Josep M. Cruset

Municipi gaudinià

“A Riudoms, cada any, hi fem una consulta popular. La gent ha pogut dir la seva”


Al llarg de deu anys, Josep Maria Cruset ha promogut la participació popular i la vida al carrer.

Viernes, 15 de Septiembre de 2017
Coneix gairebé tots els noms i cognoms d’aquells que ens anem creuant mentre fem el recorregut en el municipi. Diu que el que més li agrada de la seva activitat, és que la gent se senti orgullosa del seu poble i que l’entengui com un conjunt, més enllà de les conviccions de cadascú. Amb el seu tarannà proper i simpàtic, ens porta a la plaça de l’Arbre, a la casa Pairal Gaudí, a les instal·lacions esportives, i al Teatre del Casal, llocs representatius del municipi. Ens convida a preguntar-li sobre les seves motivacions.

"Com molts alcaldes del país, acabes dedicant-t’hi per amor al poble i sense saber massa on acabaràs arribant"
 
"Si miréssim tot l’univers d’alcaldes i agaféssim aquells que tenim com a bons referents, no tots tindrien estudis superiors. Si els estudis fossin una condició imprescindible, el país es perdria un número important de grans alcaldes"
 
"Algun Nadal, els programes socials d’aliments, m’han fet conèixer gent que agraeixen amb les llàgrimes el que es fa a l’ajuntament"
 
"Hi ha moltes activitats en les que participen més de 1.000 persones al carrer. Això, per a un municipi de 6.500 habitants és molt. Si la ciutadania no fos tan activa, seria impossible"
 
"Durant aquests 10 anys hem intentat transformar el sentiment de la gent, que és quelcom intangible de Riudoms. Crec que ha anat força bé. Hem fet que la gent se senti orgullosa del seu poble"
 
"La sensació és que estem en un procés vital però en el que, a la vegada, ens hi estem acostumant"
Què el va motivar a fer-se polític i, després, alcalde?
Jo havia dedicat força temps a l’àmbit associatiu del poble. Va arribar un dia en què l’anterior alcalde va plantejar-me d’integrar-me al govern municipal com a regidor i seguir dedicant-me a la col·lectivitat des d’allà. Ho vaig valorar i vaig acceptar el repte. Suposo que, com molts alcaldes del país, acabes dedicant-t’hi per amor al poble i sense saber massa on acabaràs arribant. Més tard va arribar la possibilitat de presentar-me a l’alcaldia.
 
El càrrec és el que s’imaginava?
No. Es veu distint quan ho veus des de dins. De fora tot sembla molt fàcil.
 
També compagina el càrrec amb una vicepresidència a la Diputació de Tarragona i participa en una empresa familiar. Com concilia la seva feina amb la vida familiar?  
L’empresa familiar la porten els pares. Gràcies a ells, es pot anar combinant tot, perquè en aquests anys que m’he dedicat a la política, ells se’n preocupen. I a la Diputació, tot i que tenen dinàmiques i horaris molt diferents, anem compaginant-ho tal i com podem.
 
Vostè és enginyer químic i té un màster. Creu que calen estudis superiors per a ser alcalde o alcaldessa?
Crec que no és necessari. Si miréssim tot l’univers d’alcaldes i agaféssim aquells que tenim com a bons referents, no tots tindrien estudis superiors. Si els estudis fossin una condició imprescindible, el país es perdria un número important de grans alcaldes. Tot i que és cert que això ha canviat molt en els darrers anys. Tot l’allau legislatiu que ens ha caigut als ajuntaments fa necessari que tothom tingui uns coneixements bàsics sobre com funciona l’administració pública. Si no tens estudis específics, és recomanable que d’alguna manera acabis adquirint els coneixements per altres vies formatives distintes. Per exemple, les que ofereixen les diputacions.
 
Com defineix la seva manera de fer a la política?
Caldria sortir al carrer i preguntar-ho. Sempre he mirat de fer en la política el que sóc com a persona. El meu tarannà és el que intento traslladar a l’activitat i la proximitat és una de les meves característiques. M’agrada molt parlar amb la gent, la curta distància, saber què senten els demés. I la sinceritat també m’agrada. Com a alcalde, miro de ser proper i de no perdre el contacte amb el pensament de la gent.
 
Alguna anècdota memorable del seu temps com a polític?
Una de les que recordo amb més estimació va ser el dia que vam aconseguir arribar a un acord amb l’Arquebisbat de Tarragona, propietari d’un teatre que s’havia construït a Riudoms als anys 50 i que estava completament perdut des de feia 20 anys. El poble el volia recuperar. I vam iniciar relacions, al principi molt tenses, amb l’Arquebisbat. Al cap d’uns mesos de treball vam aconseguir distensió i amistat. Vam arribar a un acord per a la preciosa seu de Riudoms. 
N’hi ha d’altres. Algun Nadal, els programes socials d’aliments, m’han fet conèixer gent que agraeixen amb les llàgrimes el que es fa a l’ajuntament.
 
Què li diria a un foraster per què vingués a viure a Riudoms?
Li diria que és un municipi situat estratègicament, a poca distancia de la costa i la muntanya, i les ciutats grans i, a la vegada, a prou distància com per a estar tranquils en un ambient de poble petit. Riudoms està ben cuidat i endreçat i dediquem molts esforços a fer que hi hagi molta vida. La gent, aquí, surt al carrer i participa de les activitats. Durant les festes, hi ha 1.000 persones que participen en tot el que es fa.
 
La plaça de l’Arbre, les instal·lacions esportives, el Teatre del Casal... Són llocs senyers de Riudoms. Què signifiquen pel municipi?
Cadascuna té un significat concret. La plaça de l’Arbre és la unió de l’Antoni Gaudí que va ser veí del nostre poble amb el món gaudinià. S’inspira en tots els elements que tenen a veure amb el món de Gaudí i actua de pol d’atracció de persones de fora que venen a visitar-nos. Allà és on els acollim i on podem veure la casa pairal de la família Gaudí, que està a les proximitats. Va representar un abans i un després en l’atracció del poble.
 
Quant a les instal·lacions esportives, són un exemple del que deia abans sobre els equipaments. Hi tenim un pavelló, pistes de pàdel, pista de tennis, pista d’atletisme i acullen dos camps de futbol de gespa artificial que són el centre de tecnificació de la Federació Catalana de futbol al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Per tant és un pol d’atracció d’esportistes de tota la demarcació.
 
I el teatre?
És un equipament que es va construir amb l’esforç de tot Riudoms, aportant-hi diners de les famílies o hores de treball. Va funcionar durant molts anys amb molta activitat però el canvi normatiu i l’evolució dels requeriments tècnics el van deixar fora d’ús i es va quedar tancat 20 anys. Sempre vam tenir el sentiment que calia recuperar-lo. I durant molts anys hi va haver converses amb l’Arquebisbat que no van fructificar fins al 2009. Ara gaudim d’una programació estable.
 
Com és l’activitat econòmica del poble? I com la potencien?
Històricament el nostre havia estat un municipi agrícola. Amb la crisi de l’avellana de fa unes quantes dècades vam haver de diversificar l’activitat. Ara seguim tenint una potència agrícola, però hi ha una part important de la població que treballa en els serveis al Camp de Tarragona, fora del municipi. Igualment, tenim una zona industrial que ofereix feina i possibilitats als locals i un teixit comercial que anem potenciant.
 
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Estem tranquils, en el sentit que donem compliment als terminis de que ens fixa la normativa. Un altre dels indicadors dels que n’estem molt contents és que tenim un ràtio d’endeutament molt baixa. Estem per sota del 35%.
 
Vostè sempre ha estat algú que ha participat en la vida associativa. Però, com fomenta el seu govern la participació?
Nosaltres mirem que la gent participi en les activitats. Això fa que tot el calendari lúdic i cultural de durant l’any passi per una comissió organitzadora en la que participen gent del poble a títol individual i voluntari, que se sumen a l’ajuntament. Hi ha moltes activitats en les que participen més de 1.000 persones al carrer. Això, per a un municipi de 6.500 habitants és molt. Si la ciutadania no fos tan activa, seria impossible. També cal destacar la fira de l’avellana, que és un moment en què tot el poble surt al carrer. Cada any fem una consulta popular, sotmetent diversos temes a la consideració de la gent. La gent rep a casa una butlleta amb les preguntes que li fem, i una explicació sobre cada pregunta, amb quatre possibles opcions de resposta. Els ciutadans, de manera anònima, responen a tot i, durant la Fira, lliuren les butlletes en una urna. Nosaltres controlem que no es dupliquin les respostes, demanant el DNI i un funcionari les revisa anònimament. La gent ha pogut dir la seva i nosaltres hem rebut l’opinió de la ciutadania.
 
Com ha anat l’experiència, fins ara?
Els primers anys hi van participar unes 200 o 300 persones. L’any passat em sembla que ja estàvem al voltant de les 700 butlletes dipositades. N’estem molt contents. Normalment, el que surt és vinculant.
 
I sobre la seva activitat com a alcalde, des de 2007, quina valoració en fa? 
Altre cop, caldrà preguntar a la gent. Durant aquests 10 anys hem intentat transformar el sentiment de la gent, que és quelcom intangible de Riudoms. Crec que ha anat força bé. Hem fet que la gent se senti orgullosa del seu poble i que l’entenguin com a un conjunt, més enllà de les conviccions polítiques de cadascú. Això ha donat com a resultat que surtin milers de persones al carrer. Perquè hi ha sentiment de poble i no només d’ajuntament. Ha costat molt d’esforç i molta apertura de pensament. 
 
Quins són els reptes prioritaris de l’actual legislatura? 
En tenim tres de prioritaris. Un és el nucli antic de Riudoms. Estem fent una inversió important per a remodelar-lo. L’altre és la dinamització del comerç local, que va molt lligat al primer. I el tercer és el tancament de pressupostos per a cobrir necessitats d’equipaments que quedaven pendents. Segurament, en aquest mateix mandat, ho aconseguirem.
 
Vostè creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? I, si la resposta és afirmativa, de quants anys cada mandat?
No crec que estar fins a l’infinit en un càrrec sigui positiu. El problema és que és difícil saber on posar la ratlla. A nivell ciutadà, la gent entén que un alcalde que s’estigui 30 anys manant no és una cosa positiva. Jo crec que si els mandats fossin de 5 anys, el límit podrien ser 3 mandats. Ara, amb mandats de quatre, si n’estàs tres de consecutius, et plantes amb 12 anys i poden quedar encara projectes oberts que demanarien un quart mandat per a poder-los tancats. 4 mandats de 4 o 3 de cinc serien suficients.
 
Quina opinió té vostè sobre la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Estem vivint el moment històric dels darrers segles. Com a mínim, del darrer segle i mig. La sensació és que estem en un procés vital però en el que, a la vegada, ens hi estem acostumant. Jo sempre reivindico que no hem de perdre de vista la importància del que estem plantejant i que no podem acabar-ho normalitzant perquè això és el que acaba provocant la relaxació. Hem d’estar atents i compromesos. La millor solució és que el dia 1 d’octubre puguem dipositar les butlletes a les urnes i que la ciutadania pugui expressar-se amb normalitat i actuar conseqüentment amb el resultat a les urnes.
 
Què creu que suposaria la Independència de Catalunya pels ciutadans?
Crec que tothom entén que la independència representa un salt qualitatiu en la millora del dia a dia dels ciutadans. I aquesta és l’essència de tot plegat. Hi ha la part identitària, i una de cultural i històrica. Però finalment, el que impactarà directament en el ciutadà és la possibilitat de millorar la qualitat de vida. Nosaltres i les generacions futures.
 
Es parla molt del concepte de regeneració democràtica, quins valors creu que són necessaris per aconseguir-la de debò?
La regeneració ve per la via ciutadana. Si algú exerceix el seu càrrec amb autoritarisme i sense escoltar ni tenir en compte l’opinió de la ciutadania, la via legislativa és poc eficaç. Per molt que la llei obligui a tenir un portal de transparència, l’important, finalment, és la percepció del ciutadà, que en el cicle electoral següent, pugui dir que tal alcalde va actuar de manera correcta. En l’àmbit municipal tenim el problema que els cicles estan fixats per força cada 4 anys i això fa que per a poder aplicar la regeneració t’hagis d’esperar al tancament del cicle, uns anys després.
 
La darrera: si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
En parlem sovint. Els transmetria un missatge d’optimisme. Tenim la sort d’estar sortint de la crisi econòmica. Es nota en qüestions tangibles del dia a dia perquè es mou molta més gent. Hi ha més vehicles a les carreteres que van a algun lloc, a fer-hi quelcom. Ara ja se’ns acosta el moment de tenir una situació millor i de fer prosperar el col·lectiu.