Alcalde de Santa Maria de Palautordera

Jordi Xena

Estil transversal

“Un bon govern ha de saber administrar les voluntats” 


Jordi Xena creu que un alcalde ideal ha d’ estar a l’alçada de les expectatives de la gent

Viernes, 06 de Julio de 2018
Jordi Xena és l’alcalde de Santa Maria de Palautordera des de l’any 2011. El poble encara el present i el futur fixant-se com a reptes la inclusió de les persones amb més necessitats i la remodelació de diverses infraestructures.

"En aquests anys la Diputació ha estat un puntal en la gestió i l’acció municipal"
 
"Quan em vaig presentar vaig dir que volia ser un alcalde transversal. Jo estic aquí per atendre tothom. Vingui d’on vingui, pensi el que pensi, tots són palauencs i palauenques"
 
"De vegades em venen a veure a l’alcaldia pensant que jo puc decidir amb independència del criteri dels altres. Moltes vegades els dic: “i tu, què n’opines?”
 
"Ara que l’economia es va recuperant, hi ha encara persones que no poden reintegrar-se al mercat laboral i segueixen en precarietat i sense recursos. El repte d’atendre les necessitats socials ha estat molt important"
 
"Jo no em puc presentar a la reelecció si no tinc el recolzament de la meva gent. Sé que dins del partit voldran posar sobre la taula el debat i, en funció del que en surti, decidirem"
 
"Crec que l’error és pensar que les aspiracions d’una part important de la població es diluiran amb la judicialització de la política. Les aspiracions hi continuaran estant"
És alcalde del poble des de 2011 i vicepresident del Consell Comarcal. També presideix l’AMTU. Què és?
És una associació de 92 municipis i dos Consells Comarcals que treballen per la mobilitat i el transport urbà. Oferim assessorament en tot allò que necessiten per a millorar en això. Igualment, gràcies a un contracte programa amb l’Autoritat de Transports Metropolitans podem repartir uns diners als municipis per a fer-ho possible.
 
Són municipis de tot Catalunya?
Els municipis són, fonamentalment, de la regió metropolitana de Barcelona. L’entitat va néixer a l’entorn del Vallès, i va ampliar-se cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Però a la passada legislatura hi va haver un canvi d’estatus i vam ampliar l’àmbit d’actuació de tot Catalunya. Qualsevol municipi que hi estigui interessat hi pot pertànyer, perquè els estatuts ho possibiliten.
 
Passant a parlar de vostè, quina és la seva manera de fer política?
Quan em vaig presentar vaig dir que volia ser un alcalde transversal. Jo estic aquí per atendre tothom. Vingui d’on vingui, pensi el que pensi, tots són palauencs i palauenques, independentment del que votin o de la seva ideologia. La meva havia de ser una alcaldia representativa. I també volia dedicar-me a fer d’alcalde. Vaig demanar dedicació exclusiva des del primer moment i m’hi van recolzar. Això em permet estar a tot arreu, tenir contacte amb molta gent, amb les associacions, recollir les inquietuds... Sempre he pensat que un bon govern ha de saber administrar les voluntats.
 
Què vol dir?
Que de vegades em venen a veure a l’alcaldia pensant que jo puc decidir amb independència del criteri dels altres. Moltes vegades els dic: “i tu, què n’opines?”. En definitiva hi ha qüestions en què el que cal és recollir el que la gent pensa i desitja, i traslladar-ho a l’acció política.
 
Vostè creu que cal tenir estudis superiors o fer la carrera de Ciències Polítiques per a poder exercir com a alcalde?
Crec que no. En el meu cas tinc formació, però no crec que sigui imprescindible. Penso que per ser alcalde el primer que has de fer és estimar el teu poble, estimar la teva comunitat, tenir ganes de treballar-hi. Tenir una certa formació suposo que és imprescindible i també cal tenir molta empatia i moltes ganes d’escoltar i de resoldre problemes. 
 
Quin balanç fa d’aquesta legislatura?
En aquesta legislatura, que és la segona del nostre govern, hi havien una sèrie de qüestions d’infraestructures d’obra pública que s’havien de resoldre. Li parlo, per exemple, d’un pas elevat a la C-35, o un carril bici nou... I suposo que abans de l’estiu començaran les obres d’una rotonda de l’enllaç de la C-35 i la V5301, que és la que ens ha portat fins aquí. Ara també estem acabant les obres del carrer de la Creu, i les obres de re-urbanització de Can Pagà... 
 
Així doncs, hi havia una sèrie d’obres que s’havien de dur a terme, però una acció política no tan sols s’ha de centrar en les obres sinó en la gestió de les necessitats del municipi. I aquí en teníem dues de molt importants
 
Quines eren?
La primera, era adequar el funcionament de l’ajuntament a una nova realitat econòmica. Abans de 2014 teníem l’abocador de les Valls, que era una font d’ingressos molt important per a l’ajuntament,. Però va arribar al límit de la seva capacitat i va tancar. Això va marcar un punt d’inflexió en quant l’entrada de diners i vam haver d’adequar tota l’estructura amb l’objectiu de poder mantenir la qualitat i el nombre dels serveis. Calia una sèrie d’accions a nivell intern que s’havien d’anar emprenent perquè la gent no notés aquesta nova realitat. 
 
I l’altra?
Amb la crisi que hem patit del 2011 al 2015 hem tingut dificultats en alguns sectors de la població. En el període 2015-2019 les havíem d’atendre, perquè ara que l’economia es va recuperant, hi ha encara persones que no poden reintegrar-se al mercat laboral i segueixen en precarietat i sense recursos. El repte d’atendre les necessitats socials ha estat molt important.
 
Es presentarà a les properes eleccions?
Ho estem debatent. Jo no em puc presentar si no tinc el recolzament de la meva gent. Sé que dins del Partit Demòcrata o de JxCAT, voldran posar sobre la taula aquest debat i, en funció del que en surti, decidirem. 
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats municipals?
Crec que no. En tot cas, es podria analitzar en funció de cada cas. En resum, la gent s’ha de sentir còmoda amb l’alcalde o alcaldessa, i l’alcalde o alcaldessa s’ha de sentir còmode amb el seu càrrec. Si les coses van bé no veig per què s’haurien de limitar.
 
Està d’acord també amb el nombre d’anys?
Estaria bé que les legislatures duressin més, i més amb la situació que estem actualment. El 8 de març va entrar en vigor la nova llei de contractació. Jo he notat un canvi de la primera legislatura a la segona en quant a la tramitació de qualsevol expedient, que es fa més pesada. Això fa que aquells projectes que vols tirar endavant en qualsevol àmbit costin més. Cinc o sis anys no estarien malament.
 
A què es dediquen les persones del municipi?
Treballen en el sector industrial, en els polígons que tenim, i en d’altres de l’entorn. El sector serveis també és molt important. I el sector d’agricultura ha quedat com a residual. Antigament érem un municipi on l’agricultura havia tingut un pes molt important, però en el segle XX ja hi havien indústries molt potents i el sector era decisiu en l’economia de les famílies del nostre poble.
 
Hi ha gaire immigració?
Estem al voltant del 10%.  No és una xifra gaire elevada i, a sobre, ha anat a la baixa. Molta gent ha vingut i ha tornat a marxar perquè la situació laboral no era l’òptima. Hi havia un moment on hi havia molta més feina, això ha estat norma genèrica d’altres municipis, i fins i tot de tota Catalunya. 
 
I s’adapten bé?
Del 10% que li dic, més del 50% són europeus, especialment romanesos. Dels no europeus tenim persones africanes, ja siguin marroquines o senegaleses. Però en principi no hi ha problemes d’integració. 
 
Què li diria a una persona perquè vingués a viure a Santa Maria de Palautordera?
Que és un municipi que té un entorn immillorable, al peu del Montseny i, per tant, molt a la vora de la natura, del Parc, del preparc. També estem ubicats en un punt estratègic, entre Barcelona i Girona, a una curta distància del mar. A l’estiu, quan me’n vaig al mar, trigo només una mitja hora. A mi m’agrada molt el meu poble per viure-hi; els serveis que hi tenim també estan molt bé: escola, institut, centre d’atenció primària, un hospital a Sant Celoni... Són serveis òptims per viure amb una qualitat de vida important.
 
Quins llocs emblemàtics hi ha al poble?
En general, tot aquest entorn tan privilegiat que tenim ho és. Com a emblemàtic: l’església, amb la torre medieval, l’ermita del Remei, el passeig del Remei, el parc Pau Casals, el pont trencat... Els seus orígens venen de l’època romana. Però va quedar enderrocat i d’aquí en ve el nom. A principis de segle es va fer una obra de la construcció que ha guanyat premis internacionals i és un lloc emblemàtic dels nostre poble. Una de les característiques de Santa Maria de Palautordera és que és un municipi dispers, no som un poble amb un únic nucli sinó que tenim barris diferents, de molta transcendència. 
 
A nivell general, quina valoració fa de la situació política actual?
Que és una situació complicada. D’una banda hi ha una voluntat democràtica i molt respectuosa d’un sector molt important de població del país, amb unes aspiracions que és difícil posar en pràctica. D’altra banda, hi ha un Estat que és molt restrictiu en quant a reconèixer aquestes legítimes aspiracions. I això ha generat una situació de confrontació que, amb un respecte escrupolós del que és l’esperit democràtic, no hi hauria d’haver hagut cap problema per poder analitzar i debatre. Hi ha hagut una part que ha intentat dialogar fins a la sacietat i una altra que no ha tingut cap interès en el debat.
 
Quin paper creu que ha de jugar un alcalde en la Catalunya del futur?
Ja no solament els alcaldes, sinó tots aquells que estem en política: el que hem d’intentar és no defraudar, estar a l’alçada de les expectatives de la gent. Aquest és un moviment que s’ha generat a Catalunya en els últims anys i que l’ha impulsat la gent, una part important de la societat. Per tant, els polítics hem d’estar a l’alçada d’aquestes expectatives i no defraudar el que la gent demanda.
 
Què li sembla que hi hagi imputats i detinguts?
En el fons no deixa ser una peça més de l’escenari que s’està produint, d’intentar judicialitzar la vida política. Ho hem pogut veure en consellers i conselleres o en l’expresident. En uns casos presó i en d’altres l’exili...  
 
I creu que la situació té solució?
N’ha de tenir. Crec que l’error és pensar que les aspiracions d’una part important de la població es diluiran amb totes aquestes accions. Les aspiracions hi continuaran estant. S’ha de buscar una solució basada en el diàleg i la negociació, i en última instància amb el respecte escrupolós del que és una democràcia modera i europea, que és donar veu a la gent, en definitiva.
 
Però sempre hi ha qui té interès en veure Catalunya com un problema. Això dóna rèdit electoral.
Aquesta és una política de molt poc nivell que, a la llarga, no portarà enlloc. La rendibilitat electoral que pugui tenir la qüestió catalana té un recorregut que tard o d’hora desapareixerà. Buscar la confrontació és una mala solució perquè el que fa és enquistar el problema, no arreglar-lo. 
 
A nivell de poble, quines iniciatives impulsen perquè hi hagi una participació ciutadana real?
Partim de la situació que una bona gestió de les voluntats només és possible si tens un contacte molt directe amb els diversos col·lectius. Això implica moltes reunions i molt de contacte amb els actors de la vida municipal. Això no deixa de ser una forma de promoure la participació en el que després serà les decisions del govern. A banda, estem engegant un procés més estructurat de participació de la ciutadania en quant a presentar-los temes concrets en què puguin opinar, i on ens plantegem alguna mena de pressupost participatiu. 
 
I la transparència, com la gestionen?
Hi ha una sèrie de requeriments legals, que anem complint en la mesura de les nostres possibilitats. De vegades, se’ns exigeix cada vegada més i no se’ns donen els recursos per solucionar els problemes que això genera. Tot allò que estigui a les nostres mans i que sigui d’obligat compliment, ho hem de fer perquè la gent pugui accedir a tota la informació que necessiti saber de la gestió municipal. 
 
Alguns alcaldes ens diuen que és una mica exagerat...
D’acord, però la transparència mai pot ser exagerada. Com més transparents, millor. El problema és poder complir amb aquesta finalitat amb els recursos limitats que tenim. 
 
I com porten l’administració electrònica?
La tenim implementada. En aquest moments totes les tramitacions i els expedients es fan de forma electrònica. Tota la gestió que fa la ciutadania es digitalitza i es tramita tot electrònicament. Novament, això ha comportat un esforç addicional dels treballadors de l’ajuntament per incorporar-se en aquesta nova manera de fer. Qualsevol canvi comporta una transició i una adaptació i normalment, sobretot al començament, es generen inquietuds, mal de caps... Però ara ho tenim bastant resolt. 
 
Vostè, que està vinculat al Consell Comarcal, creu que són necessaris? 
Jo crec que sí. Tenen les competències de gestió, i va bé que hi hagi una visió global de la comarca. No la veig una administració innecessària. Les funcions que fa, almenys en el Vallès Oriental, les fa correctament.
 
Podria fer-nos un retrat robot de com hauria de ser l’alcalde ideal?
Un alcalde o alcaldessa ideal ha de tenir molt de sentit comú, s’ha de saber posar en el lloc de l’altre, a tots els nivells: de l’oposició, de la ciutadania... i això vol dir renunciar a aspectes prou importants com són els temes familiars, les relacions o les vacances; un alcalde o alcaldessa ho és 24hores al dia 365 dies a l’any. Fins i tot quan marxes i delegues, continues sent alcalde, perquè ara tenim molta facilitat de connexió has d’estar al cas de qualsevol cosa, encara que sigui en l’altra punta de món. Ha de tenir voluntat de saber i d’estar en la pell dels altres, i molta predisposició al servei i al treball pel col·lectiu. 
 
Finalment, ha escollit una sèrie de fotografies. Ens les pot explicar?  
Són de la meva infantesa i familiars. N’he escollit tres. Una és de quan jo era petit, divertida, i m’agrada perquè la imatge que té la gent de mi és que soc una persona molt seriosa i poc predisposat a la gresca. Però soc bastant ‘pallasso’, si més no en la intimitat.

 
També en tinc aquí una de la sortida de Caramelles. M’agrada perquè mostra companys de la meva infantesa però també perquè mostra que ja des de petit estava vinculat a la vida associativa i cultural del nostre poble.

 
Una altra fotografia és familiar, amb els meus fills i la meva esposa. Crec que per poder-se dedicar al món municipal o a l’alcaldia, has de tenir la implicació de la família. Si no no seria possible. D’una forma conjunta, tots plegats, et donen la seva complicitat, perquè si no pots acabar perjudicant-los.

 
I aquesta fotografia és el meu primer fulletó, que vaig fer quan es va decidir que em presentaria a les eleccions per l’alcaldia. És la foto que vaig fer servir en aquells moments per identificar la meva família i també el meu caràcter. 

 
També en té algunes altres. Què ens expliquen?
N’he escollit dues d’actes institucionals. Una amb el Conseller Rull, quan vam inaugurar el pas elevat de la C-35, que era una reivindicació històrica d’un dels nostres barris. La foto ens explica tres coses: la satisfacció de respondre les necessitats d’un barri, la bona relació que vam tenir amb la conselleria de Josep Rull -tot i que podria dir el mateix dels anteriors consellers, com ara Lluis Recoder- i, finalment, la figura del propi Rull i de la resta de consellers que estan en una situació tan complicada d’una forma tan injusta. Són persones molt vàlides i no es mereixen tot el que els està passant.

 
I encara en té una altra.
Aquesta és amb la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, perquè, tant en la passada legislatura com en aquesta, la Diputació ha estat un puntal en la gestió i l’acció municipal per raons òbvies: la Generalitat ha tingut moltes dificultats en poder col·laborar amb el desenvolupament de les necessitats del municipi, i en canvi la Diputació, tant la Mercè Conesa com en Salvador Esteve, han estat un recolzament important. A més, aquesta foto és del dia que vam inaugurar un local per una associació que es diu AFADIS, per a famílies de persones amb discapacitat. És una d’aquelles accions de les que un se sent molt satisfet.