Eudald Calvo Català

Alcalde il·lusionat

“Estaria molt bé que quan jo plegui segueixi havent-hi joves apostant per la política”


Eudald Calvo fa una valoració positiva dels dos primers anys de mandat

Viernes, 05 de Mayo de 2017
De caràcter proper i agradable, ens dóna la benvinguda l’alcalde més jove d’Argentona, des de l’etapa democràtica, l’Eudald Calvo. Amb un clima molt favorable, ens acompanya a indrets representatius de la vila, com ara la Plaça de l’Església i tot el seu entorn, amb la casa gòtica, l’Arxiu Municipal i el Museu del càntir; Calvo ens ensenya, orgullós, un municipi on també va néixer.

"Sempre m’havia interessat molt la política local. I laboralment jo m’havia enfocat en qüestions d’hisenda local. Per a mi representa una oportunitat a nivell laboral en tant que puc exercir totes les coses que havia treballat com a tècnic en un ajuntament"

"Estem treballant molt el turisme i potenciant la natura, combinant-la amb la part cultural. El Museu del Càntir és el principal atractiu que tenim i quan acabem de rehabilitar la Casa Puig i Cadafalch creiem que serà un actiu interessant"

"La manera més fàcil de tenir nets els carrers és quan la gent no els embruta. Això serveix per a tot. La gent s’ha de sentir el projecte com a propi. Un Govern no pot tirar-lo endavant sense la ciutadania"

"Quan mires l’entorn de la comarca del Maresme, hi veus moltes mocions de censura. És complicat mantenir governs estables amb majories. Aquí no hem tingut cap problema en aquest sentit"

"Els nostres estatuts, a la CUP, marquen que els regidors i l’alcalde tenen dues legislatures amb possibilitat d’una tercera. Crec que és positiu marcar el límit. Moltes vegades hem vist alcaldes que s’han eternitzat i al final també agafes bons i mals vicis"
Vostè és un alcalde jove. Quins valors creu que cal transmetre als joves per tal que vulguin entrar en política?
Una cosa molt important són les ganes. Ser jove implica intensitat, il·lusió i tenir tot el futur per endavant i que tot estigui per fer. Jo crec que és molt important la participació del jovent en la política i estaria molt bé que quan jo plegui segueixi havent-hi joves apostant per la política.
 
Li resulta fàcil compaginar la vida personal amb la laboral?
Jo no tinc fills i, per tant, ho tinc més bé que altres. Però amb tot, és complicat compaginar la feina de l’alcaldia. Sobretot, per les hores que hi dediquem. Ja no sols als matins i les tardes, sinó també els caps de setmana, els festius,... És difícil anar-te’n de vacances quan ets alcalde.
 
És llicenciat en Economia i cursa un Màster en Hisenda local i Autonòmica. Què el va motivar a posar-se al capdavant de l’ajuntament? 
Personalment, sempre m’havia interessat molt la política local. I laboralment jo m’havia enfocat en qüestions d’hisenda local. Per a mi representa una oportunitat a nivell laboral en tant que puc exercir totes les coses que havia treballat com a tècnic en un ajuntament. Ara, però, ho faig des de la vessant política. He pogut tenir les dues vessants.
 
Creu que cal tenir estudis universitaris per a ser alcalde?
Jo crec que no. De fet hi ha molts alcaldes amb professions diferents. Crec que és interessant que en política s’hi posin persones de perfils diferents, que aportaran coses diferents. Persones del món de la cultura, l’educació, etcètera, ajuden a aportar color diferent a una activitat que de vegades està monopolitzada per persones amb estudis molt concrets.
 
Com és el seu estil de fer política?
El que em diuen és que sóc un alcalde proper a la gent. Crec que cal que la gent pugui trobar-se l’alcalde pel carrer i comentar-li les preocupacions, les coses que s’han fet bé i les que no. Jo crec que això és molt important.
 
Expliqui’ns alguna anècdota com a alcalde.
Sempre m’ha fet molta il·lusió que, com a alcalde o regidor, les parelles em demanen que els casi. És un moment molt bonic per a nosaltres i en gaudeixo molt. Ara, a més, la llei permet fer casaments fora dels edificis municipals. Haver celebrat matrimonis és una de les coses que em marcarà per sempre.
 
A Argentona hi tenen diversos atractius. Ens en pot explicar algun?
La Plaça de l’Església és el lloc més històric i emblemàtic del municipi. Argentona va néixer i es va anar construint al voltant d’aquesta plaça. A banda, la pròpia església va ser reformada per Puig i Cadafalch i va unir dues sensibilitats culturals o arquitectòniques: la Gòtica i la Modernista. L’església té una categoria molt important i està envoltada de la Plaça de les Llambordes, que també és molt amable per al visitant i que conté el Museu del Càntir.
 
També tenen la Font Picant i el seu entorn.
La Font Picant és un indret que la gent d’aquí ha tingut sempre com a referent natural. El nostre és un municipi amb molt de bosc, sobretot pinedes. A la Font Picant, en mig del bosc, la gent de primers de segle XX hi anava a buscar aigua, que deien que era curativa. Es va convertir en una mena de lloc turístic que manté aquest doble interès: paisatgístic i natural. És un espai molt estimat per la gent.
 
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Argentona? 
La gent que ve a viure a Argentona diu que s’hi viu bé. És un poble tranquil i participatiu. Hi ha moltes entitats i molt actives. La gent sempre està al carrer, sempre organitzant activitats, sempre col·laborant en històries diverses.
 
De quina forma potencieu l’activitat econòmica?
Estem treballant molt el turisme i potenciant la natura, combinant-la amb la part cultural. El Museu del Càntir és el principal atractiu que tenim i quan acabem de rehabilitar la Casa Puig i Cadafalch creiem que serà un actiu interessant. Ens adrecem al públic català, que s’estarà un dia o dos com a màxim, i que s’acosten des de Barcelona, que està a trenta minuts. També tenim una bona potència amb els restaurants locals. Ho tenim tot per a fer que la gent pugui gaudir d’un dia en família ben interessant.
 
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Molt saludable. Tenim un endeutament baix, del 42%, baix en comparació a altres municipis de la nostra mida. I estem pagant a 30 dies. En línies generals tenim una situació molt correcta.
 
S’impulsen mesures per a les persones més perjudicades per la crisi?
Sí. Per desgràcia encara arrosseguem les conseqüències de la crisi, tot i que la situació és millor ara que fa uns anys. El que tenim aquí són uns perfils de persones que venien a ser les classes mitjanes amb fills i que s’han trobat en situacions d’atur els dos membres de la parella. Hem intentat ajudar-los. També tenim persones grans que, més que la pobresa, pateixen la soledat. Moltes vegades no tenen descendència i els ajudem acompanyant-los des de Serveis Socials.
 
Quina valoració fa de la seva activitat com a alcalde fins a dia d’avui?
Després de dos anys ja comencem a tirar endavant tots els projectes que ens havíem plantejat. Especialment els que eren més a mig i llarg termini. Al principi va ser complicat entrar en un ajuntament que reuneix 135 treballadors amb un equip de Govern de 4 partits diferents. Som 10 regidors, amb les nostres pròpies idees i voluntats polítiques. Quan mires l’entorn de la comarca del Maresme, hi veus moltes mocions de censura. És complicat mantenir governs estables amb majories. Aquí no hem tingut cap problema en aquest sentit: al contrari, hem aprovat els pressupostos i totes les qüestions importants del poble. Sempre intentem treballar amb el consens, tot i que de vegades no és possible. Amb tot, la valoració és positiva. 
 
Quins serien els reptes prioritaris per aquesta legislatura?
Una d’elles ha estat el tema de participació i de la transparència. Ens vam proposar fer uns processos per a promoure la participació en els pressupostos i vam posar mig milió d’euros el primer any i mig milió més aquest segon. Ara s’estan decidint els projectes. Els que van sortir escollits en l’anterior edició s’estan executant aquest any. A banda, tenim 3 o 4 projectes de gran inversió en marxa. Un d’ells és la construcció de la biblioteca i un altre és la rehabilitació de la casa Puig i Cadafalch.
 
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats i d’anys de legislatura?
Els nostres estatuts, a la CUP, marquen que els regidors i l’alcalde tenen dues legislatures amb possibilitat d’una tercera. Crec que és positiu marcar el límit. Moltes vegades hem vist alcaldes que s’han eternitzat i al final també agafes bons i mals vicis. 
 
Veient la situació política actual, quina relació creu que hi ha d’haver entre Catalunya i Espanya?
Com a membre de la CUP, la meva resposta és bastant obvia. La única solució que té la relació entre Catalunya i Espanya és la independència. Jo crec que l’actual és la pitjor situació, en el sentit que estem a punt de marxar però encara no hem marxat. Per tant, estem discriminats permanentment en el cas de les inversions. L’Estat espanyol arreglarà les Rodalies de RENFE? No, perquè saben perfectament que marxarem en breu. L’Estat té algun interès de fer passar el Corredor del Mediterrani per Catalunya? No, perquè saben que en breu marxarem. Per tant la situació actual és un polvorí, no té cap sentit aguantar-la gaire més temps. El Procés per la Independència s’ha allargat més del compte però en breus mesos es desencallarà i, després del referèndum, Catalunya podrà viure plenament en llibertat.
 
Últimament es parla molt de nova i vella política. Vostè què en pensa?
És interessant que ens plantegem què és la política i què suposa. Moltes coses que abans es donaven per descomptades, ara serien impensables. Què suposa ser un càrrec electe? Quins privilegis té?... abans s’acceptaven com a normals respostes que ara no s’acceptarien. Però també és veritat que amb això de la “nova” política ens hem passat de la ratlla en algunes coses. Parlo, per exemple, dels sous dels electes, o l’acumulació de càrrecs... Entre un extrem i l’altre cal trobar l’equilibri.
 
Si l’estiguessin escoltant ara mateix els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Els agrairia tota la col·laboració que donen en el dia a dia. Hi ha qui pensa que des de l’ajuntament es pot arreglar un poble. I la veritat és que no: si els ciutadans no col·laboren no es pot fer res. La manera més fàcil de tenir nets els carrers és quan la gent no els embruta. Això serveix per a tot. La gent s’ha de sentir el projecte com a propi. Un Govern no pot tirar-lo endavant sense la ciutadania.