Josep Fèlix Ballesteros

Innovació municipal

"Encara és més fàcil relacionar-nos via xarxes socials que fer tràmits telemàtics"


Ballesteros destaca la bona salut de la col·laboració d’empreses, ciutadans, administració i Universitat a Tarragona

Viernes, 03 de Noviembre de 2017
Iniciem un cicle d’entrevistes als alcaldes i alcaldesses orientat a parlar sobre la importància de la innovació en la gestió municipal i en la col·laboració entre sectors tan importants com l’administració, la ciutadania, l’acadèmia i les empreses. Avui comptem amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

"Tarragona és una de les ciutats que tenen millor compensades l’oferta de gran comerç i grans superfícies amb l’oferta de comerç de proximitat"
 
"En 5 anys hem passat a tenir el 95% de peticions de llicència d’activitats i apertures d’establiments per via telemàtica"
 
"Ara podem donar resposta ràpida als emprenedors, al petit comerç i a les petites iniciatives"
 
"Els Telecentres busquen que la ciutadania pugui formar-se i que així es redueixi l’escletxa digital"
 
"Les Diputacions ajuden els municipis més petits perquè els requisits de les lleis de transparència no són fàcils d’implementar"
 
"Estem en una societat sotmesa a una llei del pèndol: abans no teníem implementada la transparència i ara la volem al 100%"
Com a alcalde d’una gran ciutat amb presència d’universitat, empreses, ciutadania i, evidentment, administració pública, ens interessa la valoració fa de la col·laboració entre els quatre agents. Com és la relació entre l’administració pública i l’empresa?
En primer lloc vull destacar que a Tarragona existeixen espais de diàleg i de treball. Per exemple, en tenim un que ha donat molts èxits que és l’anomenat “Tarragona Impulsa”, on hi trobem llevadores d’emprenedors, i on les empreses poden parlar amb experts o buscar recursos. Allà s’hi generen oportunitats en molts àmbits, com el del coneixement, la indústria química o el comerç. Tarragona és una de les ciutats que tenen millor compensades l’oferta de gran comerç i grans superfícies amb l’oferta de comerç de proximitat.
 
Alguna altra col·laboració?
També podria parlar-li de la interessantíssima experiència “Tarragona Open Future”, que és la que proposa Telefònica als emprenedors d’arrel tecnològica. Igualment comptem amb col·laboracions constants amb la Càmera de Comerç, els sindicats i les entitats representatives dels empresaris, Foment del Treball i PIMEC.
 
Tenim un contacte fluid amb altres sectors propers a la logística, per la presència del Port, i el turisme, que requereixen o bé mà d’obra, o bé experiència o bé espais de trobada i de coneixement. 
 
Quant a la col·laboració entre administració i l’acadèmia, què ens en pot dir?
Doncs que, concretament, amb la Universitat tenim una relació molt fluida. De fet, estem presents en una comissió mixta on es coordinen diversos projectes. L’últim d’ells ha estat una experiència única, de reaprofitament d’unes instal·lacions esportives i una residència obsoletes que tenia la Universitat. Amb una “carambola” entre la Generalitat, l’Ajuntament i la Universitat hem transformat els terrenys en una residència universitària de primer nivell al centre de la ciutat. Serveix per alumnes i per investigadors i professors que venen de tot arreu.
 
Algun altre cas?
El de l’IMPES, que és l’Institut de Paleontologia en què participa el Dr. Eudald Carbonell, on s’analitzen troballes d’Atapuerca i La Huella. L’Ajuntament forma part del Patronat, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Museu d’Història i el Nacional Arqueològic i la Càtedra d’Arqueologia de la URV. També col·laborem en totes les iniciatives que busquin engrandir el teixit econòmic. Per exemple, en el sector de la Química, gràcies a la feina que es fa a l’Institut Internacional d’Investigació Química i al Centre de Transferència Tecnològica.
 
La tecnologia ajuda a augmentar l’eficiència en els processos administratius. Ens en pot identificar algun cas?
L’exemple més recent és que, com sabeu, la llei obliga totes les persones jurídiques a relacionar-se telemàticament amb l’administració. Això té dues avantatges. En primer lloc, s’ha acabat el paper i, a més, la relació entre administració i administrats està més ben aclarida. Nosaltres hem posat en marxa cursos, espais de formació i conscienciació a través dels telecentres, amb els que volem reduir l’escletxa digital. Facilitem canals de primer nivell per a fer la feina de manera ràpida i fàcil. En 5 anys hem passat a tenir el 95% de peticions de llicència d’activitats i apertures d’establiments per via telemàtica. Ara podem donar resposta ràpida als emprenedors, al petit comerç i a les petites iniciatives.
 
Com creu que és el vincle de la ciutadania amb la tecnologia, quan es tracta de relacionar-se amb l’administració?
És un tema estrany. Les persones jurídiques estan obligades per llei i han hagut de fer un esforç important. Però quan anem a la ciutadania, encara els costa establir la relació telemàtica amb l’administració. I no és per què no tinguem canals, sinó perquè no hi ha l’hàbit o la formació. Nosaltres veiem que és més fàcil relacionar-nos a través de xarxes socials o pàgina web, que no pas fer tràmits telemàtics. Encara hi ha molta gent que ve físicament a les oficines d’atenció al ciutadà, especialment la gent major de 55 anys. Aquí, reconec, hi ha un recorregut important.
 
I com l’encararan?
Doncs amb iniciatives com ara els Telecentres, que busquen que la ciutadania pugui formar-se i que així es redueixi l’escletxa digital. Cal assegurar que totes les persones jurídiques puguin tenir una relació telemàtica amb l’administració. És una feina lenta, perquè és generacional. Però ho estem aconseguint. Fent un balanç, hem vist que s’han aconseguit que prop de nou mil persones hagin assistit a cursos o formacions digitals. I parlem de persones que tenen entre 18 i 80 anys. Les persones reben formació, independentment de quin sigui el seu nivell econòmic o formatiu.
 
Un dels temes que sabem que plantegen més dificultats a algunes administracions són els requisits -tecnològics- que planteja la llei de Transparència. Vostès com les resolen?
Aquí tenen un paper molt important les Diputacions. Ajuden els municipis més petits, perquè, com bé diu, els requisits de les lleis de transparència no són fàcils d’implementar. A nosaltres ens ha implicat estar en portals de transparència i portar a terme processos participatius. Som un dels ajuntaments, amb el de Madrid, que hem impulsat una plataforma de participació veïnal per a generar opinions i acords importants en temes quotidians. 
 
Posi’n algun exemple.
Nosaltres volíem transformar el paviment de la Rambla Nova i vam obrir un procés participatiu per a decidir fórmules. Ara els veïns decidiran i, a més sabran quins costos té cada opció. Podran decidir amb tota la informació al davant. També li diré que totes les empreses municipals i organismes autònoms tenen un codi ètic implementat -o gairebé implementat-.
 
Això, que per a ajuntaments com el nostre és una mica més fàcil, és un esforç important per a ajuntaments petits. Nosaltres hem hagut de contractar una consultora externa que fa un control, perquè si no, no seria viable. Pensi que això no només es tracta de garantir el dret d’informació dels ciutadans sobre l’activitat de polítics i funcionaris, sinó qualsevol informació referida a qualsevol expedient que no estigui sotmès a la Llei de Protecció de Dades. Qualsevol d’ells ha d’estar a disposició del ciutadà de manera immediata.
 
Això és molta informació.
Estem en una societat sotmesa a una llei del pèndol: abans no teníem implementada la transparència i ara la volem al 100%. La informació està a l’abast del ciutadà, tot i que no és fàcil d’accedir-hi. Però hem de seguir-hi treballant. Benvinguda sigui la iniciativa, però tampoc podem demanar que es pugui fer en un any o dos, i més en ajuntaments petits. Per això li deia que el paper de les Diputacions és important.
 
Ja ens ha parlat de diversos casos, però volíem preguntar-li si ens pot explicar experiències d’èxit, que puguin inspirar altres municipis.
Doncs li parlava abans de “Tarragona Future” i de “Tarragona Impulsa”. Miri, cada any jo saludo els guanyadors de les millors iniciatives empresarials i d’emprenedoria tecnològica. Cada any atraiem entre 18 i 25 joves emprenedors que posen una idea de negoci en el mercat i que funciona. Recordo el cas d’un noi que va inventar un saler de sal gruixuda, de salina ecològica, mesclada amb herbes aromàtiques típiques de la Mediterrània i que li ha anat molt bé.
 
Hem tingut iniciatives en molts àmbits de negoci, i dels serveis socials, com ara l’atenció a la gent amb discapacitat. És impressionant la creativitat que té una societat  i els emprenedors quan se’ls donen oportunitats.

INNOVACIÓ, MUNICIPIS I PERSONES
Un dels impulsors de la innovació ha estat el finançament de la Unió Europea, tot i que els procediments per aconseguir-lo són complexes. Quina influència tenen sobre Tarragona i de quina manera treballen vostès per captar-ne?
El primer que cal dir és que nosaltres som una regió amb una renda per càpita superior a la mitjana. Per tant, a Catalunya no hi ha tantes oportunitats per a captar fons com poden tenir altres regions de l’Estat o europees. Això no és un fet d’ara, sinó que és històric. 
 
Segona dificultat: la burocràcia. És terrible. La burocràcia que cal fer per accedir a ajuts i, sobretot, la que cal fer per justificar i passar els controls, és enorme. Dit això, nosaltres tenim molt bones experiències en pub esmentar tres de recents. 
 
Si us plau, faci-ho.
Una és que hem presentat un projecte per explicar els processos de recerca i divulgació científica que s’estan fent des dels tres instituts de recerca de la ciutat. Una altra, que és un centre d’acollida i d’interpretació de la Tàrraco romana, que tenim presentada a fons estructurals europeus. I la darrera, gairebé inesperada, és una gestió que vam fer davant del Parlament Europeu per a uns fons específics de cara als Jocs del Mediterrani. I han aprovat una partida coberta per dues experiències europees, una de les quals és Tarragona els Jocs del Mediterrani. Probablement tinguem una injecció de diners d’entre dos i tres milions d’euros. Això no ha estat fàcil, ha costat molts viatges a Brussel·les i haver de presentar molts documents. 
 
Fa alguns anys també vam viure una experiència interessant quan vam aprovar el POUM. Vam preservar mil quatre-centes setanta hectàrees de zona verda perimetral al voltant de la ciutat. I vam presentar el projecte com un gran projecte europeu de respecte al medi ambient i a la biodiversitat. Vam rebre ajuts per crear camins, camins turístics i camins de ciutadans.
 
Aprofitant la conjuntura, volíem demanar-li una valoració dels canviants moments que estem vivint en termes de relació Catalunya – Espanya.
Només puc dir el que he dit al llarg d’aquest procés. És a dir, s’ha de complir la llei. Fora de la llei és difícil que hi hagi transició, relació democràtica. Hem de poder dialogar, evidentment, a l’espai que és necessari. I el diàleg no ha de ser només per dialogar, ha de ser per negociar una sortida. I aquesta és l’única possibilitat que jo veig de que finalment ens en sortim. Si no, estem en “el dia de la Marmota”: donem passes enrere per donar passes endavant. Amagar per tornar a donar. I això genera un cert desencís i una inseguretat, que no és bona ni per les empreses ni per les institucions ni pels ciutadans i les ciutadanes, que necessitem concreció al més ràpidament possible. I jo no sóc independentista, però tampoc m’he definit com a anti-independentista. A Catalunya hi ha moltes sensibilitats.