Dídac Manresa

Social-democràcia

“Els alcaldes no només som gestors del dia a dia sinó que hem de ser ideòlegs”


Dídac Manresa explica la gran diferència que hi ha entre fer política des de l’oposició i des del govern

Viernes, 07 de Septiembre de 2018
Tot i la seva joventut, va ser cap de llista amb només 25 anys, i malgrat haver deixat en el seu dia els estudis de Ciències Polítiques, el Dídac Manresa, mestre de formació, diu que mai més farà una feina que l’apassioni tant com la de ser alcalde del seu poble, tot i l’enorme responsabilitat que el càrrec comporta. Una passió que demostra en cadascuna de les respostes d’aquesta entrevista.

“Ser alcalde comporta una responsabilitat enorme i a vegades aquesta no et deixa gaudir suficient del que representa”
 
“En 15 dies de govern aprens més que en 4 anys a l’oposició”
 
“Em sento còmode amb una social-democràcia, amb una esquerra moderada, no dogmàtica, possibilista”
 
“Un dels costums que tenim al poble és que anem a tot arreu en vehicle i això és una tendència que en els propers anys hauríem d’intentar revertir”
 
“Quan el discurs polític no coincideix amb la praxis política tenim un problema”
 
“No per ser jove es fa nova política i per ser una persona gran es fa vella política”
Com va viure els primers mesos al capdavant de l’alcaldia? Es pot preparar un per ser alcalde? 
Va ser una sensació molt emotiva perquè portàvem diversos anys preparant-nos per aquell moment i quan a la vida et prepares molt una cosa i esmerces molts esforços obtenir un resultat satisfactori és, evidentment, un gran moment d’alliberament. El que passa és que just en el moment en que t’alliberes de la pressió perquè ja has aconseguit l’objectiu te n’adones del pes de la responsabilitat que això comporta i evidentment hi ha poques coses més boniques que ser alcalde de la teva vila. Però comporta una responsabilitat enorme i a vegades aquesta no et deixa gaudir suficient del que representa. Els primers mesos van ser apassionants tot i que ja portàvem 4 anys a l’oposició però evidentment no té res a veure estar a l’oposició amb estar al govern. Sempre diem que en 15 dies de govern aprens més que en 4 anys a l’oposició. Quan deixi de ser alcalde de Breda no treballaré mai més fins que em jubili en res que m’apassioni tant com la feina que estic fent, però tot són etapes a la vida. 
 
Als 25 anys era cap de llista d'ERC-Breda a les eleccions municipals del 2011 i portaveu del grup municipal a l'Ajuntament de Breda, és vocacional? 
No m’atreviria a dir ben bé vocacional perquè jo vocacionalment sóc mestre, de formació professional, i als mestres conceptualment ens agrada molt explicar coses, ser el màxim didàctics possible, d’explicatius, fer-nos entendre, de parlar. Per tant hi ha similituds entre el món de la docència i el món de la política, salvant totes les distàncies possibles. Amb 20 anys em vaig posar en política municipal més aviat de gairell, vaig anar de número 7 en una llista simplement perquè tenia ganes de fundar Esquerra Republicana al meu municipi. I les coses a la vida van com van, a vegades no només les busques sinó que et venen donades així que al cap de 4 anys ens trobàvem anant a la llista d’Esquerra Republicana, jo com a cap de llista i traient 4 regidors d’11 a les eleccions del 2011. No m’atreviria a dir que és vocacional però sí que és veritat que aquest interès cap a la gestió pública em ve de petit, des que vaig adquirir consciència política. 
 
Quins  són els seus valors a l’hora de fer política municipal? En què es basen?  
Ideològicament formo part d’un partit, amb el qual em sento plenament identificat, amb uns valors d’esquerra no dogmàtica, formo part de la gran família social-demòcrata, per tant, amb tots els valors típics del republicanisme, com la justícia o la igualtat, ens sentim còmodes. És evident que la política municipal sovint va més enllà dels típics valors de dretes i d’esquerres, la política municipal té les seves pròpies característiques i les seves pròpies casuístiques però em sento còmode amb una social-democràcia, amb una esquerra moderada, no dogmàtica, possibilista. Més enllà de la ideologia que un pugui tenir, penso que les persones que tenim responsabilitats de govern hem de ser pragmàtiques perquè està molt bé debatre les coses però s’han de fer i s’han de prendre decisions. A l’oposició pots ser extremadament ideològic o simplement ser molt purista però quan estàs al govern el purisme deixa lloc a la praxis perquè si no no hi ha resultats i la realitat del dia a dia és molt dura i s’acaba imposant sempre. Així que no estic dient que la ideologia no sigui important, perquè ho és moltíssim, però s’ha de saber conjugar ideologia i praxis política. 
 
Com a alcalde inclòs en el ‘target jove’, quins consells donaria a aquelles joves futures generacions que volguessin entrar en política i/o exercir d’alcalde?
Sobretot que s’interessin per les coses que passen al seu voltant perquè si no s’interessen no ho coneixeran i si no ho coneixen no tenen cap tipus d’incidència ni cap mena de capacitat de canvi. És important involucrar-se en l’entorn quotidià perquè de manera més directa o de manera més indirecta t’acaba afectant. Jo crec que cada generació hem dit que els que venen a darrere es preocupen menys per la cosa pública que nosaltres, crec que és un pensament recorrent a totes les generacions i nosaltres, només faltaria, direm el mateix. És evident que el jovent s’ha d’involucrar, és una franja de població importantíssima, més que res perquè són ells els que s’acabaran trobant el món que els hi deixi la gent més gran i l’hauran de gestionar de la millor manera possible.

Bona reflexió...
Però pel fet de ser jove no vol dir que no tinguem en compte els valors i el tipus de país, de model, i de poble que volem deixar als nostres descendents. Crec que és una visió reduccionista i errònia considerar que el jovent només pot incidir en polítiques de joventut. El jovent pot opinar, pot  formar-se i pot decidir sobre qualsevol temàtica, sigui la que sigui, i no necessàriament han d’estar enfocades en temes de joventut. és més, pot ser que siguis joves però que no siguis especialista en polítiques de joventut, per tant, el jovent s’ha d’interessar per tot, hem de ser capaços de poder opinar de tot perquè bàsicament ens estem construint el món que nosaltres ens acabarem trobant. 
 
Creu que és necessari tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per a exercir d’alcalde?
Curiosament, jo vaig començar ciències polítiques quan tenia 18 anys i per circumstàncies de la vida ho vaig deixar abans d’acabar, a aquella edat segurament no acabava d’estar convençut del que estava fent. Tornant a la pregunta, jo diria que no és imprescindible que un alcalde tingui estudis superiors, però evidentment és recomanable. Hi ha altres valors que s’imposen més, a part del estudis, és a dir, pot ser que una persona amb estudis superiors no reuneixi les característiques imprescindibles per a ser alcalde. 
 
I quins serien aquests valors? 
Has de saber escoltar, t’has de saber expressar, has de tenir una certa capacitat de persuasió, és a dir, no n’hi ha prou amb tenir una manera de veure-ho sinó que has de ser capaç d’explicar-ho de tal manera que la gent et pugui mig creure i pugui comprar-t’ho, per dir-ho d’una manera gràfica, el que els hi estàs explicant. Has de ser una persona honrada, sincera, en definitiva, has de tenir valors que van molt més enllà de tenir estudis superiors o no. Segurament el fet d’haver anar a la universitat, de conèixer un món acadèmic de nivell superior, d’haver estudiat i d’haver-te esforçat en certs camps de la teva vida, formen una manera de ser determinada que en moments d’estrès, de molta feina, de treball sota pressió o de moments complicats segurament et donen més eines per enfrontar-t’hi, però no crec que sigui absolutament fonamental, ni molt menys, és a dir, es pot ser un excel·lent alcalde sense estudis universitaris, segur. 
 
Quin valor tenen per vostè aquestes fotografies?
Aquesta és una foto de quan tenia 5 o 6 anyets i la vaig triar perquè és una foto que sempre m’ha agradat. Durant moltes etapes de la meva vida he anat amb els cabells més llargs i és una foto que em crida molt l’atenció, estic amb el meu osset de peluix de l’època, el sofà de casa dels meus pares, i tot i ser jove, d’aquesta foto ja ha plogut bastant, ben bé 25-26 anys. És una fotografia que trobo que és simptomàtica i que fa justícia al que va ser la meva infància. 


 
En aquesta per exemple, se’m veu vestit amb la samarreta dels gegants i grallers de Breda i simbolitza la necessària vinculació amb el poble. Formar part d’entitats i d’associacions del municipi en un poble petit és bastant important, perquè es palpen altres sentiments. No tot és estar a dins de l’ajuntament, estar tancat en un despatx, és fer carrer, és estar a les entitats, és conèixer a la gent, és ser capaç d’interactuar, és saber dir que sí i és saber dir que no, que és molt important. 
Això és a finals de juny del 2015, és el meu primer acte públic i el meu primer parlament com alcalde. Es complien els 25 anys de l’associació de veïns del poble i jo vaig dir unes paraules. Ho recordo amb afecte i estima.


  
I aquest és un altre moment força simptomàtic, si més no, molt representatiu. És una foto que em va fer un company del partit, a les escales del parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre del 2017, el dia de la proclamació de la república catalana, amb la vara d’alcalde. A la foto se’m veu content, il·lusionat i alegre, però si mirem les cares dels demés alcaldes n’hi ha algun que s’ho mira amb un perfil una mica més expectant. Crec que defineix bé els sentiments que se sentien aquell dia i el que representen i evidentment l’he seleccionat perquè va ser un dia molt especial i amb els nervis a flor de pell però, malauradament, no s’ha acabat de traslladar de manera molt efectiva. 

 
 
Què fa especial a Breda i perquè un foraster hauria de venir a viure al municipi?
Breda és patrimoni, és natura, és tranquil·litat, estem a una hora del centre de Barcelona i a tres quarts d’hora de Girona, per tant, no som un poble de dalt al Pirineu perdut al mig del no res. Som un poble suficientment petit com perquè ens coneguem tots, amb els avantatges i els inconvenients que això comporta. Estem als peus del Montseny, una serralada molt i molt coneguda que ens marca molt la nostra identitat. El castell de Montsoliu, que veiem des d’aquest mateix despatx, era la seu dels vescomptes de Cabrera. Breda es va fundar, entre d’altres, per ser el monestir benedictí que recolzava els vescomptes de Cabrera, per tant és història, tenim patrimoni, tenim el campanar romànic de 32 metres d’altitud... Tornant a la pregunta, som un poble petit, estem situats en un entorn privilegiat, entre el mar i la muntanya, estem a 5 minuts de la muntanya, estem a menys de mitja hora del mar, estem situats estratègicament entre Girona i Barcelona, gaudim de la tranquil·litat pròpia d’un poble, així que tenim moltes situacions ideal que ens fan un poble potencialment molt atractiu. 
 
Quan acabem aquesta entrevista visitarem amb vostè el Pati de l'Abadia, el bosquet de l'Escola, i La Pintoresca. Què representen pel municipi?
El pati de l’Abadia és, possiblement, el racó que més m’agrada del municipi, és una plaça tancada a 4 vents i com el seu nom indica era el pati de l’Abadia quan hi havia el monestir de Sant Salvador de Breda. És un entorn restaurat als anys 80, segurament si ara mateix s’hagués de restaurar no seguiria els mateixos criteris de restauració i patrimonials però igualment és un entorn cuidat, un entorn petit, molt atractiu. I és un espai molt simbòlic, a nivell polític nosaltres hi vam fer els actes de final de campanya de les eleccions del 2011 i el 2015 perquè sempre hem considerat que el pati de l’Abadia és un dels racons més bonics del casc urbà de Breda. I el bosquet de l’escola de Breda, lligant amb la fotografia que us he ensenyat de quan era petit, el recordo amb especial nostàlgia i amb molt sentiment perquè hi vaig passar la infantesa, des dels 6 fins els 11 anys, és l’única escola de primària del poble, per tant, tots els nens de Breda havíem de passar per allà. L’entorn del bosquet era un entorn per jugar a perseguir-nos, per amagar-nos entre els arbres, per pujar a les pedres, és la infantesa en estat pur.
 
I La Pintoresca? 
La Pintoresca és un dels llocs més especial pels bredencs, és una font que està al costat de la riera de Breda. És un espai on de sempre els bredencs anem a fer la caminada, fins i tot a ple estiu perquè encara que caigui un sol espetegant hi ha ombra, a més sempre hi raja un fil d’aigua per si estàs assedegat poder-te remullar i beure una mica. És un entorn molt especial perquè s’hi ha d’anar forçosament caminant, és un entorn que ja des de petit aprens a estimar-te i a apreciar-te. Segurament el lloc més simbòlic i el més curiós de Breda és la font de la Pintoresca. 
 
Ens podria explicar breument quin és l’estat financer de l’ajuntament?
L’estat financer de l’ajuntament és força positiu, ara mateix l’endeutament està al 31%. Tot i que quan nosaltres vam entrar la situació econòmica no era pas dolenta, en 3 anys hem reduït un 45% l’endeutament municipal, per tant, es té cura del diner públic i per tant creiem que estem fent una bona gestió de la hisenda municipal. En aquest sentit és molt positiu també haver desencallat inversions estratègiques claus com la recuperació de l’entorn del claustre, hem dut a terme inversions en equipaments culturals importants, la construcció d’un institut on es fan estudis de 1er a 3er de secundaria, hem creat equipaments com el tanatori, hem fet un camí fluvial al costat de la riera, hem posat en marxa un espai jove i un centre de dia, etc. 
 
Com treballen a través de la tecnologia l’administració i la ciutadania?
Breda s’ha adherit a un pla que es diu Emunicipis de la Diputació de Girona. Vam ser un dels primers 91 municipis de Catalunya en implantar la gestió 100% electrònica, és a dir, tots els expedients municipals es fan de manera electrònica. Jo pràcticament ja no signo absolutament res a mà, és el mateix programa informàtic que genera els documents el que aplica les signatures, es a dir, tenim un 100% d’integració electrònica. Tant és així que al marer va haver un congres de dfkjaeica les signatures, es a dir, tenim un  ç hi va haver un congrés d’administració electrònica a Barcelona, organitzat per l’administració oberta de Catalunya i Breda va ser un dels 10 municipis d’entre mil i  cinc mil habitants premiats per la seva administració electrònica, per tant, ens hem de congratular. A l’administració no som capaços, per qüestions econòmiques i materials, de ser presents les 24h del dia, però es tan senzill com permetre que la majoria de tràmits es facin a nivell electrònic per posar-hli al vilatà el més fàcil i còmode possible. 
 
Pel que fa a la mobilitat sostenible, quines mesures impulsen des de l’ajuntament? 
És un tema que tractarem de manera integral en el pla d’ordenació urbanística municipal, el POUM, que s’ha acordat que es començarà a redactar a principis d’any. De fet nosaltres funcionem amb unes normes subsidiàries dels anys 90, així que és hora d’adaptar-lo, no només al segle vint-i-u, sinó als anys 20 del segle vint-i-u. Hem de posar en valor tots els aspectes de mobilitat, hem de definir si volem un casc urbà de vianants, semi vianants, de no vianants, hem de controlar la mobilitat interurbana en el sentit de desplaçaments de vehicles, aparcaments dissuasoris a les entrades i sortides dels pobles, aparcament exclusivament pels vilatans del poble, etc. Un dels costums que tenim al poble és que anem a tot arreu en vehicle i això és una tendència que en els propers anys hauríem d’intentar revertir, no només nosaltres sinó tots els municipis de Catalunya i, fins i tot, les ciutats. Si més no els municipis hem de posar en valor el vianant per sobre del conductor. La mobilitat urbana és sens dubte un tema clau a tractar en properes legislatures. 
 
En 2 minuts, quin balanç faria dels projectes pendents i complerts?
Jo faria un balanç molt positiu no exempt d’ombres però, en el sentit que quan un accedeix al govern no coneix la complexitat de tirar endavant la majoria dels projectes. Dels objectius que ens havíem marcat, podem dir que ens aquests 3 anys de legislatura hem complert el 75% del programa electoral, amb certes convalidacions, es adir, no hem fet exactament el que deia el programa però amb el que hem fet hem obtingut els mateixos resultat. Per tant, estem satisfets, hem aconseguit grans infraestructures com el tanatori, l’institut, en breu es farà realitat el carril bici, una reivindicació històrica a nivell de municipi i que consisteix en una via ciclista que unirà l’estació de Breda amb el nucli urbà. Hem posat en marxa equipaments claus, hem reduït l’endeutament, hem dut a terme una política de gestió i de promoció econòmica, hem iniciat el camí del POUM, és a dir, hem sigut capaços de tirar endavant la majoria dels grans projectes de la legislatura. 
 
Es presenta a les properes eleccions? 
Sí, fa uns dies vam fer l’assemblea local d’Esquerra Republicana i vaig ser escollit com alcaldable per Esquerra Republicana, el meu compromís és per 4 anys. 
 
I quins són els reptes que marcaran la propera legislatura?
Un cop fet el carril bici, tenim com a repte estratègic l’ampliació de la carretera d’entrada al municipi. És un projecte que va aprovar el Parlament de Catalunya el 2012, però l’hem de lluitar. El tema ferroviari també és molt important, hem d’aconseguir que els trens a Breda no passin cada 2 hores, hem de consolidar zones industrials, crear llocs de treball, potenciar la marca Breda i hem de ser cada dia més atractius a ulls de les persones de fora però no només centrar-nos en els de fora sinó tenir en compte la gent que viu al municipi. El govern local és un govern al servei de les persones que viuen i conviuen a Breda, per tant, la gestió del dia a dia és importantíssima. Ha de quedar molt clar que els alcaldes no només som gestors del dia a dia sinó que hem de ser ideòlegs i hem de promoure línies que durin 15 o 20 anys, ja que estem dibuixant el poble del futur dels nostres fills. 
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? En cas afirmatiu, de quants anys cada mandat?
No ho tinc massa rumiat però la lògica em diu que haurien de ser com a màxim 2 mandats de 5 o 6 anys cadascun, crec que és temps suficient per impulsar un projecte. La renovació és fonamental perquè el pas dels anys segurament desgasta, comporta l’adquisició de vicis i cert relaxament en els plantejaments, es necessita sàvia nova i aire fresc. 
 
Valoració de la situació política actual
La paraula és complicadíssima, és una situació molt complexa, qui digui que té clar què s’ha de fer, per mi menteix. Estem en un moment on el que es diu i el que es fa no coincideix, i quan el discurs polític no coincideix amb la praxis política tenim un problema i, una de dos, o fem que el que diem o simplement no ho diem, només hi veig aquestes dues solucions. Evidentment és responsabilitat del govern de la Generalitat, entenc perfectament que des d’aquesta cadira d’un poble com Breda és molt còmode i gratuït opinar lliurement del que hauria de fer el president de la Generalitat i el Govern. En política és millor dir la veritat i que no t’agradi que no pas que et vulguin enganyar perquè tard o d’hora te n’adones que no coincideix el que es diu amb el que es fa i aquesta és la pitjor situació. 
 
I què li va semblar el nomenament del president Torra? 
La veritat és que és una persona d’indubtables valors catalans, nacionals i amb unes condicions independentistes fermes. Em sembla una persona perfectament capaç tant a nivell intel·lectual i discursiu com a nivell de coneixements i, per tant, em sembla un bon president de la Generalitat de Catalunya.
 
Creu que hi ha una vella i una nova política?
Sí, però no necessàriament ha de coincidir, és a dir, no per ser jove es fa nova política i per ser una persona gran es fa vella política. Però sí, sens dubte, hi ha una manera més oberta, més democràtica, més enfocada a sotmetre a debat ciutadà certes decisions i hi ha una política molt més anquilosada, més tancada, molt més de decisions de despatx. Però darrere de les formes hi ha d’haver sempre un bon fons, és el que sempre defensem, es pot ser molt democràtic, molt obert i molt transparent però si no hi ha un bon fons, un contingut i una manera de pensar determinada no serveix. 
 
Alguns alcaldes, sobretot de municipis petits, ens comenten que els resulta una mica complicat complir amb les noves condicions de les lleis de transparència...
Moltíssim. La generalitat, l’estat, i bàsicament, el legislador, sempre tendeix a carregar-nos de lleis però després no ens expliquen com es poden dur a terme i això genera un problema. La llei de transparència comporta moltíssima feina, i no perquè hi hagi molta feina s’ha de deixar de fer però l’abocament d’informació que s’ha de fer a la pàgina del Govern Obert és tan i tan brutal que els ajuntament petits pràcticament hauríem de dedicar exclusivament un tècnic de transparència i com bé pot comprendre tothom els ajuntaments petits no ens ho podem permetre.