Joan Sans

El municipi de la Giralda

“Nosaltres hem de solucionar els problemes d’aquí, els de fora que els resolguin uns altres”


L’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, ha aconseguit desviar el pas dels camions per la N340, que encara passa pel mig del municipi, gràcies al Pacte de Berà

Viernes, 01 de Marzo de 2019
Alcaldes.eu es desplaça fins a l’Arboç, un dels pocs municipis on la N340 encara passa pel mig del poble. El seu alcalde, però, n’està molt orgullós dels seus orígens. Amb Joan Sans visitem els espais més emblemàtics de l’Arboç, com són la seva Giralda, la residència Sant Antoni Abat o l’edifici del CAP. 

“Des que vaig treballar a la UGT ja tenia un sentiment socialista i quan se’m va presentar aquesta possibilitat (d’entrar en política) no vaig dubtar”
 
“Prou problemes té ja cadascú a casa seva com perquè nosaltres no fem res per millorar el seu benestar dins de les nostres possibilitats”
 
“Pel que fa a la Generalitat aquests últims anys hem estat una mica orfes i abandonats a nivell local”
 
“El que hem de fer és intentar canviar la constitució per poder actuar”
 
“Jo fins i tot he tingut pintades davant de casa pel tema de la independència”
Per conèixer-li una mica més. Què el va motivar a donar el pas per posar-se al capdavant de l’alcaldia?
Vaig estar molts anys fora del poble, estudiant i fent la mili, i al tornar em vaig sentir molt motivat per veure com podia participar i col·laborar per tal de millorar el meu municipi. A més a més, la meva família sempre em deia lo malament que ho estaven fent els que estaven al govern així que em vaig animar. Des que vaig treballar a la UGT ja tenia un sentiment socialista i quan se’m va presentar aquesta possibilitat no vaig dubtar. I quan entres ja no ho pots deixar.  
 
I abans de ser alcalde? 
Doncs d’això ja fa 20 anys. Al 1999 va ser quan vaig entrar a formar part del govern en unes eleccions, anava com a segon de llista del partit socialista i vaig ser tinent d’alcalde durant 4 anys, fins que el 2003 passem a l’oposició i continuo com a regidor fins que el 2011 em converteixo en alcalde amb majoria simple. Al 2015, en canvi, vam ser un dels pocs municipis de Tarragona, en nombre similar de població, on els socialistes vam treure majoria absoluta, gràcies a la bona feina feta fins al moment i a la proximitat que teníem amb la gent.
 
I com definiria el seu estil de fer política? 
Estar al costat de la gent i intentar solucionar els problemes que tenen. Prou problemes té ja cadascú a casa seva com perquè nosaltres no fem res per millorar el seu benestar dins de les nostres possibilitats. Jo sóc molt proper a les persones, quan trepitjo el carrer per anar a comprar, per exemple, la gent em troba i em demana coses. Ells em diuen “ja sé que no és el moment “ però jo sempre dic que “cap problema”. A vegades, fins i tot, la meva dona s’enfada perquè em quedo a parlar amb algú i no li faig cas, però ella ja ho té assumit i se’n va cap a casa. I això al final t’ho agraeix la gent. 
Nosaltres hem de solucionar els problemes d’aquí, els problemes de fora del nostre municipi els han de resoldre uns altres, nosaltres no podem tenir enfrontaments per això. 
 
Però, en tenen?
Jo reconec que dins del meu grup tenim uns que són independentistes i uns que no, però jo em dec a tots i no puc estar descaradament amb uns o uns altres i aquest sentiment crea problemes i jo els hi dic que ens oblidem d’allà i ens centrem en el que hem de resoldre, en el nostre municipi. 
 
Creu que s’haurien de tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Jo opino que no cal que siguin ciències polítiques però que la persona que dirigeixi el municipi hauria de tenir com a mínim una diplomatura o una mica de coneixements del món laboral i industrial. I això no vol dir algú que no els té no pugui ser tan vàlid com un altre, però sempre t’ajuda en moltes coses, a compaginar i trobar solucions a alguns temes. 
 
Ens podria explicar què representen aquestes fotografies per a vostè i per què les ha triat?
Aquesta de quan jo era petit, l’he triat perquè va ser una època que em va marcar molt, quan vaig estudiar fora. Va ser una etapa de reconeixement, i on els meus pares no podien arribar i ho van fer les beques d’estudi. És una etapa molt important de la meva vida que em fa ser com sóc ara. Li agraeixo molt als meus pares que m’hagin ajudat a aconseguir això. 

 
Aquesta altra fotografia és de la primera vegada que vaig sortir elegit alcalde. És en aquesta mateixa taula, al juny del 2011. Ara porto 8 anys i esperem que a les properes continuem governant i que pugui continuar aquí. 

 
L’última fotografia és un símbol. És a l’estació de l’AVE de Tarragona, el dia del primer viatge que vaig fer a Madrid per anar a negociar temes del municipi com el desviament de la Nacional 340. En aquests moments som l’únic poble de la província de Tarragona en que la N340 passa pel mig de la vila. 
 
 
Parlem del municipi. A banda de la N340, quin serien els indrets més emblemàtics de l’Arboç?
Sens dubte, el més emblemàtic és la Giralda de l’Arboç, un edifici que s’ha convertit en tot un símbol del municipi. Quan la gent em pregunta on està l’Arboç només cal que els hi digui que és el poble on hi ha una reproducció de la Giralda de Sevilla que, a més, es veu perfectament des de la carretera nacional. Ara, amb internet, és molt fàcil perquè tothom ho pot buscar, però abans jo portava fotografies del meu poble i les ensenyava. 
 
Després tenim l’edifici de a residència Sant Antoni Abat que, en un principi, el feien servir les monges per fer els primers cursos de pàrvuls. Ja no té aquest ús i ara és una residència d’avis que acull 49 residents en aquests moments i que esperem poder-lo ampliar fins arribar als 59. 
 
Algun altre edifici destacable? 
Sí, el CAP, la seva ampliació és un altre reivindicació que tenim perquè està saturat i ja són els propis metges i infermers els que estan reclamant aquesta ampliació. uesta amplicica simbologia, tenim la part de salut, la part de residencia i la part ila. el municipi, la Nacional 340 
 
‘L’Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí’
Així és! És un refrany que he sentit des que era petit. L’Arboç terra de bon vi, perquè l’Arboç és un municipi vinícola de terra de vi i de cava, de raïm. I de puntes de coixí perquè som el bressol de la punta de coixí, o punta arbocenca, que és una punta única. En aquest tema tenim una lluita amb Arenys de Mar però jo sempre dic que l’Arboç és el primer, és el que diu la història. Tenim el museu de puntes i també tenim l’escola que encara funciona, i on fins i tot els dissabtes venen infants i gent jove a aprendre’n perquè no es perdi. Tenim fins i tot una rotonda a l’entrada al municipi amb la figura d’una puntaire. És un art que ha significat molt pels nostres pares i els nostres avis i és un símbol molt important, ja que abans formava part del teixit del municipi. 
 
Quines són les principals línies de promoció turística del municipi? 
Hem tret una marca que es diu “L’Arboç turístic” que consisteix, entre d’altres coses, en una ruta pels llocs emblemàtics del municipi com són la Giralda, la cooperativa agrícola per conèixer els productes de la terra com el vi, i també per tots els edificis modernistes que tenim al nostre territori. En aquest sentit hem desenvolupat i impulsat algunes fires, com la fira modernista, que es celebra a l’abril i que porta molta gent a l’Arboç, la fira de Santa Llúcia, que és la de les puntes, o la fira de l’enramada que pretén donar a conèixer un altra producte autòcton com és la nostra coca enramada. 
 
Diria que l’ajuntament té un estat financer saludable? 
Sí, en aquests moments és bo. Quan vam arribar, al 2011, vam trobar una situació econòmica gravíssima, amb un endeutament del 154%, era inviable. Estem parlant d’uns 8 milions d’euros d’endeutament, 8 milions! La situació era gravíssima, no sabíem ni si podríem pagar les nòmines i any rere any vam haver de pujar els impostos, tot i que no en som partidaris, però no hi havia cap altre remei. Per això vam pujar entre un 28 i un 30% l’IBI del nostre municipi durant els primers 4 anys de legislatura. En aquests moments l’endeutament està al voltant del 60%, per tant, en aquests anys hem passat del 154 al 60% de reducció. Jo crec que ara l’economia és correcte, es poden fer inversions, per tant, hem de continuar així. 
 
Quins serien els reptes prioritaris per a la propera legislatura? 
Tenim varis reptes prioritaris, com són: l’ampliació de la residència Sant Antoni Abad, l’ampliació del gimnàs de la piscina coberta, l’ampliació del CAP o el desviament de la carretera nacional. Un dels objectius que teníem era el desviament de camions de la nacional 340 el qual s’ha pogut aconseguir gràcies al Pacte de Berà, juntament amb la resta de municipis afectats per aquesta carretera, i que ha descongestionat el trànsit. El següent pas, pel que ja hem fet un primer contacte amb el ministeri de Foment de l’estat, és aconseguir que la N340 no passi pel municipi. 
 
I a nivell social, educatiu o d’habitatge? 
Pel que fa a l’habitatge volem treballar per aconseguir habitatges socials dels bancs que tenen molts pisos, entre cometes, bloquejats. Volem arribar a convenis amb aquestes entitats perquè cedeixin habitatges per a lloguer social, oferint-nos a fer de pont o de responsables.
 
Un dels temes importants del servei d’ocupació és el projecte que vam desenvolupar en la legislatura passada, en època de crisi, que consistia en subvencionar aturats del municipi, és a dir, les empreses que els contractessin podien optar a una subvenció d’1€/hora, o sigui per cada hora contractada per un aturat del municipi l’ajuntament subvencionava 1€.
 
Com a dada et diré que al 2015 teníem uns 636 aturats al municipi i ara al 2018 hem passat a uns 300, hem baixat el 50% dels aturats al municipi, 380 exactament. Aquest va ser un projecte molt important, del qual se n’han beneficiat al voltant d’uns 80 treballadors i va tenir un gran ressò mediàtic que va portar fins aquí a televisions estatals com Telecinco o Antena3. 
 
I continuen amb el projecte?  
En certa manera sí, perquè si les empreses fan contracten fixos tenen una subvenció extraordinària. I continuem treballant amb les empreses i les botigues per ajudar-los a que agafin aturats del propi municipi. 
 
Parli’ns de la Brigada Civil de Protecció animal...
En el pressupost d’aquest any hem destinat una partida de 25.000€ per obligar a tots els propietaris de gossos a censar-los, posar el xip identificatiu i a realitzar una analítica de sang a l’animal per tenir censada la mostra d’ADN. Amb això el que pretenem és comprometre a la gent a que es faci responsable de les defecacions dels seus gossos a la via pública, i per fer això hi haurà una brigada de voluntaris que informaran a tots els propietaris d’aquesta nova ordenança que inclou sancions als que no les recullin a més d’haver de pagar el cost de l’anàlisi.  
 
Parlant del que han fet i del que no han pogut fer en aquest temps, vostè creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats?
En el món local potser no ho veig tant. Jo tinc l’experiència d’haver estat dues legislatures i molts diuen que amb això ja n’hi ha prou, però cada municipi és diferent. Potser en ciutats grans la figura de l’alcalde pot passar més desapercebuda però en municipis petits on tens el contacte directe amb la gent  i pràcticament tothom et coneix és molt complicat fer un canvi tan radical com dir “vuit anys i prou, i s’ha acabat”. En aquests municipis a vegades també és complicat trobar persones interessades en ser alcaldes, o els que volen no estan prou preparats, per tant hi ha d’haver la possibilitat de poder continuar 12, 16 anys...el que faci falta. Per això no soc partidari de limitar en el món local. 
 
I com valora la relació actual de Catalunya amb Espanya? 
Com he comentat abans, nosaltres ens hem de preocupar de resoldre els problemes locals i tot el que sigui supramunicipal entenc que ho han de resoldre uns altres. És cert que nosaltres hi estem vinculats, perquè en algunes coses depenem de la Generalitat i en d’altres de l’estat, com les subvencions, les ajudes per trobar inversions, etc. El que sí que reconec és que pel que fa a la Generalitat aquests últims anys hem estat una mica orfes i abandonats a nivell local, no hem tingut aquest desenvolupament que abans es tenia. Quan vam entrar a l’any 99 era diferent, potser sí que la situació econòmica ha marcat molt això, però a l’hora d’anar a trucar a les portes del món autonòmic no hem trobat tanta facilitat, ja sigui pels canvis de govern que hi ha hagut o perquè no teníem govern, el cas és que els problemes s’han anat allargant i allargant...

I pel que fa a l'Estat?
En el tema per exemple de carreteres, sigui amb el govern del PP o dels socialistes, hem trobat bona sintonia. No vol dir que a la Generalitat no n’haguem trobat però no hem trobat les decisions ràpides que el món local necessita i nosaltres tenim poca capacitat per desenvolupar les competències que no ens toca assumir. 
 
Creu que s’ha vist afectat el municipi amb el tema de la independència? 
Jo no sóc independentista però ho respecto, sempre ho he dit, com a representant polític local, que ha jurat la constitució, el que hem de fer és intentar canviar la constitució per poder actuar, el que no podem és saltar-nos la llei. Però sí, hem de reconèixer que a nivell local, el tema de la independència ha creat un xoc entre familiars i amics. Jo, per exemple, ja no puc parlar amb segons qui sobre aquest tema perquè si no s’embolica la troca. Fins i tot he tingut pintades davant de casa, però ho haig d’assumir, el que sí demanem és que hi hagi un respecte, igual que jo respecto que la gent pugui anar a votar, considero que si la Generalitat té uns edificis per fer les votacions doncs que les faci allà però que no forci els altres a que cedeixin els seus espais. El que hem de fer és viure pel nostre món municipal i resoldre els problemes d’aquí, els de fora que els resolguin qui li correspongui, sigui la Generalitat o l’estat.