Ma Lluïsa Prat

Creixement continu

"El més destacable de l’alcaldia és l’aprenentatge personal i com a líder d’un equip"


Ma Lluïsa Prat fa balanç positiu de la gestió d’aquesta legislatura 

Viernes, 29 de Marzo de 2019
Les ganes de servir el poble i canviar les coses van portar a l’alcaldessa Ma Lluïsa Prat al capdavant de l’alcaldia, des del 2015. Avui, ens explica la seva trajectòria i l’evolució d’un municipi que no ha parat de créixer.

[Manera de fer a la política] “Sobretot escoltar molt la gent, les seves necessitats, i posar-nos a la seva pell quan té un problema. I no només estar al costat dels veïns, sinó també de les entitats”
 
“Un dels moments més difícils a nivell personal va ser quan es va produir els assassinats dels agents rurals d’Aspa. Un era d’Alcoletge. Va ser molt dramàtic”
 
“Els pressupostos anuals van augmentant cada cop més i el poble creix contínuament. Hem duplicat la població en 10 anys”
 
[Prioritats per a la propera legislatura] “Continuar adequant les infraestructures, atendre les necessitats, millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, i posar Alcoletge al mapa en sentit positiu”
 
“És injust que hi hagi tan mala fama de la política en general, quan hi dediquem molts esforços i molta part del nostre temps particular”
 
[Situació política actual] “Molta gent està una mica desmoralitzada o no veuen ara l’horitzó ni qui els l’ha de marcar”
Vostè és llicenciada en Dret. Què la va motivar a exercir d’alcaldessa?
Bàsicament les ganes de servir el meu poble i de canviar les coses que nosaltres vèiem que es podien anar canviant. Ja fos a través de les associacions locals, o de les AMPES, quan veia que hi havia coses que no m’agradaven, m’hi implicava i volia canviar-les. 
 
En què es basa la seva manera de fer, actualment?
Sobretot en escoltar molt la gent, fer que expressin les seves necessitats, i posar-me a la seva pell quan tenen algun problema. Parlo dels veïns, però també de les entitats. Des de l’ajuntament donem suport i coordinem el teixit associatiu del municipi, que ja treballa molt i molt bé.
 
Vostè és alcaldessa des del 2015. Quina ha estat la decisió més important que ha hagut de prendre fins ara?
Més que una decisió important, li parlaria d’un dels moments més difícils a nivell personal. Va ser quan es van produir els assassinats dels agents rurals d’Aspa. Una de les víctimes era d’Alcoletge. Va ser un fet molt dramàtic, tot un daltabaix per a la família i el nostre municipi. Molts mitjans de comunicació van venir per parlar amb l’ajuntament, i en realitat no sabíem gairebé què dir. Aquest va ser el dia de pitjor record. Em veia impotent per fer o dir qualsevol cosa que pogués consolar la família. Justament fa pocs dies es va celebrar el judici del cas. I el nostre municipi torna a sortir a la palestra per causa d’una desgràcia. És trist.
 
I pot recordar algun moment important, però en positiu?
Com a alcaldessa, els moments més bonics són tots els actes de festa, les bodes, les festes majors... N’hi ha molts. I sobretot, el problema que té un càrrec com aquest, és que per molt que es planifiqui el mes i l’any sempre passa alguna cosa que ho fa canviar tot. I contínuament s’ha d’adaptar l’agenda i atendre les urgències. El que més puc destacar de l’alcaldia és l’aprenentatge que et proporciona com a persona i com a líder d’un equip. La gent et veu com un referent. I això fa que de vegades, psicològicament, no sigui fàcil gestionar aquest tema... 
 
Ens ha portat tres fotografies. Per què les ha escollit?
En la primera jo devia tenir uns 2 anys. La trobo molt representativa de la primera infància.



La segona és de l’any 1986, en què em van escollir pubilla del municipi per elecció popular. Hi surto amb les dues dames d’honor. Una d’elles és l’actual regidora de Cultura. Un fet important per mi és que en aquell any, Ramon Pascual, que fou el primer alcalde del municipi de la democràcia, va morir en un accident. Actualment el pavelló esportiu porta el seu nom.



I la última foto és de la darrera festa major. És un moment de l’acte de pregó de les festes i de la proclamació de les pubilles, un fet que s’ha anat mantenint durant tots aquests anys. El 16 de juliol s’escull la pubilla i els hereus per la patrona del municipi, que és la Verge del Carme, i es proclamen a la festa major del setembre.

 
Quan acabem l’entrevista anirem a visitar tres llocs emblemàtics: l’església de Sant Miquel, el Centre d’Interpretació de Patrimoni de la Guerra Civil, i el tossal dels morts. Què representen pel municipi?
L’església barroca de Sant Miquel és un dels bens d’interès local que tenim com a valor artístic, i per això en el seu dia es va voler preservar . És la peça de patrimoni cultural més emblemàtica que tenim. D’altra banda, el Centre d’Interpretació era un forn de pa, i en estar en desús, els anteriors propietaris van cedir l’edifici a l’ajuntament a canvi de fer-hi un centre relacionat amb la cultura. Així que ja l’anterior equip de govern va optar per fer el centre d’interpretació de patrimoni de la Guerra Civil en el front del Segre. 
 
I l’últim?
El que identifica el nostre municipi quan t’apropes són turons, o tossals, com li diem: el de la Nora, el de l’Agustinet, el de les Forques –que està pràcticament en desús-, i el dels Morts. Aquest últim també va relacionat amb la Guerra Civil. Es diu així perquè era l’antic cementiri municipal, que fa molts anys que es va retirar i es va construir el nou. Allà hi havia un mirador, un centre de defensa del Segre que s’ha rehabilitat, i en què s’hi ha fet un amfiteatre. 
 
Com promouen l’economia local?
Tradicionalment Alcoletge era un municipi essencialment agrícola. Veureu molts tractors, molta horta i molts terrenys fruiters, a més de blat i cereals. La idiosincràsia del municipi encara és agrària. Però cada cop queden menys famílies que es dediquen exclusivament a l’agricultura, i cada cop més predomina el sector dels serveis i la indústria a nivell econòmic. A més, tenim un polígon que no és gaire important en volum, però on s’hi troben empreses molt rellevants i força activitat de comerç.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
No tenim cap mena d’endeutament i la situació està sanejada. Els pressupostos anuals van augmentant cada cop més i el poble creix contínuament. El municipi d’Alcoletge ha duplicat la població en 10 anys. Ha passat d’una població de 1.500 habitants, a una de 3.400. Això és molt positiu perquè és un poble actiu i dinàmic, però també implica que se’ns està quedant petit. La llar d’infants ja la vam ampliar fa un any, i l’escola, com que no depèn directament de nosaltres, estem demanant una actuació important perquè anem afegint barracons de moment.
 
En quin punt es troba l’administració electrònica?
Des que es va posar en marxa la nova llei d’obligatorietat digital ho estem fent, però ens trobem amb problemes perquè els mateixos programes de la Diputació, de vegades no estan prou adaptats. De fet, a Lleida s’ha fet un conveni amb la Diputació de Tarragona perquè van més avançats tecnològicament.
 
La secretària s’encarrega de vetllar per la legalitat de tot el que fem, però acomplir tot el que exigeix la llei de transparència, costa de vegades perquè no hi ha prou mitjans. Ho tenim tot bastant cobert i s’hauria d’anar més enllà a que les persones utilitzessin més les eines digitals, però encara està costant. Tot i així, no hem d’anar al darrere del futur, ens hem d’adaptar i anar fent.
 
Parlem de l’alcaldia. Ara que estem a punt d’acabar la legislatura, quin balanç en pot fer?
Estem contents. El balanç és positiu perquè tot el que ens vam plantejar fer preferentment, ho estem fent. Tot i que hem hagut de saber gestionar la lentitud amb els processos dels tràmits. Se’ns allarguen perquè no tot depèn d’un mateix, sinó que ens hem d’adaptar a uns procediments existents que marquen les normatives locals, autonòmiques i estatals. 
 
Es presenta a les properes eleccions. Quins reptes marcarà com a prioritaris?
El que s’ha de fer és continuar amb projectes que estaran arrencats però no acabats, i ara amb més criteri. És a dir, quan estàs gestionant és quan te n’adones millor de les prioritats, del que es pot fer més fàcilment, del que costa més de fer, i la línia estratègica que s’ha de marcar més a llarg termini... Un dels reptes que ens vam marcar va ser que les infraestructures del municipi fossin les adequades per a la població actual i per atendre les necessitats dels veïns i veïnes del municipi. I en aquesta línia hem de continuar, sobretot millorant la qualitat de vida dels veïns i veïnes d’Alcoletge. I evidentment posar cada cop més al mapa Alcoletge en sentit positiu, amb notícies bones.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Penso que amb vuit anys ja és suficient. A més, per la mateixa persona que ho du a terme, pel desgast que això li implica. És bo que es vagin renovant els equips, les maneres de veure i de fer. Tots els punts de vista són molt importants com també ho és que la gent d’una manera o altra s’impliqui amb la gestió del municipi, perquè la mirada canvia molt de fora a implicar-se.
 
Al final crec que és injust que hi hagi tan mala fama de la política en general, quan hi dediquem molts esforços i molta part del nostre temps particular. 
 
Parlem d’interès més nacional. Com valora la situació política actual?
Molt complexa. En els últims dos anys hem viscut situacions emocionalment molt vibrants i il·lusionants, però ara els ciutadans estem en el punt del desconcert. I segurament caldran nous lideratges, noves cares, potser nous partits, perquè el problema no s’ha resolt. Molta gent està una mica desmoralitzada o no veuen ara l’horitzó ni qui els l’ha de marcar. Però també és cert que la situació entre Catalunya i Espanya fa molts anys que no és la que hauria de ser.
 
A què es refereix?
A una situació de respecte recíproc i d’entendre que nosaltres som una realitat i d’alguna manera ens han de tenir en compte. Espero que vagi bé, tot i que les indicacions no són bones. Miri, jo soc llicenciada en Dret i sincerament, no veig cap base per cap delicte. 
Penso que era una estratègia de fer por a tothom a veure si així ningú fèiem res. Suposo que han vist que aquesta estratègia tampoc era. 
 
I què creu necessari per aconseguir una regeneració democràtica a Catalunya?
Primer de tot, cal reconèixer el problema, actuar amb molt de respecte i tenir empatia per les dues parts. Si no, serà impossible. Crec que d’alguna manera s’hauria d’implicar una tercera part, perquè no serà possible que això es desencalli. Jo he dedicat molts anys a fer de lletrada, de conciliadora i de mediacions laborals, i al final quan hi ha un conflicte ha d’haver voluntat de les dues parts per solucionar-ho.
 
I no hi ha voluntat de les dues parts?
Per una part no n’hi ha cap. Per desgràcia, estem contínuament en processos electorals i això no ajuda a la calma i al respecte. El que es veu és que els partits van per interessos. Faltaria també un lideratge important en cada bàndol, amb perspectiva de futur, de dir cap a on anem i de solucionar aquest problema. Un lideratge que no és l’actual perquè evidentment hem arribat fins aquí perquè la corda s’ha anat tensant i no han sabut valorar prou bé les conseqüències. Però altres problemes pitjors s’han solucionat. En el fons soc de tarannà positiu i optimista, tot i que ara costa, però és que no ens queda altre remei perquè sinó és caure totalment amb la depressió col·lectiva, que no crec que ens interessi.