Anna Aragonès

Esperit comunitari

"La meva filosofia és que has de remar mentre tinguis energia"


El govern municipal de Riudecols planteja fites realitzables en cada legislatura

Viernes, 27 de Julio de 2018
Arquitecta tècnica i amb ampla experiència com a treballadora en ajuntaments i Consell Comarcal, Anna Aragonès presideix el consistori de Riudecols des de 2011 amb l’objectiu d’intentar millorar l’entorn del poble i la societat en els moments més importants.

“Jo tinc vocació de servei, però entenc que serà una etapa passatgera”
 
“El que està demostrat és que en la vida qui té carrera no és necessàriament qui triomfa. Per tant, una combinació entre formació, actitud i manera de ser és el que cal (per execrar d’alcalde/essa)”
 
“En aquesta segona legislatura tot ha canviat. El 2015 els ingressos creixen, les despeses continuen controlades, però ja sense aquella pressió de no gastar”
 
“L’1 d’octubre em vaig mantenir relativament al marge, vaig fer el que creia que havia de fer, sobretot per protegir-me en els moments en què hi haguessin declaracions davant de jutges. Però aquí es va votar”
 
“La participació és importantíssima. Però de vegades el retorn d’aquesta participació és limitat, i més en un poble petit”
 
“Estem col·lapsats de feina i de responsabilitats que assumeixen els treballadors, i no pots donar el servei que es necessita. El desbloquejament de la contractació de personal és prioritari, perquè, si no, has de fer externalització de serveis”
 
“En municipis com aquest en què hi ha un càrrec electe que cobra diners de l’administració, i n’hi ha quatre que no cobren ni un cèntim, demanar que els que no cobrin exposin tot el seu patrimoni és cruel”
 
“El que sempre demano de la ciutadania és que cultivin i encomanin l’esperit de poble. Aquesta és una de les grandeses dels pobles petits, la preocupació dels uns amb els altres“
Després de molts anys treballant en política municipal, en el Consell Comarcal com a delineant i de regidora a Riudecols, el 2011 va aconseguir ser  alcaldessa de la vila. Com va viure aquest pas?
Amb por. L’any 2011 havia estat 4 anys desconnectada de la vida política. M’havia dedicat a estudiar i a criar els fills i em comencen a arribar notícies que cal un projecte amb energia. Ja tenia el pessigolleig d’estar en el món local i m’havia enganxat. Vam fer un bon equip, i una bona campanya, i vaig sortir escollida. Vaig prendre possessió del càrrec amb una mica de por per saber si en seria capaç, si podria assumir l’administració... Tot el tema de papers, tramitacions, responsabilitats... Són coses que et fan patir moltíssim. Quan veus que hi ha sequera, perquè hem passat uns estius molt càlids, et passes la nit buscant fugues. En un poble petit et toca fer de tot, mà a mà amb la brigada.
 
I ser la primera dona alcaldessa deu haver estat un motiu d’orgull.
Sí, i sobretot ganes d’exemplificar. Que les generacions més joves vegin que les dones són capaces de tot el que vulguin.
 
El pessigolleig per la política, d’on li ve?
Jo vaig estar una legislatura al govern i dues a l’oposició. Vaig treballar al Consell Comarcal i al mateix ajuntament, que és on tinc plaça com a delineant. Això em donava una visió de l’administració que em va fer pensar que tenia experiència i em vaig veure forta per poder-hi estar.
 
Segueix exercint com a delineant?
Vaig ser-ho fins que vaig deixar de tenir feina al govern i vaig passar a l’oposició. Aleshores vaig veure que em calia una formació més elevada i em vaig treure la carrera d’arquitectura tècnica i a exercir. El 2011, amb la crisi, i ja trobant-me a l’ajuntament, vaig deixar la professió abandonada per incompatibilitat. Però també soc conscient que les carreres polítiques poden ser més o menys intenses i passatgeres. Jo tinc vocació de servei, però entenc que serà una etapa passatgera. Ara fa un parell d’anys que torno a estudiar una mica per no perdre el fil, reciclar-me i poder continuar la carrera professional quan calgui.
 
Segons vostè, què és el que cal per poder ser electe local? Quins valors ha de perseguir?
El pas del govern a l’oposició em va ensenyar moltíssim. Per exemple, que tot és relatiu. El que busques és intentar millorar l’entorn del poble, la societat en els moments més importants. Jo puc ser militant d’un partit però això, aquí al poble, queda del tot apartat. De la meva llista municipal ningú és militant. Tots són independents, tant el la legislatura actual com en la passada. Són persones que es presenten perquè volen ajudar i tirar endavant el municipi.
 
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcaldessa?
Penso que hi ha un perfil molt vocacional de polític que exerceix en municipis grans que tenen complexitats. En els municipis més petits hi ha persones que no ho fan tant per vocació sinó per servei al poble. Cal tenir uns mínims per poder entendre els tràmits, però el que importa és l’actitud. Has d’entendre que hi ha un secretari o secretària que marca la legalitat. 
El que està demostrat és que en la vida qui té carrera no és necessàriament qui triomfa. Per tant, una combinació entre formació, actitud i manera de ser és el que cal.
 
Ha seleccionat tres fotografies. Què signifiquen per vostè?  
En la primera hi aparec jo de petita, amb 6 o 7 anys, acompanyada de majorales, que eren una figura vinculada amb l’església, que agafaven les nenes i entre totes fèiem el mes de Maria al maig. Ara tenim “xiqui-parcs” i de tot per a la canalla, però aleshores qualsevol acte era una festa molt grossa pels nens i participar en el dia a dia del municipi era molt gratificant.

 
En aquesta altra hi apareix de futbolista.
Jo he jugat al futbol de petita. Com que els nens no em deixaven gaire, jo feia de portera. Als meus 18 anys vam fer un torneig d’estiu al poble i un senyor, que era entrenador, va obrir una llista per a participants en la que ens vam apuntar 6 noies. Vam repartir-nos una en cada equip i, en acabar l’estiu vam decidir muntar un equip de noies de les quals l’entrenador en va treure molta qualitat. Participàvem en torneigs d’estiu. A la llarga vaig jugar al Nàstic de Tarragona durant 7 o 8 anys, i al Torreforta. En guardo moltes amistats, tot i que vaig haver de deixar-ho perquè ja no arribava a tot arreu.

 
I en la darrera?
Es del 16 de setembre de 2017, el dia en què l’ANC, l’AMI i l’ACM ens van convocar als alcaldes i alcaldesses a l’ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat. Els alcaldes teníem una pressió sobre la participació de l’1 d’octubre, sobre els governs locals el dia del referèndum. Allà vam notar l’escalf de la gent. La gent ens deia: “Ànims, estem amb vosaltres”, “No defalliu...”. Va ser molt emotiu.

 
Parlem del municipi. A trets generals, què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Riudecols? 
Riudecols té l’avantatge d’estar molt ben connectat, perquè tenim la carretera a peu de poble, tot i que de vegades és un inconvenient. La carretera ens porta en 10 minuts a Reus i tenim molta gent que treballa a Reus o a Tarragona. Tenim 1.200 habitants, i aquesta és una mesura que ens permet gaudir de la tranquil·litat del dia a dia. La gent és molt acollidora i estima molt el seu poble. Si venen a viure amb canalla ja tenim l’escola i l’AMPA i això farà que els puguem acollir i fer-los nostres.
 
La Casa de Cultura “els Canalots” i el Casal municipal són llocs representatius del poble.
La Casa de Cultura era un edifici que havia estat una escola abans i després de la Guerra Civil, fins que als 60 es van inaugurar les següents escoles. L’edifici estava molt degradat i no sabíem què fer-ne. Tot i la crisi econòmica, vam participar en un projecte del FEDER que ens marcava molt l’ús que se li havia de donar: no podia ser una biblioteca, però sí un lloc per a les entitats i per promoure el turisme. No vam poder acabar el projecte, per problemes amb l’obra i vam acabar-la nosaltres mateixos amb els diners municipals. I el que no podia ser una biblioteca, va acabar sent-ho.
 
Sabem que a la vila hi ha una gran empresa metal·lúrgica de precisió: Teixidó. Però, què més fan per promoure l’activitat econòmica?
Doncs tenim la majoria de persones que treballen a Reus o a Tarragona, i aquí mateix n’hi ha 150 que treballen a l’empresa Teixidó, que ocupa unes 450 persones de tota la comarca. Poc més podem fer. Tenim limitació a nivell d’ajuntament a l’hora de contractar. Fins i tot els regidors treballen tot el dia en les seves respectives feines. A banda d’això hi ha persones i jubilats que en algunes estones mantenen el tema agrícola, per no deixar-lo perdre.
 
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Bona. N’estic satisfeta. Hi hem arribat a base de moltes privacions. A l’edifici de l’ajuntament li calen moltes reformes, però ja li arribaran. El cas és que vam trobar-nos amb una crisi molt forta el 2011. S’havia prestat molt poca atenció a les despeses i vam haver de fer una reducció al màxim. Vam passar anys complicats, sobretot de 2013 a 2015. Els pagaments van ser difícils i pagàvem per prioritats: qui podia esperar, s’esperava i qui no podia fer-ho, miràvem de fer que no s’esperés. Va ser molt dur atendre les trucades. Jo mateixa passava molts dies buscant recursos i subvencions. A partir de 2015 he començat a respirar.
 
En relació a la promoció econòmica, o la formació, reben alguna mena de suport de la Diputació o del Consell Comarcal?
Sí, dels dos. A més, com que tenim aquesta gran empresa al poble, i necessiten professionals formats, ells mateixos fan convenis amb les escoles i cicles formatius per incentivar que els joves vulguin participar-hi. Estan pagats per la pròpia empresa. El que sempre hem volgut, des del primer dia, és que l’ajuntament no sigui un entrebanc en els tràmits. A més, ells ajuden moltes entitats: esportives, culturals, AMPAS... Tot això ja és una manera de dinamitzar.
 
De quina manera s’utilitza la tecnologia per facilitar la col·laboració entre ciutadania i administració?
Nosaltres, com a ajuntament petit-mitjà, estem pendents de les evolucions que faci l’administració superior, i en aquest cas van molt lentes. Des del Consell i, sobretot, des de la Diputació, s’estan implementant una sèrie de programes que volen ajudar a fer el control telemàtic. I ens trobem que les proves pilot les fan al municipis més petits i estem a la cua esperant que arribi. 
 
Per ara, aboquem uns esforços enormes en paperassa, i això és una llàstima, perquè l’administració electrònica ens facilitarà això: localitzar els papers que no avancen, saber en quin punt està cada expedient... El ciutadà ja accedeix a través de web i de les plataformes que oferim. Tenim també els pregons als mòbils des de fa quatre anys. Vam ser els primers de la zona i tots continuem fent l’alternativa “b”, que és el pregó amb megafonia. 
 
Quin balanç fa de la seva gestió com alcaldessa, en quant a projectes pendents i complerts?
Primer, la sensació d’aquesta primera legislatura, la del 2011-2015, va ser d’ofegament per la crisi; de veure el calaix buit, de veure com la Generalitat reculava i perdia capacitat d’aportar projectes i subvencions... La situació va ser molt dura en el sentit econòmic: de veure que tens els carrers trinxats, i que no pots fer-hi res. La nostra feina era  mantenir els serveis, no recular, i poder pagar.  
 
En aquesta segona legislatura tot ha canviat. El 2015 els ingressos creixen, les despeses continuen controlades, però ja sense aquella pressió de no gastar, l’activitat de la Generalitat augmenta... es nota. Aleshores anem fent projectes, com ara un nou vial de circumval·lació, que venia de tres legislatures enrere.  
 
Quins serien els reptes principals per a la propera legislatura, en cas de presentar-se?
Les nostres fites són modestes. Quan fem campanyes ens en fixem poques, perquè seria posar-nos en una ratera nosaltres mateixos. En la primera legislatura no sabíem com estava l’ajuntament i no podíem comprometre’ns a gaires coses. En la segona, ja teníem una idea més gran i ens vam marcar algunes fites. En la tercera seguirem en aquesta línia: tenim carrers per renovar, que és la gran assignatura que arrosseguem.
 
Vostè és partidària de la limitació de mandats? I de les legislatures?
És complicat. Jo conec alcaldes que porten quatre legislatures i que són uns cracks. I estan amb una energia... La meva filosofia és que has de remar mentre tinguis energia. És important mirar la comparativa de quan vas començar: si tens la mateixa il·lusió, l’esforç, la dedicació, i com estàs en relació al principi. Aquesta comparativa t’ha de fer entendre si tens forces per continuar tot i que sempre tens projectes, perquè no acabaries mai... Jo no soc capaç de marcar una data per això, perquè cadascú hauria de conèixer el seu límit. 
 
Canviant a una vessant més nacional, quina és la seva valoració sobre la política general a Catalunya, actualment?
Jo sempre m’he volgut expressar amb la consciència de saber, primer, que ets alcaldessa de tots i, per tant, que representes a tothom. I, segon, que tinc una postura personal. També he intentat ser molt curosa a l’hora d’expressar-me perquè sé que estic al centre de l’opinió i he de ser neutra, curosa i correcta políticament.
 
Com a membre del PDeCAT, militant de l’antiga Convergència i de la JNC, i des del respecte a tothom, tenim una estelada a peu de carretera, cartells de l’AMI. Tenim una postura clara, però no he forçat gaire, i sé que no a tothom li ha agradat. L'1 d’octubre em vaig mantenir relativament al marge, vaig fer el que creia que havia de fer, sobretot per protegir-me en els moments en què hi haguessin declaracions davant de jutges. Però aquí es va votar, perquè era el que es pretenia.
 
En relació a la participació ciutadana, què fan vostès per fer que els ciutadans s’impliquin més.
Sé, des que feia de regidora amb 24 anys, que la participació és importantíssima. Però de vegades el retorn d’aquesta participació és limitat, i més en un poble petit. A més, el personal de l’ajuntament estem saturats de feina i cal donar-los missatges de tranquil·litat.
 
Estan col·lapsats.
I tot i haver resolt el tema dels diners, estem limitats a no contractar més personal, cosa que és brutal per nosaltres. Estem col·lapsats de feina i de responsabilitats que assumeixen els treballadors, i no pots donar el servei que es necessita. El desbloquejament de la contractació de personal és prioritari, perquè, si no, has de fer externalització de serveis. 
 
També ens diuen alguns alcaldes de municipis petits que els resulta complicat complir les noves condicions de la llei de transparència.  
Certament és un aspecte complicadíssim. Torno al que deia feia cinc segons. Els treballadors van col·lapsats, i es troben que no han tingut la formació que se’ls hi ha de donar, que esperem que des del Consell, la Diputació o la Generalitat ens donin Administrativament costa molt tenir la transparència al dia.
 
A banda, els pobles petits tindran un problema amb la transparència de les declaracions dels càrrecs electes. O sigui, en municipis com aquest en què hi ha un càrrec electe que cobra diners de l’administració, i n’hi ha quatre que no cobren ni un cèntim, demanar que els que no cobrin exposin tot el seu patrimoni és cruel. Ja no és una qüestió de si cal o no cal transparència, és una qüestió que qualsevol ciutadà pot arribar i veure què tens. I jo entenc que qui cobra de l’administració ho ha d’exposar i ho ha d’ensenyar, però tu pots tenir una herència, pots tenir diners, o una remuneració molt alta perquè al teva feina t’ho comporta, i no té perquè ser una conxorxa de debat o de xafarderia.
 
Missatge als seus conciutadans
El que sempre demano de la ciutadania és que cultivin i encomanin l’esperit de poble. Aquesta és una de les grandeses dels pobles petits, la preocupació dels uns amb els altres. Això ho vivim en el dia a dia, sobretot quan  hi ha una desgràcia i quan hi ha alegries grans, com els casaments. Aquesta comunitat és una gran riquesa que hem de cultivar i no s’ha de perdre.