els problemes del poble, en definitiva, ser un veí més de Celrà. Diu que tothom s’ha de sentir implicat i entendre que la política també és decidir diàriament i no cada 4 anys.

"En general nosaltres valorem molt positivament el nostre projecte i segurament que la ciutadania també, perquè aquesta segona legislatura vam obtenir una majoria absoluta"
 
"Tot i ser l’alcalde, segueixo sent en Dani, veí de Celrà, que passeja pels carrers i parla amb la gent, amb les entitats, que comparteix els espais i les preocupacions"
 
"Per a nosaltres el polígon és un element essencial. Al municipi hi tenim més de 150 empreses, algunes són molt grans (com ara les químiques) però també n’hi ha d’altres més petites, que també són importants per l’economia local i del país"
 
"Aquí paguem en una mitjana de 10 dies, quan la llei ens permet pagar els proveïdors fins als 30 dies. A nivell econòmic això es gestiona d’una manera molt eficaç"
 
"El que volem és que els ajuntaments es posicionin clarament en favor d’un altre tipus de societat, que no accepti marxes militars com les que es van produir aquí al municipi o bé a Girona"
 
"La connexió del carril bici amb Girona suposaria una millora no només entre Celrà i Girona, sinó per a tota la comarca i província. Es podria anar des de Girona fins la costa en bicicleta"
Vostè és alcalde des de 2011. Quina valoració en pot fer sobre la seva activitat política?
Estic content. El primer mandat va ser de conèixer les coses. Perquè quan comences no és el mateix estar a l’oposició que a l’alcaldia. Et cal un temps per adaptar-te i aprendre. Però ràpidament vam aconseguir fer-ho i transformar l’ajuntament com nosaltres doncs sempre l’havíem pensat. És cert que quan ets dins et trobes amb coses que costen molt de canviar per diferents raons. En general nosaltres ho valorem molt positivament i segurament que la ciutadania també, perquè aquesta segona legislatura vam obtenir una majoria absoluta. Això ens manté la il·lusió d’anar millorant encara més.
 
Quins valors i quina manera de fer política té en Daniel Cornellà?
A mi m’agrada ser molt proper amb la ciutadania. Tot i ser l’alcalde, segueixo sent en Dani, veí de Celrà, que passeja pels carrers i parla amb la gent, amb les entitats, que comparteix els espais i les preocupacions, que busca com arreglar els problemes del poble. Els valors del treball conjunt, de l’escolta, de la participació de tots i de representació del poble, entenent que no sempre es pot fer bé de cara a tothom són les coses que faig. Tothom s’ha de sentir implicat i entendre que la política també és decidir diàriament i no cada 4 anys.
 
Amb quina experiència vital es queda vostè?
Amb el naixement del meu fill. És el moment que recordo com a més especial. Aquell moment que em van posar el nen als braços i en què la meva reacció va ser la de preguntar-me “i què en faig? Jo no ho sé fer”. La infermera em va explicar com agafar-lo i recordo que el moment va ser increïble.
 
Creu que els alcaldes i alcaldesses han de tenir estudis superiors per a ser-ho?
Jo crec que no, que totes les persones són vàlides independentment de si tenen estudis o no. I penso que tothom pot arribar  a exercir aquest càrrec. Si tens una formació específica en depèn de quina àrea pot anar molt bé. Però tothom ha de tenir el dret a poder ser alcalde o regidor del meu municipi.
 
Vostè és alcalde d’un poble que té un patrimoni que es presenta com a “ric i variat”. Què té Celrà que pugui atraure a un foraster a viure-hi?
Doncs miri, tenim un patrimoni importantíssim a nivell arquitectònic. Aquí mateix, on estem ara. L’edifici de l’ajuntament pertany a un complex que era una antiga industria del Modernisme català. I aquí l’hem conservat, i ara hi tenim el centre cívic i el centre cultural. També tenim la gran sort de tenir el riu Ter a un costat i el Massís de les Gavarres a l’altre. Potser no som un municipi molt turístic, però tenim molta petjada de diverses èpoques. De la Guerra Civil ens en queda un camp d’aviació republicà i a les Gavarres unes mines que van ser productives. Tot molt variat i d’èpoques molt diferents.
 
L’economia de Celrà gira entorn de l’activitat industrial. Vostès tenen empreses del sector químic i farmacèutic tan importants com els Laboratoris Esteve i moltes altres no tan conegudes però igualment rellevants. Què els suposa el polígon industrial?
Per a nosaltres el polígon és un element essencial. Al municipi hi tenim més de 150 empreses, algunes són molt grans (com ara les químiques) però també n’hi ha d’altres més petites, que també són importants per l’economia local i del país. Després d’haver passat èpoques difícils, des de l’ajuntament tenim molt clar que s’ha de treballar amb els empresaris i els propietaris de terrenys del polígon industrial. Actualment és un polígon molt viu i volem que segueixi sent-ho. Per exemple, estem promovent l’ampliació de la depuradora, perquè l’actual ja  no pot més. També treballem la senyalització i en moltes altres coses per a donar resposta a totes les necessitats.
 
I segurament també treballen en temes educatius i d’integració.
Així és. També volem arribar a acords amb Ensenyament a fi que els estudiants puguin venir a fer pràctiques a les empreses químiques del municipi, rebent la “formació dual”. Ens trobem en el primer any d’experiència conjunta entre Ensenyament, Ajuntament i empreses locals. La col·laboració és molt estreta i considerem que és importantíssim a fi que totes les empreses vagin bé. El que volem és que la gent del municipi es pugui anar incorporant al món laboral.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Molt bo. Tenim un deute per càpita molt baix. Segurament, dels més baixos que hi ha a Catalunya. Aquí paguem en una mitjana de 10 dies, quan la llei ens permet pagar els proveïdors fins als 30 dies. A nivell econòmic això es gestiona d’una manera molt eficaç. Estem molt contents perquè no hem de demanar crèdit per a poder fer la nostra política. Així ha estat des de fa cinc anys i anem fent. 
 
Li pregunto per un fet que ha sortit a TV el mes de febrer de 2017. Un grup de 200 persones van sortir al carrer a demanar la desmilitarització de les comarques gironines. Vostè mateix va demanar de fer una xarxa de municipis i institucions per a promoure la idea. Com els va?
A Celrà vam aprovar per unanimitat l’aplicació d’una moció “mare” que es va aprovar a la Diputació de Girona, i que prové a la vegada d’una resolució ja aprovada al Parlament de Catalunya. El que volem és que els ajuntaments es posicionin clarament en favor d’un altre tipus de societat, que no accepti marxes militars com les que es van produir aquí al municipi o bé a Girona. Ara som, diria, uns 3 o 4 ajuntaments, però si difonem la moció l’escamparem per les comarques gironines.
 
Quins són els seus reptes prioritaris per aquesta legislatura?
Diversos. D’una banda, volem mantenir i millorar tots els serveis públics que tenim. Serveis per a la gent gran, per a la gent jove, educatius,.... Volem que tot segueixi sent públic i volem oferir una qualitat millor a la ciutadania i mostrar que els diners que provenen de la gent s’inverteixen en el benestar del poble. De l’altra volem recuperar alguns serveis gestionats fins ara de manera privada i tornar-los a posar en mans públiques. Per exemple, el servei de l’aigua. També volem adequar el poble per a fer-lo accessible a les persones amb mobilitat reduïda o a les famílies que van amb cotxets. 
 
I la promoció econòmica que ens deia abans.
També treballem conjuntament amb les empreses per garantir el respecte als drets dels treballadors i les treballadores i la creació d’una ocupació de qualitat que redueixi l’atur actual. I tenim altres projectes com ara el carril-bici entre Celrà i Girona, o el Centre d’interpretació a la Torre Desvern, que són projectes d’un alt cost. Ens caldrà accedir més tard o més d’hora als fons europeus per a poder-los portar a terme, perquè nosaltres no tenim prou capacitat.
 
El carril bici podria ser un gran projecte.
La connexió amb Girona suposaria una millora no només entre Celrà i Girona, sinó per a tota la comarca i província. Es podria anar des de Girona fins la costa en bicicleta. Són projectes ambiciosos.
 
Què en pensa dels mandats actuals? Els limitaria? En quants anys els deixaria?
Puc dir que amb 4 anys et quedes molt limitat, sobretot si vols desenvolupar depèn de quins projectes. Perquè realment l’administració, com tots sabem, és lenta. Els tempos són molt llargs. Et trobes amb projectes importants que potser no has acabat en 4 anys. En canvi, si parléssim de 6 anys, segurament sí que els podríem portar a terme. Però d’altra banda ni jo, ni el meu equip de govern, som gaire partidaris de la repetició de mandats. És una mica de contradicció, tot plegat, perquè després de sis anys entendríem que potser no hauríem de repetir. El debat és complicat, però sigui com sigui nosaltres farem el que la majoria de gent decideixi.
 
Passem a un camp més ampli. Quin encaix creu que ha d’haver-hi entre Catalunya i Espanya?
Jo ho tinc claríssim. Sóc independentista des que vaig néixer. I no hi ha encaix possible. Molts governs han intentat arribar ja a aquest encaix, després de molts anys, des de la Transició, i mai hi ha hagut encaix. Jo penso que moltes vegades, des de fora, no s’ha volgut entendre que el nostre poble té una història i una cultura de la que venim. Això ha provocat la situació actual, en què hi ha una majoria clara que està a favor doncs de separar-nos sense cap tipus de problema de l’Estat espanyol. Vull dir que no és una qüestió d’odi, sino de fer el nostre propi camí veient que junts no anem bé. Com qualsevol parella quan se separa: pot acabar bé i sense cap tipus de problema. Sóc partidari del divorci.
 
Què creu que suposaria pels ciutadans aquesta Independència?
L’oportunitat de fer un país nou i molt millor. Deixant enrere tot el llegat que no ens agrada perquè també penso que hem heretat un Règim, el del 78, que és post-franquista i que a la vegada hereta moltes coses del franquisme. En un país nou tenim l’oportunitat d’agafar el millor de cada lloc i fer les coses molt millors. Ens equivocarem també, però si més no haurem tingut l’oportunitat de decidir en un projecte nou.
 
Es parla del concepte de regeneració democràtica. Quins valors creu que són necessaris per aconseguir aquesta regeneració?
La regeneració democràtica és important. Cal que els partits evolucionin i que trobin noves posicions polítiques. D’altra manera el que passa és que apareixen el que abans se’n deien cacics. Cal que la política la faci la gent normal i corrent, i no pas les màfies organitzades de gent que va repetint any rere any, legislatura rere legislatura....
 
Darrera pregunta. Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els voldria transmetre? 
Sempre dic que hem de veure la sort que tenim de viure on vivim, del poble que ens ha tocat, del país que ens ha tocat i que el que hem de fer és treballar tots junts per a fer-lo millor. El que cal és que la ciutadania se senti la política municipal com a seva i que participi en totes les oportunitats possibles. Aquesta és la millor garantia d’un poble millor.

 
Daniel Cornellà
Daniel Cornellà
Alcalde de Celrà