Alcalde de Sant Pere de Torelló

Jordi Fàbrega

Passeigs i tòfones

“Volem fer-nos l’energia que consumim i que sigui energia renovable”


Sant Pere de Torelló és un poble pioner al país en la utilització intensiva de la biomassa com a font energètica

Viernes, 26 de Julio de 2019
Jordi Fàbrega porta més de 20 anys en política activa. Això és gràcies, diu, a la confiança que li ha atorgat la ciutadania, i la que li ha ajudat a projectar-se a un nivell polític més enllà de Sant Pere de Torelló. Avui parlem amb ell al seu despatx.

"En això de fer d’alcalde hi ha un cert element vocacional, com el mossèn del poble, o el mestre... Per què no hi pot haver un càrrec electe vocacional?"
 
"La confiança de la ciutadania és el que m’ha ajudat a projectar-me més enllà de Sant Pere de Torelló"
 
"Ningú no em pot dir que he sigut independentista d’última hora. Jo vinc d’un llarg recorregut. Tampoc em poden dir que he tingut idees ecologistes i d’esquerres en el darrer moment. Les he tingut sempre"
 
"Els pagesos del poble de tota la vida sempre deien que a la humanitat només li quedava la terra. Tota la resta podia passar, fins i tot la memòria històrica. La terra s’ha de cuidar"
 
"A Sant Pere de Torelló tenim una manera de fer que a les persones de fora els pot costar d’entendre i d’entrar. Ara bé, un cop ets dins, també costa molt de sortir"
 
"Hem aconseguit reinserir un 40% de joves sense estudis ni treball al mercat laboral i busquem noves eines formatives"
Quin diria que és el seu estil de fer política?
Crec que l’element clau és la senzillesa, les conviccions i no renunciar mai als principis amb els que t’has format. Jo vaig començar sent independentista i d’esquerres als 16 anys. I ara que en tinc 50 segueixo sent independentista i d’esquerres. La coherència amb un mateix i amb les seves idees és fonamental. Els que ostentem un càrrec públic no podem pensar que estem pel damunt dels demés, sinó que hem d’entendre’ns al servei dels altres, actuant amb senzillesa i sense arrogàncies. 
 
La feina d’alcalde té avantatges i inconvenients, com ara que et truquin un diumenge a la mitjanit a la porta de casa. Això no és fàcil de gestionar, però, en canvi, tens la possibilitat de poder parlar amb tothom, de ser proper a la ciutadania, de poder escoltar, de ser empàtic... Cada vegada que un ciutadà et planteja una qüestió ho fa perquè ho pateix i cal posar-se en la pell d’aquella persona.
 
Fa prop de vint anys que és alcalde. Quin és el principal aprenentatge que ha obtingut de tot aquest temps? 
He tingut la gran sort de ser alcalde i d’ostentar càrrecs supramunicipals. Primer, en el Consell Comarcal i, actualment, a la Diputació de Barcelona, on soc diputat responsable d’infraestructures viàries i de mobilitat. També he estat delegat de govern, director general de l’empresa pública forestal de Catalunya. Així doncs, he tingut l’oportunitat de sortir de l’àmbit local. Però el poble és el que realment m’ha enriquit. La confiança de la ciutadania és el que m’ha ajudat a projectar-me més enllà de Sant Pere de Torelló.
 
I ha trobat diferències entre el poble i la ciutat?
El poble és un àmbit local, molt concret. Un món rural, en definitiva, que té diferències de realitats socials amb l’entorn metropolità de Barcelona i altres parts del país. Conèixer la Diputació i la Generalitat per dins ha estat una gran sort per a mi. També m’ha servit força per a plantejar projectes pel poble mateix, o en altres problemàtiques de país, quan estava com a delegat del govern, o en termes ambientals quan treballava a la Forestal Catalana.
 
En totes aquestes variades funcions que ha realitzat, creu que cal tenir estudis superiors o fer la carrera de polítiques per exercir d’alcalde?
Crec que no. Jo no tinc cap carrera. Però cal entendre que la política i el servei públic ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans, amb independència del seu nivell d’estudis i coneixements. Quan jo tenia 13 anys treballava en l’economia submergida i la primera tasca que vaig fer va ser la d’escombriaire del poble. Així doncs, tant la persona jove, com la que no té treball, o la que no està ben valorada, tenen el mateix dret a ser electes que qualsevol altra persona, per ben formada que estigui. El que penso que li fa falta a la política és l’honestedat. És el valor més preuat. N’hem parlat moltes vegades però cal practicar-lo. Honestedat, senzillesa i sentit comú és el que cal per saber entendre els problemes i buscar-ne les millors solucions possibles. 
 
Ens ha triat tres fotografies. Quin significat tenen per a vostè?
La primera és de quan em vaig casar. Per a mi va ser un pas molt important el de compartir la vida amb una altra persona i crear una família. Tinc 3 fills. 



La segona és de l’adolescència, amb 16 anys, quan vaig començar a militar en una organització política i a tenir les meves pròpies idees. Ningú em pot dir que he sigut independentista d’última hora. Jo vinc d’un llarg recorregut. Tampoc em poden dir que he tingut idees ecologistes i d’esquerres en el darrer moment. Les he tingut sempre. Clar que un evoluciona amb el temps, però sempre he estat conseqüent amb els meus pensaments.

 
La tercera fotografia és de la meva principal afició: la natura i anar a buscar bolets. He triat una foto d’una tòfona, perquè demostra que si cuidem la terra ens pot donar els seus fruits. Aquesta és la meva petita estona d’esbarjo: sortir a la natura, gaudir amb els meus gossos i buscar tòfones i bolets. Els pagesos del poble de tota la vida sempre deien que a la humanitat només li quedava la terra. Tota la resta podia passar, fins i tot la memòria històrica. La terra s’ha de cuidar.

 
Si un foraster volgués venir a viure a Sant Pere de Torelló, amb quins arguments l’acabaríeu de convèncer?
Som un poble de 2.500 habitants. Això vol dir que aquí tenim una manera de fer que a les persones de fora els pot costar d’entendre i d’entrar. Ara bé, un cop ets dins, també costa molt de sortir. Aquí ens acceptem els uns als altres. Tenim un 12% de població nouvinguda de molts països. Hi ha gent que ve de la ciutat. Hem aconseguit que en el poble hi tinguem molts serveis de proximitat. I mirem de conviure i atendre les persones amb més necessitats. Aquí la gent està bé de salut; econòmicament ens en anem sortint, i segurament tenim menys necessitat d’ajut de l’administració pública que aquelles persones que estan en l’atur o tenen problemes socials. 
 
Ofereixen ajuts i programes d’ocupació i formació per aquestes persones?
Actualment tenim diverses ofertes. La primera és un servei d’orientació als que busquen feina per primera vegada o bé estan en atur. La segona és una borsa de treball, que fem posant-nos en contacte amb totes les empreses del territori.
 
En tercer lloc tenim els programes “Reiniciant”, que són reconeguts a tot el país, a fi que els joves que ni estudien ni treballen puguin aprendre oficis i treballs que beneficiïn el poble. Hem aconseguit reinserir un 40% d’aquestes persones al mercat laboral i busquem noves eines formatives. 
 
A banda de la promoció ocupacional, què més ofereixen?
En quant a l’assistència, totes les persones del poble tenen accés a una atenció social en cas de necessitat. Això passa per recolzar totes les persones en risc d’exclusió social. Per a la gent gran, per exemple, tenim centre de serveis, centre de dia, residència i atenció domiciliària, o acompanyament quan cal anar al metge.  També estem fent una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. En relació a l’educació, estem apostant per l’educació per projectes, que abandona els llibres de text i promou la recerca d’informació... Amb l’entorn natural que tenim, la canalla no ha d’estudiar la natura en els llibres: poden anar a practicar-la. Amb tot, tenim una biblioteca, que és el motor cultural del poble, on hi fem totes les activitats. Així que l’escola no té cap necessitat de tenir-ne una de pròpia.
 
I en quant a participació?
Disposem d’un consell municipal de cultura, d’un d’educació i ara en constituirem un del poble, perquè som llista única. Entenem que no és només una qüestió de fiscalització, sinó de fer que la ciutadania participi en la gestió del municipi i empoderar-la.
 
Em recordo també d’una altra vessant important que és la de la transició energètica. Som el primer poble de Catalunya que tenim una energia renovable basada en la massa forestal. Ens ve la fusta dels boscos, la triturem i la fem servir per escalfar aigua que utilitzen unes 60 llars del poble i 30 indústries, a banda de totes les instal·lacions públiques municipals. Volem ser un poble capaç de fer-nos l’energia que consumim i volem que sigui una energia renovable. Aquesta serà la fita de la transició energètica que volem.
 
Quines seran les principals apostes econòmiques del mandat que comença?
Tenim la sort de formar part del programa Líder de la Unió Europea, que ens aporta recursos per aquelles empreses que volen ampliar activitats o adquirir maquinària. A banda, tenim la col·laboració amb Creacció, que és un organisme comarcal amb el que estem racionalitzant els projectes de formació. Finalment, estem promovent l’aprenentatge d’oficis. Crec que, com a societat, ens hem equivocat inculcant que els nostres fills vagin a fer una carrera universitària: ara tenim sobre-oferta de llicenciats i ens manquen fusters i llauners. La societat ha de posar més en valor els oficis. I encara hi ha una altra idea de promoció...
 
Digui-la, si us plau.
Volem diversificar l’oferta econòmica. De la superfície del nostre terme, només el 20% està ocupat per activitats industrials, de conreu o per vivenda. La resta són boscos. Uns boscos meravellosos que no hem volgut mai sobre-explotar. Una gestió conscient i pausada del turisme d’aquests llocs portaria noves fonts de riquesa. Volem un turisme rural, però un turisme controlat. I també volem apostar més per la tecnologia: la digitalització, les botigues online, etcètera, són coses que volem promoure i que quan arribi la fibra òptica en uns mesos ens ajudarà a fer un país territorialment equilibrat.
 
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
N’estem molt contents. Poc després d’iniciar el primer mandat, l’any 2000, la Diputació ens va fer una auditoria i érem el poble més endeutat de Catalunya, amb un 257%. Devíem 6 milions d’euros quan el pressupost anual era de 2,5. Ens vam comprometre a resoldre el problema en 8 anys. N’hem trigat 19, però actualment ja només devem el 8%, que és clarament inferior al màxim legal del 75%. N’estem molt contents.
 
El seu és un dels municipis als que només hi concorria una llista única en les darreres eleccions. I ha obtingut un 92% de vots favorables, amb gairebé un 80% de participació. Com s’explica un èxit així?
És un resultat magnífic. Sempre dic que quan ets llista única, no tens cap xec en blanc per fer el que vulguis. Al contrari, és una responsabilitat afegida. Durant la campanya ho passo més malament que mai. Pateixo per si la gent no ve a votar. Nosaltres vam treballar molt per promoure la participació i crec que deu ser de les més altes del país. Això ens fa estar molt contents, perquè ens sentim enormement recolzats.
 
Quins són els seus reptes prioritaris per aquest mandat?
Del primer ja n’hem parlat una mica: la transició energètica. Volem renovar la xarxa de calefacció, perquè tenim pèrdues en diversos carrers. El segon és el tema educatiu: volem fer avançar el projecte de l’escola institut, que és un pilar fonamental per a la sostenibilitat del poble en el futur. 
 
El tercer eix és el de crear un espai pel jovent, que ara mateix no tenim. És fonamental que el jovent tingui un espai de referència mentre són adolescents. Finalment tenim el problema de l’habitatge, a l’igual que la resta del país. El mateix problema especulatiu que vam patir abans de la crisi, el vivim ara amb l’habitatge de lloguer. I no és només un problema que afecti les ciutats, sinó que també costa cada vegada més trobar un lloc on viure als pobles. Això fa que el jovent trigui més a emancipar-se i s’hagin de quedar més temps a casa dels pares. També n’hi ha que marxen a altres pobles, on hi ha més oferta. El que ens plantegem, en aquest sentit, és fer una cooperativa d’habitatge, mitjançant un acord amb la Generalitat, que ens permeti fer una promoció amb preus de lloguer un 30% per sota el nivell de mercat.
 
Quina lectura fa de la situació actual del procés?
Penso que vam perdre una gran oportunitat. Entre el 1 i el 10 d’octubre de 2017 teníem la força de la gent i el pes de la majoria parlamentària i no vam aconseguir la república, tot i proclamar-la. Ara estem en un moment de desorientació perquè no tenim clar l’espai independentista ni republicanista, ni tampoc cap on cal anar, ni els passos a donar en el futur.
 
Ara bé, el factor més important és que seguim tenint la força de la gent, eleccions rere eleccions. En totes les que han vingut des d’aleshores, imposades o no, ha guanyat l’independentisme. I Espanya segueix tenint un problema amb Catalunya que no resoldrà mai per la via de la repressió, sinó només per la del diàleg.
 
I creu que es resoldrà?
Jo veig que la tendència majoritària dins de l’independentisme és forçar que Espanya vulgui dialogar. Sincerament crec que tenim un problema greu: el govern de l’Estat no té cap voluntat de diàleg, i això ens porta a l’estancament. Crec que l’independentisme, del qual sempre n’he format part, necessita replantejar-se, revisar-se i reinventar-se, per dir cap on hem d’anar. Penso que això passa per crear una taula permanent amb tots els partits i organitzacions socials independentistes i expressar els punts de vista. Cal trobar i adoptar una estratègia conjunta i, des de la unitat d’acció, ser capaços de posar-la en pràctica. Aquest és l’únic camí possible.
 
Finalment, què n’opina de la limitació de mandats?
Porto 6 mandats consecutius, així que no puc ser objectiu. Crec que és un tema a debatre. D’una banda, un mandat de 4 anys és massa curt: abans no aprenguem la dinàmica de funcionament de l’ajuntament, busquem fonts de finançament, etcètera, ja ha passat un any i mig. A més, la nova llei de contractació pública obliga a fer uns procediments que són arcaics i feixucs, així que només en la licitació es perd un altre any. Moltes de les propostes que facis no les podràs acomplir durant el primer mandat. Així doncs, allargar els mandats seria una opció possible.
 
Quant a les limitacions, penso que mentre actuem de manera democràtica, honesta i coherent, no hi ha d’haver problema. També cal pensar que en això de fer d’alcalde hi ha un cert element vocacional, com el mossèn del poble, o el mestre... Per què no hi pot haver un càrrec electe vocacional? A més, la ciutadania té l’oportunitat d’expressar-s’hi a favor o en contra cada 4 anys...