Ignasi Sabater

En ruta

“És molt important obrir el dia a dia d’un ajuntament al poble”


L’alcalde Sabater posa la participació en el centre de la seva preferència política

Viernes, 12 de Enero de 2018
Alcalde des de 2015 i amb una majoria absoluta inesperada, Ignasi Sabater ha donat veu a un grup de persones de Verges que defensaven una política participativa, orientada a la independència del país i als valors progressistes. I, malgrat tenir antecedents polítics dins de la família, no li recomanaven posar-s’hi. En aquesta entrevista, ens ho explica.

“Hem optat per iniciar el porta a porta a les cases a partir de 2018. Creiem que és el futur de tots els pobles i portem dos anys reagrupant contenidors i fent política de reciclatge”
 
“Hem format una comissió participativa de circulació, que s’ha ocupat d’analitzar la circulació del poble, que era caòtica, perquè aquí entraves i aparcaves com volies. Hi hem posat una mica d’ordre”
 
“El meu pare, que jo recordi des de petit, havia estat tota la vida regidor, i ell em va dir: ‘Jo si fos tu m’ho pensaria molt bé’”
 
“Estem donant passos per construir una ruta de músics que passi per la casa de diversos músics vergelitans i que complementi l’oferta que ja tenen els visitants”
 
“Crec que el límit de legislatura aniria bé per evitar la figura d’alcaldes que estaven anys i anys als pobles, no tant perquè es volguessin mantenir en el poder sinó perquè no s’hi presentava ningú mes”
 
“Jo, com a alcalde, l’única cosa que he fet és escoltar els meus veïns, implementar el seu desig i intentar ajudar el màxim possible perquè aquest país pugui esdevenir lliure”
Segons tenim entès, el seu pare li desaconsellava ser polític.
El meu pare, que havia estat tota la vida regidor del poble, si més no des de la meva infantesa, em va dir: “Jo si fos tu m’ho pensaria molt bé”. Però el 2003 vaig entrar en una llista d’ERC, com a suplent. Més tard ERC i Convergència es van anar disputant els mandats. Jo vaig ser regidor entre 2011 i 2013, i ho vaig deixar. Quan s’apropava el 2015, un grup de gent del poble ens vam reunir per recollir idees i accions que ens agradaria aportar al nou ajuntament sorgit de les eleccions d’aquell any.
 
Finalment van fer una llista pròpia i es van presentar.
No va ser fàcil. Jo, abans d’acceptar ser el cap de llista, m’ho vaig haver de pensar molt bé. Tinc una feina que em demana molt de temps, com a professor en un Institut. Però vam fer un programa del qual estic molt orgullós. El vam dividir en compromisos (el que faríem en els 4 anys) i en reptes (el que no depenia de nosaltres). També ens vam presentar amb 3 idees clares: treballar per la independència del país a través del municipalisme; presentar-nos amb la idea clara de la unitat; i el foment de la participació i progrés social. Vam guanyar per majoria absoluta per sorpresa. 
 
Quins són els complerts i quins són els que encara no s’han complert, ara que estem a l’equador del mandat?
Hem fet progressos en la participació. Creiem que és molt important obrir el dia a dia d’un ajuntament al poble. Així que vam fer una anàlisi inicial i vam formar comissions participatives. Volíem anar una mica més lluny del “destinem recursos a la participació i que la gent voti 4 o 5 projectes”. Però ens està costant molt: és difícil animar la gent a sortir de casa i aporti idees als projectes del poble. El pla de participació, a punt d’aprovació, el tindrem a finals d’aquest any (per 2017) o a primers del següent. També hem treballat molt el carrer. Vam posar en marxa un projecte de sanejament del rec del Molí, que venia de l’ajuntament anterior.

En què consisteix?
Doncs miri, en ple segle XXI les aigües brutes de les cases anaven al rec del Molí, de manera que ja era hora de portar-les a la depuradora. Hem fet les connexions de sanejament i soterraments necessaris. Aprofitant això hem format una comissió participativa de circulació, que s’ha ocupat d’analitzar la circulació del poble, que era caòtica, perquè aquí entraves i aparcaves com volies. Hi hem posat una mica d’ordre. 
 
Algun projecte més?
Hem canviat el sistema de recollida d’escombraries, juntament amb el Consell Comarcal del Baix Empordà. Hem optat per iniciar el porta a porta a les cases a partir de 2018. Creiem que és el futur de tots els pobles i portem dos anys reagrupant contenidors, fent política de reciclatge i promovent el porta a porta en els comerços, restaurants i bars per acostumar la gent.
 
I algun repte que vulgui destacar i encara no estigui conclòs?
Hem estat al damunt del Departament de Salut perquè doni llum verda a un consultori que tenim projectat des de fa molts anys i que, sembla, podria ser realitat el 2018. I aprofitant el consultori, volem una pista poliesportiva per adaptar-hi una zona de parc infantil, que penso que és un dels deutes que té aquest poble. Mentre no arriba, hem acordat amb l’escola un projecte de ‘patis oberts’, pels infants que vulguin passar-hi les tardes.
 
Parlant d’equipaments cívics, li volíem preguntar per la importància del riu Ter, en tot això.
A Verges ja fa temps que vam aconseguir que el lloc on antigament es dipositaven les escombraries es convertís en un parc, amb una zona de pícnic, que permet a la gent arribar a peu de riu Ter. En el seu moment això va suposar una apertura del poble al riu i va ser molt positiu, tot i que encara queda molt per fer. Al poble de Colomers, per exemple, ho han obert també molt. És un poble on hi ha una activitat important de kayaks, que acaba a Verges, cosa que genera beneficis interessants. I, d’altra banda, intentem anar de la mà de l’escola i l’institut per a emprar el parc com a espai per a l’aprenentatge de les aus, el medi ambient, les activitats a l’aire lliure, etc.
 
I hi ha activitat i equipament esportiu, al poble?
Tenim club de futbol i de bàsquet, que havia viscut anys de glòria, i que actualment té més activitat femenina. Fa anys teníem unes instal·lacions esportives molt bones, però ara mateix són les més velles del país. El que sí que té molt bona salut és el futbol, amb un primer equip de Verges i una activitat de futbol base lligada a la comarca de l’Empordanet, i als pobles propers. Aquí hi tenim molts equips de base.
 
Quins elements del patrimoni de Verges són més interessants?
Com a patrimoni tenim alguns edificis notables, com ara el rec del Molí, la zona de la muralla i els antics rentadors. I a la plaça major hi tenim la muralla, amb dues torres, que tenen molta importància quan vas a la Processó. Estem gaudint de la presència de molts visitants cicló-turistes, que fan la ruta del Ter i que troben una connexió de camins i uns paisatges molt bonics. Les xifres d’aquestes persones van augmentant. També tenim l’edifici de Can Puntón, de la família Albert (la de Caterina Albert, àlies Víctor Català), i l’església de Sant Pere de la Vall. Però també m’agradaria destacar el patrimoni musical local.
 
Doncs destaqui’l.
Verges sempre ha estat una terra de músics, i no només parlo de Lluis Llach, sinó d’altres creadors. Enguany hem posat un granet de sorra a la recuperació d’aquest patrimoni, revivint les partitures de les sardanes del mestre Joaquim Ferrer i enregistrant-les en un CD. Estem donant passos per construir una ruta de músics que passi per la casa de diversos músics vergelitans i que complementi l’oferta que ja tenen els visitants.
 
Creu que els mandats haurien de ser de 4 anys com fins ara? O pensa que hi ha d’haver un límit?
Crec que la limitació de legislatura està bé, però li diré que aquesta que estem vivint està sent convulsa, no només a Verges sinó com a país. I quan tens en ment un projecte de poble, a partir de diverses idees, potser en 4 anys no pots acabar-les de completar i trobes que en necessitaries 6. Penso que estem aquí de pas, que no ens dediquem a la política, que estaria bé que tothom passés per l’ajuntament i que hi hagués gent de força àmbits. Crec que el límit de legislatura aniria bé per evitar la figura d’alcaldes que estaven anys i anys als pobles, no tant perquè es volguessin mantenir en el poder sinó perquè no s’hi presentava ningú mes. 
 
I creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
Penso que no, que qualsevol persona pot estar al capdavant de l’ajuntament. De fet, jo em sento molt de gust actualment amb el grup que estic perquè des del número 1 fins al 15 de la llista tots participen, i qualsevol d’ells tindria capacitat per estar al capdavant. Qualsevol persona és vàlida. Només li cal saber tocar de peus a terra, ser honest, escoltar la gent, dialogar i mirar per l’interès de la gent i no pel personal.
 
Abans en feia esment. Vostè treballa de la mà d’altres institucions supramunicipals com són la Diputació o el Consell Comarcal. Quina importància juguen en una comarca com l’Empordà?
Nosaltres li donem molta importància al Consell Comarcal. Hi col·laborem en molts temes. Per exemple, en l’arquitectura i l’urbanisme, en la gestió d’escombraries, els serveis socials, etc. Ens ajuden molt amb la gestió del dia a dia, el tema econòmic, la transparència, etc. I sempre que hem fet un consell d’alcaldes del Baix Empordà, sempre han treballat pel benefici dels pobles, deixant de banda el color polític. Pel que fa a la Diputació, malgrat que hi ha moltes reunions que sembla que no serveixen de gaire, és cert que ens ajuden en molts aspectes i que sempre que he volgut veure’m amb el president o amb algun diputat, sempre m’han concedit la reunió. La veritat és que depenem dels ajuts d’uns i altres. I a primers de gener ens reunirem amb la Diputació per què tenim diversos projectes en ment i sense el seu ajut no els podríem portar a terme. 
 
Com veu la situació política general? 
Com li he dit abans, pel procés que viu el país, aquesta legislatura ha estat convulsa i, a la vegada, li diria que interessant. Parlo per mi i per companys de Girona. El gener de 2016 ens vam trobar en un moment en què les CUP de Girona no donàvem suport al president Mas, en el sentit de què no volíem anar a les eleccions, sinó seguir amb el procés. Vam alçar la veu en aquell moment, i al llarg de 2016-2017 els alcaldes i els ajuntaments han tingut molta importància, ens hem hagut d’implicar molt. El paper dels alcaldes i els ajuntaments és el mateix que ha tingut el govern de Catalunya els últims temps. Estem aquí per complir el que demanen els votants.
 
I què demanen?
Particularment, Verges és un poble que s’ha mostrat amplament a favor de la independència de Catalunya. Jo, com a alcalde, l’única cosa que he fet és escoltar els meus veïns, implementar el seu desig i intentar ajudar el màxim possible perquè aquest país pugui esdevenir lliure.
 
Ara ens trobem que quan es va proclamar la República, altra vegada es va donar una importància especial als alcaldes. Crec que s’ha de destacar: Més de 700 alcaldes estan sota amenaça de requeriments, de la judicialització de la política que s’ha fet últimament, i hem demostrat ser molt valents, hem demostrat fer un pas endavant en aquest aspecte, i ara ens trobem amb que ens han pres el govern, les institucions, la Generalitat... I en un primer moment, quan van dir que hi haurien les eleccions del 21-D jo vaig ser molt contrari, de fet vaig arribar a dir que només faria cas al que digués el meu govern i el meu president.
 
I ara que ja han passat les eleccions i encara hi ha debat sobre la possible coalició de les forces sobiranistes, com ho veu?
Penso que s’ha de deixar treballar als que estan treballant des de fa temps, i d’altra banda, sí demanaria que es compartissin diferents punts del programa. Per exemple, recuperar les nostres institucions, la llibertat dels presos polítics i la defensa de la República. És un moment on hem de deixar clar qui som, on som i el per què hem lluitat tant per arribar fins aquí. Hem de seguir per recuperar la dignitat i immediatament tornar els presos cap a casa. No pot ser que actualment tinguem mig govern empresonat, gent de la societat civil empresonada, mig govern exiliat, i el cap dels mossos, que no se’m parla massa, però que ha hagut de plegar perquè l’han destituït. Penso que en ple segle XXI no hauria d’haver passat això. Sempre esperem molt d’Europa, però una Europa que també ha donat l’esquena amb temes com el dels refugiats, doncs tampoc em dóna massa esperança actualment.