Alcalde de Cassà de la Selva

Martí Vallès

Salut municipal

“L’alcalde és una persona que, fonamentalment, necessita estar disponible”


Assolida l’aposta municipal per la cultura, Martí Vallès s’inclina cap a un model d’administració electrònica total

Viernes, 06 de Abril de 2018
Visitem l’alcalde Martí Vallès, que és una persona propera, i que parla de manera didàctica i pacient. No en va ha estat metge durant molts anys. Fins que es va jubilar. El seu repte més recent: servir la gent des de la política municipal.

“Per segon any consecutiu, hem guanyat el premi a la transparència que dóna la UAB, i amb un 100%”
 
“Tota la vida he estat metge hospitalari. Tota la vida he atès persones. Un cop em jubilava vaig veure que podia seguir fent-ho presentant-me a l’alcaldia”
 
“En comptes de dedicar-me a la salut i la vida de les persones, ara puc dedicar-me a un altre nivell de problemes com són l’enllumenat, l’asfaltat, els carrers…”
 
“He viscut milions d’entrevistes en situacions vitals molt difícils que toca viure en els hospitals. Això m’ha ajudat molt avui en dia per parlar amb la gent quan t’expliquen els problemes que tenen per menjar, o pagar l’habitatge”
 
“Als nouvinguts els rebo 2 o 3 cops l’any. Agafem el padró d’habitants, i a tota la gent que ha arribat, els convido a venir a l’alcaldia, em reuneixo, em presento, i els explico en quin poble han anat a viure”
 
“Els despatxos comencen a estar nets de papers i el nostre propòsit és aconseguir una administració electrònica casi al 100% en el proper mig any”
 
“Crec que el poble de Catalunya ha manifestat repetidament la seva voluntat decidida i clara en els darrers sis anys. Volem capacitat d’autogovern i de decisió de cap on volem anar. El moviment ha avançat prou com per que ja no hi hagi marxa enrere”
Vostè va ser escollit alcalde en el 2015. Com ho va viure? Quins varen ser els primers passos que va donar?
Tota la vida he estat metge. Un metge hospitalari. Vaig ser cap de servei de nefrologia de l'hospital Josep Trueta fins l’any 2015. Uns 8 anys abans de les darreres eleccions, les de 2007, em van demanar formar part de la llista d’ERC. No en soc militant, però si que hi simpatitzo. Vaig demanar poder estar en els llocs darrers de la llista. En les eleccions de 2011 també em vaig posar dels últims també perquè no em veia capaç de compatibilitzar-ho amb la feina. Però aquest cop, com que estava a punt de jubilar-me, em van demanar si em volia presentar com a alcalde. I com que ara podia dedicar-m’hi al 100%, li vaig donar unes quantes voltes. La meva motivació sempre ha estat la de dedicar-me a la gent que m’envolta. Si em presentava era per fer un servei a la comunitat.
 
Així que ho va acceptar.
Tota la vida he atès persones. Un cop em jubilava vaig veure que podia seguir fent-ho. De fet em tornaré a presentar a les properes eleccions. En comptes de dedicar-me a la salut i la vida de les persones, ara puc dedicar-me a un altre nivell de problemes com son l’enllumenat, l’asfaltat, els carrers. No són temes vitals, però és una forma de donar un cop de mà.
 
Vostè, creu que és imprescindible tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per ser alcalde?
En absolut. L’alcalde és una persona que, fonamentalment, necessita estar disponible. Diré que, certament, a mi m’ha estat útil haver estat cap de servei d’un hospital per a poder gestionar bé un pressupost i el personal. És una experiència que t’ajuda. També he viscut milions d’entrevistes en situacions vitals molt difícils que toca viure en els hospitals. Això m’ha ajudat molt avui en dia per parlar amb la gent quan t’expliquen els problemes que tenen per menjar, o pagar l’habitatge. Però aquestes són coses que ajuden, no són pas imprescindibles. Si l’alcalde no té aquests conceptes, segur que els regidors que té a la vora li poden fer aportacions complementàries.
 
Al web municipal parla de polítiques adequades. En què consisteix fer una política adequada segons els seus valors?
Nosaltres vam proposar en entrar al govern, una forma de política diferent basat en quatre eixos: el primer, el rigor en totes les vessants. El segon, el de la transparència. L’ajuntament ha de ser transparent, aquí no hem d’amagar res en absolut. I per segon any consecutiu, hem guanyat el premi de transparència que fa la UAB, on hem pogut demostrar que tenim el 100% de transparència.
El tercer eix és el de la comunicació. Aquest era un ajuntament on es feien moltes coses però segurament no s’acabaven de comunicar. Per tant és fonamental que qualsevol poble pugui explicar a tothom què es fa des de tots els punts de vista. 
L’últim i no per això el menys important, és el de la participació ciutadana. La forma de política que ens demana ara els ciutadans és que no només tinguin la impressió sinó que sigui una realitat que estan participant també amb les decisions fonamentals d’aquest poble. 
 
Quines iniciatives han impulsat respecte a la participació ciutadana?
Moltes! Hem demanat que la gent participi amb un pla estratègic d’aquest poble a deu anys. També hem posat en marxa uns pressupostos participatius  de 60.000 euros, a disposició dels ciutadans perquè ells decideixin voluntàriament en què volen invertir els diners en aquest poble. A més a més vam crear un espai tots els dimarts pel matí al meu despatx, el qual està obert perquè vingui tothom a expressar-me qualsevol prec del tipus que sigui. I el mateix dia a la tarda passejo pel poble durant dues hores per tot arreu per mirar d’apropar-me més als ciutadans perquè entenc que aquest és el secret de qualsevol alcaldia: estar a prop dels ciutadans i escoltar què volen; també vam obrir un espai a la ràdio, per a suggeriments i propostes ciutadanes... I més que n’hi ha!

Ens ha portat unes fotografies que signifiquen molt per vostè. Per què?
Aquesta primera per dues raons: primer, pels valors que transmetria el cristianisme en aquell moment, que van fer la vida personal de molta gent, i va fer una marca interessant. Per nosaltres ha estat positiu en molts sentits. Segon, és el sentit de la família. Segueixo reclamant el valor que té la família a l’hora de desenvolupar uns altres valors. Els valors que aprens dels pares és difícil que te’ls ensenyin a l’escola. Tot això si ho tens a casa i et ve donat, no ho deixes mai més.



A la segona fotografia, també reclamo dos elements: el valor de l’amistat, que és absolut i fonamental. Algú deia "Una de les mesures de la felicitat és quants més amics tens, més feliç probablement ets".  I l'altre valor és el de la medicina, la meva vocació. He exercit durant 25 anys de metge, i per tant per mi ha estat una dedicació intensíssima, però també una forma de vida que ha estat fonamental per mi. 


 
Aquesta imatge té especial valor per mi. Reclamo una cosa molt important per mi, primer ser metge per descomptat, però també ser professor universitari. Vaig tenir el privilegi de ser un dels tres impulsors de la Facultat de Medicina de Girona. Però tinc encara un privilegi molt més gran: en acabar sisè, la primera generació d’estudiants de la Facultat de Medicina van escollir els padrins. I em van escollir com a primer padrí de la primera promoció de la Facultat. Per mi és un orgull impressionant perquè això té a veure no solament en ser professor, sinó en ser una persona que ha estat propera als estudiants. 


 
I la última fotografia, representa la primera Fira del Tap, a on el president Puigdemont va venir a inaugurar-la, i per tant orgullós. El que vull representar en aquí és aquest esperit que té aquest govern de donar-li al poble aquesta característica personal de ser un poble taper i surer, i potenciar-ho. Aquest any farem la segona fira, a on esperem i desitgem que puguem tenir al president del Parlament, que és gironí. 
 
 
 
Déu ni do... Doncs parlem del municipi. Què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi?
Als nouvinguts d’aquest poble els rebo 2 o 3 cops l’any. Agafem el padró d’habitants, i a tota la gent que ha arribat, els convido a venir a l’alcaldia, em reuneixo, em presento, i els explico en quin poble han anat a viure. Ho faig sistemàticament des de fa dos anys i mig, i veig que molts em diuen: “hem descobert un poble que té molta més vida de la que ens pensàvem des de fora”. I això m’ajuda a contestar la seva pregunta. No és que ho digui jo; m’ho diu molta gent.  Aquest és un poble surer, amb una vida cultural enorme. 
 
Parlem dels llocs representatius del poble. Quins ens recomana visitar?
El primer és Can Trinxeria, al centre. És una casa modernista on hi tenim tota la Promoció Econòmica i és un centre d’activitat econòmica molt important. També tenim l’aqüeducte, que va ser construït en temps dels romans i que s’ha conservat. Forma part del patrimoni històric nacional, dins de les Gavarres, en una zona preciosa per a passejar. També tenim el tren de Sant Feliu, que representa una mica la història de Cassà. És centenari, i es va tancar fa uns anys perquè les comunicacions van canviar moltíssim, però va permetre comunicar fàcilment Girona amb Sant Feliu, i transportava el suro per des d’aquí fins a Sant Feliu, i, d’allà, es transportava en vaixell a altres llocs. Per aquest poble, el tren va representar un punt d’unió amb Girona. També tenim edificis emblemàtics. Ara estem en un d’ells, Can Nadal, que va tenir protagonisme en la història surera.
 
Una indústria molt important aquí.
Al segle XVIII-XIX la indústria del suro va ser molt potent en tots aquests pobles, especialment perquè hi tenim les Gavarres. Gairebé va haver-hi cent petites indústries sureres i els industrials tenien potència econòmica i es van dedicar a construir edificis modernistes, que tenen tocs interessants des del punt de vista de l’art, i que reflecteixen com era la vida de fa cent i escaig anys. Han quedat per la història del poble. Aquest, en concret, el va comprar l’ajuntament fa uns 30 anys i l’hem aprofitat perquè en sigui la seu.
 
El potencial econòmic del poble segueix sent la indústria?
Sí, nosaltres al suro li hem volgut donar una entitat pròpia, perquè tan sols Palafrugell i nosaltres, pràcticament, tenim indústria surera potent. Amb els anys ha baixat el número d’empreses, però la producció ha crescut. Produïm suro per a vins i caves, i segurament som un dels llocs més importants del món en producció. En aquest sentit, i per a trobar altres potencialitats, hem treballat per fer una ruta urbana del suro, i una ruta transfronterera de cicló-turisme que lligarà els pobles surers des de França, fins aquí, creuant els Pirineus. Els antics treballadors ens ajuden a desenvolupar idees per a la Fira del Tap, que és un esdeveniment que va començar-se l’any passat. La cultura, la música, i el turisme són altres potenciadors econòmics del poble, aprofitant la proximitat amb les Gavarres.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Està bé. Quan nosaltres vam recuperar l’ajuntament fa dos anys i mig ja s’havia fet un esforç de recuperació econòmica important, i nosaltres seguim sanejant. Hem passat d’un endeutament del 60% de fa dos anys i mig a un 30% aquest any. A tots ens agradaria tenir més ingressos i fer més coses. Però els ingressos són pràcticament els mateixos, així que la gestió és el que ens ha permès reduir l’endeutament. I, amb tot, hem pogut fer obres públiques en places, al barri vell...
 
La ciutadania i l’administració de Cassà col·laboren entre sí?
Aquesta és una qüestió molt important, lligada a la participació ciutadana. Molts ajuntaments, nosaltres també, hi hem fet esforços. Per segon any consecutiu, hem guanyat el premi  de transparència que dona la UAB, i hem pogut demostrar que tenim el 100% de transparència. Aconseguir-ho vol dir que qualsevol ciutadà pot accedir a l’ajuntament, pot venir personalment i demanar qualsevol informació. Ara estem anant cap a l’administració electrònica. Els despatxos comencen a estar nets de papers i el nostre propòsit és aconseguir una administració electrònica casi al 100% en el proper mig any. Això voldrà dir, per exemple, que quan els ciutadans facin obres menors podran començar-les immediatament, l’endemà de presentar la declaració responsable. O començar una activitat econòmica. Malgrat tot, hi haurà ciutadans que vindran aquí amb el paper a la mà. 
 
Quins són els eixos principals d’aquesta legislatura?
D’entrada, nosaltres fem una aposta molt important per la cultura del poble. Volem tenir una programació cultural estable, per a grans i per a menuts. Crec que ho hem aconseguit. Un segon objectiu és el de la promoció econòmica. El nostre ajuntament feia una promoció econòmica pobra, amb dificultats. Hem muntat un equip específic per gestionar aquesta qüestió i el complementem amb persones que hem agafat per a temes puntuals. Al poble hi ha unes 500 persones aturades. Més del que ens agradaria. Volem buscar-los ocupació i, també, donar-los formació. Oferim a les empreses que la vulguin una aula de formació, a l’edifici de “Can Trinxeria”, i un espai de “coworking”, en què hi caben entre 8 i 12 persones. Als comerços els hem ajudat amb diverses activitats i estem intentant oferir informació sobre sòl industrial i promovent la fibra òptica.
 
I alguna cosa més?
Hem anat treballant per potenciar els serveis socials i la ciutadania. Tenim un percentatge de persones immigrants relativament important, d’un 20%. Amb ajuts i suggeriments els ajudem a seguir endavant. Tenim Càritas, i un banc d’aliments i de roba que presta ajut a 400 persones cada mes. També facilitem formació a les persones de serveis socials que la necessiten. Igualment oferim suport socioeducatiu. En àmbits com ara l’esportiu tenim tantes associacions que funcionen soles. Però els hem seguit donant un cop de mà. En temes de via pública, hem fet un pla d’asfaltatge del poble que feia anys que no es donava. Hem asfaltat més de 40.000 metres de carrers i d’alguns camins. Ara comencem un segon pla. I hem començat a reformar el centre històric, en un projecte de sis fases que comença pel nucli més important. Tenim també un pla de mobilitat que ajudarà a millorar i “pacificar” la ruta per algunes zones del poble, per tal que tots hi puguin transitar, a peu, en bicicleta o en cotxe, si és possible.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? En cas que sí, de quants anys cadascun? 
Soc dels que penso que quatre anys de mandat són pocs, perquè els projectes, quan es plantegen, abans no els rumies, el poses en marxa... ja s’ha acabat el temps. L’alcaldia és un espai complex. Quan t’hi poses els primers mesos et situes, i quan ets nou encara més. Crec que els mandats haurien de ser d’entre cinc i sis anys. També crec que els mandats no es poden repetir, és a dir, que un alcalde hauria d’estar com a molt dos mandats. En general, ni és bo pels alcaldes, ni pels polítics anar sempre repetint. Hi ha molta gent al darrere que puja amb molta il·lusió que pot canviar les coses. Mantenir-se en un càrrec durant molt de temps, des del punt de vista polític, crec que no és el més adequat. 
 
Parlant a nivell nacional. Quina és la seva visió de la situació política actual?
Crec que el poble de Catalunya ha manifestat repetidament la seva voluntat decidida i clara en els darrers sis anys. Volem capacitat d’autogovern i de decisió de cap on volem anar. El moviment ha avançat prou com per que ja no hi hagi marxa enrere. La majoria té clar cap on vol anar i estic convençut que buscarem fórmules polítiques per seguir endavant.
 
Si ara mateix tingués a Carles Puigdemont al davant, quin missatge li transmetria?
Aquest és un moment complex. Crec que ha estat un president ferm amb les seves idees, des del primer dia. Ha fet exactament el que va prometre fer. Va dir que ho faria costés el que costés i, certament, li ha costat. Li diria: “President, està clar que el poble vol anar cap aquí. Tu que has escoltat la gent, segueix fent el que creguis millor per tal que el poble arribi a complir l’anhel de ser independent”. És un home intel·ligent i ha demostrat amor per aquesta pàtria. Segur que acabarà trobant la millor sortida política.
 
Com l’agradaria que el recordessin com a alcalde?
M’agradaria que la gent digués: “va ser un alcalde que es va preocupar pel poble”. Jo sóc de Barcelona, vaig venir a viure aquí fa uns 30 anys. La gent d’aquí m’ha acollit i m’ha fet l’honor de fer-me alcalde.