Àngel Villarte

Poble renascut

"Fa 10 anys que soc alcalde i crec que m’han tocat els pitjors 10 anys de la història"


Passats 20 anys del negament del poble original, els veïns de Tiurana lluiten contra les circumstàncies per construir una comunitat sostenible

Viernes, 15 de Marzo de 2019
El 1999 els veïns de Tiurana van haver de deixar les seves cases i, amb les seves pertinences al damunt, anar-se’n a viure a uns altres terrenys que, amb molt d’esforç van haver de re-municipalitzar. Vint anys després encara en paguen les conseqüències, però el poble lluita per sobreviure. Avui parlem amb el seu alcalde.

"Sempre he dit que soc apolític. La meva forma de portar el poble és com si portés casa meva, aplicant la lògica pel damunt de qualsevol altra cosa"
 
"El fet de ser polític per fer d’alcalde entenc que va més en contra que no pas a favor"
 
"L’administració no va jugar net amb nosaltres. Marxàvem de casa i al cap de 8 anys encara no podíem edificar aquí"
 
"Hem pogut construir el poble però som un cas completament atípic, perquè hem de lluitar per obtenir moltes coses que els demés ja les tenen consolidades"
 
"La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ens va prometre moltes coses quan vam marxar de casa fa 20 anys i encara no s’han dut a terme. Embarcadors, comunicacions a un embassament..."
 
"Amb la política de l’“a por ellos” no farem res. No sé què s’ha de fer, suposo que no és tan fàcil"
Ens ha portat una sèrie de fotografies. Què representen per vostè?
Totes estan relacionades amb l’aigua. Aquest és un tema que ens va marcar molt quan vam haver de desplaçar-nos pel tema del pantà. La primera és de quan vaig aprendre a nadar al Segre, en un tram que ja no existeix per causa del pantà.







La segona, de jove, és del lloc on menjàvem la mona per pasqua, a la Plaça de l’Alzinera, amb vistes a la Vall de Tiurana. Si actualment tenim el poble aquí és perquè era un lloc on ens hi reuníem sempre.



La darrera és de quan la vicepresidenta Joana Ortega va venir a reubicar el que era el poble de Tiurana.

 
 
Vostès formen part de la Xarxa de Pobles amb encant de Lleida. Quines són les coses que els fan ser encantadors com a poble? 
Tiurana, i això ho corrobora la gent que ens ve a visitar, té unes vistes espectaculars; també hi ha la història que us he explicat: la marxa per causa del pantà, i que aquest edifici -com tants d’altres monuments- han estat recuperats de sota de les aigües. Realment som un poble ressuscitat de les aigües. L’edifici de l’ajuntament ha tingut molts metres d’aigua al damunt, i vam haver d’esperar que el nivell del pantà baixés per recuperar-ne les pedres. La gent ho valora molt. Ens trobem en un poble nou del que ens sentim orgullosos. Crec que és un dels pocs que hi ha amb aquestes característiques. Però malgrat ser nou, tenim molta història. La gent que ens visita ho gaudeix. 
 
També tenen atractius culturals.
La major part d’aquests elements els hem recuperat de sota l’aigua. I n’haguéssim recuperat molts més si haguéssim pogut tirar més enrere. Però quan vam haver de marxar, durant la desbandada, no sabíem on aniríem. Ningú ho sabia. L’administració no va jugar net amb nosaltres. Marxàvem de casa i al cap de 8 anys encara no podíem edificar aquí. La gent tenia prou mal de caps com per dir “anem a recuperar tal monument de baix” i vam recuperar el mínim. El nostre és un poble amb molta història. Es van fer prospeccions i es van trobar vestigis de més de 1.100 anys enrere. Ara en guardem les mínimes.
 
Quin és el seu estil de fer política?
Sempre he dit que soc apolític. La meva forma de portar el poble és com si portés casa meva, aplicant la lògica pel damunt de qualsevol altra cosa. Allò que t’agrada, allò que faries a casa teva i que et sembla lògic, és el que faig pel poble. De vegades xoquem una mica amb la secretària per veure com fer possibles totes aquestes coses.
 
Creu que calen estudis superiors o la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde?
Crec que no. El principal per fer una bona tasca com a alcalde és tenir ganes de dedicar-s’hi. Si tens ganes de treballar es poden fer moltes coses. A partir d’aquí tindràs més o menys encerts, però el fet de ser polític per fer d’alcalde entenc que va més en contra que no pas a favor. Això de fer política potser serveix en una capital gran però no en un poble petit, on el que cal és treballar el dia a dia i fer el que toca en el seu moment.
 
Com treballen les diferents línies de promoció econòmica?
Aquesta és la batalla més important que tenim en aquests moments. Hem pogut construir el poble però som un cas completament atípic, perquè hem de lluitar per obtenir moltes coses que els demés ja les tenen consolidades. Aquí el fet de portar la llum ja va ser una aventura. Si s’espatllen les comunicacions o la carretera l’hem d’arreglar nosaltres i, quan cal, hem de treure la neu. Aquí hi hauria hagut empreses que haurien vingut i que ens haurien donat vida, però que no s’hi poden instal·lar perquè ni tenim bones comunicacions, ni hi ha internet.
 
I l'activitat turística?
És molt important. Però, novament, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ens va prometre moltes coses quan vam marxar de casa fa 20 anys i encara no s’han dut a terme. Embarcadors, comunicacions a un embassament... Tot això ho estem promovent, a veure si algun dia ens ho fan. Si es pogués lligar tot, el turisme que vindria ens donaria riquesa. Si tinguéssim bones comunicacions, sabem que molts professionals i empresaris busquen llocs tranquils per treballar. Hi ha gent que necessita pau i aquí els la podríem donar.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Han passat una sèrie d’anys en què sortíem als registres com un dels pobles més endeutats. Al principi necessitàvem molts serveis que no teníem i vam haver d’assumir uns crèdits que ja estan liquidats. Estem cobrant un IBI de l’empresa que fa que no hàgim de patir els recursos econòmics. En el dia a dia? Si volem fer coses extres evidentment hem de demanar ajuda a l’administració. 
 
Vostès fan uns plens municipals que són oberts. Com valora l’experiència?
Mirem d’aportar la lògica al consistori. No caldria, però mirem d’obrir els plens a tots els ciutadans de manera que puguin dir la seva en la gestió del poble. És una manera més de fer que tothom se senti segur aquí.
 
En el cas de vostès, el paper del Consell Comarcal i de la Diputació deu ser important.
Doncs miri, fa 10 anys que soc alcalde i crec que m’han tocat els pitjors 10 anys de la història, com aquell que diu. Vaig entrar quan la crisi havia esclatat. Nosaltres hem anat malament, però l’administració encara ha anat pitjor. Aquesta temporada tenim els mínims ajuts. Esperem que tot això passi i que puguem tirar endavant. Si no, passaré a la història com un alcalde que no ha fet res, i no és pas per no haver-hi posat ganes...
 
Ara que s’apropen les eleccions municipals de maig, quin balanç fa d’aquesta darrera legislatura?
Què hem de dir... Hem fet el que hem pogut. Estem lluitant en molts temes que costen i que no es veuen. El que li deia abans, sobre portar les comunicacions, l’aigua, la llum... són coses que es donen per fetes en la majoria dels pobles, però que aquí hem hagut de treballar des del primer dia. 
 
També hem aconseguit fer un restaurant, que en realitat és un local social al que li donem la funció de restaurant. No tothom ha tingut la sort de poder-se fer la casa, però si decideixen venir a reunir-se aquí el dilluns de pasqua i el dia de Tots Sants, convé que tinguin un lloc on poder-se trobar. Quan fa mal dia, el local social ens fa la funció de segona vivenda per la gent que no ha pogut fer-se la casa, o per a la que sí que ha pogut, però té un servei més. El nostre és un territori molt extens, amb molt de terreny forestal. Mantenir els camins forestals per, en cas d’incendi, poder arribar-hi aviat, també ens ha suposat molta batalla. 
 
Jo crec que hem fet una bona tasca, tot i que això ho hauran de dir i jutjar els ciutadans.
 
Per tant els reptes prioritaris per a la propera legislatura aniran per aquesta línia...
Sí. Ara tenim una segona fase per dur a terme. Urbanisme no acaba d’entendre massa bé el que és un poble rural. Aquí tenim les mateixes lleis que poden tenir a Barcelona, Vielha, la Cerdanya, Costa Brava... Aquests llocs que s’han massificat. Però patim el problema contrari: en un poble petit la major part dels alcaldes han de lluitar contra la despoblació. Si Urbanisme encara et posa traves per construir i créixer, no ens resulta d’ajut.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Jo soc del parer que sí. Però en un poble petit no és tan fàcil trobar substitut. Si en trobes un, per descomptat és preferible que entrin idees noves. El dia a dia et va cremant. I que entri gent nova, amb aires nous, és bo.
 
Breument, quina és la seva valoració de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La lectura és bastant clara. Volen que no marxem però en canvi no fan res per impedir-ho. Apart de les garrotades. Jo entenc que si tu no vols que convisquem, hem de posar-hi els dos de la nostra part. 
 
Quina és la manera d’aconseguir una estabilitat política?
A veure amb la política de l’“a por ellos” no farem res. No sé que s’ha de fer, suposo que no és tan fàcil. Ara estan creant una crispació a nivell nacional que no hi ajuda gens. Has tirat tot el poble d’Espanya a sobre amb aquestes declaracions, doncs l’únic que fas és que et vagis tancant en banda i et vagis separant, entenc.

 
Àngel Villarte
Àngel Villarte
Alcalde de Tiurana