Eloi Bergós

Street Art

“Ens cal saber explotar el territori per convertir-lo en atractiu”


Eloi Bergós fa servir la innovació per a combatre l’envelliment del poble i promoure l’arrelament dels joves.

Viernes, 23 de Marzo de 2018
A la comarca de la Noguera, hi ha un poble que ha sortit en mitjans de comunicació de tot l’Estat per una iniciativa de “street art” que atrau visitants i orgull de poble a parts iguals. Avui entrevistem l’alcalde de Penelles, Eloi Bergós.

“A l’alcaldia no s’hi arriba, sinó que un s’hi troba. Hi ha d’haver una vocació prèvia, ja siguis d’un poble petit o gran, cal vocació del servei”
 
“Crec que és importantíssim que un alcalde, una persona vinculada al món local, tingui relació amb el món associatiu perquè allà és on es coneix la gent i l’ànima del poble”
 
“Penso que la importància d’aquest procés que estem vivint és que no són unes persones al Palau de la Generalitat, sinó tot el territori”
 
“Tenim un problema greu i és que la gent jove marxa i els pobles es van envellint. Nosaltres hem de treballar per l’arrelament de la gent”
 
“Als municipis petits com Penelles, la Diputació i els Consells Comarcals són importantíssims, per no dir vitals”
Com va arribar vostè a ser alcalde de Penelles?
A l’alcaldia no s’hi arriba, sinó que un s’hi troba. Hi ha d’haver una vocació prèvia, ja siguis d’un poble petit o gran, cal vocació del servei. Al final el que fem és intentar servir allò que estimem, que és el poble i la seva gent. Tu vols que el teu poble sigui el millor lloc del món, perquè és el teu lloc i vols que arribi a ser-ho.
 
Recordo que, de ben jovenet, amb uns amics vam fer un esplai i treballàvem amb els nens del poble. Hi fèiem activitats, els fèiem jugar i els fèiem fer convivència. D’allà vaig passar a la comissió de festes, a les entitats, al món associatiu. Crec que és importantíssim que un alcalde, una persona vinculada al món local, tingui relació amb el món associatiu perquè allà és on es coneix la gent i l’ànima del poble.
 
Quins valors són els seus, a l’hora de fer política?
En primer lloc, el treball. Aquí tot ho fem entre tots, siguin grans o joves. I, en segon, la confiança, que ens permet anar decidint cap on volem anar.  Particularment, la confiança en el grup municipal en què em trobo.
 
Vostè també és diputat a la Diputació de Lleida. Què li aporta el fet de ser-ho? 
Jo crec que és bo que per la Diputació hi vagin passant diferents alcaldes, siguin de pobles petits o grans. I jo estic molt content de representar els pobles petits. És un honor. Jo intento ampliar el que faig al poble, és a dir, si durant 4 anys treballo per aconseguir el millor pel poble, també treballo per aconseguir el millor pel territori. No puc tenir més que agraïment als alcaldes de la comarca i del partit judicial que van decidir que jo anés de diputat i ajudar-los.
 
Vostè creu que cal tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
Què va! No: molt lluny d’això. Jo penso que als ajuntaments, els estudis els han de tenir la secretària en el que li toca, els tècnics en el que els toca, i l’alcalde ha d’estar envoltat d’aquesta gent perquè l’ajudin. Però l’alcalde ha d’estar al costat del poble al que representa i saber com és la seva gent. Si té estudis, molt bé. Però entenc que no té res a veure tenir-ne amb poder treballar pel bé del municipi.
 
Ens ha seleccionat unes fotografies. Ens les explica?
La primera és del dia que els alcaldes de tot el país vam anar al Palau de la Generalitat. Ho hem fet dos cops, una amb Artur Mas i l’altra amb Carles Puigdemont. Penso que la importància d’aquest procés que estem vivint és que no són unes persones a Palau, sinó tot el territori. Va ser molt bonic i emocionant: és un moment d’importància pels pobles i el territori.
 
Aquesta segona?
És de l’ajuntament, de fa un segle i mig. Aquest edifici estava sol, a la part alta del poble, i amb molta visió, una veïna va regalar els terrenys dels voltants, que és on ara hi ha tots els serveis. A l’actual plaça major hi havia una antiga bassa, on va néixer el poble. El que explica aquesta fotografia és que el que actualment és el centre del poble, uns anys enrere era només aquest edifici.
 
I la tercera?
És del Canal d’Urgell. Té molt de valor per a tots els habitants, ja no només de Penelles, sinó de tot el territori. A mi el Canal em fa recordar quan érem petits i ens hi anàvem a banyar. Ara tinc fills i no me’ls puc imaginar banyant-s’hi. És un lloc molt bonic que passa pels voltants del poble, preciós per a passejar. I l’aigua, com no, ens ha portat riquesa. Abans aquest territori era anomenat “el clot de l’infern” pels comptes d’Urgell, quan passaven per aquí, camí de Barcelona. Era un espai de freds i de calors, i de pestes, que ben poca cosa tenia. I el Canal d’Urgell va portar riquesa. Del clot vam passar al que ara diem “La Plana Verda”, la Plana de l’Urgell. Sabem que la gent que va fer el Canal va patir molt, i que moltes famílies s’hi van arruïnar, però hem d’agrair a aquelles persones el que som ara. També tenim una altra cosa, vinculada a això.
 
Quina?
Al nostre poble hi  tenim el Castell del Remei. La família Girona, que és una de les constructores del canal, van fer-se una casa per viure a la vora del lloc on construïen. És un privilegi tenir-lo al nostre municipi. S’hi van fer unes bodegues que ens donen molt bon vi i molt de prestigi al poble.
 
I també han donat molt de prestigi les manifestacions d’art de carrer (o “street art”). D’on va sorgir la idea?
Abans de respondre, vull posar una mica en context els nostres pobles. Tenim un problema greu i és que la gent jove marxa i els pobles es van envellint. Nosaltres hem de treballar per l’arrelament de la gent i, entre tots, hem de buscar valor afegit que faci que el jovent es vulgui quedar.
 
En el nostre cas, penso que de manera casual, vam pensar que la manera d’endreçar el problema era fer un festival de murals en algunes parets que teníem fetes amb totxo. I vull agrair aquí l’ajut de tots plegats, també de l’empresa Binomic, que és privada i del poble, que es dedica al disseny. Són uns joves que van venir a viure al poble i que, amb l’ajuntament i les entitats, van llançar aquesta iniciativa. En aquests moments els nostres murals es veuen de tot arreu i el festival funciona molt bé.
 
Al municipi hi tenen llocs emblemàtics. Digui’ns-en alguns.
Doncs tenim la plaça de l’església vella, que vam poder recuperar i que ens fa sentir orgullosos, perquè és un espai veritablement històric que s’havia venut per a poder fer la nova església parroquial. A poc a poc l’anem recuperant i reconvertint-la en un espai de memòries.
 
Al voltant de l’església vella hi tenim l’edifici de la Germandat, i una sèrie d’espais que ens lliguen molt bé el passat, amb el present i el futur. Allí hi hem pogut fer la major part d’obres de “street art”, hi hem posat el punt d’informació per a la gent que ens visita a l’estiu i hem fet que l’església vella es torni un espai d’exposició dels artistes. Per a mi, com a alcalde, és un lloc molt interessant en aquests moments.
 
I la dita “Roca finestra”?
És un lloc molt estimat pel poble, a uns 15 minuts caminant des del centre. És el punt més alt del terme, que es troba a la Serra de Bellmunt. Hi ha una cabana de volta molt “xula”, amb un mirador natural, que ens permet veure tota la Plana de l’Urgell, d’una banda, i tot el Prepirineu i Pirineu des de l’altra. 
 
Què li diria a un foraster per tal que vingués a Penelles i s’hi quedés a viure?
Primer de tot, que aquí hi ha una gran tranquil·litat. En segon lloc, que tenim molta proximitat als llocs grans: tenim Balaguer, Mollerussa, Tàrrega i Agramunt a deu minuts d’aquí. I també tenim atractius variats. Ara mateix tenim l’”street art”, però també hi ha el Canal d’Urgell, els paisatges de la Plana, els passeigs... Penso que és un lloc fantàstic per a viure i que molts llocs com el nostre els han sabut explotar. Nosaltres hem de treballar molt però ens cal saber explotar el territori per convertir-lo en atractiu.
 
Canvi de tema: com està la salut financera de l’ajuntament?
Bé! L’estat financer és bo. Som un ajuntament que paga a termini, puntualment, i que tenim un endeutament molt baix amb un pressupost d’uns 500.000 euros. Aquest any preveiem poder canviar tot l’enllumenat públic, que és un projecte important pel pressupost municipal. I volem treballar també l’acollida tant dels artistes com dels visitants al nostre poble. Tenim un projecte pel qual les cases tancades es puguin reconvertir en habitatges d’ús turístic. 
 
Tot plegat, treballem amb projectes que facin progressar l’agricultura, la ramaderia, i que facin que els pagesos puguin viure i treballar al territori. A la vegada, treballem temes de turisme que ajudin al futur del poble.
 
Com apliquen les innovacions tecnològiques a l’administració?
Nosaltres, com ajuntament, tenim tota l’administració electrònica al dia. Des de la pàgina web podem entrar i fer gairebé tots els tràmits.
 
Vostè creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? En cas que sí, de quants anys cadascun?
Jo penso que la limitació de mandats l’ha de posar la gent del poble. Nosaltres, al final, estem al servei de la gent i cada quatre anys anem a examen, i ens diuen si hem passat o no. No veig sentit en posar internament la limitació de mandats. 
 
Quina valoració fa de la situació política actual?
A nivell de país estem en un moment complicat, perquè no dir-ho. Tenim el president a l’exili, els consellers empresonats, altres també a l’exili... Penso que estem en un ‘enrocat’ del que hem de sortir. Com a municipi hem d’estar al costat del president, esperem que es pugui crear govern, i que Puigdemont pugui ser president ben aviat. Ell mateix deia que volia tornar i que esperava que l’Estat, Europa i tothom tingui el coneixement que s’ha de tenir per deixar que Catalunya faci el camí que els catalans volem que faci. 
 
Es podria posar un punt i final a aquesta situació?
El punt i final és molt clar: fent un referèndum acordat. De fet ja l’hem fet, ja ho tenim, ja sabem el que vol la gent. Així que es tracta de deixar que la gent, que els països, que les nacions facin... que al final el dret d’autodeterminació és un dret fonamental. Està prou clar el que vol Catalunya i el que s’ha de fer.
 
Vostè que està a la Diputació, quina importància o rol té aquesta pel municipi?
En aquests moments, en què la Generalitat té les finances asfixiades, la Diputació ens proporciona ajuts que ens permeten tirar endavant molts dels projectes. Als municipis petits com Penelles, la Diputació i els Consells Comarcals són importantíssims, per no dir vitals. Cada vegada que tenim una necessitat com a poble anem a la Diputació i ens ajuda. I el Consell Comarcal és importantíssim pels serveis que ens dóna. No podríem tenir un tècnic fixe a l’ajuntament, ni una assistenta social o una treballadora social, ni un tècnic de joventut, etc. Tot això que es fa des del Consell Comarcal.
 
Alguns alcaldes de municipis petits ens comenten que amb les noves condicions de les lleis de transparència, els resulta una mica complicat. Vostès estan a la mateixa tessitura o ho tenen ben resolt?
Nosaltres no hem tingut cap problema amb el tema de la transparència. Tenim el portal de transparència, els regidors i l’alcalde no cobrem de l’ajuntament, només un percentatge per ple. La transparència és aquesta, no hi ha més.
 
Darrera pregunta. Com li agradaria que el recordessin quan ja no hi sigui al capdavant de l’ajuntament?
M’agradaria que em recordessin com que vaig intentar fer molt pel poble i fer que Penelles sortís al mapa, que creixés positivament, que el poble tirés endavant. Més que recordar-me a mi, el millor és que el poble tiri endavant
 
Vol afegir quelcom més?
Només posar en valor el moment que estem vivint Penelles. El ‘street art’ que va sortir com un projecte més, s’ha pogut convertir en un valor afegit. Penso que als pobles és important que sapiguem trobar allò distintiu.

 
Eloi Bergós
Eloi Bergós
Alcalde de Penelles