Alcaldessa de Barcelona

Ada Colau

ESPECIAL | Innovació municipal


"És important que el sector públic lideri el projecte de ciutat que volem"


La ciutadania, l’administració, les empreses i l’acadèmia es relacionen en una “quàdruple hèlix” a Barcelona

Viernes, 31 de Agosto de 2018
En aquest cicle d’entrevistes ens interessem per preguntar als nostres alcaldes i alcaldesses com es conjuga al seu municipi la “quàdruple hèlix”, integrada per administració pública, empreses, ciutadania i acadèmia. Avui entrevistem Ada Colau, alcaldessa d’una de les grans ciutats de referència a nivell tecnològic, Barcelona.

“El més important és que des del sector públic hi hagi el lideratge, que hi hagi el model i el projecte de ciutat, però a partir d’aquí tot això s’ha de construir amb consensos”
 
“Hem fet una guia de clàusules socials per impulsar que es pagui un bon salari, que es fomenti la conciliació, la sostenibilitat, els valors que volem per a la nostra ciutat”
 
“Treballem a molts nivells diferents, com a ciutat educadora que som donem una importància cabdal a l’educació, treballem amb les universitats sobre què podem millorar a molts nivells”
 
“No tenim la competència en universitats però podem generar moltes sinergies i programes per aconseguir allò que necessita la ciutat i també la pròpia universitat, que està en un període de reflexió i actualització”
 
“Aquest ecosistema de recerca molt vinculat a les universitats és un potencial que hem d’aprofitar al màxim, per atraure talent, per fomentar el talent propi i local i també per desenvolupar aquells temes estratègics de ciutat”
 
“No ens fem a la idea de fins a quin punt estem vivint una quarta revolució industrial que és la revolució tecnològica”
 
“El que vol Barcelona és estar en aquesta primera línia de transformació, sobretot per liderar-la i portar-la cap al model de ciutat justa, democràtica i sostenible que volem”
 
“Coses que semblaven inimaginables ara ja són la normalitat però fins fa molt poc era impensable, per exemple, que totes les agendes dels regidors fossin públiques”
 
“En el tema de la lluita contra la violència masclista, estem treballant en una app perquè les dones de Barcelona puguin manifestar si es troben en situació de perill i de forma molt ràpida pugui arribar l’ajuda i altres aplicacions d’aquest tipus”
 
“Nosaltres estem anant més enllà de la pròpia llei de transparència i hem aprovat un codi ètic i un codi de bones practiques no només pels càrrecs electes sinó per a tots els directius”
 
“Des de Barcelona podem ajudar a d’altres municipis perquè tenim més recursos, podem invertir més i ells poden aprofitar la feina que fem”
 
“Les ciutats són l’actor clau del segle vint-i-ú i ara mateix són determinants, però ho seran cada vegada més”
 
“Europa ha d’entendre que té, en les ciutats, les seves aliades per a donar la millor resposta possible als grans reptes que té sobre la taula i si no ho fa tindrà una crisi de legitimació perquè la ciutadania no li veurà la utilitat”
 
“La Unió Europea veu que, efectivament, hi ha grans reptes que necessiten noves respostes i que el millor lloc per a buscar la innovació i la utilització mes eficaç possible dels recursos està a les ciutats”
 
Quines formes de relació hi ha a la seva ciutat entre l’administració i l’empresa, per beneficiar a les persones? 
La veritat és que moltíssima. Una ciutat gran com Barcelona, una ciutat global, una ciutat que és motor econòmic no només de Catalunya sinó un referent del sud d’Europa, això ho pot fer només amb una grandíssima col·laboració entre el sector públic i el privat, una col·laboració en la que Barcelona té molta tradició i n’és referent. Nosaltres sempre diem que el més important és que des del sector públic hi hagi el lideratge, que hi hagi el model i el projecte de ciutat, però a partir d’aquí tot això s’ha de construir amb consensos, perquè els projectes es converteixin en realitat per tothom. D’una manera o d’una altra han de ser partícips els veïns, les empreses, les entitats, les universitats... tots tenim un paper per desenvolupar. 
 
I Barcelona ha tingut moments històrics, en aquest sentit les Olimpíades segurament són el més conegut, però ha tingut diferents moments on, efectivament, tothom ha compartit el projecte de ciutat i això ha fet que Barcelona sense ser capital d’Estat i sent una ciutat mitjana, estigui encapçalant molts dels rànquings europeus i mundials i hagi esdevingut una ciutat global gràcies, precisament, a aquesta col·laboració.

Aleshores, des del sector públic, què fan?
Doncs, d’una banda plantejar el model de ciutat i marcar una mica el lideratge de quina ciutat volem, fruit de la participació veïnal, i quan ja tenim aquests objectius clars, buscar les diferents maneres de col·laborar. D’una banda, facilitant i acompanyant a l’emprenedoria, sobretot en el món digital, perquè està vivint grandíssimes transformacions en molt poc temps. D’altra banda, tenim un teixit econòmic de pimes, de petit comerç tradicional, als quals no els resulta tan fàcil fer aquesta actualització de la transformació digital i és aquí, doncs, on l’administració té un paper molt important, no només l’ajuntament, sinó també la Generalitat. Hem d’acompanyar a fer aquesta transició digital a tota aquesta petita i mitjana empresa i al comerç tradicional, que és un dels pilars econòmics de la nostra ciutat. Al mateix temps, potenciar el talent jove i fer que els nostres joves no hagin de marxar sinó que tinguin oportunitats aquí, posant-los en contacte amb les empreses. Aquí tenim una grandíssima eina a Barcelona, que segurament té més recursos que altres ciutats i en particular Barcelona Activa, que és referent en aquest sentit, tant en acompanyar a les persones que busquen feina i que tenen dificultats per un motiu o per un altre per trobar-ne com també a les empreses que busquen determinades coses, com la internacionalització per exemple. Barcelona Activa fa d’espai de trobada entre aquestes diferents situacions i té diferents programes per acompanyar.

Com per exemple?
Són programes de subvencions a autònoms, un actor econòmic que està molt invisibilitzat però que està format per milers i milers de persones a la nostra ciutat. 
Una altra cosa que per a nosaltres és molt important és utilitzar tota la força que té l’Ajuntament de Barcelona com actor econòmic a la ciutat per impulsar la millor de les economies en benefici de les persones com, per exemple, la contractació pública. Hem fet una guia de clàusules socials per impulsar que es pagui un bon salari, que es fomenti la conciliació, la sostenibilitat, els valors que volem per a la nostra ciutat. 
O també per exemple, una subvenció que pot arribar fins a dotze mil euros anuals per fomentar que es contracti a persones de forma estable, que siguin contractes de com a mínim un any i sous de com a mínim mil euros al mes, perquè un dels problemes que tenim ara no és nomes generar feina sinó que la feina sigui estable i no sigui precària. En aquest sentit, l’ajuntament de Barcelona, com a ajuntament gran que és, sí que té molta més capacitat d’incidir, tot i que no controlem el més important, que és la reglamentació del mercat laboral perquè això són lleis que ens venen imposades, però totes les eines que tenim a nivell municipal les utilitzem per a generar, per una banda, feina el més estable i el menys precària possible en sectors estratègics que ens interessa a la ciutat i, d’altra banda, acompanyar a les empreses, ja siguin noves o antigues, que s’han d’actualitzar per fer el camí junts perquè això ens beneficia a tots. 
 
Deu ni do! I la relació entre l’administració i l’acadèmia a Barcelona? 
Barcelona té molta relació amb les seves universitats perquè és una ciutat universitària. Tenim universitats de primer nivell, la qual cosa és motiu d’orgull i d’entitat per a la nostra ciutat. A més, tenim molts estudiants no només barcelonins sinó que venen d’arreu del país i de l’estranger a estudiar aquí i això és un actiu per a la nostra ciutat també i tot i que nosaltres no tenim la competència en universitats perquè es autonòmica, és de la Generalitat de Catalunya, evidentment són un actor importantíssim de la nostra ciutat i un aliat per fer la ciutat que volem. Treballem a molts nivells diferents, com a ciutat educadora que som donem una importància cabdal a l’educació, treballem amb les universitats sobre què podem millorar a molts nivells, com per exemple la formació continua que és un dels temes punyents de l’actualitat, ja no és un tema de tenir una bona base d’estudis i una bona formació que és el model que ha funcionat fins ara, sinó que ara el món canvia molt ràpidament i el que necessitem són fórmules àgils per anar actualitzant els coneixements i que hi hagi formació continuada al llarg de la vida. 
 
I això ho deuen tenir molt en compte les universitats...
És evident que les universitats també estan fent una reflexió interna per actualitzar-se als temps actuals i ho hem de fer plegats. En els barris més vulnerables on hem detectat, per exemple, que molt poca gent arriba a la universitat, s’ha començat amb un projecte pilot que es va fer al barri del Raval impulsat per una entitat del propi Raval, es diu Prometeus i ha començat a funcionar molt bé. Ara l’estem intentant estendre a altres barris per acompanyar als alumnes que volen arribar a la universitat, amb la complicitat de les mateixes universitats, i que estiguin especialment acompanyats per garantir que no només hi arriben sinó que acaben els seus estudis. Es a dir, no tenim la competència en universitats però podem generar moltes sinergies i programes per aconseguir allò que necessita la ciutat i també la pròpia universitat, que està en un període de reflexió i actualització. 
 
I apart d’això?
Tenim també una altra línia molt important que és el fet que tenim un ecosistema de recerca capdavanter al món, referent a Europa, i aquest ecosistema de recerca molt vinculat a les universitats és un potencial que hem d’aprofitar al màxim, per atraure talent, per fomentar el talent propi i local i també per desenvolupar aquells temes estratègics de ciutat com, per exemple, l’economia verda, l’economia circular, el tema de l’envelliment que és un tema importantíssim per a les nostres ciutats, el tema del canvi climàtic, etc. Són temes globals molt importants que afecten de ple a les ciutats i el fet de tenir universitats i centres de recerca de primer nivell com té Barcelona és un aliat privilegiat per a poder treballar el millor possible aquests reptes. 
 
Parli’ns ara de com l’administració busca maneres de col·laborar amb la ciutadania a través de la tecnologia.  
No ens fem a la idea de fins a quin punt estem vivint una quarta revolució industrial que és la revolució tecnològica. Ja no és simplement que han aparegut noves tecnologies que ens faciliten el dia a dia, i que la tecnologia mòbil és la segona més utilitzada, és molt més que això, realment estan canviant les formes de producció econòmica, les relacions socials, i aquestes estant canviant el món com el coneixíem. 
 
Estem parlant d’una revolució industrial que ho canviarà tot, ja ha començat però encara hem de veure molts canvis més. I el que vol Barcelona és estar en aquesta primera línia de transformació, sobretot per liderar-la i portar-la cap al model de ciutat justa, democràtica i sostenible que volem. Volem que Barcelona aprofiti al màxim els canvis tecnològics però, a més, que els aprofiti per fer la ciutat que volem fer, una ciutat amable, més humana, una ciutat més sostenible en termes ecològics. En aquest sentit, Barcelona està molt bé posicionada, som una ciutat de fires i congressos, tenim el Mobil World Congress, tenim l’Smart City, o sigui realment estem molt ben posicionats en temes estratègics però el que nosaltres volem és que això es socialitzi i arribi a tota la població que és el gran repte que tenim com a ciutat i que això arribi al petit comerç, als autònoms, que arribi als estudiants, i que realment tothom es pugui aprofitar. 
 
I ens podria donar algun exemple concret? 
Un exemple molt concret seria amb el Mobile World Congress que ens situa al món com a ciutat capdavantera en la tecnologia mòbil. Durant aquests anys estem treballant perquè això arribi el màxim possible a tota la ciutat, hem augmentat moltíssim els programes per portar estudiants a dins del Mobile World Congress i que puguin aprendre les darreres novetats en aquest tema, fent formació a les escoles aprofitant que tenim la Fundació de la Capital* vinculada al congrés del mòbil o per exemple una setmana abans del congrés fent la Mobile Week amb desenes d’actes a tots els barris de la ciutat, amb debats de màxima actualitat que afecten a aquestes transformacions tecnològiques. I després, evidentment, ens ho apliquem també a la pròpia administració, que també està canviant i s’està actualitzant cada dia, des de coses tan bàsiques com la transparència. Coses que semblaven inimaginables ara ja són la normalitat però fins fa molt poc era impensable, per exemple, que totes les agendes dels regidors fossin públiques, tothom pot saber què fas durant el dia, els pressupostos ara mateix estan amb codi obert i tothom se’ls pot descarregar fins a l’últim detall, o totes i cadascuna de les factures que com és diner públic tots els ciutadans hi han de poder accedir. Fins fa poc res de tot això passava i ara s’ha convertit en una norma, afortunadament.

I en quant a les diferents línies de treball amb la gent gran?
Estem treballant en un programa perquè s’utilitzin tauletes connectades, per fomentar les relacions socials, no només a través d’internet sinó fora d’internet. O, per exemple, en el tema de la lluita contra la violència masclista, estem treballant en una app perquè les dones de Barcelona puguin manifestar si es troben en situació de perill i de forma molt ràpida pugui arribar l’ajuda i altres aplicacions d’aquest tipus. 
 
En temes clau, si sabem utilitzar les noves tecnologies poden significar un pas endavant molt important i per això treballem perquè Barcelona sigui capdavantera en aquesta transformació tecnològica però, a més, perquè això serveixi també per democratitzar aquesta transformació tecnològica i que no estigui al servei d’uns pocs sinó al servei de tothom.  
 
Alguns alcaldes, sobretot de municipis petits, ens expliquen que els resulta una mica complicat complir amb aquestes noves condicions de transparència...
Som molt conscients que a Barcelona tenim una carta municipal pròpia perquè és una ciutat gran i tenim més recursos que altres municipis. Nosaltres, a més, estem anant més enllà de la pròpia llei de transparència i hem aprovat, per exemple, un codi ètic i un codi de bones practiques no només pels càrrecs electes sinó per a tots els directius, n’afecta a cinc-cents, i que va més enllà del que exigeix la llei de transparència. 
 
Em sembla que hem de ser exemplars ja que és un dels grans problemes de l’administració pública. Hi ha hagut molts casos de corrupció en les darreres dècades i això ha posat l’ombra de la sospita sobre les administracions públiques i no ens ho podem permetre, una democràcia saludable i forta ha de tenir unes institucions totalment transparents i confiables, és l’única recepta i, per tant, hem de posar els màxims esforços en un codi ètic, en uns pressupostos transparents i en que totes les factures estiguin disponibles. Però també hem fet, per exemple, una mesura pionera que ja ens l’estan demanant des de molts altres municipis, per copiar-se la fórmula. En aquest sentit, des de Barcelona podem ajudar a d’altres municipis perquè tenim més recursos, podem invertir més i ells poden aprofitar la feina que fem, nosaltres la compartim encantats de la vida! Hem creat, per exemple, una bústia ètica, amb l’ajuda del Joan Linares que és un referent en la lluita contra la corrupció, que ja està funcionant i que permet que qualsevol persona, tant treballadors municipals com ciutadans, puguin denunciar qualsevol mala praxis i que aquesta sigui investigada. Tot això són eines que s’estan generant i que encara no sabem el potencial que poden tenir però que han vingut per quedar-se, d’això no en tinc cap mena de dubte. 
 
La Unió Europea també destina fons estructurals a promoure aquesta quàdruple hèlix a través d’ajuts i programes, com ho valora això? 
Els ajuts europeus són necessaris, són útils i en realitat haurien de ser molts més. El que nosaltres sempre li diem a Europa és que les ciutats són l’actor clau del segle XXI i ara mateix són determinants però ho seran cada vegada més perquè la immensa majoria de població viu a les ciutats, especialment en un continent com l’europeu. 
 
És aquí on s’ha de donar resposta als principals reptes que té la Unió Europea, és a dir, a la participació democràtica, la lluita contra el canvi climàtic, la lluita contra les desigualtats, la gestió dels residus, etc. La majoria dels grans temes s’han de resoldre a les grans ciutats, per tant Europa, que pel seu origen és normal que s’hagi basat més en els estats, ha d’entendre que té, en les ciutats, les seves aliades per a donar la millor resposta possible als grans reptes que té sobre la taula i que si no ho fa tindrà una crisi de legitimació perquè la ciutadania no li veurà la utilitat. 
 
En aquest sentit, quan parlem d’innovació sempre parlem molt de l’àmbit tecnològic, més científic i empresarial, però la innovació també és un tema clau pel tema social, tenim molts desafiaments: la lluita contra les desigualtats, el tema de l’envelliment de les ciutats... Són grans canvis que s’estan produint i que necessiten molta innovació, no només posant-hi recursos sinó buscant noves fórmules. 
 
Algun exemple específic? 
En el tema d’innovació, per exemple, estem fent un projecte pilot de renda bàsica per a reorganitzar els ajuts que abans es donaven de forma separada per part de l’administració local i organitzar-ho amb una renda unificada. En alguns barris més vulnerables, com al voltant del Besós, estem fent una prova pilot arribant gairebé a mil famílies que ha tingut molt bona rebuda i molt bona acollida. La Unió Europa l’ha valorat com un projecte molt interessant a desenvolupar i el finança amb un 80%, és a dir, que hem aconseguit un finançament molt important ja que estem parlant de més de sis milions d‘euros. La Unió Europea veu que, efectivament, hi ha grans reptes que necessiten noves respostes i que el millor lloc per a buscar la innovació i la utilització mes eficaç possible dels recursos està a les ciutats. Les ciutats estem acostumades a fer miracles amb els pocs recursos que tenim, hem de recordar que som el nivell d’administració més “infrafinançat” ja que som els que menys recursos rebem respecte a l’estat i a les comunitats autònomes i estem molt acostumats a treure el màxim partit amb pocs diners i, a la vegada, som també molt més àgils que els estats. Som l’administració més propera a la ciutadania i estem acostumats a cooperar entre nosaltres i a buscar respostes àgils i innovadores i en aquest sentit la Unió Europea ha de tenir més clar que les ciutats som actors claus per a donar respostes als reptes que té.