President de la Diputació de Girona

Pere Vila

Converses amb...

“El 2019 hi haurà prop de 17 milions d’euros a disposició dels municipis gironins”


Vila defensa que la de la Diputació és una funció d’assessorament, acompanyament i finançament que anirà a més
 

Viernes, 11 de Agosto de 2017
Nomenat president de la Diputació de Girona el juliol de 2015, Pere Vila ens rep per atendre les nostres preguntes sobre les seves prioritats al front de l’entitat, els reptes estratègics de la demarcació i la seva perspectiva de l’activitat política, en general.


“Quan en temes de pobresa energètica el municipi requereixi els serveis de la Diputació, ja sigui amb assessorament, acompanyament o fins i tot amb ajudes puntuals, nosaltres hi serem”
 
“Els pobles tindran futur i capacitat de lideratge si són capaços de tenir una oferta cultural equitativa”
 
“M’agradaria que els ajuntaments, els consells, les diputacions i la Generalitat tinguéssim més arrelat el concepte d’ajuda social a l'agenda de prioritats”
 
“No sóc una persona que necessiti masses coses per ser feliç”
 
“El dia a dia ens posa a cadascú al seu lloc i etiquetar les persones per vella o nova política segons el que dius, com vas vestit i l’edat que tens, crec que és un concepte molt retrògrad”
 
“L’etiqueta que perquè alguns hagin fet coses que no toquen tots siguem iguals, està equivocada i fonamentada en el no res”
 
“El pitjor ja ha passat, però que aquest pitjor ens ha d’ajudar a tenir una visió de futur de no tornar a caure en els errors que tan mal ens han fet”
En relació amb l’ocupació, què fa la Diputació de Girona per crear noves oportunitats i fomentar llocs de treball, promoure cursos formatius, etc.?
En aquest apartat no tenim competències directes, i això fa que la nostra feina sigui d’assessorament. Abastem molts camps diferents, assessorant els ajuntaments, els consells comarcals i també les empreses si ho requereixen. 
Cada any nodrim de contingut i pressupost la partida pressupostària necessària per crear aquest marc de convivència entre els diferents sectors, i amb el nostre assessorament ajudem a desenvolupar aquestes tasques que van en benefici de la ocupació. 
La nostra no és la feina exclusiva de crear ocupació. Podem ser dinamitzadors i col·laboradors d’altres entitats que sí tenen aquesta responsabilitat. Ho fem també com a una peça més de l’engranatge per tal d’aconseguir l’objectiu que tots compartim, que és que hi hagi més ocupació a les comarques gironines. 
 
Pel que fa a l’àmbit dels serveis assistencials, quines són les línies que impulsa la Diputació i què feu perquè els ajuntaments puguin donar suport en, per exemple, els àmbits de l’habitatge, l’alimentació i les llars d’infants?
Respecte les llars d’infants, des de fa tres anys les Diputacions estem pagant el que abans era una subvenció de la Generalitat dirigida als ajuntaments que tenen llars d’infants municipals. Això fa que al llarg de l’any invertim més de dos milions d’euros que van directament als ajuntaments perquè puguin sufragar les despeses que hi ha en aquest àmbit. 
En referència a l’habitatge, durant aquesta legislatura hem posat una àrea exclusiva que gestiona el Sr. Fermí Santamaria, vicepresident segon de la Diputació, dirigida a dinamitzar, col·laborar i fins i tot subvencionar polítiques d’habitatge.
En aquesta àrea ens trobem en una fase inicial, però cal destacar que ens hem compromès a augmentar-ne la partida pressupostària, i la idea és també fer un acompanyament de les polítiques que facin els municipis. Hem tingut bona acollida i considero que estem donant una molt bona resposta, i això ha d’anar a més, perquè tenim molts problemes comuns a comarques gironines en política d’habitatge.
 
I respecte l’alimentació?
Aquí no hi intervenim directament. És veritat que tenim una àrea molt potent, que és el Dipsalut, que té tot un ventall d’ajudes directes a municipis i consells comarcals, i alguna concreta que afecta aquest àmbit, però no hi intervenim directament per una qüestió de competències. Això està regulat i es gestiona des dels municipis, però si hi hagués alguna petició concreta d’algun cas concret, nosaltres intentaríem ajudar.
 
Pel que fa a la pobresa energètica, com pot intervenir la Diputació?
La nostra línia ha estat primer aprovar mocions en aquest àmbit, denunciant aquesta situació i implicant-nos en primera persona. Hem buscat una línia col·laborativa i d’ajuda amb la gent que té necessitats. 
Tot i això, portar-ho a la pràctica no és senzill, i el que tenim dins l’àrea de Dipsalut són polítiques adreçades a les consultes que ens puguin fer i fins i tot ajudes econòmiques puntuals que ens puguin demanar els municipis. 
El nostre marc global de col·laboració són els municipis, els consells comarcals i les entitats i associacions. Quan en temes de pobresa energètica el municipi requereix els serveis de la Diputació, ja sigui amb assessorament, acompanyament o fins i tot amb ajudes puntuals, nosaltres hi serem.
 
Augmentaran en 14,3 milions els ajuts als municipis amb el Fons de Cooperació Econòmica i Cultural. 
Aquesta és potser l’ajuda més agraïda pels municipis. Destina x diners cada any en funció de diferents barems, els quals aquest any hem redefinit perquè fins ara generaven controvèrsia. A Girona hi ha municipis de tot tipus, uns amb un gran terme i un petit nucli, altres amb molt turisme a l’estiu... i diferents casuístiques que hem hagut de treballar molt bé per poder fer una repartició més equitativa. 
Partim de la base que hi ha una assignació mínima per a poblacions de menys de 500 habitants, i la franja de municipis entre 500 i 2500 habitants és majoritària a les comarques gironines. 
Pel que fa als municipis grans, es busca que hi hagi també un repartiment equitatiu en funció del seu pressupost i la seva població.
Al començament de la legislatura teníem 12 milions a repartir, ara n’hi ha més de 14 i ens hem compromès a incrementar-los cada any en com a mínim un milió. Al 2019 hi haurà prop de 17 milions d’euros a disposició dels municipis de comarques gironines per poder fer acció de govern. A fer aquelles obres que, o bé per la crisi o bé perquè la Generalitat no pot pagar, s’han deixat de fer i són necessàries. 
A més, nosaltres també apostem per la cultura, i d’aquestes ajudes que comentava, el 85% s’han de justificar amb accions de govern i l’altre 15% amb accions culturals. Amb això busquem preservar la cultura de comarques gironines. Crec que ha estat un gran encert, i ens plantegem en un futur augmentar aquest percentatge. Sempre he dit que un poble és ric quan té bona cultura. Tot ho altre és anar passant el dia a dia. Els pobles tindran futur i capacitat de lideratge si són capaços de tenir una oferta cultural equitativa. 
 
Quines mesures impulsa la diputació en l’àrea de participació ciutadana?
És una àrea nova d’aquest any i l’hem de nodrir amb més contingut i pressupost. La idea és que els ajuntaments que facin qualsevol procés participatiu i vulguin el nostre assessorament o fins i tot subvenció per fer-lo, tindran a la seva disposició aquesta àrea nova. 
Tot i això, fem curt, perquè cada cop hi ha més processos participatius als municipis i haurem de posar una major partida pressupostària i més personal.
 
Amb quines dificultats s’ha trobat aquest any que valgui la pena donar a conèixer?
Pel que fa a comarques gironines, hi ha dificultats llargament reivindicades, però els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat hem de primar l’ajuda als més necessitats. Aquesta no és una feina senzilla, perquè has de nodrir un pressupost de moltes necessitats diferents i sempre hi ha la discussió de per què prioritzes unes coses o unes altres. 
Cal entendre que on no podem arribar, no hi arribem perquè tots els sectors han de tenir les aportacions per tirar-ho endavant tot, i la nostra és una feina global. 
De dificultats n’hi ha moltes, i a mi m’agradaria que els ajuntaments, els consells, les diputacions i la Generalitat cada vegada tinguéssim més clar que hem de tenir el concepte d’ajuda social més a la nostra agenda de prioritats. 
 
Quins resultats del 2016 destaca més?
Les exportacions i el nostre lideratge turístic, que s’ha recuperat. A banda d’això, tenim molts reptes també en matèria econòmica i social i encara hi ha dificultats i una crisi que potser està en la seva etapa final, però colpeja molts sectors de la societat.
 
Com valora tornar a ser alcalde?
Com una noticia inesperada. Van haver-hi divergències entre els grups que formaven el govern i vam tenir la possibilitat de pactar amb el PSC per assumir l’alcaldia. En el pacte ens vam partir els 30 mesos restants de legislatura en 15 i 15. 
És un fet estrany que en una legislatura un poble petit com Llançà pugui arribar a tenir tres alcaldes, però nosaltres no vam provocar les disputes internes del govern que hi havia. 
És veritat que essent a l’oposició penses que si les coses no van bé, tu pots tornar, i aquest és un anhel d’esperança que tens, però mai hauríem pensat que les coses haurien anat com han anat i que jo tornés a ser alcalde. 
 
Vostè ha exercit com a diputat al Parlament, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i alcalde. Amb quin càrrec es queda?
Amb el d’alcalde, de ben segur. Tots tenen les seves coses bones i les seves coses dolentes, però el tracte directe amb la gent el tens a l’alcaldia i quan et sents d’un poble, poder ser el seu màxim representant és el càrrec que més t’enorgulleix. 
Aquí ara mateix estic molt bé, però és molt diferent. No hi ha el tracte amb el ciutadà. Parlem amb ajuntaments, amb empreses, amb associacions, consells comarcals, però no amb la gent, i si hagués de triar-ne algun, triaria el d’alcalde. 
 
Diuen que els ajuntaments són la millor escola de Govern
Cert. Jo no m’hagués atrevit mai a ser alcalde del meu poble ni anar a unes llistes al Parlament ni ser president de la Diputació si abans no hagués passat per molts anys de ser regidor en un poble. Allà és on aprens a conèixer l’administració, veus el dia a dia de l’ambient polític i aprens moltes coses que no s’ensenyen a cap universitat.
Crec també, sense criticar ningú, que no tothom està preparat per assolir càrrecs de màxima responsabilitat, però si tens l’ocasió de poder fer un aprenentatge, està molt bé i pots arribar-hi. El que és anòmal és arribar a aquests càrrecs quan no has tingut ni un any d’experiència ni has estat en el món municipal. Crec que és un error del sistema. 
 
Quina és la seva filosofia de vida?
Estar amb la família i treballar, però també trobar moments d’oci. En tot cas, és una filosofia marcada per la seva simplicitat. No sóc una persona que necessiti masses coses per ser feliç. 
 
Quina lectura fa sobre la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Sóc militant i polític del PDeCAT. Vaig néixer a la JNC, amb una formació independentista, i ho tenia molt clar des d’un inici. Amb el pas dels anys, crèiem que això era un impossible, i vam anar acceptant el nostre estatus d’autonomia. Tot i això, sempre vaig tenir el bri d’esperança que el país digués prou. 
El meu anàlisi és que l’Estat espanyol ens ha abandonat des de fa molts anys i li ha interessat poc o res el que passés a Catalunya. Això ha fet que molta gent amb aquest bri d’esperança s’hi afegís i que molta gent, al veure el menyspreu constant de l’Estat espanyol, també s’hi afegís. 
Més de dos milions de persones creuen fermament que hem de ser un Estat independent. També hi ha un gruix molt important de gent que creu que s’ha de fer el referèndum i hi ha un sector important de la població que considera que estem bé amb Espanya però que alguna cosa ha de canviar. 
Amb aquest marc, el que crec és que l’Estat ja fa tard i nosaltres hem agafat un camí que es completarà els propers mesos i ens portarà a la plena llibertat. 
Aquesta és l’esperança que tenim tots i jo, que tinc informacions del meu partit, sé que això ho farem i acabarem bé el procés. Hi hauran dificultats, per descomptat, però tinc plena confiança amb el president Puigdemont i tot el seu equip. 
 
Què li diria al president Puigdemont si el tingués davant?
És un polític de fortes conviccions i quan davant tens una persona així, només pots esperar el millor. Crec que estem en les millors mans i això s’acabarà culminant precisament per les fortes conviccions del president. 
 
Què pensa sobre el debat actual envers la nova i la vella política?
Doncs que tot és una broma. Veiem gent que s’auto-etiqueta de nova política i fa coses de la vella i gent de la vella que intenten fer coses de la nova. Al final acabo dient que el dia a dia ens posa a cadascú al seu lloc i etiquetar les persones per vella o nova política segons el que dius, com vas vestit i l’edat que tens, crec que és d’un concepte molt retrògrad. 
Molts grups promouen aquest debat pregonant la llibertat d’expressió i que tothom opini i després són els primers en qüestionar opinions d’altra gent. Aquí s’equivoquen, i de molt. El que haurien de fer és respectar les opinions i que cadascú té els seus propis estils. 
 
Quins creu que són els valors que haurien de conduir la regeneració democràtica?
Tots els partits han fet un procés de regeneració molt important. No només amb les seves cares visibles, sinó també a nivell comarcal i municipal. Això vol dir que aquesta fase de regeneració ja hi és. 
Ara hem d’anar en la línia d’un fort compromís d’honestedat i un fort compromís de treball. Quan aquestes dues coses casen, tot surt bé. Ens trobem en un dels pitjors moments de valoració política, però demano que la ciutadania tingui confiança en els polítics perquè també hi ha molt bona gent, molt capaç i molt responsable.
L’etiqueta que perquè alguns hagin fet coses que no toquen tots siguem iguals, està equivocada i fonamentada en el no res. Demanaria un punt més de confiança.
 
Si en aquest despatx hi haguessin tots els alcaldes de les comarques gironines, quin missatge els transmetria?
Els alcaldes de ben segur que han estat els que han patit més aquesta època de crisi i de mancança de recursos per poder tirar endavant les seves polítiques. Han tingut el punt de paciència i el punt d’equilibri per poder entendre que el que s’havia de fer era principalment ajudar els més necessitats i netejar econòmicament els ajuntaments. Actualment, a comarques gironines la pràctica totalitat de les finances locals estan ben equilibrades.
Als alcaldes que han patit aquest procés els demanaria que ara estem sortint d’aquest atzucac, i ens en sortirem tots forts i units, i que la Diputació serà al seu costat i que pensin que el pitjor ja ha passat, però que aquest pitjor ens ha d’ajudar a tenir una visió de futur de no tornar a caure en els errors que tan mal ens han fet com a municipis i com a societat. Han de continuar fent la bona feina que fan.