Alcaldessa de Sant Pere de Ribes

Abigail Garrido

Vocació de servei públic

“Aquest escenari és contrari al que hauria de ser la política en majúscules”


Garrido defensa un servei públic a l’alçada dels ciutadans

Viernes, 19 de Enero de 2018
Amb la tendresa que transmet durant tota l’entrevista (i després), Abigail Garrido ens parla de la qualitat de vida del seu municipi, del bon estat financer de l’ajuntament i de la participació ciutadana. Tot això, abans de visitar el seu poble, de dedicar unes paraules a la plaça de la Vinya d’en Petaca a causa del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, i de passar una agradable estona amb l’alcaldessa, esmorzant.

“El gran canvi entre ser regidora i alcaldessa és que les últimes decisions  -i de vegades no sempre les més complicades-  les he de prendre jo. Hi ha un punt de solitud”
 
“Els ciutadans i ciutadanes em paguen el sou i per tant estic a la seva disposició. Estic per solucionar aquells problemes que estiguin a la meva mà, i que la vida sigui molt més fàcil”
 
“Vocació de servei públic, proximitat, compromís i dedicació, són els valors del meu estil de fer a la política”
 
“Som dels pocs ajuntaments que tenim un 0% de deute, això ens permet treballar i invertir en aquelles necessitats reals que tinguin els ciutadans”
 
“Rendeixo comptes cada dia, no sols un cop cada quatre anys”
 
“El nostre futur és que els nostres nois i noies estiguin preparats independentment de si els seus pares tenen recursos econòmics o no”. 
 
“Som un país molt legalista. Tenim tantes normes que allò que vols fer, acaba tardant molt de temps, per la famosa burocràcia instal·lada a les administracions”
Vostè va ser escollida alcaldessa el 2015, després de més de 15 anys de regidora. Com va viure aquest canvi? 
El gran canvi és que les decisions últimes -i de vegades no sempre les més complicades-  les he de prendre jo. Hi ha un punt de solitud. Però en aquest cas en concret és un gran plaer ser alcaldessa del meu poble. N’estic molt contenta. 
 
Ho deu haver notat en la conciliació i la dedicació de més hores... 
És una dedicació molt intensa. Hi has d’estar disposat perquè comporta sacrificis de la teva pròpia família i de la teva vida més privada. És veritat que dedico moltes hores, però ho faig amb moltíssimes ganes, amb vocació de servei públic, que per mi és molt importat. Sempre dic que els ciutadans em paguen el sou, i per tant estic a la seva disposició. Estic per solucionar aquells problemes que estiguin a la meva mà, i fer-los la vida molt més fàcil. 
 
Què la va impulsar a presentar-se com a alcaldessa?  
El fet de presentar-me a les eleccions va ser un pas bastant lògic i natural per a mi, perquè ja havia tingut vàries responsabilitats a l’ajuntament durant diferents anys. Havia estat compromesa ja de fa anys amb la vida política i sobretot amb el servei públic. 
 
En què es basa el seu estil de fer política?
Per mi hi ha uns valors molts clars. Primer: la vocació de servei públic; segon: la proximitat, el contacte directe amb les persones del municipi; tercer: que ho faig amb un compromís clar; i, últim, amb una dedicació important pel que fa a hores en el municipi.
 
Quin significat tenen les fotografies que ens ha portat?  
La primera és la del meu pare la meva mare amb mi, quan tenia pocs mesos, i tots molt feliços. Als meus pares els dec la vocació pel servei públic, ja que han estat persones vinculades a l’acció veïnal per aconseguir millores en el poble. D’ells vaig veure i aprendre què significa la responsabilitat i la implicació per obtenir un poble millor. 
 
N’he triat una altra, de la casa on vaig viure de petita, on estic davant d’un cotxe ‘Dos Cavalls’ de segona mà, que va comprar el meu pare amb grans esforços. Aquesta fotografia m’agrada perquè em recorda als meus orígens, que són humils, de família treballadora, implicada en la vida comunitària. Les persones no ens hem d’oblidar mai dels nostres orígens. 
 
La tercera foto és la primera que em va fer qui avui és el meu home. Aquesta fotografia reflexa complicitat i felicitat, valors que encara continuen actualment. I la quarta representa quelcom que és més que un tresor per a mi: la meva única filla. Amb ella he passat grans estones, i avui en dia puc dir que és una gran dona. 
 
Parlem del municipi. Ens ha ensenyat la Masia Can Puig, Roquetes i el conjunt històric. Per què els ha escollit com a emblemàtics?
La masia de Can Puig és un dels indrets més bonics de Ribes. És com la porta cap a tota la part més antiga del municipi, el que seria sota Ribes, i on hi ha el castell mil·lenari. Voltat d’una riera i d’unes timbes que em tenen enamorada, et vas trobant com a Sant Pau diferents edificis que tenen una història molt important i que reflexen també la potència de Sant Pere de Ribes en altres moments històrics, amb aquesta petjada d’identitat del poble.
 
Després tenim Roquetes. És una població que neix en els anys 50 i té llocs que són molt estimats. Un dels que hem visitat és la Plaça de la Vinya d’en Petaca, que va servir per reconvertir una zona erma i deixada del poble en una seu de l’ajuntament i en una plaça magnífica on veus la vida d’aquesta població tan jove. 
 
I si ara hi vingués un foraster, quins serien els trets diferencials pels quals hauria de venir a viure-hi?
Hi ha un fet molt important que és la qualitat de vida. Vivim també en un entorn paisatgístic molt ben comunicat, a la vora d’una autopista que ens connecta amb Barcelona en 20 minuts –tot i que reivindiquem el peatge perquè és car-. Tenim properes les estacions de tren i de transport públic. Alhora, gaudim de la tranquil·litat que ens dóna tot el paisatge que ens envolta, i el fet de no ser una població massificada. També tenim un comerç local actiu, unes entitats i un teixit associatiu molt dinàmic. Sant Pere de Ribes és un lloc idoni sobretot a nivell familiar. 
 
Com tracteu d’articular les diferents línies de promoció econòmica?
Aquest és un dels grans reptes que tenim com a municipi. La nostra taxa d’atur és bastant elevada i des de l’inici del mandat ens vam plantejar d’una manera molt activa la dinamització econòmica amb l’atracció de noves empreses. Hem creat nous sectors on puguin venir empreses a fer les seves inversions i alhora crear llocs de treball que tant necessitem. 
 
En ser un municipi ‘jove’ suposo que treballen també l’emprenedoria...
Efectivament, som una vila jove i amb talent, tenim un teixit bastant emprenedor i persones que estan treballant els seus propis projectes d’autoocupació. En aquest sentit hem iniciat una acció que en breu veurà la llum, que és un centre de ‘co-working’ i un viver d’empreses per donar oportunitats i generar llocs de treball en bones condicions i adequades. Treballem també estratègies conjuntes amb el comerç local, i tenim un eix comercial potent que no només és a nivell local sinó també comarcal que li diem ‘la Rambla del Garraf’. 
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Som dels pocs ajuntaments que tenim un 0% de deute. Això ens permet invertir en necessitats reals dels ciutadans i del municipi. Tenim estalvis, fruit de no haver estirat més el braç que la màniga, i portem una economia sanejada. Estem mobilitzant gairebé 14 milions d’euros i ho hem fet d’una manera molt concreta, el que anomenem un “pla de reactivació”. 
 
A què es refereix?
Són alguns grans projectes però, sobretot, molts petits projectes, de manera que donem l’opció a les empreses locals de poder treballar amb l’ajuntament. Per exemple: si volem arreglar l’accessibilitat viària, podríem fer dues coses: o un gran projecte d’accessibilitat amb concurs per a grans empreses, fer molts petits projectes d’accessibilitat on les petites i mitjanes empreses locals tenen més oportunitats. L’objectiu és mobilitzar diners per crear ocupació i que l’ajuntament sigui un aliat de les empreses. 
 
També fomenten molt el tema de la participació ciutadana... Quines iniciatives estan emprenent?
Per nosaltres és molt important governar des de la proximitat i prendre decisions amb la gent. Des de l’inici de legislatura vam posar en marxa accions per copsar l’opinió i els suggeriments de la gent. A l’alcaldia hi tenim un programa que em permet reunir-me mensualment amb els veïns a la Plaça, i establim un cercle de converses al voltant dels temes municipals. Incorporem els seus suggeriments al nostre programa i així que estan solucionats, els traslladem als nostres conciutadans.
 
És una bona manera de tenir un feedback constant...
Exacte, i de diferents llocs del municipi i diferents tipus de persones. Estic contenta de treballar d’aquesta manera i de la resposta dels veïns. 
 
La seva agenda també és pública diàriament, segons hem vist.
La gent pot consultar què faig diàriament perquè entenc que jo rendeixo comptes no sols una vegada cada quatre anys sinó cada dia. I no només a través de l’agenda, sinó també de les xarxes socials, on els veïns també comenten i proposen i és una manera efectiva de comunicació. També hem posat en marxa els pressupostos participatius i ells poden escollir una part del pressupost i mobilitzar les seves pròpies campanyes en base als seus suggeriments. 
 
‘INNOVACIÓ, MUNICIPIS, PERSONES

Com la seva administració col·labora amb la ciutadania mitjançant la tecnologia?
Aquest és un dels grans reptes que dels ajuntaments. Som les administracions locals més properes a la gent, però. no tenim aquest pas encara resolt. A més, la tecnologia va evolucionant cada dia. Però crec que és molt important que la estigui al servei de les persones, i que aquestes puguin co-governar amb el propi ajuntament sobre temes prioritaris que demanin una solució àgil i ràpida. La tecnologia ha de ser molt benvinguda en aquest àmbit més participatiu de la ciutadania.






 
A banda de la dinamització econòmica i tecnològica, quins altres reptes tenen?
Fruit de la crisi econòmica i social tan ferotge que encara estem patint, veiem que s’ha trencat la igualtat d’oportunitats entre les persones. Per tant, un eix molt important per nosaltres és mobilitzar diners perquè aquesta clivella sigui cada cop menor. Ens hem compromès amb accions molt concretes i que creiem que havien d’ajudar a que es materialitzi aquesta igualtat d’oportunitats. 
 
Com per exemple?
Parlo d’ajuts a material escolar. Cap nen i nena de Sant Pere de Ribes comença el seu curs escolar sense tenir el material, treballin o no els seus pares. Tothom ha de tenir-hi accés. O, per exemple, també hem iniciat un programa de beques per matrícules d’Universitat i de cicles formatius. El nostre futur és que els nostres nois estiguin preparats, independentment de si els seus pares tenen recursos econòmics o no. Aquest és un principi d’igualtat molt important. L’educació ha de ser per tothom, i en igualtat de condicions. 
 
També parlo de les necessitats bàsiques. Tenim un pressupost de serveis socials important, amb línies d’ajut a l’habitatge, que és un dels problemes que primer hem vist que ha colpejat la crisi. Hem posat habitatge de protecció social, aquest any acabarem 16 habitatges més, i tenim interlocució amb les entitats bancàries perquè posin a disposició del municipi els habitatges que estan buits o que tenen ocupats d’una manera a-legal. 
 
El PSC ha tornat a l’alcaldia després de dos anys d’estar en minoria. Com gestiona la relació amb la resta de formacions polítiques?
La gestió d’aquesta alcaldia amb la resta de grups és un constant diàleg, una conversa amb tothom, entenent les visions de la resta de grups polítics, perquè aquestes perspectives enriqueixen l’acció de govern. Malgrat les resistències, anem trobant acords. Sempre dic que ningú té la veritat absoluta sobre res, i en canvi, el treball conjunt i la col·laboració potencien molt més l’acció de cara als veïns. Agraeixo aquells grups polítics que estan en predisposició d’incidir en el govern de manera constructiva per poder tirar endavant el municipi.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació en els mandats? I en cas afirmatiu, de quants anys cadascun?
De vegades ens calen normatives perquè són positives, és a dir, tenen a veure amb la regeneració de les persones, dels projectes, i amb que algú et digui: “Fins aquí, perquè sinó no es produiran determinades qüestions”, però jo crec que les coses haurien de ser de manera més natural i no estar tot tant normativitzat. 
 
Jo crec que els quatre anys de mandat es queden curts, i més si són projectes de més envergadura, bàsicament perquè som un país molt legalista. Tenim tantes normes que, al final, allò que vols fer acaba tardant molt de temps. És la famosa burocràcia que està instal·lada a les administracions. Jo apostaria per mandats de sis anys, que et permeten fer canvis més profunds i són molt més participatius i consultius amb la ciutadania. D’aquesta manera la ciutadania no només pot escollir allò que vol cada sis anys sinó que també se senti partícip d’aquelles decisions que es van prenent al llarg d’aquest temps.  
 
Aquests són uns temps una mica convulsos... Quina és la lectura que fa de la situació política actual?
Com que sóc una persona molt emocional, he de dir i descriure la situació actual amb tristesa. Em sento trista d’haver arribat a aquesta situació en què l’encaix de Catalunya amb Espanya és tant complicat. Hem perdut uns dels valors amb els quals m’agrada treballar, que són el diàleg i el pacte. És molt important tenir un diàleg fluid entre Catalunya i Espanya, i uns pactes prou amplis i amb prou cintura perquè ens puguem sentir a gust. Això no s’ha produït i, sobretot des del govern d’Espanya, i en aquest cas parlant concretament del PP, no hi ha hagut voluntat d’entesa, ni d’apertura.
 
Moltes persones se senten en gran part decebudes, enfadades... i la política ha d’estar a l’alçada de no crear més problemes als ciutadans i ciutadanes sinó de trobar solucions. En aquest moment ens trobem en l’escenari contrari del que hauria de ser l’exercici de la política en majúscules. 
 
I ja per acabar, si tingués ara mateix a Carles Puigdemont davant, què li diria?
Li diria que ens fa falta diàleg, no confrontació. Hem de solucionar les coses. Els alcaldes i alcaldesses hem de solucionar problemes cada dia, i l’única forma vàlida per solucionar-los és des del diàleg i des de l’entesa. Nosaltres som intermediaris constants entre veïns, entre els problemes, entre comunitats, per trobar acords de convivència. Al final tots hem de poder conviure en pau amb més o menys mesura, però tenir un espai comú per poder-nos sentir encaixats, això és necessari.