Alcalde de Sant Andreu de la Barca

Enric Llorca

Metge i alcalde

"El problema de la participació és que la ciutadania disposa de poc temps per fer coses"


Enric Llorca estrena la seva setena legislatura al capdavant del municipi de Sant Andreu de la Barca. Com a bon metge, ho fa tot per cuidar els seus pacients.

Viernes, 12 de Julio de 2019
Especialista en medicina familiar i comunitària, Enric Llorca ha compaginat llargament la feina d’alcalde amb la de procurador de la salut dels seus veïns. Avui ens rep a la vila de la que és alcalde des de 1995.

"Crec que els alcaldes que són metges tenen una manera de fer semblant. La medicina, quan és vocacional, vol millorar la salut dels pacients. Com a alcalde vols millorar la vida dels ciutadans"
 
"Vaig reunir-me amb un grup d’empresaris i els vaig preguntar si estarien disposats a contractar més si l’ajuntament els donés alguna subvenció. Van respondre que potser sí"
 
"No és bo que l’economia domini la política, sinó que la política ha de manar l’economia"
 
"Cal vincular la regeneració i els valors. Crec que darrerament la política havia deixat de basar-se en valors i es basava en altres coses"

"Hem posat en marxa 50 pisos de lloguer assequibles, que estan a uns 350 euros al mes, per vivendes e 60 metres quadrats i plaça de pàrquing"
 
"En relació amb Espanya, crec que estem en un bon moment, amb bones expectatives. L’esquerra ha guanyat les darreres eleccions generals i ara cal configurar un govern que porti projectes de progrés i recuperació de la democràcia en el sentit més ampli"
Vostè es defineix com un metge que, accidentalment fa d’alcalde. N’hem conegut uns quants més en la seva situació i tots tenen una manera de fer semblant.
Hi ha molts metges que s’han dedicat a la política. Aquí, al Baix Llobregat, tenim el cas de Sant Just, on l’alcalde és metge. A Sant Joan Despí també ho va ser. Igual que a Viladecans. I el mateix alcalde Joan Clos de Barcelona... Jo crec que sí que tenen una manera de fer semblant. Finalment, la medicina, quan és vocacional, vol millorar la salut dels pacients. Com a alcalde vols millorar la vida dels ciutadans.
 
També és una persona que s’ha format molt. Creu que és necessari tenir estudis superiors o fer la carrera de Polítiques per poder exercir?
Tant com tenir la carrera de ciències Polítiques, no ho crec. Però tenir-ne un cert grau de coneixement, sí. És bo, però no imprescindible. Si ho fos, estaríem limitant l’accés a la política i al govern d’una part de la ciutadania. Sempre és enriquidor i ajuda a la gestió tenir aquesta mena de coneixements.
 
Ens ha portat tres fotografies. Perquè ens les ha triat? Quin valor tenen per a vostè?
En una se’m veu molt petit (riu). I amb els cotxes que es portaven abans.



En una altra hi surto quan vaig créixer una mica, i ja era adolescent. Hi surto a la vora d’un amic, quan alternàvem els estudis amb l’oci, i la distracció.



Finalment porto la del soterrament del pas del ferrocarril, que va ser una fita molt important en la història de Sant Andreu de la Barca. Abans d’això, el tren de la línia dels FGC passava per la superfície i dividia el poble en dues zones. A més generava molts problemes, amb alguns accidents mortals. El soterrament va permetre cohesionar la ciutat i projectar-la d’una manera diferent.

 
Ens crida l’atenció el lema “Sant Andreu m’apassiona” que defineix el municipi. De quina manera es pot apassionar algú de fora que hi vingui a viure o a gaudir-ne?
Hi ha moltes persones, sobretot de la primera corona de Barcelona, que així ens ho diuen. La nostra és una ciutat tranquil·la i agradable, en què els espais públics conviden a la relació, a compartir amb els amics i on, a més, podem gaudir d’uns serveis variats i de qualitat. Tot això és el que fa que moltes persones hagin volgut venir a viure aquí i s’hi trobin bé. Estan contentes perquè viuen bé.
 
També tenen llocs emblemàtics com la nova plaça de l’ajuntament, o la casa Estrada, les escoles velles i el casino. Què representen per a vostès?
La plaça l’hem inaugurada fa poc. Abans no hi havia plaça davant l’ajuntament i això no podia ser. Vam voler-ne una que fos emblemàtica, i que transmetés els diversos àmbits i coses característiques del poble. Una d’elles és la palanca que, tradicionalment, havia unit les dues bandes del riu i que durant molts anys va ser la única via de comunicació. Si no, la gent havia de travessar el riu per Molins. En canvi, quan es va construir l’autovia, es va suprimir. Ara l’hem volgut recuperar, per simbolitzar l’aigua com a element bàsic... El riu Llobregat sempre ha estat un element molt important de la nostra ciutat.
 
I les escoles velles i el casino...?
Les escoles són de principis de segle. Estaven molt deteriorades i les vam recuperar amb fons de la Unió Europea. Ara és el nostre centre de promoció econòmica i de formació. Així doncs, n’hem mantingut els orígens formatius.
 
Quant al casino, també és un lloc emblemàtic perquè el van construir entre tots els pagesos del poble. Antigament, després de treballar, venien i construïen l’edifici. Per això té un interès especial.
 
També ha esmentat la casa Estrada, que és una construcció modernista propietat, en origen, d’uns estiuejants que venien a gaudir del poble quan, a primers de segle XX, era agrari. L’hem recuperat arquitectònicament i aviat la tornarem a obrir. És molt bonica. Com si fos una casa de nines.
 
Ha parlat del centre de promoció econòmica fa un moment. Per on passa la política econòmica local d’aquest mandat?
Fins ara hem seguit diverses línies. Una de molt important i que ha donat molt bons resultats ha estat la de subvencionar la contractació d’empreses, especialment les petites i mitjanes. En els moments més àlgids de la crisi moltes empreses es veien abocades a fer retallades, i quan la situació va remuntar tenien força recança en fer-ho. Vaig reunir-me amb un grup d’empresaris i els vaig preguntar si estarien disposats a contractar més si l’ajuntament els donés alguna subvenció. Van respondre que potser sí. I vam posar en marxa un projecte que aleshores era innovador: els empresaris que contractaven persones de l’atur i les posaven a treballar a jornada completa i amb durada mínima d’un any rebien una compensació de 900 euros. La meitat, si era mitja jornada. 

I quin va ser el resultat?
 
Vam tenir l’agradable sorpresa de veure com el 70% d’aquestes persones contractades esdevenien indefinides en acabar l’any. Nosaltres pensàvem que serien un 10%. L’ajuntament ajudava en la cerca del personal i l’empresa ens deia el perfil de la persona que necessitava, així que nosaltres els enviàvem tres candidats i ells seleccionaven qui volien. Si no els anaven bé, n’hi enviàvem tres més. També tenim els plans d’ocupació que busquen satisfer un altre propòsit. Els destinem a persones que tenen uns perfils de difícil contractació en l’empresa privada. Però moltes d’elles poden trobar feina una vegada acaben el seu pas pel pla.
 
Mantenen també els ajuts socials, la promoció de l’ocupació, a l’educació i la formació?
Sí, la nostra principal preocupació és ajudar les persones que estan en situació econòmica feble a conseqüència del procés de crisi econòmica. Nosaltres intentem ajudar-los posant a la seva disposició pisos de lloguer assequible, o ajuts en els subministraments bàsics com són l’aigua, la llum o el gas. A Sant Andreu no se li talla ni la llum ni l’aigua a ningú que no ho pugui pagar. Nosaltres ens en fem càrrec.
 
També tenim els serveis d’atenció domiciliària per a les persones amb limitacions, o que tenen més edat o pitjor salut. Són serveis de teleassistència que són molt demandats. Igualment vam impulsar una residència, que està gestionada per una empresa privada, a la que vam cedir el terreny de forma gratuïta amb la condició que el 100% dels residents ho poguessin ser a través del sistema públic.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Es bo. Tenim bona salut (riu). No és espectacular, però sí que és un bon estat. Tenim un romanent positiu, no tenim dèficit i no fa pas gaire vam anar a fer l’auditoria a la Diputació i ens van dir que, amb el que tenim, podríem fer front a tot el nostre deute de manera immediata.
 
La ciutadania participa en les activitats i decisions que es prenen?
Aquest és un aspecte que volem potenciar especialment en aquesta legislatura. Una de les nostres regidories ho és de participació ciutadana i medi ambient. Volem que desenvolupi tasques fomentant la màxima participació. 
 
El problema que tenim, i que té tothom, és que els ciutadans tenen poc temps per participar en cap cosa. Arriben a casa de la feina i han d’anar a buscar els nens, fer-los el sopar... Si convoquem reunions la gent ens ve, però s’ha de calcular molt bé l’hora i el dia. Són tants els condicionants que la gent que acaba venint són pocs en relació al que voldríem. I si convoques més d’una reunió consecutiva, a la primera te’n venen 40, a la segona 20 i a la tercera 10. Però és important que trobem noves maneres de fer-ho possible i soc optimista en relació a les noves tecnologies.
 
Quin balanç pot fer de la legislatura que va acabar la passada primavera?
Molt positiu. Primerament crec que hem avançat en projectes que considerem estratègics. Hem ajudat la gent amb dificultats, hem posat en marxa 50 pisos de lloguer assequibles, que estan a uns 350 euros al mes, per vivendes e 60 metres quadrats i plaça de pàrquing. També n’hem començat a construir més. L’oficina de pobresa energètica ha ajudat tothom qui en tenia necessitat, hem augmentat l’atenció domiciliària... Tots aquests serveis són importants.
 
Igualment, des del punt de vista urbanístic, hem volgut dissenyar una ciutat amable, en la que es pugui viure. Ara tenim entre mans un projecte de recuperació de la llera del riu molt important. L’hem presentat a la xarxa europea de ciutats saludables i segurament ens convidarà a presentar-lo en la reunió europea d’aquest any.
 
Quins reptes, a banda d’atendre les persones, té per aquesta legislatura?
En tenim tres. Seguir ajudant la gent, sobretot millorant els serveis i aquells aspectes en els que puguin tenir més problemes. Continuar lluitant contra l’atur, que encara no està com ens agradaria que estigués. I per últim seguir configurant la ciutat d’una manera que sigui sostenible i amable, que sigui útil per fomentar la relació en l’espai públic per part dels ciutadans.
 
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Jo crec que no. La qüestió és que si els ciutadans poden escollir els alcaldes, i si aquests ho fan bé i segueixen sent escollits, perquè han de marxar? Si un alcalde en té ganes i la gent considera que pot seguir, penso que ha de seguir.  El límit és quan un mateix diu: “ja ha arribat el moment de la vida en què he fet el que havia de fer i deixo que altres continuïn la feina”. Són els ciutadans els qui han de demandar. Nosaltres no hem de decidir pels demés.
 
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
En relació a Espanya, crec que estem en un bon moment, amb unes expectatives bones. L’esquerra ha guanyat les darreres eleccions generals i del que es tracta ara és de configurar un govern que porti a terme els projectes que suposen el progrés i la recuperació de la democràcia en el sentit més ampli. Hem estat massa temps en una mena de mode de repòs en què o no es feien coses o bé es desfeien coses en les que nosaltres havíem progressat. Jo crec que és necessari el futur de progrés que poden impulsar les formacions d’esquerres.
 
Quins valors creu necessaris per aconseguir la necessària regeneració democràtica i estabilitat?
És bo vincular la regeneració i els valors. Crec que darrerament la política havia deixat de basar-se en valors i es basava en altres coses. Els valors que ens han caracteritzat a l’esquerra han estat els de la lluita contra la desigualtat, la lluita en favor de la llibertat, la democràcia, els drets ciutadans... Jo crec que és bo que aquests siguin els elements que dominin la política i fixin les actuacions en l’àmbit polític. No és bo que l’economia domini la política, sinó que la política ha de manar l’economia.
 
En el seu informe, la Fiscalia personada en el judici al procés diu que a Catalunya hi va haver ‘un cop d’estat’. Què n’opina?
Home, jo no entraré en definir si és un cop d’estat o no. Però penso que vam viure una situació molt lamentable, en la que el país es va dividir. I això encara continua. Finalment, ha estat per no res, perquè no estem pas millor del que estàvem. No sé si ha valgut gaire la pena dividir el país per aconseguir el que hem aconseguit. Es podria haver aconseguit més sense dividir-lo. I, a més, serà un entrebanc molt important de cara als propers anys.
 
Quant a l’àmbit autonòmic hi ha hagut formacions i llocs d’Espanya que han aconseguit més. Els Bascos? Han seguit una altra via. I si els comparem amb nosaltres, crec que estan ara millor que nosaltres. Jo no sé si s’ha de qualificar d’una manera o altra, el que sí sé és que s’ha produït divisió, i no una millora com a país. Serà un llast per al futur.