Antoni Màrquez

Tot en ordre

“Tenim diners al banc, però no els podem dedicar a projectes pel poble” 


Màrquez assegura que es tornarà a presentar com a alcalde i presenta una gestió sanejada com a principal aval

Viernes, 19 de Octubre de 2018
Olius, al Solsonès, és un poble tranquil que ens rep amb els braços oberts, així com també el seu alcalde, qui ens va acompanyar a fer un gran recorregut pels indrets més emblemàtics del poble. Avui anem a conèixer l’independent Antoni Màrquez, qui ho és des de l’any 2015.

“Suposo que tothom diu el mateix: que tenim molts diners al banc, que no podem fer servir diners públics, que les entitats financeres els estan utilitzant alegrement i que, en canvi, el poble no ho pot fer servir”
 
“El problema que tenim és que se’ns tracta com a ciutats mitjanes o grans en tots els aspectes de compliments, cosa que ja està bé, però no tenim la capacitat de treball que tenen les grans ciutats”
 
“Vaig optar per una via més radical que era la de presentar-se a les eleccions amb una llista de gent no vinculada a partits polítics. I va sortir bé. El poble ens va fer confiança”
 
“A nivell polític no es veu que Madrid tingui cap intenció de resoldre el problema, entre altres coses perquè si accepten un estatus per Catalunya semblant al del País Basc, tindran un problema econòmic enorme”
 
“El problema és quan deixes que la societat es mogui constantment i els representants polítics no són capaços de resoldre els problemes: aleshores és la societat la que resol els problemes. La gent es pregunta per què calen els polítics, per exemple”
 
“Un municipi petit com Olius no es pot permetre tenir un gran equip de futbol ni de basquet. Fa deu anys vam començar amb les bitlles catalanes, un joc tradicional del país i tenim un dels equips punters de Catalunya”
 
“El problema que tenim és que se’ns tracta com a ciutats mitjanes o grans en tots els aspectes de compliment, cosa que ja està bé, però no tenim la capacitat de treball que tenen les grans ciutats”
L’arribada a l’ajuntament d’Independents per Olius, la seva formació, va suposar un canvi important pel poble després d’anys de govern municipal convergent. Però què va significar el canvi per a vostè?
Va ser un canvi una mica especial perquè, de fet, jo ja formava part de l’antic consistori. Hi van haver discrepàncies en les maneres d’entendre la gestió del municipi. I també el context polític va portar-me a marxar de l’antiga Convergència fa temps. Vaig optar per una via més radical que era la de presentar-se a les eleccions amb una llista de gent no vinculada a partits polítics. I va sortir bé. El poble ens va fer confiança. No vam obtenir la majoria absoluta però sí la suficient com per fer una coalició i governar.
 
Quin és el seu estil de fer política? Quins valors defensa?
Molta transparència i molta proximitat. Antigament, el despatx que jo ocupo tenia la taula disposada de manera tal que, qui hi entrava, es trobava amb l’alcalde sempre a contrallum. I l’alcalde donava l’esquena al municipi. És una cosa simbòlica, però va ser el primer que vaig canviar. 
 
Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre des que és alcalde?
Totes. En un municipi petit no hi pots fer grans desenvolupaments d’infraestructures, és molt difícil. A més, amb la llei que tenim al damunt sobre la disponibilitat econòmica, encara estem més limitats. Suposo que tothom diu el mateix: que tenim molts diners al banc, que no podem fer servir diners públics, que les entitats financeres els estan utilitzant alegrement i que, en canvi, el poble no ho pot fer servir. No tenim capacitat de fer grans inversions. Primer, perquè no hi ha ajudes importants per fer-les i, segon, perquè no sé si en un municipi petit es pot pretendre fer infraestructures que després tenen un cost de manteniment impossible de suportar. De manera que estem més centrats en el dia a dia, en portar la gestió el millor puguem.
 
Vostè creu que cal tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
En això no hi crec gaire. Més aviat crec en la capacitat de les persones de ser bones, de gestionar l’entorn prou bé com per tirar endavant un municipi. Hi ha gent molt espavilada sense estudis i amb estudis. Crec més en el valor de les persones i en la seva capacitat d’empatitzar amb l’entorn.
 
Ens mostra una fotografia. Quin valor té per vostè?
Un municipi petit com Olius no es pot permetre tenir un gran equip de futbol ni de basquet. Així que fa uns deu anys vam començar amb el tema de les bitlles catalanes, un joc tradicional del país, que hem desenvolupat molt. La prova és que tenim un dels equips punters del país, i la Dolors Cots, una de les nostres veïnes, és campiona de Catalunya. Les bitlles tenen una gran funció social perquè engloben persones de totes les edats i dinamitza la plaça. Aquest joc ens aporta una relació social important.


 
Què li diria a un foraster per convèncer-lo que vingués a viure a Olius?
Primer, que tenim una gran qualitat de vida. Aquí hi ha tranquil·litat, espai obert, i un clima força acceptable. El Solsonès és una comarca amb una densitat de població molt baixa que et permet gaudir del paisatge, entre altres coses. La segona cosa és que estem molt propers a una ciutat com és Solsona, cosa que et permet tenir tots els serveis. 
 
Parli’ns dels llocs emblemàtics del municipi.
Doncs tenim l’església de Sant Esteve d’Olius, que és l’origen del municipi. Antigament, el comte d’Urgell hi tenia una residència d’estiueig. Era el límit entre el comtat d’Urgell i el comtat de Cardona. Curiosament, la cripta de l’església de Sant Esteve d’Olius va ser resultat, segons diuen, d’una picabaralla entre comtes: “tu vols fer una cripta, doncs jo la faré més gran”. I també hi ha un assentament ibèric important del segle III-IV aC. N’ha perviscut un magatzem de sitges de gra que es feia servir pel comerç amb els ibers de la costa.
 
També tenen un cementiri modernista molt notable.
En el seu moment, el cementiri va representar un trencament de la forma tradicional de veure la religió i d’encarar la mort. Va ser un encàrrec del bisbe a l’arquitecte Bernardí Martorell, a primers de segle XX. Ell era deixeble de Gaudí i va pensar que podia fer un cementiri que fugís del tradicional. Així, va prendre pedres que havien caigut d’una paret i les va assimilar a la mort, mentre que els arbres representaven la vida, i en va fer una combinació. Va ser un concepte tan trencador que els parroquians d’aquell temps no el volien, però el bisbe va posar algun diner damunt la taula i va dir: “jo vull el cementiri tal i com diu el meu arquitecte”. Ningú es va atrevir a portar-li la contrària.
 
Parlem d’economia. Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Molt bo, tot i que per desgràcia, com que no podem disposar dels diners que hi ha a les entitats financeres, no podem endegar gaires projectes.
El consistori ofereix mesures per crear llocs de treball o formar les persones? Potser amb l’ajut de la Diputació o el Consell Comarcal?
Rebem ajuts de la Diputació, del Consell i de la resta d’administracions. També hi ha els dels programes LEADER o FEDER. L’important és trobar emprenedors o projectes prou engrescadors com per poder entrar en aquest tipus de joc.  
 
Com potencien l’activitat econòmica del municipi?
La principal activitat econòmica del municipi és el polígon industrial, que no és gaire gran, però que està adaptat a les característiques del municipi. Està integrat en la Xarxa de Polígons Industrials de Solsona i Cardona. I hi ha una bona activitat en quant a intentar atraure indústria, que no és fàcil.  
 
Actualment es parla molt de l’administració electrònica. Vostès la promouen o la fan servir?
Aquí estem força al dia de tot el que es pot fer a través d’internet. Moltes vegades el problema que tenim és de programació i de no comptar amb paràmetres unificats per totes les administracions: amb la Diputació hi treballes d’una manera, amb la Generalitat, d’una altra, amb l’Estat també és diferent, i sempre hi ha problemes. Per sort aquí no tenim problemes de connexió a Internet, tenim fibra òptica i funcionem bé, però sabem que la nostra secretaria passa molta estona per fer certes tramitacions, perquè fallen els enllaços o els xifrats dels documents. Està bé poder fer tots aquests tràmits amb la gestió electrònica però encara dóna la sensació que anem més de pressa que el que la maquinària ens permet actuar.
 
Alguns alcaldes de municipis petits ens diuen que els és complicat complir amb les noves condicions sobre la llei de transparència. Es troben en la mateixa tessitura?
Nosaltres intentem complir amb tot, però moltes vegades la capacitat administrativa d’un ajuntament petit no és suficient. El problema que tenim és que se’ns tracta com a ciutats mitjanes o grans en tots els aspectes de compliment, cosa que ja està bé, però no tenim la capacitat de treball que tenen les grans ciutats. Nosaltres aquí tenim una secretaria, una administrativa i un alcalde. Els regidors tenen feines professionals; i l’alcalde tot, i que té un 75% de disponibilitat, jo diria que està al 125%, com tots els alcaldes imagino.  Alguna cosa no s’està fent bé, perquè les exigències per tots els municipis i el café para todos també aplica aquí. Avui és possible fer vestits a mida. No és tan complicat, només cal la voluntat de voler-ho fer. 
 
Quina lectura en pot fer de la seva gestió política en quant a projectes pendents i complerts, des que és alcalde? 
El principal balanç és que hem posat al dia la part administrativa de l’ajuntament i la portem ben portada. De projectes, com li deia, estem pendents de poder disposar dels diners que ara estan dipositats a les entitats financeres. Ara per ara només et deixen gastar el que recaptes. Però el dia que ens donin aquesta opció desenvoluparem 2 o 3 projectes, que tampoc són tants. D’infraestructures ens en falten dues d’importants: una sala social, que som l’únic municipi del Solsonès que no en té i la cobertura del poliesportiu, perquè a l’hivern no s’hi pot fer res.
 
Es presentarà a les properes eleccions? 
Sí, ho faré perquè una sola legislatura és poc de temps i sempre queden coses al calaix que s’haurien de desenvolupar. 
 
Ara que esmenta el tema de les legislatures, creu que hi ha d’haver una limitació de mandats? De quants anys cadascun?
Crec que hi hauria d’haver una limitació de mandat. Però els municipis petits són una altra història. De totes maneres no hi pot haver un alcalde que estigui 25 o 30 anys governant. Cal donar pas a les renovacions. Penso que dues legislatures estan bé. 
 
Ens pot fer una valoració de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
És tot molt complex, perquè s’hi barregen massa temes: el judicial, el polític... Des de Madrid s’ha deixat que fossin els jutges els qui actuessin, i el problema està en que els jutges, pel que es veu i es diu, són més de dretes que els que estaven governant. I ara estem en un molt entrebanc important que, com que la justícia té els seus terminis, no s’acabarà fins que no passin uns quants anys.
 
A nivell polític no es veu que Madrid tingui cap intenció de resoldre el problema, entre altres coses perquè si accepten un estatus per Catalunya semblant al del País Basc, tindran un problema econòmic enorme. Si es deixen escapar Catalunya, on quedarà Espanya? Què farà? Com resoldrà el seu problema del deute? És molt complicat.
 
Creu que amb el nou govern espanyol podria millorar la relació Catalunya-Espanya? 
No. Perquè no hi ha cap govern ni cap partit a Madrid que s’atreveixi a donar una mica de vidilla a Catalunya. Si ho fessin, perdrien automàticament una mà de vots molt important. És igual qui governi a Madrid.
 
Creu que hi ha una vella i una nova política?
Hi ha hagut canvis. La societat es mou, i més en els darrers anys. Abans no era possible criticar a sa majestat el Rei, i ara el pot criticar tothom. A banda, com que els polítics no tenen capacitat de resoldre els problemes, la societat s’ha hagut de moure. El problema és quan deixes que la societat es mogui constantment i els representants polítics no són capaços de resoldre els problemes; aleshores és la societat la que resol els problemes. La gent es pregunta per què calen els polítics, per exemple. Els partits estan qüestionats, a Madrid és un caos i a Catalunya no compleixen les expectatives. La gent creu molt més en les persones. Jo crec que puc presentar-me amb la motxilla de qualsevol partit polític i probablement em votaran igual o no em votaran, però continuo sent l’Antoni Márquez.  
 
El dia que deixi l’ajuntament, com li agradaria que el recordessin?
No em preocupa gaire (riu). La meva manera de fer sempre ha estat la de fer-ho el millor possible per allà on he passat. He deixat amics a tot arreu, però després he marxat, i no passa res.