Alcaldessa d'Olesa de Montserrat

Pilar Puimedon

Diàleg i més diàleg

“Qualsevol assumpte polític que acabi als tribunals és un fracàs de les polítiques i dels polítics” 


Puimedon acabarà la legislatura amb més del 90% del programa electoral complert

Viernes, 05 de Octubre de 2018
A la política li va motivar el món veïnal, ens diu Pilar Puimedon. L’alcaldessa d’Olesa va començar amb altres persones creant l’Associació de veïns del nucli antic, que en aquella època estava en un procés de degradació preocupant, confessa. Van veure que calia intentar fer un canvi si no volien que caigués en una situació que després difícilment fos reversible. De forma càlida, discreta, amb un to calmat, i amb un esperit acollidor ens concedeix l’entrevista al seu despatx.

“Fa molts anys que l’educació ja no és una classe magistral ni una imposició sinó que és sobretot arribar a consensos, diàlegs, participació, experimentació”
 
“Una de les coses que més em motiven i valoro de les persones és la lleialtat i la sinceritat. Dir la veritat, el que penses, jo crec que en política és molt important”
 
[Experiències que li han deixat petjada] “Tirar endavant una fundació per la inserció laboral que dóna feina a més de 100 discapacitats, i la construcció de la  riera de Can Carreras”
 
[En relació a l’ampliació de l’A-2] “Volem una millora coherent, consensuada, una ampliació on calgui de manera racional. El que creiem que no té sentit és que passem de cinc a deu carrils”
 
“Les tres institucions, és a dir, Estat espanyol, Generalitat i municipis, estem condemnats a entendre’ns i no és un tòpic, hem de buscar tots el millor per a tothom”
 
 
[Es presenta a les properes eleccions?] “Encara no ho tinc decidit segur, però probablement no. El gran enemic d’un polític lliure és no tenir una independència del tipus que sigui”
 
[Sobre el programa electoral] “Com a contrapartida hem de mirar de complir al màxim allò que hem promès. Ara bé, hem de dir que el 100% és gairebé impossible, però mirar d’anar a l’excel·lència ha de ser el nostre objectiu]
 
“La manera més clara, fidel i inqüestionable de la democràcia és la consulta directa. I quan això ens fa por és perquè algun element de la democràcia falla”
Ha treballat en l’àmbit de l’ensenyament. Fins a quin punt creu que influeix l’educació a l’hora de gestionar un govern municipal o d’estar involucrada a la direcció pública?
Penso que és molt important perquè el que fem els docents a les aules és gestionar emocions i mirar de fer-les partícips als companys i companyes sense que hi hagi violència o tensió. Tenim molta pràctica també en gestionar conflictes, i penso que des d’aquesta perspectiva la docència és molt útil. A mi m’ha anat molt bé pel fet de parlar en públic, i intentar dialogar amb tothom. Ja fa molts anys que l’educació ja no és una classe magistral ni una imposició sinó que és sobretot arribar a consensos, diàlegs, participació, experimentació. 
 
Una pregunta que forma part de l’ADN d’aquestes entrevistes és sobre els seus valors com a alcaldessa a l’hora de governar a la política local. Quins són?
Per mi, no només en política perquè jo crec que és una transposició de com ets tu, una de les coses que més em motiven i valoro de les persones és la lleialtat i la sinceritat. Dir la veritat, el que penses, jo crec que en política és molt important. Evidentment l’honradesa, per descomptat, però és que això ja és una condició sine qua non. Aquests valors són importants fins el punt que me’n recordo d’una de les primeres topades...
 
Què va passar?
Va ser per un projecte que s’havia de fer al poble, que s’ha tirat endavant, i que una persona que treballava a la casa em deia: “Això ens ho han promès molts i a l’hora de la veritat al final no es farà”. I jo els hi vaig dir: “Jo no penso prometre res que no tingui la possibilitat o la claredat de fer. Si no diré: treballaré per, però si dic que es farà això és perquè jo ja tenia una idea clara que allò es podia fer”.  De fet ja ho havíem anat pactant en els mesos de concertació, per tant havia de ser una realitat sí o sí. 
 
D’altra banda, estem fent una enquesta municipal on preguntem als alcaldes/esses si creuen que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde/essa. Què en pensa?
El que penso a partir de la meva experiència vital i de la meva professió, és que el coneixement és el més positiu, a banda dels valors, que pot aconseguir una persona. Els bens materials te’ls pots deixar pel camí però els bens culturals, l’aprenentatge, no el perds mai, sempre va amb tu. Pot ajudar a defensar-te per tots els camins on la vida t’hagi de portar. Per tant, no és una condició imprescindible però de nosa no en farà mai, al contrari, et pot beneficiar, però mai perjudicar. Jo per exemple quan vaig sortir regidora de l’oposició, el primer que vaig fer és apuntar-me a un curs a la universitat d’estiu per intentar fer la meva feina més ben feta.
 
De les moltes que hi deu tenir, quina experiència li ha deixat petjada a la seva vida política?
Una de les coses que més feina indubtablement m’ha donat però també de les més satisfetes, és intentar juntament amb quatre alcaldes d’altres poblacions tirar endavant una fundació per la inserció laboral que dóna feina a més de 100 discapacitats, i quan vam entrar a governar estava en perill de ser tancat. Vam treballar els quatre de la mà, independentment de la ideologia política de cadascú, i hem aconseguit salvar-lo i tirar-lo endavant. I com a projecte de construcció que crec que pot beneficiar més al poble és la riera de Can Carreras. 
 
Molt bé. Doncs parlem del municipi. Abans de parlar dels llocs que visitarem, volem saber per què hauria de venir a viure-hi un foraster a Olesa.
Ahir precisament fèiem una activitat de sardanes, i li vaig preguntar a una ciutadana que venia de Barcelona què li va fer decidir venir a viure a Olesa, i em va respondre que el motiu és perquè és un poble gran però que encara segueix sent un poble. És a dir, et sents acollit per les persones, les entitats culturals, et sents partícip d’una comunitat, i tens molts avantatges d’una població gran. 
 
Una de les coses per les que hem treballat més, sobretot en aquesta època de crisi duríssima que ens ha tocat viure, és per mirar d’aconseguir que les persones patíssim el mínim la bufetada de l’atur, de la manca de drets, de quedar-se sense feina, i per tant tenim uns serveis socials potents i bons perquè facin una feina molt ben feta, i vagi de la mà de les persones per ajudar-les. I ara tenint en compte com va evolucionant la població, amb el que ens estem centrant sobretot a final de mandat és amb la gent gran. Té sentit de preocupar-nos de donar a les persones a una de les etapes importants i punteres de la seva vida un benestar.
 
Ara sí que parlem dels indrets representatius. Comencem pel teatre de la Passió. Què representa pel municipi?
La Passió és el nostre ‘buc insígnia’, és l’element més emblemàtic del que som culturalment a Olesa. Olesa és un poble culturalment potent, i el que s’ha intentat fer és que entitats culturals i ajuntament anéssim de la mà. Tenim l’arxiu més important del Baix Llobregat perquè la gent sempre ha tingut aquesta consciència històrica. I la Passió amb una tradició de més de 500 anys ha sabut conjuminar el nostre passat històric vinculat amb la religió, però sobretot és un element integrador i un recull d’allò que som nosaltres essencialment. I no només evidentment s’hi fa a la Passió. S’hi fan obres de teatre, cantates, debats, moltíssimes coses. D’aquí han sortit persones importants del món de l’espectacle i d’això també n’estem molt orgullosos.
 
I la torre del rellotge i la plaça de les fonts?
És un dels últims reductes de l’antic castell. Està annexat a l’església i fa referència al nostre passat medieval, el que vam ser, els primers drets com a poble pel fet de tenir mercat... I ara de fet estem en vies de restaurar-la perquè pugui ser objecte de visita i de coneixement.
I finalment la plaça de les fonts va ser, i això és una marca del nostre esperit mediterrani, a on es van fer els primers mercats públics atorgats per un monarca català. I allà es feien els primers mercadejos, intercanvis, comerç, és a dir, d’aquell esperit fenici de tants anys que ens ha quedat una mica de sang. És, era i suposo que seguirà sent un altre punt de trobada pel nostre municipi. Avui encara la gent es reuneix allà a les tardes per prendre alguna cosa, per parlar, fer canvis d’impressions... Molt bonic. 
 
Parlem de dinamització econòmica. Quines són les principals línies que segueix l’ajuntament?
Nosaltres tenim un comerç important i potent, però ens estem preocupant pel turisme. Estem participant de manera important al costat d’altres pobles perquè ens agrada la col·laboració amb altres veïns, com en el Parc rural de Montserrat. També estem de la mà de la Generalitat de Catalunya per crear un espai no només local sinó comarcal que ens ajudi una mica a comprendre i a generar un punt d’arribada i sortida. 
 
A què es refereix?
És a dir, un punt intermig en el camí de Sant Jaume, en el camí de Montserrat, en el camí del riu de les illes blaves amb el qual també s’està treballant. Sortosament som un poble molt ben situat i encara ho estarà més perquè acabarem sent un nucli central entre la N-2, la c-55, la d-19... Per tant comunicarem el Bages amb l’Anoia, comunicarem amb la zona de Terrassa... I això ho hem d’aprofitar per demostrar tots els valors que tenim que són molts. Sent un poble del Baix Llobregat tenim unes muntanyes, un paisatge rural, uns camps d’oliveres, unes barraques autòctones que són nostres, de pedra seca, tenim espais històrics i culturals prou importants com perquè quan es faci aquestes illes blaves per exemple, un dels punts d’aturada sigui aquest. I estem treballant amb la construcció d’un alberg, en una casa pairal emblemàtica del nostre poble que crec que seria un molt bon punt de pernoctació.
 
Ara que parla de col·laboracions amb altres pobles, a les notícies deien que el seu ajuntament juntament amb els altres afectats, varen mostrar el seu rebuig davant l’ampliació de l’autovia A-2, que va plantejar ministeri de Foment. Quina és la seva principal preocupació si es posés en marxa? Quin missatge li diria al Ministeri?
Jo voldria matissar una cosa. No estem en contra de l’ampliació en segons quines zones ni en contra de la remodelació. Som conscients que aquesta carretera no respecta unes normatives europees, que en algun terme municipal genera accidents, i no volem que mori ningú per accident. Per tant volem una millora coherent, consensuada, una ampliació on calgui de manera racional. El que creiem que no té sentit és que passem de cinc a deu carrils. Nosaltres pensem que una de les coses que s’hauria de fer és recuperar, ara que estan a punt d’expirar, determinades autopistes. 
 
I a nivell mediambiental com ho veuen?
Doncs li donaré una data: hauria d’haver 1.7 planetes Terra per poder donar alimentació adequada a tots els ciutadans i sostenibilitat. Doncs allò que tenim, respectem-ho. El que no pot ser és que continuem destruint. I tenim aquí per exemple a Olesa una zona d’espècies en perill d’extinció, i un dels projectes que hi ha que és fer una carretera al costat del riu, destrossaria aquest pas d’animals; un pulmó importantíssim de trobada de determinades comarques.  
 
Quines són les properes passes?
Hem demanat una altre reunió el setembre tal com s’havia promès abans del canvi de govern  a l’Estat espanyol, l’hem signat els alcaldes de Terrassa, Viladecavalls pel nord, Abrera i Olesa pel sud, i jo suposo que ens la donaran. Ens van dir que estaven disposats i receptius a escoltar-nos i a tenir en compte els nostres punts de vista. Esperem que sigui veritat perquè jo crec que les tres institucions, és a dir, Estat espanyol, Generalitat i municipis estem condemnats a entendre’ns i no és un tòpic, hem de buscar tots el millor per a tothom.
 
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Molt bo. És un poble financer sanejat. De fet ara en aquest darrer ple vam aprovar un pla econòmic financer que fa molts anys algú es podria pensar que només els feien els pobles que estaven en una situació econòmica problemàtica o precària, però no és aquest el nostre cas. De fet, en aquest no se’ns ha fet cap recomanació perquè el nivell d’endeutament està en el 30%, perquè la nostra tresoreria és altament positiva, perquè a nivell de pagaments està per sota dels 30 dies, o sigui que està tot molt bé. Però hem estat per sota del que podem estar gràcies a l’austeritat i control que tenim de la despesa financera. Això ens ha permès superar en més del doble les inversions en millores del poble gràcies al romanent de tresoreria.
 
Deu ni do! Ara es parla molt d’administració electrònica. Com l’ajuntament i la ciutadania busquen maneres de col·laborar a través de la tecnologia? 
Treballem molt poc en paper, per no dir gairebé res. Tota la documentació es fa electrònicament i anem molt avançats. Anem seguint els passos que ens marquen i jo crec que estem molt al dia, hem fet molt d’esforç. I ara un dels passos que ens falta fer com la majoria dels municipis és fer fins i tot les contractacions i les licitacions de manera electrònica. Ja tenim clar que ens acollirem a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i d’aquí a poquíssim temps ja podrem fer fins i tot les licitacions electròniques. Recordo encara fa dos anys que vam fer la licitació d’un dels contractes més grans que té l’ajuntament que és la recollida d’escombraries i neteja diària, i les empreses portaven els projectes en carretons de grossos que eren. Evidentment això significaria un gran estalvi en tots els sentits. 
 
Última pregunta del municipi. L’any que ve Alcaldes.eu farà una fira de mobilitat sostenible, i ens interessa molt tenir una visió més ampla preguntant als alcaldes/esses què fan des de l’ajuntament per a la mobilitat sostenible del municipi. Com és en el vostre cas? 
Hem de parlar de tres temes. Primer, estem treballant de la mà de ferrocarrils i autobusos. De fet, fa poques setmanes vam tenir una reunió amb la Generalitat per parlar de les millores de l’autobús interurbà, i per l’aposta forta pel transport públic, ja que és la millor garantia d’un futur sostenible. Això va lligat amb el que parlava de la N-2. Una de les coses que vam demanar és que com el darrer bus torna de Barcelona a les 22:30h, en haver gent que fa torn de tarda i acaben molt tard, és condemnar a la ciutadania que ve de rodalies a agafar el transport privat. 
 
Segon?
Pel que fa a vies públiques, la nostra idea és que si fa uns anys el rei de la via pública era el cotxe, nosaltres volem que sigui el vianant. Estem treballant per tenir unes aceres grans i uns carrers que no puguin ser un perill pels nens o els ciutadans. Per exemple, hi ha un projecte que comencem aquest any sobre l’eix més important, el carrer Francesc Macià, que el passarem de carrer a avinguda. Per tant, fer vials de tres metres, fer molta zona verda, comunicar-ho amb els tres espais principals del centre del poble que són el mercat, la rambla i la Passió. 
I pel que fa a accessibilitat, una de les coses que vam fer primer quan vam entrar a governar, va ser inventariar tots els passos elevats i aceres rebaixades. Cada any ens proposem que aquesta problemàtica disminueixi i que la ciutadania d’aquí poc pugui circular per tot arreu sense baixar de l’acera només que per creuar els carrers.
 
Bones iniciatives. Parlem de l’alcaldia. Va entrar al capdavant en el 2015. Ara que ja estem a les últimes, està satisfeta amb el balanç de la seva gestió política en quant a projectes complerts i pendents?
Estic contenta de la feina que ha fet tot l’equip que jo lidero. L’equip és molt important, que hi hagin persones ben preparades. Aquesta és una de les característiques del nostre grup. De fet, gairebé tots els regidors i regidores són especialistes a nivell d’estudis en el càrrec que ocupen. No és una garantia total però sí un ajut per poder resoldre els problemes que el dia a dia genera. 
En l’acte que vam fer dels tres anys ens vam mostrar satisfets perquè ja havíem complert més del 70% del programa completament i cap el 87% que teníem a mitges. O sigui que en l’any que ens queda jo crec que haurem complert més del 90%. 

Està molt bé! Gairebé el 100%...
Això és important perquè hi tornem amb la lleialtat. Tu et presentes en un electorat amb un programa que és una promesa que fas a la ciutadania i amb els seus vots fan un acte de fe, on et voten perquè confien en tu. I nosaltres com a contrapartida hem de mirar de complir al màxim allò que hem promès. Ara bé, hem de dir que el 100% és gairebé impossible, però mirar d’anar a l’excel·lència ha de ser el nostre objectiu. Aquesta legislatura crec que des de la transició democràtica ha estat la més difícil. 
I ara quan es parla de govern, el juliol i el desembre són com si s’acabés el món, vols acabar un munt de coses, i algunes que no depenen només de tu sinó del Ministeri, de la Generalitat, de la Diputació... I de vegades genera dificultats afegides que et trobis que el teu interlocutor amb el qual havies arribat a uns pactes i amb qui tens sortosament fins ara molt bona relació, te l’han canviat per un altre i has de tornar a començar de nou, o no, però clar, moltes coses sí que l’has as de reemprendre amb una persona nova. 
 
Es presenta a les properes eleccions?
Encara no ho tinc decidit segur, però probablement no. Crec que el gran enemic d’un polític lliure és no tenir una independència del tipus que sigui. Des d’aquesta perspectiva jo soc funcionaria i per tant em reserven el treball, tinc aquest avantatge. De tota manera penso que pot haver un màxim de dues legislatures, que pot estar bé, però jo crec que més no és recomanable perquè acabes perdent una mica la percepció de la realitat i del teu entorn. Per tant, aquestes alcaldies que fa vint i escaig anys que són alcaldes o alcaldesses, ho veig amb tot el respecte però no ho comparteixo en absolut. 
 
Parlem d’actualitat. Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Sempre parlo de diàleg, diàleg i diàleg. Els polítics no estem per fer jurisprudència ni estem per anar als tribunals. Qualsevol assumpte polític que acabi als tribunals és un fracàs de les polítiques i dels polítics. Hem d’arribar a un acord sempre a partir del diàleg i d’un polític a un altre, és a dir, sempre s’ha de dialogar i amb una idea clara. Tu i jo podem tenir posicions oposades però per arribar al consens hem d’estar disposats a cedir per una banda i l’altra perquè sinó seria una relació absolutament injusta. 
I una altra cosa que m’agradaria afegir és que la manera més clara, fidel i inqüestionable de la democràcia és la consulta directa. I quan això ens fa por és perquè algun element de la democràcia falla.
 
Creu que el diàleg amb el nou Govern espanyol millorarà la relació Catalunya-Espanya?
Jo no soc d’un partit d’abast estatal o almenys a les clares perquè nosaltres portem la ‘e’, però la majoria som independents. Amb un partit que es va negar a dialogar en tot moment, qualsevol que vingui ho farà millor i n’hi haurà més possibilitats. Jo tinc esperança d’arribar a dialogar amb qui sigui menys el PP, i es pugui desencallar aquesta situació que cada vegada és més difícil. Això no vol dir que sigui un camí fàcil, ni de bon tros, però cal intentar establir els ponts de diàleg, que dels ponts ja en parlava Salvador Espriu, perquè sinó no tenim futur, ni nosaltres ni els de més enllà.  
 
Per últim. Com li agradaria que li recordessin el dia que ja no hi sigui a l’alcaldia?
M’agradaria que se me’n recordés com una persona que va treballar fins l’últim moment per millorar el poble d’Olesa i perquè tothom se sentís inclòs en tots els projectes que hem tirat endavant. Amb això ja em podria donar per satisfeta.