Núria Colomé

Porta de la natura

"Hem de poder convèncer Madrid que cal fer un referèndum, pactat i acordat"


Núria Colomé explica que s’ha treballat molt per afavorir una millor entesa entre socis de govern en la propera legislatura

Viernes, 31 de Mayo de 2019
Acabant una legislatura convulsa, que ha tingut tres alcaldes de partits diferents, la preocupació de Núria Colomé és buscar l’estabilitat del proper mandat, siguin quins siguin els socis.

"Sempre he pensat que en política, especialment en la local, som representants de la ciutadania. I per aquest motiu cal escoltar-los. Molts dels problemes que tenim avui en dia provenen del fet que pensem que el que faríem nosaltres és bo, sense comptar amb la resta de la gent"
 
"A mi m’encanta riure. Crec que si som feliços fem la feina molt bé"
 
"Altres pobles tenen platges, però nosaltres tenim verdor. I només estem a 30 km de Barcelona i a 10 de Sabadell"

"Ja sigui com a alcaldessa o sòcia de govern, la prioritat és l’estabilitat. Perquè en aquest mandat hem perdut pistonada, i oportunitats en quant a subvencions i ocasions d’entendre’s millor"
 
"Des de fa 10 anys celebrem el Festival Internacional d’Arpa. És l’únic de Catalunya i de la resta de l’Estat. És un tema molt original i singular, que ajuda a dinamitzar el turisme"
 
"L’any 2014 vam sortir del pla de sanejament. Calia sanejar perquè teníem més despesa de la que podíem assumir i ho vam passar molt malament durant la crisi. Actualment estem bé"
Per conèixer-li una mica més. Com diria que és el seu estil de fer política?
Primer de tot, escoltar. Tot i que admeto [riu] que m’hi he de concentrar: parlo molt i parlo ràpid. Sempre he pensat que en política, especialment en la local, som representants de la ciutadania. I per aquest motiu cal escoltar-los. Molts dels problemes que tenim avui en dia provenen del fet que pensem que el que faríem nosaltres és bo, sense comptar amb la resta de la gent. Un altre valor és el de la vocació de servei. Jo ho vaig viure a l’hospital, a l’ambulatori, a l’AMPA, i allà on he estat treballant. Qui treballa en l’administració pública sap que està en una organització que dona serveis al ciutadà. El nostre valor com a polítics és recollir el que diu la gent, saber-li explicar el per què de les coses i indicar als tècnics el que cal fer. 
 
També ha esta estat consellera comarcal i delegada territorial de la Generalitat. Què li han aportat aquests càrrecs en termes d’aprenentatge o de visió?
Aprens a pensar en més gran. Una cosa és gestionar un municipi, amb unes competències concretes, i 9.000 habitants, i l’altra és veure que la comarca hi ha 23 municipis. I quan vaig treballar al Departament d’Interior, amb el conseller, portant temes municipals, ens ocupàvem de prop de 300 municipis més. Allà aprens a saber que el dia acabarà i que no podràs tenir tota la feina resolta. També aprens a gestionar les urgències i a planificar-les bé. Però quan tornes a l’ajuntament també retrobes la proximitat amb la ciutadania i veus l’impacte de les polítiques que hi incideixen directament. Ara tinc molta més experiència de la que tenia fa deu anys.
 






Ens ha portat 4 fotografies. Quin valor tenen per a vostè?
En tinc moltes i n’he hagut de seleccionar algunes a corre-cuita. En aquesta primera hi surto de petita, de peu i rient. A mi m’encanta riure. Crec que si som feliços fem la feina molt bé.



En la segona hi surto en plena adolescència, vestida amb un mono i una samarreta de color groc, un color que ha estat el meu preferit tota la vida.
 
De l’adultesa n’he triat dues. En una hi aparec amb el conseller Josep Rull, de Terrassa, que és molt amic i molt estimat. Ell i en Turull, que és de Parets, al Vallès Oriental, som molt bons amics i recordo que l’un li diu a l’altre que és del Vallès “bo”. En aquesta foto hi sortim en Rull i jo amb un “Parlem-ne” al darrera, que era un eslògan d’un temps en què jo començava i ell ja hi portava força temps. Era en la legislatura prèvia a la de 2007 i en Rull em deia que jo era la seva alcaldessa a Sentmenat. 

 
La darrera foto és de la presentació de la candidatura, el 5 de març. Teníem un logotip de Junts per Sentmenat que és molt bonic. Va sorgir coma resultat de la feina de 15 persones, que vam fer una anàlisi DAFO tant de la candidata com del partit i va sortir una simbiosi d’estabilitat i experiència. El resultat va ser: “Junts per Sentmenat: passió i experiència, garantia de futur”. La passió és la que m’agrada posar a la vida.

 
Parlant de lemes, n’hi ha un que diu “Sentmenat: porta de la natura... “
El mapa de la nostra població és molt bonic. Comptem amb 28km2 de superfície i només el 5% és urbà. La resta són camps o bé boscos. Així que hi ha molt de verd. Altres pobles tenen platges, però nosaltres tenim verdor. I només estem a 30 km de Barcelona i a 10 de Sabadell. 
 
També tenen un patrimoni arquitectònic molt interessant. El castell, els jardins i el pont són tres llocs emblemàtics. Què representen pel municipi?
El pont és de primers de 1800. El vam destapar fa no gaire temps i va quedar molt bonic. Ara veus el present i el passat de Sentmenat des de la mateixa vorera. No és que tingui un gran valor arquitectònic, però era un lloc de pas que permetia anar de Sabadell cap a baix. La gent creuaven el riu per aquí.
 
De la seva banda, el castell és mil·lenari, del segle XI, i s’ha anat construint a trossets. Va ser propietat dels marquesos de Sentmenat, fins l’any 2005, en que va passar a ser del municipi. Estava en runes i va costar-nos pràcticament 1 milió d’euros a l’ajuntament i 1 milió més a la Generalitat recuperar les teulades que havien caigut. Ara el castell ja no cau, però l’interior encara està molt buit. Per a nosaltres és un lloc emblemàtic, perquè ha tingut molts usos al llarg de la història: la guerra, la pagesia... I ara li hem de donar un ús definitiu. Actualment, gràcies a la feina del Grup d’Amics del Museu Arxiu, l’entorn està endreçat, les herbes netes, i accés a la primera planta. Però l’ajuntament no se’n pot fer càrrec per si sol. Caldria buscar-li un parador o una utilització definitiva.
 
I els jardins...?
Els jardins de Cal Milionari, de la família Dalmau. Van ser d’un home del poble que va tenir èxit amb la revolució industrial, de fet, va fer les Amèriques venent una peça textil patentada. Allà es va enamorar d’una noia local i la va portar cap aquí. I li va fer una casa molt a caprici del que creia que li agradava a la dona... No sabem ben bé si va anar així del tot, però és una mica de novel·la que li expliquem a la gent des de sempre. Són uns jardins impressionants, pensats per què l’aigua de la pluja recorri uns canals i regui. I la casa és molt bonica. Però quan van tornar cap aquí, la noia no es va adaptar i ho van deixar. Va passar als hereus i, finalment, a l’ajuntament. Ara hi tenim l’escola de música i en el proper mandat hi projectem un espai d’art contemporani per a nens i nenes, en clau comarcal. També hi celebrem el Festival Internacional d’Arpa des de fa 10 anys. És l’únic de Catalunya i de la resta de l’Estat. És un tema molt original i singular, que ajuda a dinamitzar el turisme.
 
Vostès pertanyen a l’Eix Riera de Caldes, amb una sèrie de municipis més, que promouen el desenvolupament econòmic. Com és la gestió amb ells?  
Justament aquest any estic presidint l’associació de municipis. En total en som sis, que ens van agrupar fa cinc anys, durant la crisi, amb la idea de mancomunar serveis i presentar sol·licituds a subvencions de la Diputació de Barcelona. Actualment estem en un procés de repensar el futur, però en general, quan fas polítiques econòmiques conjuntes, tot va molt millor. I per a les empreses també és millor: fem sessions comunes, promovem accions i es coneixen més i millor entre elles.
 
I pels serveis socials?
En tenir menys de 10.000 habitants, l’àrea bàsica de serveis socials pertany al Consell Comarcal, que és qui en té la competència. Ens proporcionen ajuts, que ens serveixen per proporcionar, per exemple, serveis com el d’atenció domiciliària, a persones que són dependents, o l’espai socioeducatiu, per als nens i nenes que pertanyen a famílies amb menys oportunitats. I també donem ajuts a l’accés a la piscina municipal. Si veiem que hi ha persones grans amb problemes de salut, que podrien beneficiar-se de fer una mica d’exercici a la piscina coberta o al gimnàs, els ho recomanem i els bonifiquem si hi van.
 
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
L’any 2014 vam sortir del pla de sanejament. Calia sanejar perquè teníem més despesa de la que podíem assumir i ho vam passar molt malament durant la crisi. Actualment estem bé. És més, tenim un romanent de tresoreria que ja ens agradaria gastar. Hem de veure amb els tècnics on els podem destinar. Tenir un pla econòmic i financer és bo, però no es poden deixar de fer coses, si estem sanejats.
 
Quin rol juga a Sentmenat la participació ciutadana? 
En el mandat de 2011-2015, juntament amb la Diputació, vam fer una diagnosi de la qüestió. I en aquest mandat ens hem pogut estrenar amb els pressupostos participatius. Vam destinar una partida de 150.000 euros per tal que la gent decidís en què s’havien d’invertir. Van aparèixer més de 40 idees, que ens van arribar telemàticament, presencialment o bé en les bústies de suggeriments. Som una mica nous en això i hem trigat més temps en poder-ho desenvolupar. Però fa unes setmanes vam arribar al procés de decisió i el projecte més votat ha estat el d’arranjar una part de la riera.
 
Ara que estem acabant la legislatura, quin balanç en pot fer?
En aquesta legislatura hem tingut tres alcaldes, cadascun d’un partit diferent. Jo m’hi he estat 13 mesos. I això no ha estat gaire bo, en termes d’estabilitat. Ni per a la ciutadania, ni per a l’equip. Abans demanàvem una subvencions de manera planificada, però en aquesta legislatura hem fet el que hem pogut. No hem pogut planificar gaire, i això no és bo. Hem mantingut els carrers, hem fet el dia a dia, i alguns manteniments, a banda d’un organigrama. El que hem fet, però, és molta “cuina”, és a dir, molts preparatius de cara al proper mandat de quatre anys. Si hi ha estabilitat amb socis de govern, hi haurà molta feina que ja estarà feta.
 
Quins seran els reptes prioritaris del següent mandat, si surt reelegida?
El primer serà garantir l’estabilitat política, els primers 100 dies. Ja sigui alcaldessa o sòcia de govern, aquesta és la prioritat. Perquè en aquest mandat hem perdut pistonada, i oportunitats en quant a subvencions i ocasions d’entendre’s millor. 
 
A partir d’aquí cal seguir “cuinant”. Fer el pla d’actuació municipal i conjugar-hi les idees de cada partit. Pel que respecta a nosaltres volem tenir endreçat l’ajuntament. Durant el primer any volem saber què volem fer pel municipi, com el podem transformar. A hores d’ara no puc dir que farem una residencia, perquè tot i que ho tenim en el programa, això depèn més de la Generalitat. Projectes molt interessants com ara el de cal Milionari, o l’Escola de Música i l’Espai d’Art depenen del cofinançament de la Diputació.
 
Quina valoració en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La situació és molt dolenta. El que han de fer els partits és fer propostes de com volen governar. I en aquests dies (l’entrevista es va realitzar durant la campanya electoral de les generals d’abril de 2019 – Nota de l’editor) llegint la premsa o veient els debats em sento utilitzada. Que el primer tema en sortir sigui Catalunya ja em sembla bé, però no si l’utilitzen per tirar contra nosaltres o fer política entre ells.
 
I com milloraria la situació?
Queda molt bé dir que “amb diàleg”, però és que no ens en queda altra. Hem d’aconseguir celebrar un referèndum. El que vam fer l’1 d’octubre ens serveix als catalans, el que passa és que tots sabíem que no era vinculant. Si ara mateix declaréssim la independència agafarien el president Torra i el posarien a la presó, si no marxés a l’exili. El que cal aconseguir és tenir molta presència a Madrid i configurar majories que ens ajudin no tant a tenir independència immediata sinó a poder votar. Jo ho crec així. Finalment els catalans volem tenir la nostra economia i autogestionar-nos. Però cal preguntar-ho a la gent. Si la majoria diu que no, ja pararem i anirem explicant els avantatges de fer-nos independents. Però hem de poder convèncer Madrid que cal fer un referèndum, pactat i acordat.