Joan Vila

Medi natural

“Si ets proper el ciutadà fins i tot et disculpa per no haver pogut arreglar un problema” 


Aiguafreda és, gràcies a la seva situació privilegiada i el seu medi natural, un dels municipis on es fan més curses i caminades populars de Catalunya

Viernes, 28 de Septiembre de 2018
Tot i la seva recent jubilació professional, Joan Vila segueix al capdavant de l’ajuntament d’Aiguafreda completament implicat, com sempre, en tot allò que fa. Viatger incansable, Vila és un home extremadament amable, respectuós i crític, potser massa, amb ell mateix. Tres legislatures com alcalde li han donat per molt i en aquest temps ha modernitzat el municipi i ha fomentat les associacions i la participació ciutadana.

"Nosaltres no tenim molts recursos que provinguin de la indústria però el que sí que tenim és un medi natural incomparable"
 
"A vegades, en la gent gran de la meva edat, es dona la circumstància que hi ha moltes persones que no han estudiat perquè no han pogut però que si ho haguessin fet ara serien metges o advocats eminents, però no ho són, però sí poden ser bons alcaldes"
 
"Hi ha un rànquing comarcal en el que solem ser el segon o tercer ajuntament amb més rapidesa de pagament (als proveïdors) i això és perquè econòmicament estem sanejats"
 
"Tot i ser un municipi molt petit tenim el nostre propi servei d’ocupació, crec que així es guanya efectivitat perquè si les coses venen de lluny a vegades passa el temps i després ja no s’és prou oportú"
 
"Crec que les eleccions municipals són el punt democràtic que la ciutadania té més a prop"
 
"L’alta política va per un camí, aixoplugada en els partits, i el ciutadà ha quedat una mica al marge i el ciutadà no ha d’estar al marge, som servidors públics i això ha de quedar clar"
Va estar governant durant dues legislatures consecutives i, després d’una legislatura sense governar, l’any 2011 torna a exercir d’alcalde.  Com ho va viure?
Jo vaig venir a l’ajuntament una mica per casualitat l’any 87, vaig fer una legislatura de regidor i vaig estar una legislatura fora. Després l’alcalde em va cridar i vaig estar una legislatura de regidor i a la següent ell va plegar i jo vaig encapçalar la llista, que en els municipis petits normalment està formada per un grup d’amics que es troben per tirar les coses endavant. Ha estat una experiència molt important que, d’una manera o altra, crec que seria interessant gairebé per a tothom. 
 
Ha fet de tot en i pel municipi, però quines han estat les accions que més l’han marcat? 
He fet moltes coses perquè he tingut molt temps! Així que tampoc té gaire mèrit, fa 30 anys que estic d’una manera o altra a l’ajuntament. Però la construcció de l’estació tèrmica de biomassa, per exemple, és per a mi un dels temes més importants que jo he pogut portar a terme perquè és una de les estacions més modernes del món i la tenim en un poblet així de petit. 
 
Diu a la seva biografia que és més un home d’empresa que un polític... 
Exacte. Els meus companys i jo sempre ens hem presentat per Convergència Democràtica de Catalunya, PDeCat actualment, però cap n’és militant. Som una colla d’amics que tenim una identificació amb aquesta classe mitja o amb aquest sistema. Sóc una persona d’empresa i això ha estat una mica un handicap perquè compaginar l’empresa amb l’ajuntament i la família m’ha donat una sensació personal de no fer cap de les tres coses massa bé, però no hi havia alternativa.
 
Quins són els seus valors a l’hora de fer política municipal?
En un municipi així de petit la gent et coneix molt. Comença sent: “mira, ha sortit aquesta persona elegida”, al cap d’uns anys ets “l’alcalde” i després passes a ser “el meu alcalde” per a cada persona. Aquí ens arriben problemes de tot tipus, és per la proximitat, per estar al servei de la gent, escoltar. Moltes vegades tens una visita d’una persona que parla mitja hora amb tu i no et demana res, i és perquè pot sentir fins i tot una certa soledat. Per tant fem molts papers, és molt important saber escoltar, i saber estar proper al ciutadà. Si ets proper el ciutadà fins i tot et disculpa per no haver pogut arreglar un problema.
 
Va ser la motivació el que el va empènyer a entrar al món de la política municipal? 
Sí sí, l’objectiu era fer poble i després fer país evidentment a partir de fer poble, per això he dit, som una colla d’amics que enlloc de trobar-nos per jugar a tennis, que també és interessant, ens trobem, en aquest cas, per tirar endavant el municipi. Així que sí, em va motivar aquest fet. 
 
És necessari tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde? 
Jo crec que no, almenys en municipis d’aquestes dimensions. En el meu cas, jo sóc tècnic superior, la meva formació és empresarial i és de la manera que és perquè provinc d’una família humil i per tant vaig haver de combinar els estudis i el treball com vaig poder. Jo conec alcaldes molt bons que tenen molts estudis i alcaldes molt bons que no en tenen gaires, però tenen la voluntat, el bon saber fer i el sentit comú. A vegades, en la gent gran de la meva edat, es dona la circumstància que hi ha moltes persones que no han estudiat perquè no han pogut però que si ho haguessin fet ara serien metges o advocats eminents, però no ho són, però sí poden ser bons alcaldes. 
 
Quin valor tenen aquestes fotografies per vostè i perquè les ha escollit? 
Cadascuna significa una etapa determinada de la meva vida. En aquesta devia tenir 6 anys aproximadament, quan anava a una escola del municipi. Tinc un record molt grat de la infància perquè em vaig sentir molt estimat i molt recolzat i recordo molt la família, sobretot l’avi matern, perquè era una persona que havia viatjat molt i em va ensenyar moltes coses que encara utilitzo. Vaig tenir una bona infància en aquest sentit, rodejat de la família.  

 
Llavors tenim una de la seva infància i una altra que està...amb la seva família? 
Sí, aquesta que estic amb la família ja és més propera. Els valors de la família han estat molt importants i sempre he pensat que era molt important fer coses junts. Jo estic casat i tinc 2 filles, i una de les coses que hem fet sempre és un viatge els 4 junts, la meva filla gran, estant casada i tot, venia a algun d’aquests viatges. Hem compartit coses, hem tingut complicitat i en continuem tenint i d’això estic molt orgullós. Ja que no he pogut estar per la família les hores que haguessin estat necessàries o adequades, he intentat compensar-ho compartint aquestes altres estones. 

 
Ha portat una altra de quan estava en el servei militar, què va significar?
Aquesta foto també va marcar la meva vida d’una forma important, jo tinc un punt d’aventurer i de viatger i es veu que l’estat espanyol ho va descobrir no sé com i em va oferir un viatge de 15 mesos al desert del Sàhara per fer el servei militar. En aquella època anaves i t’estaves allà tot el temps per tant et canviava la vida rotundament. Però va ser un canvi que també em va aportar uns valors que no tenia, vaig conèixer una altra civilització, una altra continent, el desert, que és molt bonic, i això m’ha portat a tornar-hi alguna altra vegada i a visitar el continent africà amb el que també tinc uns vincles especials. Tot i les coses dolentes, jo no vaig anar a fer la guerra contra ningú perquè aquesta no ha sigut mai la meva filosofia, però com que no podies triar vaig aprofitar per conèixer la gent d’aquell territori, la geografia i tot plegat. 

 
I aquesta de l’Associació de Gestió Forestal? 
En aquesta estem inaugurant una planta d’estella a Miquel de Balanyà, un municipi proper. Jo sóc president de l’Associació de Gestió Forestal Montseny Ponent i també del Consorci Besós Tordera, ambdues entitats molt vinculades al medi natural. Ja de ben petit he estat molt vinculat al medi ambient perquè la meva família provenia de pagès. I des de l’Associació de Gestió Forestal Montseny Ponent, que uneix 24 propietaris de la zona del Montseny, ens dediquem a tallar la fusta que sobra del bosc, els arbres que no són prou rectes, etc., per tal de fer prevenció d’incendis forestals. Després, fem assecar aquesta fusta, la tallem i fem funcionar les calderes que hem instal·lat als nostres municipis aconseguint un important estalvi energètic, reduïm els costos un 50 per cent, i les emissions de CO2, a més de generar llocs de treball. 
I aquesta altra foto és de quan la presidenta de la diputació va venir a inaugurar la planta on es guarda i s’estella la fusta. 

 
I aquesta última, és del dia que 200 alcaldes van anar a Brussel·les... 
Va ser un dia molt especial per a mi en molts aspectes. Em vaig sentir molt ben rebut a Brussel·les en un moment en que aquí teníem un entorn una mica hostil. Les autoritats belgues ens van custodiar i acompanyar tot el dia. A més, vaig poder fer declaracions a una emissora belga i a una cadena alemanya, que van ser emeses el mateix vespre. Jo respecto el que pensi tothom, només faltaria, la democràcia és això, però crec que les persones que tenim a la presó o a l’exili no hi haurien de ser, les hauríem de tenir aquí amb nosaltres, i ho penso fermament, per això vaig anar a Brussel·les. 

 
Parlem d’Aiguafreda. El municipi té un entorn natural molt ric: l’Aiguafreda de Dalt, l’ermita de Sant Salvador, el Dolmen de les Pinedes... Què representen aquests indrets?
Són tots molt importants. El més antic, que seria el Dolmen de les Pinedes, ens demostra que a l’època de la prehistòria i dels ibers ja hi vivia gent.  Aiguafreda és un dels municipis més antics de Catalunya, aquest agost complirem 1120 anys d’antiguitat...documentada!
Si anem a l’ermita de San Salvador trobarem un exemple del romànic al nostre municipi. Aiguafreda està envoltada per 3 rius que es van anar deteriorant però que s’han anat recuperant, i l’ermita està en una zona que en diem l’Avencó, on hi ha un d’aquests rius tan bonics.
 
Aiguafreda de Dalt, per la seva part, és el punt on es va establir, ara fa 1120 anys l’Abadessa Emma, la filla de Guifré el Pelós, i des d’allà dominava totes aquestes terres, no tan sols Aiguafreda sinó també les terres del voltant. Des de fa temps estem treballant per reconstruir aquest conjunt monumental perquè estava molt malmès.
 
Aquest congost ha estat tota la vida un punt de pas de carruatges, de persones, etc., de Vic-Osona cap a la ciutat de Barcelona i a l’inrevés. És un punt emblemàtic pel nostre municipi perquè es on va néixer Aiguafreda, dit així per una font que hi ha d’on l’aigua surt molt freda, fins i tot a l’estiu. 
 
Algun motiu més per voler viure a Aiguafreda?
Doncs que és un dels millors municipis de Catalunya per viure-hi, sense desmerèixer cap altre es clar! Nosaltres no tenim molts recursos que provinguin de la indústria però el que sí que tenim és un medi natural incomparable, molt a prop de la gran ciutat, amb rieretes que a un li semblaria que està al Pirineu. També hi ha un factor molt important que és el fet d’estar a una distància magnifica de tot arreu: si t’agrada el teatre estem a 45 minuts de Barcelona, a l’estiu estem a 45 minuts de la platja, a una hora de la neu a l’hivern, estem a prop d’Andorra, de França... 
 
Amb un entorn així tindran una bona qualitat turística no? 
Tenim poc mèrit nosaltres, el mèrit el té el medi natural. Aiguafreda és, per exemple, un dels municipis on es fan més curses i caminades populars de tot Catalunya, des de la famosa Matagalls-Montserrat, a la caminada del Lupus, nocturnes.... I és  perquè ens trobem en un punt geogràficament excepcional, estem en un bressol entre els Cingles de Bertí per un cantó i el massís del Montseny per l’altre. Des de fa molts anys, concretament des de l’any 855 que va començar a passar el tren per aquí, els primer excursionisme ja arribaven a l’estació i pujaven a aquestes muntanyes des d’Aiguafreda. Nosaltres només ho hem intentat encaminar, organitzar i col·laborar-hi però el mèrit és de la natura, no és nostre. 
 
I l’estat financer de l’ajuntament hi ajuda?
Afortunadament tenim un ajuntament sanejat, l’hem tingut sempre. Ara, per exemple, hi ha unes noves normes de pagament, perquè abans els ajuntaments pagaven als proveïdors quan volien i aquests patien molt. Ara els ajuntaments han de pagar dintre dels 45 dies i nosaltres sempre paguem a l’avançada. Hi ha fins i tot un rànquing comarcal en el que solem ser el segon o tercer ajuntament amb més rapidesa de pagament i això és perquè econòmicament estem sanejats. 
 
I tenen suport del Consell o la Diputació per a la creació de llocs de treball, o cursos formatius al municipi, per exemple?
Nosaltres en aquest sentit estem a mig camí entre la comarca del Vallès i la d’Osona i, tot i que som bastant autònoms en moltes coses, rebem ajudes provinents de les dues comarques, però majoritàriament del Vallès. Per exemple quan va començar la crisi vam ser un dels cinc municipis que va començar a fer plans d’ocupació per a la gent que havia perdut la feina, quan legalment no podíem pràcticament fer-ho. Després ja es van organitzar des de les diputacions i els consells comarcals. Tot i ser un municipi molt petit tenim el nostre propi servei d’ocupació, crec que així es guanya efectivitat perquè si les coses venen de lluny a vegades passa el temps i després ja no s’és prou oportú.
 
I pel que fa al tema de l’administració electrònica? 
Ja fa temps que a l’Ajuntament l’entrada de documents i qualsevol sol·licitud es pot fer tant des de casa, de manera on line, com per finestreta, perquè encara hi ha persones grans que no estan familiaritzades amb els temes informàtics, i després ho digitalitzem nosaltres aquí. Internament, com ajuntament, tenim totes les signatures electròniques, i el moviment de documentació de manera electrònica. Jo crec que aquest tema, a nivell general, està en una fase experimental i ha de millorar molt perquè moltes vegades encara hem de fer el tràmit on line i després enviar els papers així que no guanyem res fins que no eliminem aquests papers. Com a president del Consorci del Besós, de l’Associació de Gestió Forestal i, com alcalde d’Aiguafreda, haig de dir que hi ha hagut un dèficit important per part de qui correspongui de no unificar més les coses, perquè, per exemple, jo haig de treballar amb cinc programes diferents, amb codis diferents i, tot i que es troben en un lloc o altre, hi hauria d’haver un sol programa i que les administracions parlin el mateix idioma. 
 
I parlant de Joan Vila, l’alcalde, quin balanç faria de la seva gestió a la política?
Aquesta pregunta l’hauria de fer als vilatans d’Aiguafreda però tenint en compte que a tres de les quatre campanyes electorals hem obtingut majoria absoluta hauríem de dir que un percentatge alt de la població n’està content. Jo, personalment, tinc aquest punt d’insatisfacció per no haver pogut dedicar-me a l’alcaldia tantes hores com necessitava, com no ho he pogut fer a la meva empresa ni a la meva família, tot i això, estic satisfet perquè al carrer rebo demandes d’alguns ciutadans però sobretot moltes mostres d’afecte. De totes maneres penso que ho podria haver fet una mica millor si m’hi hagués pogut dedicar més. 
 
Es presenta a les properes eleccions? 
Tinc dubtes molt raonables, perquè el món canvia, tot va evolucionant i un no ha de ser és un destorb, ha de donar pas a gent més jove i a gent que entengui més les noves situacions i els nous reptes que presenten l’evolució normal de les coses.
 
Quins serien els reptes prioritaris en el cas que es tornés a presentar?
En aquests moments no en tinc, hi ha coses començades molt importants que s’han de continuar tirant endavant com per exemple la construcció del tanatori o del nou centre mèdic, però no en tinc més de definides perquè estic més en el cantó del no que del si. 
 
Vostè que haurà estat alcalde durant 16 anys, creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats? 
En el cas dels alcaldes i alcaldesses jo diria que no perquè crec que les eleccions municipals són el punt democràtic que la ciutadania té més a prop. Si un alcalde o alcaldessa no ho fa bé la ciutadania no el torna a votar i si ho fa bé, per què treure’l? Per tant jo crec que aquí no hauríem d’entrar massa, potser sí que ho hauríem de fer amb representants com els diputats o els representants al congrés perquè és una qüestió més professional i normalment menys propera al ciutadà. 
 
Parlant de diputats, quina valoració faria de la situació política actual?
Vivim moments que són de gran esperança però de notable incertesa i sóc incapaç de preveure què passarà en els propers, no anys, sinó mesos. Espero que hi hagi més diàleg, que és el que ha faltat, i que l’alta política pensi més en el ciutadà del carrer perquè crec que s’han oblidat bastant i això ha generat que s’estiguin produint tants moviments no tan sols a Catalunya sinó a altres indrets de l’estat i a Europa. Diguem que l’alta política va per un camí, aixoplugada en els partits, i el ciutadà ha quedat una mica al marge i el ciutadà no ha d’estar al marge, som servidors públics i això ha de quedar clar. 
 
Creu que amb el nou govern espanyol millorarà la relació Catalunya-Espanya? 
Jo crec que estàvem tots molt espantats i el nou govern ens ha alleujat una mica, però encara s’ha de veure perquè hi ha hagut algun gest però n’hi ha d’haver de més importants. I no pot ser que a nivell de l’Estat el fet de maltractar a Catalunya faci guanyar vots i parlamentaris al Congrés dels diputats, si això es va promovent i promovent després costa molt de tirar enrere. Espero que canviïn els estils, es normalitzi la situació i les coses tornin al seu lloc. A Catalunya se l’ha de tractar com una nació no com una colònia. 
 
Un concepte molt de moda és el de la participació ciutadana. Quines mesures posen en marxa des de l’ajuntament per crear dinamisme amb els ciutadans?
En els municipis petits, d’una manera o altre, la participació ciutadana és bastant automàtica. El nostre municipi, però, té unes característiques molt especials també en aquest aspecte, perquè és un municipi petit i té un gran percentatge de participació quan hi ha eleccions, en canvi, quan es fan iniciatives des de l’ajuntament per fomentar la participació ciutadana en determinats temes, ve molt poca gent. Es a dir, a la gent, un cop ha votat, els hi sembla que les persones que hi ha a l’ajuntament ho fan bastant bé, o mitjanament bé, i ja els hi està bé. Crec que en una població més gran les persones de l’ajuntament estan més allunyades del ciutadà. 
 
I com a municipi petit, els resulta complicat poder complir amb les noves condicions de la llei de transparència?
Ho estem gestionant, encara no ho tenim al 100% implementat. És cert que és molt complicat, perquè ens trobem que a vegades hi ha governants que roben, diguem-ho clar, però no es resol agilitzant la justícia, ficant la persona a la presó i fent que torni els diners, sinó posant noves lleis que afecten a tothom i que creen veritables problemes als municipis petits. Per posar un exemple, a nosaltres l’enllumenat públic ens ho fa una empresa d’aquí que si un dia, un diumenge, un dissabte o el dia de la festa major, hi ha un problema, aquests senyors venen. Si fem un concurs com mana la llei i ho agafen uns senyors de Múrcia, per dir-ho d’alguna manera, els podré trucar el dia de la festa major? És complicat però ens hem d’adaptar i ho fem com tots els municipis, algunes coses amb alegria i pensant que estan bé i d’altres pensant que no calia. També és una cosa que està molt en mans de la ciutadania,

Què vol dir?
En un municipi d’aquestes característiques, o en un de més gran, sempre hi ha algun moment que algú intenta temptar-te, si el teu “no” és rotund això se sap. A nivell de ciutats o municipis més grans és més fàcil d’amagar però en els municipis petits la gent sap qui és honest i qui és honrat i per tant és respectat. La normativa hi ha de ser però en alguns casos és exagerada, sobretot en municipis petits com aquests en els quals no tenim sous, només cobrem una petita indemnització per assistència als plens i tots vivim de la nostra feina particular.
 
I per acabar, creu que hi ha una vella i una nova política o són maneres de fer diferents?
Jo crec que hi ha un moviment popular important, no tan sols a Catalunya sinó també per Europa. La política ha anat a parar els darrers anys a unes grans estructures de partit, el que en diem partitocràcia, i això l’ha separada de la ciutadania i aquesta ha se n’ha adonat i ha convertit les associacions i els mitjans que tenia en nuclis de poder potents. Crec que aquesta nova política que em pregunta la veurem aparèixer d’una manera o altre i aquestes grans concentracions de persones, que no pertanyen a un partit polític determinat i que reclamen els seus drets i la seva participació hauran d’establir uns camins perquè ho puguin exercir i si no és així, els partits grans tindran problemes.