David Bote

Alcalde Físic

“Una de les coses que no està de moda és entendre l’altre”


David Bote destaca el paper del Tecnocampus com a eix de la nova industrialització de Mataró

Viernes, 27 de Abril de 2018
Avui ens entrevistem amb David Bote, un jove alcalde militant del PSC que va estudiar (i molt) la Física, que va fer d’educador i que un bon dia va decidir fer el salt cap a la política.
 
“Si la voluntat d’ambdues parts hagués estat la de cercar solucions, òbviament no estaríem on hem estat. El que observem són dues voluntats perpendiculars sense tenir entesa”
 
“Els que formem part de l’equip estem aquí per aportar alguna cosa i no tenim cap interès personal a defensar o representar”
 
“Durant l’any de la campanya electoral vam aconseguir que 1 de cada 5 mataronins sabessin qui era David Bote”
 
“Sempre dic que vaig néixer pobre i moriré pobre. I també és molt important recordar d’on vinc, qui soc, a qui li dec que és el que soc”
 
“La Física és una manera d’endreçar el pensament, de veure com afrontar els problemes, els enigmes, els reptes... T’ajuda a ser pràctic davant de determinades circumstàncies”
Vostè, que és doctor en Física, i amb trajectòria d’investigador apassionat per la ciència, com va acabar sent alcalde?
Feia molt de temps que era militant del PSC. Primer vaig endreçar la meva carrera professional. Després vaig fer un doctorat. I quan ja estava més assentat va sorgir la possibilitat de ser el candidat a l’alcaldia de la ciutat. La meva convicció és que teníem alguna cosa que aportar, una manera distinta de veure les coses. Els meus companys també ho van creure. Així vaig passar de la Física a la política.
 
Per què creu que el van votar els seus ciutadans?
Penso que vam fer una campanya molt fresca i directa, de contacte amb la ciutadania. Els que formem part de l’equip estem aquí per aportar alguna cosa i no tenim cap interès personal a defensar o representar. Això va quedar palès durant la campanya, en què vam ser capaços d’explicar-ho. La senzillesa, transparència i honestedat ens va fer guanyar la confiança d’una gran part de la ciutat.
 
Però a vostè no el coneixia gaire la gent.
Jo feia de polític a la segona fila, i no havia estat regidor. Per tant no era una persona coneguda. Però durant l’any de la campanya vam aconseguir que 1 de cada 5 sabessin qui era David Bote. 
 
Creu que és important tenir estudis superiors per exercir d’alcalde a Mataró?
Jo el que sé és que a mi m’ajuda molt. No només els estudis superiors sinó el fet d’haver estudiat Física, que és una manera d’endreçar el pensament, de veure com afrontar els problemes, els enigmes, els reptes... T’ajuda a ser pràctic davant de determinades circumstàncies, veure els punts clau, anar al moll de l’os. Estic molt orgullós i satisfet de la meva formació científica per la visió que em regala.
 
També li agrada escriure...
Molt. És una afició que no he cultivat tant com m’agradaria. M’agradaria molt saber escriure com ho fan els escriptors. Però sí que és veritat que em relaxa i  m’ajuda molt a treure coses que estan perdudes per l’interior. 
 
Quins són els anys que considera ideals per a una legislatura?
Crec que 4 anys és poc. Amb els companys parlava de tornar-me a presentar per poder acabar els projectes que tenia en marxa. La veritat és que em fa molta il·lusió poder seguir al capdavant, però jo vaig tenir un compromís en ser candidat que va ser que estaria com a molt tres legislatures com a alcalde de Mataró. Quan entres com a alcalde en un ajuntament com el de Mataró, amb 125 persones, independentment de l’experiència personal, la maquinària municipal té els seus ritmes. I un projecte, per molt que vulguis, no es fa d’un dia a l’altre. 
 
La gent de Catalunya ja coneix la ciutat de Mataró, però què la fa especial?
La nostra situació, per algunes qüestions, és un handicap. Però per a mi és idíl·lica. És una ciutat a prop de Barcelona, amb personalitat pròpia, que ens permet gaudir de la capital i valorar-nos a nosaltres mateixos. Estem en un entorn natural que combina la muntanya i el mar; hi ha un gran patrimoni cultural i històric, i molta vida en quant a activitat, comerç, restauració... 
 
Què representa pel municipi l’Espai Gaudí?
Primer, cal recordar la història de la nau. És el primer projecte d’un Gaudí molt jove; l'edifici és l’únic testimoni que ens ha arribat fins als nostres dies del recinte fabril de la “Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense”, que era la nau de blanqueig de cotó. Va estar oblidada molts anys fins que, en un moment, vam fer-ne una redescoberta. Hem començat tot el projecte de recuperació de la nau. Quan ja la teníem novament oberta, vam contactar amb el Sr. Bassat i la seva Fundació, i vam crear un vincle: nosaltres posem el lloc, i ells el contingut amb una col·lecció que aplega bona part de l’art contemporani català. 
 
Quina importànca té el Tecnocampus per Mataró, i per la comarca?
És un dels nostres pilars econòmics. Tecnocampus neix perquè la ciutat té un passat industrial molt fort, però arriba un moment en què ens adonem que aquesta activitat no pot sostenir un percentatge tan gran de l’economia local. Es va començar a buscar noves maneres de generar activitat i es va apostar per l’emprenedoria, la innovació, el coneixement, per un món acadèmic vinculat al món empresarial. El Tecnocampus és com una nova fàbrica per la ciutat de Mataró. És un projecte que es va inaugurar fa cinc anys, que funciona bé, i que ha atret estudiants i d’empreses.
 
Quines maneres de col·laboració existeixen entre l’administració mataronina i l’empresa per beneficiar la ciutadania?
Des de coses molt petites fins a coses molt grans. De petites n’hi esmento alguna: un programa anomenat ‘InserText’, que ens ajuda a re-inserir en l’àmbit tèxtil i aprofitar la valia d’empreses del sector perquè no es perdi el know how o o per adaptar la formació a les necessitats del lloc de treball. De grans, tenim el planejament. Ara, per exemple, estem pensant en el concepte del ‘districte Tecnocampus’, que vol dir “coneixement i indústria al voltant del parc tecnològic”. 
Una altra qüestió gran és que acabem de signar amb els sindicats un pacte en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat, en el qual també proposem una sèrie de mesures per a la re-industrialització de la ciutat. 
 
I la tecnologia els ajuda a augmentar l’eficiència en els processos administratius? 
En l’àmbit de la innovació tecnològica, hi ha diferents línies de treball. La primera, és el de posar al dia l’administració. Això és fonamental perquè al societat avança i l’ajuntament ha d’avançar conjuntament amb els seus ciutadans. D’altra banda, les noves tecnologies també ens permeten ser més transparents. Som una ciutat on consultar els pressupostos de l’ajuntament es pot fer  d’una manera lineal i molt pedagògica, on qualsevol ciutadà pot conèixer quants diners deu l’ajuntament, a qui, el motiu o per què.  I també promovem la formació, és a dir, invertim en capital humà, no només de Mataró sinó del nostre territori, precisament per adaptar-lo a necessitats futures del mercat. 
 
Vostès busquen finançament europeu per a projectes de ciutat?  
Hi estem apuntats a tot. Tot just ara hem obtingut un finançament en una línia de treball que era la de recuperació del patrimoni vinculat a les estratègies de ciutat. És un projecte associat al patrimoni i al turisme, en el qual recuperem un dels edificis històrics de la ciutat, que ve de la història del món cooperatiu, i el convertirem en un centre cultural amb difusió turística. També hem guanyat un projecte de 2ME, els quals la UE posarà 1ME i l’ajuntament posarà l’altre milió d’euros. Ara estem esperant la resolució sobre un projecte d’especialització i competitivitat atorgat per la Generalitat amb fons europeus.
 
Quines dificultats troba a l’hora de buscar aquests ajuts o subvencions?
El més important és tenir clar el nord, cap a on vols anar. El que es valora més és que aquests ajuts estiguin alineats amb l’estratègia de la ciutat i que això serveixi per aconseguir alguns dels seus objectius. En aquests tres anys hem fet un debat sobre què és la ciutat, cap a on vol anar, els principals reptes, i quins són els camins per trobar una sortida. Ens permet que el nostre relat quadri amb el relat europeu i anar en la recerca de fons més enllà de les nostres fronteres.
 
Com tenen la taxa d’atur actualment?
A 1 de gener teníem uns 1.651 aturats, això és un 15,7%. Seguim sent una ciutat gran amb una taxa d’atur alta. Són moltes persones i per tant és la principal preocupació de la ciutat. 
 
A Mataró també hi ha moltes realitats culturals. Com es tracten els conceptes d’integració i adaptació de les persones?
L’important és tenir clar el pal de paller, que és la cosa comuna, i és aqueta ciutat de Mataró. Els reptes i les oportunitats són els mateixos per a tots. S’ha de marcar i delimitar molt bé els drets i els deures, i a partir d’aquí, des del respecte entre les diferents identitats, veiem un futur on tothom vol el mateix: viure amb la màxima qualitat de vida. 
 
El tema de l’habitatge, com es planteja?
El problema de l’habitatge ara és molt més general. Vam viure una onada de desnonaments en els temps més crus de la crisi, i moltes famílies van patir. Ara tornem a detectar que augmenta el nombre de persones que estan en risc de perdre l’habitatge. I aquesta és la nostra prioritat. 
 
Està creixent de nou el sector tèxtil?
La gent que va aguantar la crisi ara funciona bastant bé, amb el recolzament de l’administració, que aporta programes perquè encara funcioni millor. És un dels sectors que hem triat com a ciutat per especialitzar-nos a través d’aquests fons europeus, on està la sol·licitud en marxa. 
 
Deixi’m canviar de tema. Creu que als catalans ens entenen fora de Catalunya?
Jo crec que no és un fenomen exclusiu de Catalunya. No crec que es pugui entendre el que ha passat a Catalunya els últims temps sense entendre quines són les dinàmiques del món occidental en diferents països, no només a Catalunya. Les nostres són societats que han evolucionat molt, que en molt poc temps han experimentat molts canvis socials, que moltes d’elles han guanyat qualitat de vida de manera molt ràpida. Recordo un llibre d’un escriptor que parlava dels orígens d’Europa, i deia: “Fa molt de temps que als europeus ens uneixen moltes coses”. Tot i que la UE sigui una institució relativament recent. Des del punt de vista local aquesta cosmovisió és difícil de tenir i crec que en el món occidental una de les coses que no està de moda és entendre a l’altre. La pregunta és: Per què no ens entenen, però com entenem nosaltres a la resta? Aquesta és la clau.
 
Potser aprendre idiomes a l’escola ens ajudaria a entendre’ns més bé.
Tots sabem que les estadístiques tant de Catalunya com de l’Estat, comparades amb les d’altres països d’Europa, no són per tirar coets. Sabem que venim d’unes retallades molt importants i el que vull és que parlem d’això d’una vegada. Que parlem de polítiques socials, de polítiques públiques, de serveis públics, i de com revertir encara l’alta taxa de fracàs escolar, o com les futures generacions es preparen per un món que està canviant molt ràpid, coses que requeriran capacitats molt diferents del que probablement estan ensenyant ara. I per mi aquesta és la preocupació. 
 
Si hi hagués hagut diàleg, hauríem arribat on som ara?
Si la voluntat d’ambdues parts hagués estat la de cercar solucions, òbviament no estaríem on hem estat. El que observem són dues voluntats perpendiculars sense tenir entesa. 
 
Ens mostra tres fotografies. Ens les pot explicar?
La primera és una foto familiar. Hi sortim un dels meus germans i jo (en som quatre), amb els meus avis, amb els quals vaig tractar molt. És una foto feta al camp, a Extremadura, a la finca que tenia el meu avi on hi vaig passar moltes estones de petit. I per mi és un dels símbols de la meva família, i també una referència en l’àmbit polític: sempre dic que vaig néixer pobre i moriré pobre. I també és molt important recordar d’on vinc, qui soc, a qui li dec que és el que soc... Sempre m’he identificat com a classe treballadora i també una persona en el qual els valors familiars són molt importants, i tot això es pot trobar en aquesta fotografia.

 
I aquesta altra?
La segona és jugant a futbol sala, que era la meva gran afició i, probablement, la cosa que més trobo a faltar després de començar en la política, perquè ja no podia seguir amb el mateix nivell de compromís. He après molt amb la gent que m’he trobat en aquest camí, també m’ha servit molt per distreure’m, i realment és una de les meves passions. Aquesta foto és molt personal.


I la tercera?
És una foto fent ja d'alcalde. És una cosa que m’agrada molt. Parlar amb la gent, escoltar-los, saber què pensen, què necessiten, com veuen la ciutat, la situació, etc.  És una foto que recull un dels projectes de la ciutat, que es diu ‘Alcalde als barris’, en el qual una setmana de cada mes visitem un dels barris i mantenim una conversa amb els veïns amb la responsabilitat i el rol de ser un més. 



 
David Bote
David Bote
Alcalde de Mataró