Joan Roca

Banda ampla

“El partidisme ben canalitzat és una font d’alimentació de noves idees, aportacions i solucions al mateix problema”


Roca ha sabut aprofitar la seva experiència a l’ajuntament per presidir el Consell Comarcal d’Osona

Viernes, 29 de Junio de 2018
El Joan Roca va arribar a ser alcalde per casualitat. Treballador incansable, és, entre d’altres, informàtic, president del Consell Comarcal d’Osona i pare de tres criatures. Prové d’una família de pagès i és el quart de cinc germans. Vol viure tota la seva vida a Gurb i ser alcalde l’ha fet descobrir facetes d’ell mateix que no coneixia.

“Les mancances a nivell local m’han servit per donar solucions a nivell comarcal”
 
“El moment més dur que recordaré tota la vida i del qual tinc totes les imatges guardades perquè va ser molt impactant, és la votació de l’1 d’octubre”
 
“Jo crec que en el món de la política municipal el que fa falta és sentit comú, criteri, voler treballar per a la comunitat”
 
“Els pobles petits sempre tenim aquella por de desaparèixer, però Gurb no ho farà perquè puja una generació que se’l sent molt propi i el defensarà”
 
“Crec que el Consell Comarcal i la Diputació són uns grans desconeguts”
 
“La participació ciutadana és l’aval més adequat per tirar endavant segons quin tipus de solucions”
Comencem des del principi. Què porta a un informàtic al món de la política i, en concret, al capdavant de l’alcaldia? Quines varen ser les seves motivacions?
En un poble petit com Gurb, de 2.500 habitants, les motivacions no poden ser altres que treballar pel poble. Haig de reconèixer que jo no tenia cap aspiració d’encapçalar un ajuntament, només faltaria!, però l’alcalde que hi havia aleshores buscava un substitut, i en el seu dia em va proposar entrar al capdavant de l’ajuntament. Primer em vaig negar rotundament, però les circumstàncies van provocar que al cap de dos mesos l’hagués de substituir. La faceta que he descobert un cop m’he ficat a dins ha estat una sorpresa sobretot per a mi mateix.
 
També és president del Consell Comarcal. Com l´ha ajudat la seva experiència com a alcalde?
Estar al capdavant de l’ajuntament té un feedback molt important que no es pot substituir per cap altre cosa. Ser alcalde i estar tan a prop dels ciutadans és una cosa que has de viure per poder-la valorar. Sí que és veritat que després d’un temps d’alcalde, passar a ser president d’un Consell Comarcal et dóna aquella perspectiva i aquella experiència que has adquirit aquí amb el dia a dia. I crec que les mancances a nivell local m’han servit per donar solucions a nivell comarcal. 
 
I és fàcil gestionar aquesta conciliació?
Una cosa és l’alcaldia, l’altre el consell comarcal, una altra la feina... Jo intento no desvincular-me del món laboral, perquè a un lloc o altre ens haurem de reincorporar, i per tant continuo anant a treballar cada dia. I també hi ha la família. La gent em diu: “A més de fer d’alcalde, de ser president del consell comarcal i de ser pare, també treballes?” i dic: “també no! que lo altre també és treballar eh!” Al final tot és treballar.
 
Alcalde des del 2004. Quina ha estat la decisió més important que ha hagut de prendre?
Quan entres al món de la política, i sobretot de la manera en què hi vaig entrar jo, els esdeveniments et van marcant a la vida. El primer cop que ets alcalde et sembla que fins i tot t’has passat, però després comences a entrar dins d’aquesta normalitat. I quan vaig arribar a ser president del consell comarcal vaig dir: “Carai!, no sé què he fet!”. 
 
Però en tots aquests anys que he estat vivint la política, el moment més dur, que recordaré tota la vida i del qual tinc totes les imatges guardades perquè va ser molt impactant, és la votació de l’1 d’octubre. Cada ajuntament, cada poble i cada alcalde segurament va patir tant com jo, o més. Des de les cinc de la matinada fins a les deu de la nit vam passar molts nervis i un bombardeig continu d’informació per part dels mitjans de comunicació. Va ser un dia molt impactant que recordaré tota la meva vida i intentaré explicar a la meva canalla per tal que no passi a l’oblit.
 
Creu que és necessari tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Penso que no. I més en el tipus de municipi com aquest de 2.500 habitants. Jo crec que en el món de la política municipal el que fa falta és sentit comú, criteri, voler treballar per a la comunitat, i això no s’aprèn a les carreres sinó en el dia a dia, en la relació entre les persones perquè al final estem aquí per resoldre els problemes de la gent. 
 
En què es basa la seva manera de fer política? En aquests valors que menciona?
Sí. Sóc una persona de tarannà conciliador, amb ganes de buscar la solució del problema per a la millora del poble, de la comarca i de tot plegat. Tots aquests anys que hem estat aquí hem intentat governar amb l’oposició per treballar pel poble. Hi ha una cosa que desitjo i que m’agradaria molt aconseguir que és que el dia que deixi l’ajuntament tingui un bon record d’aquesta etapa i que com a veí del meu poble -perquè, si tot va bé, continuaré vivint aquí tota la vida- pugui estar voltant pel carrer orgullós de la tasca feta durant aquest període. I això només s’aconsegueix d’una manera que és treballant pel bé de tothom, intentant buscar consens, perquè el partidisme existeix però ben canalitzat no és un problema, al contrari, és una font d’alimentació de noves idees, aportacions i solucions al mateix problema.
 
Quin valor tenen les següents fotografies per a vostè? 
Jo sóc el quart de cinc germans i això, en un entorn de pagès, en una família nombrosa que viu en una masia aïllada, fa que els teus amics siguin els teus germans, que són els que t’aporten un conjunt de valors. Jo penso que la meva infància de pagès ha estat molt gratificant, i és d’aquelles coses que val la pena mantenir en la memòria. 


 
A partir d’aquí et vas fent gran, entres a l’adolescència, trobes la teva parella, i comences a marcar el teu perfil com a persona adulta. Després ve l’etapa en la que neix el teu primer fill, després el segon, i el tercer. Passar a ser pare és d’aquelles etapes de la vida que sempre queda en la memòria.


 
I per últim, per circumstàncies no volgudes, però sí amb voluntat de solucionar problemes, entres en un ajuntament i adquireixes una experiència que penso que és crucial. Tothom hauria d’haver passat alguna època de la seva vida dins d’un ajuntament. De cop i volta me n’adono que no coneixia el poble on he viscut tota la vida. 
I per últim, la de l’1 d’octubre. Estic orgullós d’haver pogut participar com a alcalde i organitzar el que vam organitzar. 

 
Per què hauria de venir un foraster a viure al municipi?
Per descomptat, el millor poble per venir a viure és Gurb. D’una banda és un poble eminentment rural, i si t’agrada aquest tipus d’entorn és un lloc ideal perquè està ubicat al centre de la comarca d’Osona però molt ben comunicat, amb Vic i Manlleu molt a prop. D’altra banda, l’eix transversal passa per Gurb, la carretera de Barcelona-Puigcerdà passa per Gurb, el tren també... Es a dir, som un poble rural però, a més, gaudim d’una situació estratègica amb Barcelona a tres quarts d’hora d’aquí. 
 
Què representen pel municipi els tres indrets emblemàtics que hem visitat conjuntament? El primer és l’edifici de l’Esperança...
El recinte de l’Esperança és la casa de la vila, un edifici que sentim molt nostre. Gurb en el seu dia va prendre la decisió de traslladar l’ajuntament aquí i crec que va ser una decisió encertada, tot i que en aquell moment es va haver d’endeutar per molts anys. Passat el temps però, estem recollint els fruits i tenim un ajuntament molt ampli amb uns espais molt generosos per atendre a la ciutadania.  
 
...el segon, la parròquia de Sant Andreu.
A Gurb estem dividits en quatre parròquies. Cadascuna té els seus trets diferencials i totes volen tenir un cert nivell d’autogovern, la qual cosa crec que és positiva, però sempre en harmonia i amb un sentiment de pertinença al municipi. Crec que hem trobat un punt d’equilibri molt interessant que està generant efectes positius en l’entorn. 
 
I per últim, les escoles
Crec que són un abans i un després pel que fa a la modernitat del municipi. Partíem de les antigues escoles rurals, ubicades en aquestes quatre parròquies, amb cicles de canalla agrupats amb una sola mestra. Però gràcies a una persona molt concreta, la Pilar Fàbregas, que va lluitar per mantenir l’essència de l’escola quan es volien tancar i centralitzar a Vic, de cop i volta ara, estan més vives que mai. Hem passat d’unes escoles de 25-30 alumnes a una escola de doble línia amb prop de 300 alumnes, des de P3 fins a 6è. Això genera un sentiment de pertinença de poble que en el passat no existia. Els pobles petits sempre tenim aquella por de desaparèixer, però Gurb no ho farà perquè puja una generació que se’l sent molt propi i el defensarà. 
 
Com potencien l’activitat econòmica per aconseguir dinamisme al territori?
Gurb és un municipi eminentment rural, punt i final. La nostra activitat econòmica s’ha basat sempre en el món agrícola i ramader, tant de vaques com de porcí. Sí que és veritat que degut a l’efecte de l’oli i de la proximitat amb Vic, els polígons industrials que a les grans ciutats no hi cabien, han acabat instal·lant-se aquí. D’altra banda, les petites granges s’han convertit en una gran indústria agrícola en sòl urbanitzable. Per tant el nostre potencial econòmic ve de l’agricultura i la indústria. 
 
Quina és actualment la situació econòmica de l’ajuntament?
A Gurb hem tingut molt de seny durant els últims anys. Reconec que quan vaig entrar a l’ajuntament els comptes estaven molt sanejats; tenia els deutes normals d’un ajuntament després d’haver adquirit un edifici com aquest en una època difícil. Però després va venir l’època de bonança econòmica, que va generar un gran volum d’ingressos, no sols a Gurb sinó a tots els ajuntaments del país. I en aquest sentit, l’ajuntament, els regidors i tothom, vam tenir el seny de destinar aquells diners a arreglar la infraestructura, sense estirar més el braç que la màniga. I quan va venir la crisi, que més o menys es podia veure venir perquè no era normal aquella situació de bonança tan extrema, no hem patit gaire perquè no ens havíem sobre endeutat. 
 
Quin paper juguen el Consell Comarcal i la Diputació pel que fa a la prestació de serveis? Ens referim a la creació de llocs de treball, cursos formatius, etc.
Penso que el Consell Comarcal i la Diputació tenen una funció molt important, sobretot en municipis petits, però reconec que són uns grans desconeguts. Quan la gent entrem per la porta d’un ajuntament no sabem què són, ho aprens en el moment que passes a formar part del seu dia a dia. És aleshores quan te n’adones de la necessitat i de la importància d’aquestes entitats supramunicipals. El Consell Comarcal per a la gestió del dia a dia de la comarca, i la potència de la Diputació a l’hora de gestionar serveis que tenen un cost important.
 
El fet de ser informàtic ha influït en el desenvolupament tecnològic del municipi per acostar-se als ciutadans? 
Sí, des de l’ajuntament de Gurb hem fet un esforç important posant en marxa la gestió d’expedients i la mateixa web, mitjançant la transparència i el desplegament de fibra òptica en el terme municipal de Gurb. Aquí no tenim segons quines despeses a nivell de ciutat gran, parlo del cost urbà en general, així que hem apostat pel desplegament de la fibra òptica en l’entorn rural. Totes aquestes granges de les que parlàvem abans, avui en dia són mini empreses que necessiten una fibra òptica i una banda ampla com qualsevol indústria per fer des de la declaració de la renta a la compra de qualsevol servei, passant per la gestió de màquines que venen d’Alemanya i que necessiten controls remots. I ara estem entrant de ple en el món de les apps i la telefonia mòbil per aproximar l’ajuntament al poble.
 
Quin seria el balanç de la seva gestió política pel que fa a projectes pendents i complerts quan està a punt d’acabar la seva legislatura?
Aquesta legislatura està sent una mica monotemàtica com a conseqüència de l’1 d’octubre, que ha estat a les nostres agendes sí o sí. D’altra banda, sortim d’un context de crisi que ens feia anar amb molt de compte amb les despeses. En aquesta legislatura el seny s’ha apoderat tant de les administracions, com dels regidors i del poble. Avui dia estaria molt mal vist malbaratar recursos en coses totalment innecessàries o poc importants, per tant, hem prioritzat unes inversions molt concretes. Una, és la millora de la zona esportiva, i l’altre és l’accessibilitat dels carrils bici i, sobretot, l’accessibilitat del vianant d’una forma segura en punts de dèficit en la connexió de Vic amb Gurb. 
 
Digui’ns un secret: es presentarà a les noves eleccions? 
Serè molt clar: tot dependrà de si trobem un recanvi o no, però hem de començar a fer la presa de decisions aviat.
 
D’acord, però... quin serien els reptes prioritaris de la propera legislatura en el cas de presentar-s’hi?
En un poble sempre hi ha coses per arreglar. Ens quedaria com a deure l’ús que se li donarà a l’antic edifici de les escoles que està ubicat a la zona esportiva. És un edifici important, del segle XIX, i seria bo donar-li un ús per a la ciutadania.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? Si és així, de quants anys estaríem parlant? 
En aquest moment estic en una posició difícil de contestar. Com a president del consell comarcal tinc clar que no repetiré, porto dues legislatures, es a dir, vuit anys, i crec que toca fer un pas al costat perquè entri gent nova, preparada i amb ganes de treballar per a la comarca. Pel que fa al poble, no és tant la voluntat de l’alcalde de voler tornar-se a presentar sinó el trobar algú del teu grup o color polític amb voluntat de presentar-s’hi. 
 
Crec que la limitació de mandats té sentit en segons quins nivells, el problema està en limitar els mandats en municipis petits, ja que et pots trobar amb que l’actual desapareix i no hi ha un recanvi al darrere. Jo crec, per tant, que a partir d’un mínim d’habitants sí, dos mandats de cinc anys enlloc de quatre seria ideal, la renovació sempre és positiva. 
 
Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Tenim un problema, però no entre Catalunya i Espanya sinó entre els polítics catalans i els espanyols. Dins la classe política espanyola hi ha un problema de comunicació, és a dir, crec que les diferències entre la societat catalana i l’espanyola s’han de resoldre en l’entorn polític, ni en la societat ni, encara menys, en la guerra d’empreses. Tampoc en el món judicial. Els polítics que estem en actiu a Catalunya estem donant veu a una petició popular del poble de Catalunya perquè és la nostra feina: elevar la veu al màxim. 
 
Fins ara, no s’ha volgut buscar el problema, no s’ha reconegut el dèficit fiscal, no s’han reconegut uns nivells d’exigència que són flagrants, i això ens ha portat a on som ara. 
 
Crec que el que toca ara és ser valents, continuar en la línia que estem treballant. No podem defallir, és a dir, no podem arribar fins aquí i ara tirar enrere. Hem de ser valents, hem d’evitar la confrontació, i els polítics hem de lluitar fins els final per reclamar allò que ens sembla just per responsabilitat de cara a les noves generacions que ens venen al darrere. 
 
Fa poc l’IESE publicava un article molt interessant del CEO del New York Times, Mark Thompson, on analitzava el bon periodisme i la comunicació política. Entre d’altres, va parlar sobre el llenguatge canviant de la política. Diu que a la política, has de simpatitzar amb les emocions del teu públic i utilitzar un llenguatge adreçat a la retòrica i a l’ètica de la teva audiència, com en el periodisme. Què n’opina?
Totalment real. Una de les coses que m’ha costat més en entrar a l’alcaldia és la comunicació, és a dir, allò que tu vols expressar. Quan entres aquí veus el funcionament d’un ajuntament, però quan estàs fora el desconeixes completament. Amb això vull dir que la comunicació entre la política i la ciutadania és importantíssima i s’ha d´utilitzar un llenguatge planer, senzill i sense paraules buides. De vegades els polítics són capaços de fer una conferència de mitja hora i no dir res. Jo penso que la nova política passa per gent que sàpiga afinar, acotar el problema, apostar per les solucions, i si t’equivoques reconèixer l’error i tirar cap a una nova opció. 
 
ESADE publicava també una nota de premsa de l’ex-vicesecretari d’Estat dels EEUU, James Steinberg, que deia: “La mobilització ciutadana és clau per impulsar agendes polítiques d’escala global”. Què en pensa? 
La participació ciutadana és l’aval més adequat per tirar endavant segons quin tipus de solucions, perquè aquella solució que a mi em sembla correcta, potser no ho és per la majoria del poble. 
Tornant a l’1 d’octubre, podem dir que som on som gràcies a la petició ciutadana, a l’impuls de la gent del carrer. La classe política catalana ha de donar sortida a aquesta petició popular, i els polítics espanyols també. Hem d’aprendre a escoltar. No té sentit fer veure que aquestes peticions no hi són. Una consulta o un referèndum és la millor manera de saber què opina la gent i els polítics estem al servei de la gent, no al servei de nosaltres mateixos.
 
Quins són els valors necessaris per aconseguir una regeneració democràtica que doni un pla d’estabilitat a Catalunya?
Escoltar a la gent, sentit comú, no hi ha cap problema sense solució però de vegades ens equivoquem aplicant la solució. No passa res, hem de continuar endavant. El que no pots fer davant d’un problema és no fer res o fer veure que no hi és, perquè sinó aquest problema s’anirà fent més gran. Al final és com l’aigua quan baixa riu avall, no la pots aturar, perquè si l’intentes aturar al final l’aigua et passa per sobre. Els problemes s’han de solucionar i crec que la nova generació política té un problema sobre la taula. Aquest problema es diu identitat, es diu sentiment de poble, i se’n diu també molts anys de no haver escoltat aquesta petició de poble. Això vol dir que s’ha de canalitzar, i la millor manera de canalitzar és escoltant el poble, fent un referèndum vinculant o no, posant l’escenari que es vulgui però la gent ha de poder opinar i si realment hi ha una majoria que diu que sí s’ha d’actuar d’una manera, i si la majoria diu que no s’ha d’actuar d’una altra. 
 
Quin missatge transmetria als seus conciutadans si li estiguessin escoltant ara mateix?
A Gurb, com a municipi, tenim una situació de privilegi que és l’enveja d’altres municipis. Tenim una bona gestió a l’hora d’administrar els diners del poble, pau política, actuem amb seny i sempre pensem en el poble. Ara que estic al Consell Comarcal veig pobles barallats, en canvi aquí tenim harmonia.