Mireia Solsona

Dinamisme associatiu

“N’hem après de la crisi: fem pel que tenim i si no en tenim, no fem”



L’alcaldessa de Matadepera destaca la bona entesa dels equips municipals amb què ha treballat al llarg de tres mandats

Viernes, 01 de Septiembre de 2017
De participar en les activitats i entitats del municipi a esdevenir-ne alcaldessa. Així és com la Mireia Solsona va començar la seva trajectòria en política. Es defineix com algú a qui li agrada tractar amb la gent, ser natural i escoltar. En els inicis d’Alcaldes.eu, ella va ser una de les primeres entrevistades. Avui, després de 8 anys, torna a estar amb nosaltres per explicar-nos l’evolució que hi ha hagut tant a l’alcaldia com en el municipi. 

"Matadepera ha estat exemple de bones pràctiques a nivell internacional pel seu voluntariat. És una riquesa de la que podem presumir"
 
"Hi ha una persona que m’estima molt i que també es va dedicar a la política que em deia: “Mireia, pensa que les persones tenim dues orelles i una boca, per tant, escolta molt i parla menys”"
 
"Matadepera ha passat de ser un municipi de segones residències a un municipi de primera residència. A l’igual que jo hi visc tot l’any, molts veïns han fet el mateix"
 
"Personalment em faria il·lusió que la gent se sentís orgullosa del poble on viu. Que vegi que els serveis funcionen, que està net, que és un poble segur..."
 
"Quan vaig entrar l’any 2007 ens bellugàvem en uns 3.700.000 euros de deute. En aquest moment el deute de l’ajuntament és baixíssim, no arriba ni a 100 mil euros"
 
"L’ajuntament mai no arribaria allà on s’arriba des de les associacions i entitats. És una peça que cal mimar i acompanyar"
En el mandat anterior vostè va ser vicepresidenta primera de la Diputació. Això ens porta a preguntar-li, com gestiona la conciliació de vida i treball?
Al principi vaig pensar que seria una cosa complicada. Però te’n surts, i quan diuen que “la feina la fan els cansats”, penso que és veritat. Com més en tens, més en fas. També és cert que les meves criatures tenen ara una edat en què ja no demanen tanta atenció. Els fills et necessiten, però ara ja d’una manera diferent. I quan diuen que aquesta és una feina de 365 dies a l’any és així. Jo ho he pogut compaginar molt bé. El suport familiar ha estat bàsic. I m’han encoratjat a tirar endavant.  
 
Vostè és advocada de formació. Creu que cal tenir estudis superiors per a ser alcaldessa?
Com més estudis es tinguin, sempre és millor. Però crec que no és necessari tenir la carrera de Ciències Polítiques o altres estudis superiors per exercir l’alcaldia. I és que l’alcaldia requereix uns coneixements bàsics però també demana tenir sentit comú i responsabilitat. Amb l’ajut dels tècnics municipals tires endavant. Si comptes amb un bon equip de govern i amb uns tècnics amb una llarga trajectòria ja n’hi ha prou. No crec que siguin indispensables els estudis.
 
Ha estat escollida en tres legislatures consecutives. Quina és la seva manera de fer política?
Doncs crec que faig les coses amb naturalitat i m’agrada molt tractar amb la gent. Hi ha una persona que m’estima molt i que també es va dedicar a la política que em deia: “Mireia, pensa que les persones tenim dues orelles i una boca, per tant, escolta molt i parla menys”. Tenint un bon pla de mandat i no oblidant-te que has de trepitjar els carrers i les places i escoltant la gent n’aprens molt.
 
Pot compartir amb nosaltres alguna experiència que l’hagi marcat personalment a l’hora de fer política?
Una de les coses més boniques dins de la meva trajectòria com a alcaldessa seria, potser, la capacitat de poder fer casaments. Veure que l’amor triomfa, que la gent està contenta i feliç... és sempre quelcom que recordaré com a molt bonic. 
 
A nivell més anecdòtic recordo una ocasió graciosa. Resulta que teníem una maqueta feta de cartró que estàvem emprant per a fer el canvi de planejament urbanístic. De cop, un dia ens desapareix la maqueta sense que ningú de l’equip l’hagués tocada. Vam estar buscant-la força temps. Al final va resultar que la senyora de la neteja la va llençar, pensant-se que eren uns cartrons sense valor. Una anècdota, ja veu.
 
Sabem que vostè va néixer a Barcelona i que va decidir viure a Matadepera perquè se’n va enamorar. Què és el que l’atrau tant d’aquest poble?
Matadepera ha passat de ser un municipi de segones residències a un municipi de primera residència. A l’igual que jo hi visc tot l’any, molts veïns han fet el mateix. A banda tenim una gran riquesa en l’entorn natural. Estem al peu de Sant Llorenç del Munt, un parc emblemàtic amb mil i un racons idíl·lics i emblemàtics. Però també tenim masies, com Can Vinyes, o l’església de Can Roure, que marca els orígens del nostre municipi, o la Plaça de Cal Valiró, punt neuràlgic on hi tenim el Casal de Cultura i on s’hi fan nombroses trobades... Com a anècdota, diré que allà vaig aprendre a anar en bicicleta sense rodetes. És un lloc molt estimat.
 
Recordarà també que vam venir a entrevistar-la l’any 2009, durant el seu primer mandat. Ens va dir aleshores que el seu objectiu era deixar el poble millor del que l’havia trobat. Ho està aconseguint?
Penso que sí. Personalment em faria il·lusió que la gent se sentís orgullosa del poble on viu. Que vegi que els serveis funcionen, que està net, que és un poble segur... i tot això es va reforçant. Si parlem de seguretat, parlem de més càmeres de vídeo-vigilància al municipi. Si parlem de neteja, direm que aquest és un municipi referent en el reciclatge a Catalunya i si parlem de millores, en termes d’asfaltats, de voreres, de carrers, etc. aquí no s’acaben mai. Tenim 120 km de carrers, cosa que aviat està dita. I bona part d’això és gràcies a la gent. Perquè l’ajuntament pot posar-hi els mitjans, però si la gent no recicla, no seríem referents.
 
Parlem de promoció econòmica. Què fan vostès per Matadepera?
Som un municipi sense zona industrial. Estem al peu del parc de Sant Llorenç del Munt i no hi ha polígons industrials. Aquest és un municipi de serveis i de comerç de proximitat i, també, de restauració. El que fem és donar suport de consultoria a empresaris des de l’ajuntament. Qualsevol emprenedor pot adreçar-se a nosaltres i explicar-nos el seu projecte i nosaltres mirem de donar-li suport.
 
I de formació a aquests emprenedors, en donen?
De cursos formatius, des de l’ajuntament no se’n fan. Ens trobem molt propers a Terrassa, que té un ajuntament molt més gran que el nostre i en el que es deriven les formacions a través del Consell Comarcal.
 
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
La veritat és que molt bo. L’ajuntament està molt sanejat. Quan vaig entrar l’any 2007 ens bellugàvem en uns 3.700.000 euros de deute. En aquest moment el deute de l’ajuntament és baixíssim, no arriba ni a 100 mil euros. Nosaltres fem pel que tenim i si no en tenim, no fem. Penso que n’hem après en temps de crisi: no cal que tots tinguem macro-edificacions als municipis.
 
Matadepera és una vila molt rica en teixit associatiu. Què creu que representa aquest dinamisme pel municipi?
Aquest és un actiu clau. L’ajuntament mai no arribaria allà on s’arriba des de les associacions i entitats. És una peça que cal mimar i acompanyar. De fet, jo mateixa vaig començar en el món associatiu del municipi i valoro tot el que hi ha al darrere. N’hi ha de lúdiques, de culturals... és un municipi molt ric i estem agraïts a les persones que donen el seu temps i el seu saber per a progressar tots plegats. També comptem amb un gran programa de voluntariat al municipi, amb més de 100 persones voluntàries que fan de monitors i monitores en activitats que impliquen a 2.000 persones. És una riquesa de la que podem presumir. Matadepera ha estat exemple de bones pràctiques a nivell internacional pel seu voluntariat.
 
Tenim curiositat per una de les seves festes populars, la del Ball de l’Arbre. Què ens en pot explicar?
Miri, a Matadepera hi tenim dues festes importantíssimes. La festa major a l’estiu, i la festa major de l’hivern que és a l’entorn de les festes de Sant Sebastià. Aquesta darrera gira entorn de l’Arbre. El ball de l’Arbre, o la grimpada de l’arbre. Comencem anant a buscar un pi, representatiu del municipi, i el plantem a la plaça central. També hi ha un pi destinat als més petits. La gent, grans i petits, han de pujar a l’arbre. Aquesta és una festa amb tradició, que cada vegada ha anat a més. 
 
Canvi de terç. Quina valoració fa de la seva pròpia activitat com a alcaldessa, després d’aquests anys? Què n’ha après?
Sempre es diu, i penso que és ben cert, que el món municipal és el món més proper i que estar a l’alcaldia vol dir viure la proximitat. Aquest és un municipi que no arriba a 10.000 habitants en què la proximitat es percep. Porto ja 10 anys a l’alcaldia i crec que passar per l’ajuntament és una gran escola. Quan plegui, miraré les coses d’una altra manera i les valoraré de forma distinta. Els processos de l’administració pública són lents. Per això, quan s’aconsegueix una fita, encara trobo que hi ha més mèrit. I el que també és bonic és que no són les grans obres, sinó el dia a dia, el que fa que el municipi avanci. Les il·lusions, els maldecaps, les alegries, els reptes... fan que cada dia sigui diferent i que n’aprenguis una cosa nova. Cada dia et relaciones amb gent de distints àmbits i tot t’enriqueix personalment. 
 
Parlant d’obres i reptes, quins són els eixos prioritaris d’aquesta legislatura?
En aquests tres anys he estat acompanyada de regidors i regidores encantadors i magnífics, treballant junts. Des del meu primer mandat fins aquest tercer, no hem repetit, però sempre hem encaixat tots molt bé. Sempre hi ha hagut un bon engranatge. Els plans de mandat han variat molt poc, a nivell genèric. El primer és el de les persones, que ha estat clar en els tres mandats: animar, acompanyar, promoure associacions i entitats, estar al costat del comerç, de la gent... Tot això s’ha mantingut. 
 
Després han vingut les obres: asfaltant carrers, fent voreres i clavegueram, etc. Ens trobem ara a un punt de començar les obres d’un camp de hoquei que fem en una zona esportiva en què ja hi ha un camp de futbol, resultant del primer mandat. A Matadepera hi ha gran afició al hoquei i no disposàvem d’un camp municipal. I, en paral·lel, volem ampliar el cementiri, al qual encara no ens agrada gaire d’anar-hi perquè fan falta alguns serveis. Hi ha columbaris per a la gent que s’incinera, però ens cal ampliar l’espai per a tombes.
 
Què en pensa de la limitació de mandats, en durada i en número?
És una pregunta molt interessant. Jo, per començar, penso que caldria allargar els mandats de 4 a 5 anys. 4 és justet pels processos municipals. Entre que aterres i comences a donar els passos necessaris, és gairebé la fi del mandat. I en quant a la limitació de número de mandats, crec que pot estar bé, però que en alguns casos les coses funcionen, i si la població segueix decidint que aquella persona encaixa perfectament en el càrrec, no hi ha res a dir.
 
En un àmbit més general, quina és la seva lectura de l’actual relació entre Espanya i Catalunya?
Són uns moments complicats, evidentment. Quan vaig entrar a governar, el meu programa electoral integrava activitats a fer en el municipi. En aquesta darrera campanya, vaig agafar un compromís a nivell de país. Matadepera estarà al costat del President de la Generalitat a fi que la gent es pugui expressar i manifestar la seva voluntat. Estic a favor del dret a decidir i crec que, com a població, cal posar tots els mitjans necessaris per tal que tothom es pugui expressar. Estic a favor de fer un referèndum en què la gent pugui dir que sí o que no, però que pugui expressar-se, perquè si no ens omplim la boca de democràcia.
 
Com creu que és el tracte d’Espanya envers Catalunya?
Penso que no han tingut gaire vista. Potser haurien pogut fer les coses d’una altra manera. Ara difícilment es pot tornar enrere, però si deixessin que la gent es pogués expressar, tothom tindria les coses clares. Perquè ara tenim moltes hipòtesis sobre la taula i seria l’única manera de saber exactament què pensa cadascú. 
 
Bon govern, transparència i participació. Serien aquests valors els que ajudarien a crear una regeneració democràtica a Catalunya?
Per descomptat. Hi estem caminant, perquè la llei catalana de transparència és molt més amplia que la de l’estat. Som més de 900 municipis, i, d’acord que alguns han flaquejat, però penso que la gent ha de poder recuperar la confiança en els polítics. Perquè ens dediquem a la política no per un afany de poder, sinó amb vocació de servei.
 
I ja fem l’última pregunta, si l’estiguessin escoltant ara mateix els seus conciutadans quin missatge els hi transmetria?
Quin missatge? Doncs que treballem plegats, que treballem plegats. I això, tenim molt bona gent.