David Serrat

Camins cuidats

"La implicació entre l’ajuntament i el veí és directa i és de 10"


David Serrat té la vista posada en augmentar l’oferta d’habitatge disponible a Les Llosses

Viernes, 07 de Diciembre de 2018
Al capdavant de l’ajuntament del bell municipi de Les Llosses, s’hi troba David Serrat, que aviat culminarà la seva tercera legislatura com a alcalde. Aprofitem per preguntar-li sobre com es veu la política des del seu observatori privilegiat, al Ripollès.

"Sempre dic que el que ha de fer un alcalde de poble petit és saber gestionar bé les subvencions que venen de la Generalitat o de la Diputació"
 
"L’agilitat que pot tenir un veí de Les Llosses amb el tracte amb l’ajuntament no té res a veure amb el tracte que pot tenir un habitant de Barcelona amb l’ajuntament de Barcelona"
 
"Jo no em presentaré per alcalde, però si alguna de les llistes considera que jo hi puc aportar quelcom, em presentaré com a regidor, per sumar. La meva etapa com a alcalde ja s’ha acabat"
 
"En pobles petits sempre votem llistes obertes i persones, no partits, de manera que és el poble qui decideix si vol continuar tenint l’alcalde que té o el vol canviar"
 
"Entenc que l’únic recurs contra la corrupció és la justícia. Però des de Les Llosses tinc els meus dubtes que la Justícia hagi actuat correctament"
 
"Dels dotze anys que porto amb els regidors i equips de govern, em quedaria amb l’1 d’octubre. La gent es quedava aquí a dormir, vetllant per una bona participació, per les urnes, per un referèndum. Encara se’m posa la pell de gallina en recordar-ho"
Vostè porta ja 12 anys fent d’alcalde. Quines qualitats creu que ha de tenir algú que es vulgui dedicar a fer el que vostè fa?
Jo sempre dic que en aquests ajuntaments tan petits, el que fa un alcalde no és el que estem acostumats a veure en ajuntaments més grans. Aquí un alcalde gestiona. Això vol dir que quan surt una línia de subvencions, cal anar-la a buscar, aconseguir-la i repartir-la de la millor manera possible dins del territori. Sempre dic que el que ha de fer un alcalde de poble petit és saber gestionar bé les subvencions que venen de la Generalitat o de la Diputació.
 
I és gaire difícil?
Sempre hem intentat repartir equitativament aquestes subvencions, tot i que ha estat difícil perquè tenim un territori molt extens. El que està clar és que ho hem intentat fer de la millor manera possible, sempre amb l’ajuda dels regidors.
 
Creu que cal tenir estudis superiors o fer la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde?
Evidentment, si tens estudis, millor. Però jo crec que el que cal és tenir disponibilitat, estar atent de les necessitats dels veïns i quan hi ha alguna urgència, estar al cas i solucionar-la. I això s’ha de fer tant si tens diplomatura com si no la tens.
 
Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre durant la seva governança de dotze anys?
N’hi ha sobretot una. Quan vam entrar a l’ajuntament, l’anterior equip de govern havia preparat una proposta de sala polivalent, i aquesta proposta la vam acabar executant. I ara avui dia tenim una sala polivalent. Hem tingut molt problemes per arribar al final de l’obra, però ara ja la tenim feta i està pagada i la gent del municipi ja l’està fent servir. És una de les obres que més m’ha marcat durant aquests dotze anys.
 
Quines diria que són les principals raons per voler viure a Les Lloses?
Estem a 10 km de Ripoll, a mitja hora de Vic; en una zona on no hi ha urbanitzacions, on són tot masies disseminades. I qui viu aquí, hi viu amb una tranquil·litat gairebé total. Ho tenim tot a mà; els serveis, la internet... El que passa que estem a 10km de Ripoll i amb unes condicions molt marcades pel temps. Quan neva estem aïllats i no ens trobem en un nucli urbà. Aleshores l’ajuntament ha d’anar a treure la neu; això és lent.
 
Què representen pel municipi indrest com Santa Maria de Matamala i la riera de Merlès?
El nostre municipi és molt extens, i té 115km2. Hi tenim tres rieres que ens travessen el municipi: la de Vilardell, el famós Torrent de la Cabana, que va cap el cantó de Campdevànol, i la riera de Merlès, que és la que ens travessa de dalt a baix. Aquesta és una zona muntanyosa, on l’economia principal és la ramaderia, sobretot de vaca, extensiva, i on hi ha cases de turisme rural. Tenim diversos restaurants, llocs on hi elaboren formatges, forn de pa, càmping... Un municipi peculiar.
La parròquia de Santa Maria de Matamala és un poble molt disseminat és on hi ha una mica més de nucli; allà hi tenim la sala polivalent que us deia, i una botiga, el forn de pa, un restaurant i és el lloc on es celebra la festa major més important i el punt de reunió de més gent.
 
Imagino que als forasters, les masies els resulta un gran atractiu així com les rutes que ofereixen...
Tenim diverses rutes marcades. Hi ha un GR que ens travessa; ruta de bicicletes; en ser un municipi molt extens tenim moltes carreteres que ens travessen i tot això és òptim per a tot tipus d’activitat esportiva.
 
Reben alguna mena d’ajut per a la creació de llocs de treball o de serveis socials?
Això es gestiona des del Consell Comarcal, des de ‘Ripollès Desenvolupament’. Som un poble amb 215 habitants i des de l’ajuntament no ens surt a compte assumir el cost. És per això que busquem l’ajut del Consell.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
És un ajuntament que ara mateix no té cap deute. Tenim líquid al banc i, bàsicament, ens hem de cuidar únicament de mantenir la xarxa d’aigües perquè és molt extensa, la de camins i, si és el cas que neva com aquest any, treure la neu; i la gestió extraordinària de l’ajuntament.
 
Parlem dels seus processos administratius. Són eficients? Hi fan servir l’administració electrònica?
He de dir que l’agilitat que pot tenir un veí de Les Llosses amb el tracte amb l’ajuntament no té res a veure amb el tracte que pot tenir un habitant de Barcelona amb l’ajuntament de Barcelona. Aquí tothom ens coneixem; i quan hi ha un problema, el veí pot parlar directament amb l’alcalde. Si s’ha de fer un tràmit pot venir aquí a l’ajuntament i fer-lo... Avui dia, la implicació entre l’ajuntament i el veí és directa i és de 10. 
 
Com valora el grau d’acompliment del seu darrer programa electoral?
La valoració és molt positiva. Tenim cinc regidors implicats al 100% per tirar endavant l’ajuntament, que posen molt fàcil les coses. Imagineu que fóssim tres regidors i dos regidors a l’oposició... Tots estem treballant contínuament perquè l’ajuntament vagi més bé. Hem portat l’ajuntament en un bon lloc, està sanejat econòmicament, dotat de varis infraestructures, amb obres que estan de camí. La valoració no pot ser més bona.
 
Ara bé, també anem a millorar la principal deficiència que tenim en aquest poble, que és l’oferta d’habitatge. L’ajuntament està arreglant una vivenda a la primera planta. Teníem també una herència que ens va arribar fa dos anys d’un veí, que va deixar una finca a nom de l’ajuntament. Aquest finca també la convertirem en habitatge del poble. Com també tenim un altre habitatge disponible al sector de Palmerola, que no sé si nosaltres tindrem temps durant aquest mandat d’arreglar-la, però que també es podria integrar en habitatge social. I bàsicament intentem donar sortida a un dels problemes que hi ha més manifestos, que és l’oferta d’habitatge.
 
Es presentarà a les properes eleccions? 
Jo no em presentaré per alcalde, però si alguna de les llistes considera que jo hi puc aportar quelcom, em presentaré com a regidor, per sumar. La meva etapa com a alcalde ja s’ha acabat, he de deixar pas a algun regidor que hi hagi ara o a gent nova. 
 
És vostè partidari de la limitació de mandats, doncs?
Quan parlem d’ajuntament petits, jo crec que la limitació de mandat la passa el poble. Estem sempre votant llistes obertes i estem votant la persona, no el partit, és el poble qui decideix si vol continuar tenint l’alcalde que té o el vol canviar. En pobles petits, la meva opinió és que no hi ha d’haver uns mandats reglats de deu o de dotze anys, perquè és la gent del poble la que tria qui vol que gestioni l’ajuntament.
 
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
És una situació complexa. Tenim presos polítics i tenim gent exiliada, i això pel poble de Catalunya és una situació molt complexa. No té l’aspecte d’arreglar-se. Torno a dir que la meva opinió és que m’agradaria molt i molt que tothom tornés a estar al seu lloc perquè, al cap i a la fi, el que van fer els polítics que ara tenim presos i exiliats, és posar unes urnes perquè poguessin votar. Per tant és una situació molt injusta i que s’hauria d’arreglar immediatament.
 
Creu que hi ha una vella i una nova política?
Insisteixo en que, des d’un ajuntament petit, jo crec que no. En un ajuntament petit t’has d’adaptar al que tens, i el que tens no és ni nou ni vell, és el que tens: gestionar de forma correcta, repartir de forma equitativa totes les subvencions en el territori, satisfer totes les inquietuds dels veïns. I a partir d’aquí no crec que existeixi ni política nova ni vella.
 
Què creu que es pot fer per acabar amb la imatge de descrèdit o desconfiança cap a la política i els polítics arran dels casos de corrupció?
És una pregunta molt complexa. Entenc que l’únic recurs és la justícia. Des de Les Llosses mateix tinc els meus dubtes que la Justícia hagi actuat correctament en els casos de corrupció. I a partir d’aquí, la gent que estem en un càrrec de govern o de responsabilitat, fer el que toca i s’ha acabat. Fent cadascú el que li toca no hi hauria d’haver casos de corrupció. Però cadascú és com és...
 
Quina importància té el concepte de participació de ciutadana tant a nivell de país com de local?
És un punt que m’agrada molt que tractem perquè dels dotze anys que porto amb els regidors i equips de govern, em quedaria amb l’1 d’octubre. I el que vaig viure en aquell dia a l’ajuntament no ho havia vist mai. La gent es quedava aquí a dormir, tot el poble aquí, tot el dia, vetllant per una bona participació, per les urnes, per un referèndum... Aquesta participació no l’havia vist mai. Jo em quedo amb aquest dia, i encara se’m posa la pell de gallina en recordar-ho.