Montserrat Mindan

Paciència il·limitada

“El 155 no hauria d’haver acabat en l’empresonament ni dels consellers, ni dels Jordis”


Roses orienta el seu futur econòmic cap al turisme de qualitat, en un marc sociològic complex.

Lunes, 11 de Diciembre de 2017
Montserrat Mindan ens rep a la vila de la qual és alcaldessa des de 2013, quan va rellevar Carles Pàramo. Anteriorment, des de 1999, havia estat regidora i tinenta d’alcalde en successives legislatures. Li preguntem sobre les seves motivacions.

“El Consell Comarcal és una d’aquelles entitats que, quan un no hi té relació, pensa que caldria suprimir-lo, perquè sembla que hi ha massa administració pública. Però quan hi comences a treballar, t’adones de la utilitat que té”
 
“El que aprens al cap d’uns mesos d’alcaldessa és que la soledat del poder existeix”
 
“En la política local realment palpes els problemes de la gent. I ho he vist en reunions de nivell provincial i nacional, quant alguns dels polítics em demanen opinió per poder tenir punts de referència. La primera política, per a mi, és la que es fa a peu de carrer, amb alcaldes i regidors”
 
“No se m’acaba la paciència. De vegades tampoc sé si és gaire bo, perquè sempre hi ha gent que no entén que no la pots ajudar i et reiteren les peticions fins a l’extrem”
 
“Jo crec que no hi ha gaires pobles que tinguin tal quantitat de patrimoni, que ens fa ser referent en turisme cultural”
 
“Roses és una destinació turística d’alt nivell. La nostra obsessió no és que la temporada turística sigui cada any un èxit, que ja ho és, sinó perquè intentem desestacionalitzar l’activitat”
 
“Sempre els dic el mateix als nens i nenes de les escoles que venen al ple: ‘estudieu pel que vulgueu ser, però, sobretot, no deixeu mai d’estudiar’”
La primera pregunta que li fem: què la va moure -ideològicament i professionalment- a dedicar-se a la política?
Diria que la casualitat. Mai m’havia pensat que podria arribar-hi. El que puc dir és que era una persona molt implicada en les associacions de Roses, particularment a l’AMPA de l’escola dels meus fills. Dues persones, en Carles Pàramo (anterior alcalde) i en Miquel Botanegra, van veure en mi que podria participar de la política municipal. També hi va influir el fet d’haver tingut un bar molts anys al municipi. Jo coneixia a molta gent i tots em coneixien a mi. La primera vegada que vaig anar en una llista, hi anava de número 9 i vam treure 9 regidors. Ben bé per casualitat. Des del punt de vista ideològic, a casa, els pares, no sé si eren convergents però sí que eren pujolistes. Jo ho havia viscut i, tot i no combregar amb la totalitat de l’ideari, em vaig presentar per CiU.
 
En què creu que s’assemblen la política municipal i la general?  
Són diferents. Vaig ser regidora d’Ensenyament durant vuit anys. Vaig conèixer les escoles i els problemes de les AMPAS, vaig tenir contacte continu amb les realitats i trobant-me gent pel carrer. Si arribes a primer tinent d’alcalde o de relacions ciutadanes, com jo he estat, tot això es multiplica. I si ets alcaldessa, també. Jo crec que no tenen res a veure. En la política local realment palpes els problemes de la gent. I ho he vist en reunions de nivell provincial i nacional, quant alguns dels polítics em demanen opinió per poder tenir punts de referència. La primera política, per a mi, és la que es fa a peu de carrer, amb alcaldes i regidors.
 
Què va sentir el dia que va ser nomenada alcaldessa?
Jo crec que estava preparada. Feia dos anys que sabíem que faríem aquest canvi. En Carles Pàramo m’ho havia avisat i portava temps preparant-me. A banda, el seu treball ocupant altres càrrecs havia fet que jo, com a primera tinenta d’alcalde, m’hagués hagut d’ocupar de moltes responsabilitats. Dit això, el que vaig sentir va ser una responsabilitat enorme. I el que aprens al cap dels mesos és que existeix la soledat del poder. De veritat existeix. Quan ets tinent d’alcalde discuteixes, però la decisió última sempre la té l’alcalde. I algunes vegades aquesta responsabilitat et fa sentir sola. 
 
Com és la seva manera de fer en política, malgrat aquesta sensació?
Jo crec que sóc una persona capaç d’escoltar i de dialogar. Faig moltíssimes visites cada setmana. Miro de rebre tothom que em demana hora. De fet, crec que aquesta és una aportació que tinc, que no se m’acaba la paciència. De vegades tampoc sé si és gaire bo, perquè sempre hi ha gent que no entén que no la pots ajudar i et reiteren les peticions fins a l’extrem. Però si et poses en la pell de l’altre, entens que ho faci.
Quant a les relacions que mantenim amb l’oposició, i en aquest mandat estem governant en minoria, n’estic contenta. La majoria de punts del nostre projecte electoral s’estan acomplint. Hem pogut aprovar ordenances i pressupostos tots aquests anys amb l’abstenció de l’oposició, introduint les seves peticions i tirant endavant els pressupostos.
 
La Ciutadella, la Cala Montjoi i el Port Pesquer són tres llocs especials de Roses. Què en destacaria?
El meu pare es va enamorar de Roses perquè li encantava el mar, i pescar. Quan vam venir a viure aquí, va fer uns anys de pescador. El port pesquer és una referència perquè, malgrat ser una vila turística, Roses té arrels de poble de pescadors. Aquí s’ha mamat la pesca i en l’imaginari de molta gent gran, la pesca és el que s’ha viscut i s’ha explicat. Encara tenim un dels pòsits més importants del país, i el president de la Confraria de Roses és el president de les confraries de Catalunya.
 
I la Ciutadella?
Quant a la Ciutadella, representa la nostra identitat, el nostre naixement com a poble i el seu desenvolupament. Hi trobem vestigis de l’època grega, romana, medieval... i avui en dia té un gran valor patrimonial per a nosaltres, perquè ens permet desenvolupar un turisme cultural de primer ordre. També hi ha altres elements de patrimoni cultural important: el Castell de la Trinitat, la Zona Megalítica, el Dolmen de la Creu d’en Cobertella, que és el més gran de Catalunya...
 
I se n’ocupen des de l’ajuntament.
Tot aquest patrimoni és municipal al 100%. Els pressupostos de l’ajuntament contemplen una part important per renovar i mantenir les condicions del patrimoni i millorar-lo. Ara mateix treballem per reconstruir les torres medievals de la Ciutadella i museïtzar el Castell de la Trinitat. Jo crec que no hi ha gaires pobles que tinguin tal quantitat de patrimoni, cosa que ens fa ser referent en turisme cultural.
 
Tenen gaires propostes més d’oferta turística?
Per sort, tenim de tot. Tenim turisme cultural, podem tenir turisme natural o paisatgístic... Tenim els camins de ronda i tenim, també, tots els camins que ens ajunten pobles del voltant per oferir turisme actiu (senderisme, nordik walking...). Tenim un turisme de platges que hem de mantenir, i també de cales, i entre elles hi ha la Cala Montjoi, La Palosa i Jòncols. Feia referència a la Cala Montjoi perquè hi va estar ubicat El Bulli, i a dia d’avui, si tot va bé, tenim un any més d’obres perquè El Bull Foundation sigui una realitat. 
 
Roses és una destinació turística d’alt nivell. Tot això ho estic explicant perquè la nostra obsessió no és que la temporada turística sigui cada any un èxit, que ja ho és, sinó perquè intentem desestacionalitzar l’activitat. És una paraula que ens agrada molt de dir, perquè és el nostre objectiu, però que costa molt d’aconseguir. 
 
En aquest objectiu també hi tindrà un paper rellevant el món associatiu de Roses. Quina importància té i com es potencia aquest àmbit?
Hi ha dos mons associatius diferents a Roses. Un és el social, que és importantíssim perquè arriba allà on les administracions no podem arribar. I aquí hi tenim Càritas, Creu Roja, FADIR, la Fundació de Roses Contra el Càncer, les AMPAs... Fan una grandíssima feina. Tenim inscrites més de 150 entitats locals i atorguem al voltant d’un milió d’euros en subvencions a totes elles.
 
Després tenim associacions més sectorials o econòmiques, com la del Grup d’Esports Nàutics (GEN); o la de l’Estació Nàutica; o la de l’ACOR, l’Associació de Comerciants de Roses, que també treballen conjuntament amb departaments de l’Ajuntament com el de Promoció Econòmica, o el de Turisme, per donar un missatge únic. La promoció i la publicitat són importantíssimes i el municipi no ho podria fer tot sol. Tots treballem conjuntament amb el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona i fem una molt bona feina de promoció i de publicitat.
 
Creu que cal tenir estudis superiors per ser alcaldessa?
Jo no els tinc. Sóc diplomada, tècnica en Empreses i Activitats Turístiques i, home, un avantatge que tinc és que el fet de parlar idiomes t’ajuda quan vas a fires o has de fer alguna presentació. Jo sempre he intentat formar-me, perquè tinc molt clar que mai pots deixar de fer-ho. Sempre els dic el mateix als nens i nenes de les escoles que venen al ple: “estudieu pel que vulgueu ser, però, sobretot, no deixeu mai d’estudiar”. Miri... les lleis d’avui en dia canvien tant sovint que és una obligació llegir-les i interpretar-les. El que no pots fer és prendre decisions si no les coneixes. M’hauria agradat haver estudiar moltes coses, però no va poder ser. I el que faig és formar-me sempre que puc.
 
Creu que les legislatures haurien d’estar limitades en nombre i en anys?
Jo crec que quatre anys no són suficients. A l’administració costa moltíssim endegar un projecte. Quan tens una idea, cal encarregar un projecte que implica molts mesos, depenent de la complexitat. Després cal aprovar-lo, passar per l’exposició pública, buscar el finançament (que ara és molt complicat) i finalment l’has d’adjudicar. És un procés llarg i, dels quatre anys de legislatura, te’n pots deixar tres pel camí. Jo crec que els mandats haurien de ser una mica més llargs, com a França, però també crec que dos mandats o tres, com a màxim, seria l’ideal.
 
Quin balanç fa de la present legislatura? De quins projectes se sent més satisfeta?
Ho tinc claríssim. El primer és la inauguració de l’escola de primària Montserrat Vayreda. Va ser un projecte que jo, essent regidora d’Ensenyament, vaig ajudar a posar en marxa en el primer mòdul; o sigui que fa dotze anys de l’escola amb mòduls. Ha estat un goig emocionant poder inaugurar el nou edifici. El segon ha estat el desmantellament de la depuradora de marisc, que era molt obsoleta i donava molt mala imatge. Pertanyia a Costes, del Ministeri de Medi Ambient de l’Estat, i va suposar viatges a Madrid, cartes, trucades, etc. Ara ha començat l’enderroc. El tercer projecte ha estat un edifici emblemàtic per a Roses, que és la SUF (Societat d’Unió Fraternal), i que serà un lloc on la gent gran del poble podrà anar a ballar, fer teatre, pintar i gaudir-ne. 
 
Alguna cosa més?
Finalment, em sento satisfeta d’haver anat arranjant coses del dia a dia, que potser sembla que no són importants, però que per a la gent ho són molt: un fanal que feia anys que no funcionava, una urbanització, un asfaltatge... I també hem aconseguit tenir un tanatori propi que ens permetrà vetllar aquí mateix els nostres difunts.
 
Vostè també forma part del Consell Comarcal. Quina importància té aquesta entitat per als municipis de l’Alt Empordà?
El Consell Comarcal és una d’aquelles entitats que, quan un no hi té relació, pensa que caldria suprimir-lo, perquè sembla que hi ha massa administració pública. Però quan hi comences a treballar, t’adones de la utilitat que té, sobretot en una comarca com la nostra, de seixanta-vuit municipis petits.  Per exemple, en el cas de l’Àrea d’Ensenyament, que és la que porto, és molt important pels pobles petits tenir escola pròpia, perquè l’escola és vida, i fa que moltes famílies es decideixin a anar-hi. Cal que a les escoles hi hagi menjador, i transport, quan la població té molts nuclis. Doncs bé, el Consell Comarcal, que té delegada la competència de la Generalitat de Catalunya, fa la licitació del transport escolar i gestiona els menjadors cedits. Intentem donar aquests serveis el millor possible
 
Pujant molts esgraons de cop a nivell polític, què opina sobre l’aplicació del 155?
És una vergonya. No sols l’aplicació del 155, sinó el que jo crec que és la manca de la democràcia en si. Jo us ho deia abans, a mi m’hauria agradat estudiar moltes coses, una d’elles la professió d’advocat, perquè veig la importància a l’hora d’interpretar una llei i com un jutge pot canviar les coses depenent de la seva mateixa interpretació. Però en aquest cas no crec que hi hagi interpretacions que valguin. El que crec és que s’estan saltant el dret penal i altres lleis. Per a mi són presos polítics, ho he dit des del primer dia. Estic al costat del meu president i de tots els consellers fins al final. Crec fermament que l’aplicació del 155 no hauria d’haver estat ni l’empresonament ni dels consellers, ni dels Jordis, és una vergonya internacional. 
 
I això li costa de defensar dins del poble?
Sociològicament, Roses és un municipi complex; és un poble amb molta gent vinguda d’arreu d’Espanya; que ha sabut demostrar que es pot conviure molt bé durant molt de temps, que hem mantingut un respecte per les opinions de tothom. Però sí que és veritat que, sobretot a les xarxes socials, el tema està en uns nivells de crispació bastant elevats.