Amadeu Rosell

Músic i alcalde

“Partits com Ciutadans o el PP estan fora de lloc, i no saben ni el que diuen ni el que fan”


El petit poble de Llanars arriba a multiplicar per cinc la seva població en temporada alta de turisme.

Viernes, 30 de Noviembre de 2018
Llanars és un poble de muntanya, al Ripollès. La seva proximitat a l’estació d’esquí de Vallter 2000 i el seu entorn privilegiat l’han convertit en una destinació molt apreciable per a turistes d’estiu i d’hivern. Avui parlem amb el seu alcalde, Amadeu Rosell, en un dia on no acompanya molt el bon temps. Tot i amb una pluja constant, això no va ser un entrebanc per apreciar d’igual manera l’emblemàtic paratge natural, amb la seva característica i bella fusió policromàtica. 

“Aquí hi venim a fer servei al poble. El que s’apunta com a alcalde ja entén que ha d’estar al servei del poble. I, per tant, ha de ser molt proper a la gent”
 
“Sempre m’ha agradat la música tradicional, ben entesa, no com una cosa antiga, sinó com una cultura viva que cal respectar, perquè defineix els nostres orígens i cal transmetre als que vagin venint”
 
“Llanars és un poble de bona gent. És un tòpic però és així. Per tant, qui vingués aquí es trobarà ben atès, ben acompanyat, i no es trobaria mai estrany perquè sempre ve molta gent i tota és benvinguda”
 
“Antigament els alcaldes es perpetuaven molts anys. Jo crec que això és acomodar-se i que és un problema. Les coses han canviat. Però també crec que quatre anys no són prou temps com per acabar les coses”
 
“Fa pocs dies vam estar a Suïssa amb alguns alcaldes en una delegació pels drets humans a la ONU; i vam visitar l’alcalde de Ginebra i vam anar al Parlament suís... i ens van dir: ‘paciència i perseverança. I sobretot no violència’”
Quina és la seva manera de fer política? Quins valors té?
Els meus valors són molt estàndards. En un ajuntament com el nostre no hi ha gaire política. D’entrada, perquè no hi ha partits. Aquí la gent té les seves conviccions i preferències, però no juguem a polítics. Aquí hi venim a fer servei al poble. El que s’apunta com a alcalde ja entén que ha d’estar al servei del poble. I, per tant, ha de ser molt proper a la gent. Molts et troben al carrer i et diuen: “ja sé que no és el moment, però...” i els atens perquè és el que s’ha de fer, sigui al cafè, o veient un partit de futbol. Has d’estar preparat les 24 hores del dia. En aquest poble hi tenim brigades, però si hi ha cap incidència, o marxa la llum, o hi ha un accident, et truquen a tu. I has d’estar disposat a aixecar-te en plena nit i anar-hi. Ser alcalde és això: poca política i moltes ganes de participar en la vida del poble.
 
Creu que cal tenir estudis superiors per fer d’alcalde?
Penso que el coneixement és bàsic en tot, i que com més coneixement tens, millor. Cal tenir uns mínims d’estudis, és evident, però sobretot penso que el que has de tenir és molt de sentit comú per poder-lo aplicar a la majoria de coses que ens trobem. I també hi ajuda molt l’experiència. Si has tingut l’oportunitat de gestionar entitats i activitats, també va molt bé... Jo tenia l’avantatge que estava acostumat a gestionar activitats culturals, que és al que m’he dedicat sempre. Vaig fer-ho al Consell Comarcal del Ripollès durant uns anys.
 
Tres moments importants de la seva vida...
El primer, quan estava a punt de cantar les caramelles. Sempre m’ha agradat la música tradicional, ben entesa, no com una cosa antiga, sinó com una cultura viva que cal respectar, perquè defineix els nostres orígens i cal transmetre als que vagin venint.

Un segon moment, sempre que sigui relacionat amb la muntanya. Nosaltres estem en una zona de muntanya, dins del Pirineu. El Vallter està a 10km de nosaltres. Per a mi les muntanyes son la meva vida. I fins i tot he viscut uns anys en un refugi que vam muntar per la canalla del Vallter. He anat a Núria moltíssims anys a treballar-hi com a músic, i encara hi vaig de vegades. La muntanya ha estat per mi una manera de viure i una manera de fer el meu esbarjo.

I el tercer, tots els relacionats com a músic. Des de petit que em va interessar la música. Vaig fer alguns petits estudis, i va ser la meva professió fins fa poc. Encara ho faig, però ja no tant com a professió. Va ser la meva manera de viure i el meu hobby. El meu fill gran també s’hi dedica una mica.

Aquestes tres experiències han significat la meva manera de viure. 
 
Si volgués convèncer un foraster per venir a viure a Llanars, quines raons li donaria?
Llanars és un poble de bona gent. És un tòpic però és així. Per tant, qui vingués aquí es trobarà ben atès, ben acompanyat, i no es trobaria mai estrany perquè sempre ve molta gent i tota és benvinguda. El nostre és un poble de segona residència i, a banda dels 500 i escaig que vivim aquí, tenim moltes persones de fora que gaudeixen d’uns paisatges i uns parcs molt bonics, d’una vida tranquil·la, d’unes pistes d’esquí a la vora i una bona oferta turística. Tenim molt de sol també. I això fa que en alguns moments de l’any arribem a ser 2.500 persones. Som un poble d’acollida, tranquil i de viure-hi bé. Des de l’ajuntament intentem que això es mantingui així sempre.
 
L’església de Sant Esteve i el patrimoni natural són alguns dels punts més bonics a visitar del poble.
L’església és un monestir preciós, que tenim tocant a l’edifici de l’ajuntament, amb una estructura i una línia que ens defineix molt bé. Té un frontal del segle XII, que encara hi ha al seu lloc d’origen, perquè moltes esglésies en tenien, però els van treure per dur-los als museus. A banda, tenim les casetes a dalt del poble i els entorns a l’entrada. És un lloc ideal per passejar-hi. Una de les tasques que estem fent a l’ajuntament és ocupar-nos de les rieres, les fonts, els espais naturals. Una actuació molt important ha estat la de la riera de Feitús, que no es cuidava massa i que l’hem convertida en un passeig.
 
L’actual complex de Vallter 2000, fou determinant per atraure gent de tot arreu. Segurament vostès deuen trobar en el turisme una bona font d’activitat.
Darrerament ens ve gent que havien passat estius aquí, però que venen a viure aquí un cop es jubilen. S’hi instal·len i gaudeixen de la tranquil·litat i la salut. També tenim una via ciclista, que va des d’aquí fins a Camprodon i aviat fins a Ripoll. Això també fa que hi hagi persones que venen a gaudir-ne. La gent d’aquí fa les compres a Camprodon. Aquí hi tenim una petita botigueta, amb uns restaurants i l’hotel Grèvol, que és un referent. 
 
A banda del turisme tenim molta activitat ramadera, a Llanars i als veïnats de Feitús i Espinalba. L’ajuntament té moltes pastures i terrenys comunals que anem gestionant amb els ramaders i que es dediquen a vaques, poltres i una mica de porc. Aquí fem fires per promoure la carn local, la de poltre especialment, que és molt saludable perquè té vitamines i omega 3. No m’hi entenc gaire, però sé que és molt recomanable i en moltes escoles es serveix un dia a la setmana.
 
Prenen mesures per promoure l’ocupació? Cursos, formacions i coses així?
Això ho gestionem des del Consell Comarcal i el Consorci de Benestar Social.  En quant el tema de l’ocupació, el mateix. Hi ha el programa del ‘Ripollès Desenvolupament’, que és una entitat que ho promou. De vegades tenim dues persones treballant en el servei de brigada, per ocupar-se dels espais verds. 
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Ens trobem molt bé gràcies a Déu. Paguem totes les factures a 30 dies, i no ens sobra perquè és una època molt difícil i no hi ha gaires ajuts. No hi ha pressupostos ni a l’estat espanyol ni a l’estat català. Però ens n’anem sortint, gestionant sense fer grans coses i arreglant el que tenim. 
 
I la qüestió de l’administració electrònica, la fan servir?
Ens costa una mica adaptar-nos a tot això. Ara estem fent el canvi del paper a l’administració electrònica. Penseu que aquests són pobles on hi ha molta gent que no domina gaire la tecnologia, perquè són gent gran, o viuen a pagès, o pel que sigui, i ens costa. Ens hi anem adaptant.
 
Es presentarà a les properes eleccions? 
En principi sí, però hem de trobar un equip amb el que puguem fer una bona feina. Suposo que no hi haurà problema.
 
I quins reptes es marcarà com a prioritaris per a la següent legislatura?
Aquí de grans obres no n’hi ha, de manera que seríem continuistes amb el que ja hem fet. Fins ara el més important va ser fer la línia de col·lectors, que estava en molt mal estat. I juntament amb la connexió amb la depuradora de Camprodon va ser una feina molt important que vam aconseguir resoldre. Aquí tenim una piscina, perquè és un poble turístic i a l’estiu la fan servir moltes persones. Vam aconseguir canviar tota la maquinària i el sistema de cloració.
 
El que serà important també és la feina de recuperació de pastures. Com que hi ha un canvi climàtic, la vegetació també canvia. La ginesta i l’arbreda arriben fins a cotes molt superiors a la muntanya i això redueix molt les zones de pastura. Nosaltres hem d’anar fent un manteniment de les pastures, a partir de tales controlades del bosc, etc. I tot el que recuperem del bosc ho trinxem i ho fem servir per alimentar les instal·lacions del poble que funcionen amb biomassa. Els 28 alumnes i 3 mestres de les escoles ho agraeixen molt.
 
A banda, teníem un projecte que ens costa una mica de gestionar, que és la Rectoria, un edifici d’aquí al costat, del que n’hem demanat la cessió al bisbat. Però tenim dificultats en això. Hi voldríem fer un eco-mouseu o un centre d’interpretació on explicar-li al visitant la història del poble. Serà un dels reptes per a la propera legislatura.
 
És partidari de limitar el nombre i durada dels mandats?
Penso que sí. Antigament els alcaldes es perpetuaven molts anys. Jo crec que això és acomodar-se i que és un problema. Les coses han canviat. Però també crec que quatre anys no són prou temps com per acabar les coses. Així doncs, vuit anys són un termini correcte i, si algú estirés molt, doncs dotze.
 
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
A mi em sembla surrealista. És una situació que no s’hauria d’haver produït mai. Penso que no ens han tractat bé. Penso en el tema dels presos i els exiliats, que és una vergonya, no només aquí sinó al món sencer. En una democràcia ha d’haver-hi la possibilitat de parlar, d’entendre’ns, i de deixar expressar-nos. 
 
El que es va fer l’1 d’octubre és una bestiesa i, a la llarga, la història els posarà al seu lloc. Jo soc d’Esquerra i persona de país. Per tant, defensaré tant com pugui les meves creences, els meus conceptes i el nostre Estat català. Penso que no té sentit que en aquesta època pugui haver-hi gent empresonada amb el patiment que això representa, i crec que també els partits com Ciutadans o el PP estan fora de lloc, i no saben ni el que diuen ni el que fan. Poden defensar el que vulguin, però si mai es posen a pensar seriosament el que estan fent i el que estan manipulant, com la informació a fora, a les televisions... Aquí de vegades ens trobem gent que ens ve de fora, com ara un noi de Múrcia, que va venir a fer de socorrista, i em va dir: ‘el que diuen allà no té res a veure’ amb la realitat. Finalment s’ha quedat a viure-hi aquí i tot 
 
Què li diria al president Torra, si el tingués al davant?
Jo el conec perquè hi vaig coincidir a Òmnium; quan va presidir l’entitat després de la Muriel Casals. Li diria que ha de perseverar. Jo sé que és molt difícil la feina que fa perquè les influències i pressions són molt bèsties... Però ha de perseverar i tenir paciència. Fa pocs dies vam estar a Suïssa amb alguns alcaldes en una delegació pels drets humans a la ONU; i vam visitar l’alcalde de Ginebra i vam anar al Parlament suís... i ens van dir: “paciència i perseverança. I sobretot no violència”. Penso que és el que hem de fer. Les nostres armes no són les mateixes que tenen ells, per tant estem en inferioritat de condicions, però hem de perseverar, i seguir en la línia, sense afluixar.  
 
Què creu que es pot fer per acabar amb la desconfiança envers la política i els polítics arran dels darrers casos de corrupció?
La corrupció que s’ha destapat en el PP i en molts altres és espantosa, i això no s’entén. Però no ens podem oblidar que també hi ha hagut casos de partits d’aquí, i que tot és reprovable, tant la d’uns com la dels d’altres. El que cal fer és donar la sensació de que hi ha la voluntat de fer net, de fer que la veritat surti i que no es torni a repetir. Veig la prevenció i veig acabar amb els entrebancs judicials, perquè ja es veu que la justícia no és igual per a tots. Per a alguns les coses es tapen i és tot és fàcil.